QUE TINGUEM SORT

No hauria ni d'haver nascut

2012-01-17T17:47:00.003+01:00

Ha mort Manuel Fraga. Una persona que va formar part d'un govern feixista contrari a les llibertats democràtiques. Que va ordenar repressions, pallisses i persecucions. Responsable de l'execució i mort de moltes persones. Escoltant a determiants polítics, però, semblava que havia mort un demòcrata convençut. Penós. Fins i tot el mateix govern de la Generalitat s'ha expressat en aquest sentit. Aquest fet no fa altra cosa que demostrar que la transició espanyola no va ser altra cosa, realment, que un simple canvi de jaquetes. Sortosament, no tots els mitjans tenen la línia editorial de La Vanguardia, que fins i tot ha publicat un escrit del Mariano Rajoy de lloança al personatge en qüestió:
http://www.vilaweb.cat/editorial/3971578/fraga-covardia.html

Pel que fa a Catalunya, aquesta era la seva visió:
http://politica.e-noticies.cat/el-fraga-mes-anticatala-60700.html

Sí, un gran "demòcrata"...

Les llumetes de Nadal

2011-12-09T15:47:00.004+01:00

Com cada any, a Barcelona s'han guarnit els carrers amb llums de Nadal. El veritable motiu, però, no és el de crear un "esperit nadalenc" sinó el d'aconseguir que la gent consumeixi més. Aquest any, en plena crisi i època de retallades, el govern de la ciutat ha tingut la genial idea de gastar més que l'any anterior en la decoració de torn. Però, a veure, de debò es pensen que som tan rucs? D'una banda, se'ns diu que cal fer esforços i estrènyer el cinturó. De l'altra, se'ns pretén incitar al consum. No és contradictori? S'incrementa l'atur, es baixen els sous, s'augmenta el preu dels serveis bàsics però resulta que hem de gastar més. Com? Que gastin ells, que cobren autèntiques barbaritats per fotre ben poc! Especialment sagnant és el cas de la Diputació. Vergonyós. Per no parlar del fet de permetre col·locar una pista de gel en ple espai públic. Aberrant del tot.
Si de veritat volen que consumim més, que es deixin de retallades i no deixin volar ni un cèntim de Catalunya. Si volen que consumim més, que es deixin d'orgues i que comencin a governar amb valentia. Si es pensen que veient quatre llumetes la gent començarà a consumir compulsivament ho tenen clar.

Un any més?!

2011-12-07T17:29:00.004+01:00

CiU ha encarregat a la Fundació CatDem l'elaboració de les línies claus del que anomenen "pacte fiscal". Primera pregunta: què significa això, que no el tenen ni redactat? Tots aquests darrers anys que han sortit amb el pacte fiscal per aquí i per allà, llavors, no sabien ni a què es referien? Com pot ser que ni tan sols hagin escrit una lletra del que és la seva proposta estrella? Què negociarà el Duran a Madrid? Però això no és tot. Resulta que el termini previst per acabar-lo d'elaborar és... d'un any! Sí, un any! Us imagineu que en una empresa privada es tardés tantíssim temps en elaborar un simple document? Què passaria amb l'encarregat en qüestió?
Fa uns dies, aquí mateix, em preguntava si això del pacte fiscal era una intenció real d'avançar en l'autogovern o fum per amagar altres coses. Per desgràcia, si aquest ha de ser el ritme a portar, sembla ben bé això darrer. No ens podem permetre esperar. A sobre, el govern espanyol es nega a pagar els més de 700 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut. PSOE i PP sempre han fet el mateix: molt parlar de la Constitució i no els fa res incomplir-la quan els hi dóna la gana. En una democràcia normal no passaria. Però ja sabem a què juguen aquests dos partits. I és per això que cal ser contundents i consistents en la defensa del país. Quan van sentir això de l'any, de ben segur, es van fer un tip de riure.

La situació econòmica de la Generalitat és asfixiant i cal posar-hi remei ja, no d'aquí un any ni de dos. Més que res, perquè d'això en depèn el futur i benestar de motles famílies de Catalunya. S'hi posen d'una vegada?

Molt a perdre, poc a guanyar

2011-12-05T16:16:00.001+01:00

Aquest cap de setmana es disputa un dels clàssics més complicats dels darrers anys. L’equip es troba a tres punts del Madrid, però amb un partit més. Anys enrere, en una situació similar, tota l’afició estaria pensant el pitjor. L’experiència de les últimes temporades, però, ha canviat l’estat d’ànim i en l’entorn barcelonista es respira un ambient de total confiança. Això, però, no ens ha de fer perdre el nord. En el proper clàssic el Barça hi té molt a perdre i molt poc a guanyar.
El Madrid duu una ratxa espectacular de partits sense perdre a la Lliga. No només això: està guanyant els partits amb relativa comoditat. A més, en cas de sofrir (com contra el València), casualment, l’àrbitre xiula alguna acció al seu favor. La gran superioritat que ha mostrat el Barça els darrers anys ha generat molt de dolor a la parròquia madridista. Només cal veure com van celebrar la Copa del Rei de l’any passat: semblava que havien guanyat una Champions! És per això que aquest any ho tindrem especialment difícil. L’equip no es pot permetre cap errada més. En cas de derrota, podríem acabar previsiblement a nou punts del Madrid. Si empatem, es mantindrà una distància que ja és important. Per tant, l’únic que ens val és la victòria. Els blancs es poden permetre el luxe d’ensopegar, però el Barça no. És per això que he comentat que hi tenim molt a perdre i poc a guanyar. Pels culers guanyar és una obligació. A Madrid ja marxarien satisfets amb un empat.
Aquest cap de setmana, més que mai, l’equip necessitarà el suport de tots els aficionats. Confiança sí, relaxament, no. Ens hi juguem molt!

Ara, el pacte fiscal

2011-11-29T18:03:00.005+01:00

El pacte fiscal serà la gran aposta de CiU i el govern català aquesta legislatura. De l'èxit o no d'aquesta fita en dependrà, també, la seva credibilitat i força davant els electors. Per això, el portaveu del Govern ha anunciat que, en cas que el govern espanyol no s'avingui a negociar-lo, convocarà una Consulta a Catalunya perquè nosaltres mostrem el nostre suport a aquesta iniciativa. Per ara, tots els partits menys PP i C's, que s'hi han pronunciat en contra, i els socialistes, que no han dit res en concret (estan ocupats amb els seus congressos) han mostrat el suport a aquest referèndum. Aquests últims tenen un problema, perquè el seu electorat es troba força dividit al respecte i hauran, més tard o més d'hora, de decidir-se per alguna opció.
És important que als ciutadans se'ns consulti sobre aspectes que ens afecta. I aquest és un de cabdal, perquè és el que decideix on van a parar els impostos resultants del nostre esforç diari. Des d'alguns sectors, però, és fan una pregunta: i si, tot i rebre un suport majoritari a Catalunya, finalment, el PP tampoc accepta aquest model? Quin és el pla B? Uns creuen que no n'hi ha i que tot plegat és una cortina de fum per a emmascarar les retallades. Altres, un pas per a convèncer a gent no del tot segura de la idoneïtat d'un Estat propi. Sigui el que sigui, crec que hi hem de donar suport.

Agradi o no, CiU ha rebut un aval important de la ciutadania catalana durant les darreres tres eleccions. I és qui es troba al capdavant de govern del país. I si engeguen una iniciativa que, vulguis o no, provoca un xoc de legitimitats amb l'estat espanyol, hem d'estar al seu costat. Ja després veurem quina és la seva reacció davant d'una probable negativa. Però almenys el camí fins a arribar-hi crec que l'hem de fer plegats. De pas, tot el procés obligarà a tots els partits a posicionar-se. I això pot ser molt interessant de cara a nosaltres, perquè tinguem clar quins són els objectius de cadascun i què votem en realitat. Es pot obrir un nou cicle polític a Catalunya molt interessant.

Primer incompliment

2011-11-24T12:40:00.005+01:00

Només dos dies després de les eleccions, el govern català ha anunciat una nova onada de retallades. Aquest cop, els afectats tornen a ser els funcionaris (reducció de part de les dues pagues extres i, fins i tot, de determinats drets adquirits com els dies de lliure disposició), el transport públic (encariment del 10% del bitllet) o la pròpia sanitat, en la qual el President Mas ha anunciat la creació d'un "tiquet moderador". Tot plegat, amb l'objectiu d'estalviar uns 1.000 milions d'euros.
Després de la seva victòria a les eleccions del passat diumenge, el govern conformat per CiU se sent fort i legitimitat per a continuar practicant aquestes polítiques que entenen com a imprescindibles per a reduir el deute. Lògic vistos els resultats. El govern va dir que no podia presentar els Pressupostos abans de les eleccions perquè els faltava saber els ingressos que provenien de l'Estat. Tal com ho ha fet notar un comentari al bloc, és així. Però si que han avançat alguns punts que es tocaran, en cas d'arribar a acords amb altres partits.
El PP sí ha canviat radicalment el seu discurs: per començar, ja han dit que de pacte fiscal, res. És que algú creia realment que amb ells es podria parlar d'aquest tema? Però no només això. Per si això no fos prou, han anunciat que tampoc avançaran els diners del fons de competitivitat. Primera mentida dels del PP només una setmana després d'entrar al govern. Recordem que, abans de les eleccions, van votar a favor que aquests diners s'avancessin el més aviat possible. De debò algun ingenu se'ls va creure?

En fi, això és el que hi ha perquè és el que s'ha votat. Ens esperen temps molt i molt durs!

Victòria històrica de CiU

2011-11-21T11:53:00.005+01:00

Els resultats d'ahir, des de l'òptica de Catalunya, van ser millors dels esperats. La veu catalana ha passat de 14 a 22 diputats. A destacar l'espectacular enfonsament del Psc-PSOE que, malgrat recollir part del "vot útil" contra el PP, ha marcat els pitjors resultats de la seva història. L'ascens del PP, per sort, finalment no ha estat tan elevat com s'esperava i dels 13 diputats que li donaven les enquestes s'han quedat amb 11.
A CiU poden estar més que contents. En contra de tots els pronòstics, per primer cop, han guanyat unes eleccions generals. Surten, doncs, reforçats. Malgrat les retallades, els catalans els han renovat la confiança i han superat el milió de vots. Un molt bon aval pel President Mas. A Esquerra han aconseguit parar el cop. Fa pocs mesos, les enquestes els deixaven sense representació a Madrid, però han remuntat fins a mantenir els 3 diputats. Hi ha hagut, doncs, "efecte Junqueras" i sembla que el partit ha sortit del fons del pou i comença a veure llum. Malgrat la campanya sectària i absurda en contra seva de SI i la crida de les CUP a l'abstenció, han mantingut una representació que, donat d'on venien, ja és molt. Llàstima del que ha passat a Girona. Si s'arriba a presentar el Quim Torra, de ben segur, no caldria estar patint dues setmanes més per a saber si el diputat se'l queden ells o el Psc-PSOE. A Iniciativa, de la mà del Joan Coscubiela, han obtingut un resultat notable. Cal reconèixer que han fet una bona campanya, posant més èmfasi en el roig que en el verd, amb un missatge des d'un punt de vista nacional català molt més valent que en d'altres ocasions.

Ara ens trobarem amb un PP amb majoria absoluta a Madrid que no donarà treva. Serà imprescindible, doncs, que d'una vegada per totes els partits catalans es posin d'acord per anar plegats a defensar els interessos del país. Avui tenen més força que fa 4 anys. Esperem que ho sàpiguen aprofitar.

Rubalcaba = Rajoy

2011-11-20T10:45:00.003+01:00

Un cop més i com en cada contesa electoral, els socialistes, sense arguments, treuen l'espantall del PP. Fins ara els ha funcionat prou bé. Aquest cop, però, la seva gestió ha estat tan nefasta que no podran convèncer a tants. Però sí a alguns. He sentit a gent dir que, per a evitar la majoria absoluta del PP, estan pensant en fer "vot útil" cap al PSOE. El vot a aquest partit, però, és del tot inútil. Primer de tot, perquè el PP aconseguirà majoria absoluta fins i tot si no obtingués cap vot a Catalunya. Per tant, partint d'això, el que hem de fer els catalans és votar en clau catalana i votar aquell partit que millor ens representi i defensi el nostre benestar. Segon, és inútil perquè, a l'hora de la veritat, tan lesiu és per a Catalunya el PSOE com el PP. Tots dos s'han oposat històricament a tots els avenços que hem intentat com a país: es van oposar a la immersió lingüística, a la TV3 en català, a la creació i desplegament dels Mossos d'Esquadra, a l'Estatutet (recordem que van ser 12 membres del TC escollits a dit pel PSOE i el PP els que van castrar el text), al Corredor Mediterrani... i són culpables per igual del nostre dèficit fiscal.
L'existència del PSOE i el PP a Catalunya és una anomalia. Són dos partits que van en contra del benestar de la gent a qui diuen representar. I això no passa enlloc més del planeta. Els polítics poden ser millors o pitjors, de dretes o d'esquerres, però mai atempten d'una forma tan clara i descarada contra la seva gent. A qualsevol altre país del Món ningú els votaria. Però aquí sí. Per tant, avui, sí hem de fer un vot útil. Però un vot útil per a Catalunya. I això significa que la nostra papereta, de cap manera, ha de ser en favor de qualsevol d'aquests dos partits.

Rosell a Al Jazeera

2011-11-16T23:03:00.003+01:00

He pogut veure i escoltar l’entrevista que el President Rosell ha concedit a la cadena Al Jazeera Sport News. Era una excel•lent ocasió per a donar a conèixer el Barça i explicar els valors que sempre s’han associat al nostre Club. El públic potencial que s’esperava no era gens menyspreable: 40 milions de persones. Com es pot comprovar, un aparador fantàstic. En general, el to de l’entrevista va ser dins del que s’anomena “políticament correcte” i va dir més o menys el que s’esperava. Ara bé, hi va haver alguns punts de l’entrevista que em van sobtar i d’altres que no em van acabar d'agradar d’agradar.
El primer que em va causar sorpresa va ser la llengua. Creia que s’expressaria en anglès, però ho va fer tota l’estona en castellà. Per què? Segur que té un nivell d’anglès prou bo com per a poder parlar-lo amb prou comoditat. Quina imatge es transmet, llavors? Que és incapaç de dialogar en una llengua coneguda internacionalment? Que tot un President del Barça no té prou coneixements per a parlar-lo? Recordo l’anterior President que, sempre que era entrevistat per una cadena estrangera (a no ser que fos llatinoamericana, és clar), utilitzava l’anglès. No sé les raons que hauran portat a aquest canvi.
Tampoc va ser de rebut que digués que hi ha gent del propi Barça que, per no congeniar amb totes les seves decisions (raons “polítiques”, va dir), desitgi que l’equip perdi. Què vol dir, que els que no estan del tot d’acord amb la Junta ja no són culers? O ho són menys? Tot aficionat desitja, per sobre de tot, que l’equip guanyi, independentment de qui hi hagi de President. Afirmar el contrari em sembla absurd i fins i tot irresponsable. Altres ja ho han fet en el passat. Sempre es torna a caure en el mateix!
Per acabar, també ha parlat sobre el Pep Guardiola. Ha mostrat l’alta predisposició del Club perquè renovi i ha dit que té les portes obertes per a renovar en les condicions contractuals que ell desitgi. S’inicia la pressió sobre el de Santpedor. No ens estranyi que en les properes setmanes els diaris esportius s’omplin de pàgines sobre aquest tema. Ja comencem amb el serial de cada any! En fi, que el més important és que el nom del Barça ha gaudit d’uns quants minuts d’alta publicitat en una de les cadenes més vistes del Món. A vosaltres, quina imatge us va causar?

A qui votaria si visqués a Girona

2011-11-15T16:12:00.001+01:00

Ja que en l'apunt passat vaig parlar de Lleida i Tarragona i ja vaig dir a qui votaria a Barcelona, toca parlar de la demarcació electoral que falta: Girona. Els gironins poden fardar de ser l'únic territori de tot l'Estat on el PP no hi té representació. Per desgràcia, aquesta situació pot canviar aquest 20N perquè, pel que sembla, els populars hi poden esgarrapar un diputat.

A Girona, a la llista d'Esquerra hi va succeir un fet que pot provocar la pèrdua del diputat que la formació té a Girona. L'Oriol Junqueras havia pensat en el Quim Torra com a cap de llista. És una persona amb una molt bona trajectòria, molt ben vist fins i tot pels sectors sobiranistes de CiU i que donava una imatge de trencament i renovació respecte el tripartit. Amb ell, les possibilitats d'aconseguir el diputat eran molt altes, quasi segures. Però la federació gironina del partit es va oposar a aquest nom i va insistir perquè la Teresa Jordà fos la número 1. Recordem que a les passades municipals Esquerra es va quedar sense representació a l'Ajuntament de la capital. No contents en enfonsar el partit fins a aquest punt, sembla que li vulguin donar l'estocada final. El Junqueras, que fa massa poc temps que es troba al capdavant d'ERC, no va poder fer front a aquesta rebel·lió i es va veure obligat a cedir. Això va estar a punt de costar a ERC el suport de RCat. Finalment, però, el mateix Quim Torra, en un exemple de generositat, ha demanat el vot per la llista republicana.

Amb tot, hi ha qui pot pensar que votar CiU enlloc d'Esquerra pot ser un càstig a la direcció gironina del partit. D'altres, pensen que, com que al final s'ha arribat a una entesa, no val la pena votar a un mal menor donat que encara existeixen opcions que Esquerra obtingui representació a Girona i es pot donar un vot de confiança. Segurament seria l'opció que acabaria escollint. I vosaltres?

P.D.: Compte amb la PxC. Les enquestes donen 8 escons a "altres" i entre aquests encara hi poden ser ells. Ja només faltaria això...

Els "mercats" manen

2011-11-14T16:19:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ha caigut el Silvio Berlusconi. He llegit moltes mostres d'alegria davant aquest fet. A mi, pel contrari, m'ha provocat un sentiment del tot diferent. D'acord que aquest home és un impresentable. Però és l'impresentable que havien escollit, de forma democràtica, els italians. I resulta que la pressió dels "mercats" l'ha obligat a dimitir. Què significa això? Que cada cop que als quatre poderosos els doni la gana poden forçar altes de primes de risc i amenaces d'esfondraments a la borsa per a fer caure governs democràtics? Hi ha el perill, al final, que el nostre vot no acabi servint per a res.
Fixem-nos en el tractament que n'han fet els mitjans. Han vist al caiguda del Berlusconi amb simpatia i han mostrat totes les mostres de joia dels que estan en contra seva. En canvi, quan va caure Papandreu, la informació no incloïa cap mostra emocional. És a dir, resulta que segons si el personatge cau bé o no és una bona notícia o no. Doncs són per igual dues males notícies. És més, en el cas Berlusconi, que ningú es pensi que es quedarà de braços creuats. Ja ha avisat que es mantindrà com a cap del grup parlamentari i no ha descartat tornar-se a presentar a les eleccions. Arrel de tot això, pot ser vist pels italians com un màrtir que s'ha vist obligat a dimitir per la força d'uns mercats perversos. I això pot donar vots. I encara té el control de molts canals de televisió, amb la força mediàtica que això dóna. La pregunta pot acabar sent: i qui serà el següent?

A qui votar a Lleida i Tarragona?

2011-11-13T12:56:00.004+01:00

La llei electoral espanyola beneficia de forma molt important PP i PSOE. Com que a ells ja els hi va bé, no la canviaran pas. És per això que, a l'hora de votar, a vegades no només cal tenir en compte aquella opció que a un més li convenç i pot ser preferible votar a un mal menor. Parlo d'això arran d'una conversa que vaig tenir amb una persona que viu a Lleida. D'una banda, preferiria votar a la llista d'ERC. Ara bé, pel que diuen les enquestes, és quasi impossible (per no dir del tot impossible) que els republicans aconsegueixin representació en aquesta demarcació electoral. En certa manera, llavors, entén que el seu vot es perd i que, a la pràctica, en el repartiment d'escons, afavoreix a PSOE i PP. A ell no li agrada pas CiU, però s'està plantejant votar-los perquè abans que PSOE i PP prefereix a un partit català. Cert que CiU practica polítiques de centre i centre-dreta, però també ho fa el PSOE. El PP, directament, es col·loca encara més a la dreta. Tant per tant, pensa, el seu vot que vagi cap a un partit català que, ni que sigui una mica (amb les històriques limitacions que CiU sempre ha mostrat) sempre farà sentir més la veu de Catalunya. Aquesta situació es repeteix a Tarragona, on també és extremadament improbable que la llista d'Esquerra obtingui representació. D'altra banda, però, vol mostrar el seu suport a l'Oriol Junqueras per la nova etapa que ha començat i també vol que el seu vot computi en aquest sentit. Per tot plegat, està indecís i encara no sap quina papereta escollir el proper dia 20. Vosaltres, en el seu lloc, què faríeu?

La democràcia segons el PSOE

2011-11-11T16:19:00.001+01:00

Els socialistes estan totalment desesperats. Ja no saben què fer per aturar la seva espectacular caiguda. A Catalunya, s'han tet de la màniga un vídeo indecent en el qual associen retallades i mort d'usuaris. Té collons. Els mateixos que van deixar la Generalitat sense un cèntim i que han lluitat per a deixar Catalunya sense un finançament just ara culpen els altres que no hi hagi prou recursos. Són fastigosos. Després de comprovar els reaccions que havia causat, l'han retirat. Però això no serveix d'excusa: ja l'han penjat i han aconseguit el que volien: que tothom el mirés.

Però no n'han tingut prou. Al País Valencià, en el debat a celebrar-se a Canal 9, han deixat en 11 segons (sí, 11!) al temps per bloc durant el qual la coalició Compromís pot parlar sobre el seu programa. A les Illes Balears, directament, han exclòs del debat al PSM. No es diferencien en res al PP pel que fa a qualitat democràtica.

Mentrestant, les enquestes consoliden a Catalunya un augment molt important del PP. El seu gran aliat serà l'alta abstenció, ja que pel que fa a vots tampoc aconseguirà uns resultats molt superiors a la majoria absoluta de l'Aznar. Per això és tan important anar a votar i fer-ho per alguna candidatura catalana. Votar en blanc, nul o abstenir-se és regalar un vot al PP i al PSOE. No ens podem quedar a casa!

El meu vot el 20-N

2011-11-05T15:56:00.005+01:00

Des d'alguns sectors de l'independentisme s'està fent campanya perquè a les properes eleccions es voti nul, en blanc o directament no es posi cap papereta a les urnes. Les CUP fan campanya per l'abstenció. Des de SI, oficialment, s'ha dit que hi ha "llibertat de vot", però a la pràctica s'està prenent partit pel que han anomenat "vot nul independentista". Persones conegudes del partit estan passant per les xarxes socials una proposta que consisteix en dibuixar una estelada en una papereta en blanc. Però no només això: els mateixos que van crear la web de SI ara n'han obert una altra on s'intenta desacreditar la figura de l'Alfred Bosch i la candidatura que s'encapçala. I el López Tena, en un article, va deixar entreveure que votaria en blanc. Totes aquestes posicions, al meu parer, no fan altra cosa que debilitar l'independentisme i afavorir, justament, qui més en contra s'hi ha posicionat.
La història de no anar votar perquè "no són les nostres eleccions" no té sentit, Cert que l'Estat propi no s'ha d'anar a buscar a Madrid, sinó que serà el nostre Parlament qui el proclami. Però, mentre no siguem Estat, bé que hem de tenir alguna veu que ens defensi! Per desgràcia, les decisions de més rellevància, avui en dia, es prenen a Madrid. I cal ser-hi. Fins i tot l'esquerra abertzale així ho entén. O és que ara resultarà que ells també son uns "gradualistes" o uns "espanyolistes"? Pel que fa a la posició de SI, és encara pitjor, perquè es dedica a desacreditar a l'única força que, de forma desacomplexada, aposta per la independència. Per què no fan pàgines web també contra els altres partits? Per què aquest afany de voler debilitar a una llista encapçalada per una persona que tanta feina va fer en la Consulta sobre la Independència de Barcelona? Per què aquestes ganes d'enfonsar un Oriol Junqueras que intenta, amb grans dificultats, recuperar l'ERC d'abans? Un canvi tan important com el que proposa no es pot fer d'un dia per l'altre. I si es posen pals a les rodes, més difícil ho tindrà.

Tinc força decidit que el meu vot pel 20-N anirà a parar a la llista de d'ERC-RCat-Catalunya Sí. No estic al 100% d'acord en algunes coses (com el que ha passat a Girona), però és que les altres opcions són horroroses. A més, crec que val la pena donar confiança a l'Oriol Junqueras en el canvi que està fent. Que al final no s'aconsegueix un canvi estructural com el que es necessita? No ho sé, però almenys ho haurà intentat. I això sí: quanta més confiança rebi (l'Alfred Bosch ha estat una aposta personal seva), més probabilitats tindrà de sortir-se'n. I desitjo que sigui així.

Barça i negocis

2011-11-04T17:16:00.001+01:00

Un diari brasiler va donar a conèixer un nou cas de presumpte corrupció en el qual podria veure’s involucrat el Sandro Rosell. En tots dos casos, se’l relaciona amb assumptes tèrbols al voltant de la figura del Ricardo Teixeira, que està sent investigat al Brasil. En el primer cas, l’explicació del President va ser que es tractava d’un tema administratiu que s’estava arreglant. Sobre la presumpta reiterada compravenda de l’avioneta entre empreses de la seva propietat i del president de la Confederació Brasilera de Futbol, encara no n’ha fet cap comentari. En tot cas, s’ha de reconèixer el principi d’innocència pel qual un és innocent fins que es demostri el contrari.
La figura del President d’una institució és molt important. És el rostre més conegut, el que representa el Club. En el cas del Barça, a més, és escollit pels seus socis, pel que gaudeix d’una legitimitat democràtica que altres no tenen. Per tot això, fa molt mal a la imatge que un ex-president del Club sigui condemnat a sis anys de presó per defraudar a Hisenda. Com també ho és que un altre reconegui que, gràcies a la seva posició, va aconseguir un contracte de deu milions d’euros per al seu negoci privat quan pel Barça només en van quedar tres. I també ho és, evidentment, l’assumpte que aquí s’ha fet referència. Cal posar fi a tots aquests casos perquè hi ha el perill que el soci acabi tenint la sensació que algú vol ser President del Barça només per a beneficiar-se’n personalment o per a tapar altres temes de la seva vida privada. Aquest punt seria fatal, perquè un dels principals valors d’aquest Club és que és dels seus socis.

Era una broma!

2011-10-28T15:20:00.005+02:00

Després de les declaracions d'ahir, des del PSOE no només no han demanat perdó sinó que encara han tret pit assegurant que era "una broma". Si no l'hem entès, és perquè els catalans som imbècils. Per acabar d'arrodonir-ho, el mateix Peces Barba ha afirmat que no és el mateix parlar de les víctimes de Catalunya que les de Guernika o ETA. És clar que no! Deu ser que els catalans som d'un gènere inferior i que per això els nostres morts són menys importants. Cada cop que obre la boca demostra el seu menyspreu cap a Catalunya. Un menyspreu que, com hem vist, comparteix tot el seu partit. La Carmen Chacón ha qualificat les declaracions, simplement, de "ximpleria"? Tan ràpid que va sortir quan el Duran va referir-se al PER que cobren els andalusos, ara que ataquen els catalans mira a una altra banda? Us imagineu què hagués passat si algú hagués "fet broma" de les morts d'ETA? Que ara seria insultat i titllat de nazi cap amunt. Ho fa aquest socialista (val la pena remarcar de quin partit és) i no passa res. Resulta que li hem de riure les gràcies. El Joan Tardà l'ha definit molt bé en el seu twitter. A ell i a tots els que pensen com ell, que no són pocs (com a mínim, pel que hem vist, tots els del seu partit). Els socialistes es mereixen, en aquestes eleccions, una davallada històrica. Està a les nostres mans.

Peces Barba i Catalunya

2011-10-27T22:54:00.004+02:00

El Gregorio Peces Barba (socialista) ha afirmat que a Espanya segurament li hagués anat millor si s'haguessin quedat Portugal i no Catalunya. S'equivoca: a Catalunya segur que ens hagués anat molt millor sense ells. Just el dia després que el govern donés a conèixer l'escandalosa xifra del dèficit fiscal, aquest personatge té la indecència d'escupir aquestes paraules. Però la seva exhibició no ha acabat aquí: ha assegurat que ara es podrà resoldre tot sense necessitat de bombardejar Barcelona. Els catalans presents a la sala, evidentment, han marxat. I encara es preguntava l'expresident del Congrés el motiu! Alhora, ha negat que Catalunya sigui una nació i que només commemorem derrotes.
Són unes declaracions pròpies del colonitzador que vol sotmès el país que ha ocupat. Són xenòfobes i fins i tot es podrien considerar com incitadores a la violència. Però no passarà res. Arran de la parida del Mas sobre l'accent dels nens andalusos, vam haver d'escoltar tot un reguitzell d'insults i atacs contra Catalunya. Després d'aquestes declaracions, res de res. Encara hi haurà qui les aplaudirà i en farà mofa. De debò a algú encara li calen més motius per a desitjar l'estat propi?!

Les mentides sobre el model de finançament

2011-10-26T19:52:00.004+02:00

El Conseller d'Economia ha assegurat que el nou model de finançament pactat pel tripartit no ha servit per a rebaixar el dèficit fiscal. És a dir, que el model acordat amb el PSOE era tan dolent com el que hi havia abans amb el PP. Tots els membres del tripartit sabien que això era així, que el model era una ruïna i l'únic que feia era perpetuar uns quants anys més la situació d'espoli fiscal sobre Catalunya. Però res, sense cap mena de vergonya van enganyar a la gent i ens el van pretendre vendre com el millor que s'havia aconseguit mai. Molts economistes ja van advertir de la mentida, però ells encara tenien la barra d'assegurar que s'equivocaven. Doncs bé, la realitat s'ha acabat imposant. Uns, Esquerra, ens van dir que amb l'Estatutet que havia quedat després del ribot resultant del pacte Mas-ZP no s'hi podia fer res més. Reconeixien que era dolent però que amb el redactat que quedava no es podia millorar. D'això se'n diu incapacitat per a negociar. Si haguessin tingut dignitat, haurien marxat immediatament del govern. Per sort, almenys, el Joan Puigcercós i el Joan Ridao ja no es troben al capdavant de partit i han sofert el càstig pertinent. Dubto molt que l'Oriol Junqueras hagués aceptat una porqueria com aquesta. La federació catalana del PSOE, directament, va mentir afirmant que era un model que donaria uns grans resultats. Aquí els tenim. Els d'Iniciativa, senzillament, deien "Sí, senyor" al que dictaven els socialistes.

Ara que s'acosten eleccions els del PSOE sortiran amb el "Si no vas, ells tornen". Tan nocius per a Catalunya són els uns com els altres. Tinguem-ho en compte a l'hora de votar.

Duran i l'oportunitat perduda de CiU

2011-10-23T15:40:00.001+02:00

Una característica que cal destacar del Duran i Lleida és que sempre diu allò que pensa. No s'amaga, és sincer. Fins i tot m'atreviria a dir que és el polític més sincer de tot Catalunya. Altra cosa és que el que digui tingui el més mínim sentit. Si ens fixem en l'evolució de les enquestes sobre les properes eleccions, CiU està patint un important retrocés respecte el que s'esperava en un principi. D'empatar amb el Psc-PSOE ara està lluitant perquè el PP no li prengui la segona posició. A part de les retallades que, evidentment, tenen un efecte negatiu, també hi juguen en contra les declaracions del Duran. Tenia raó quan criticava les ajudes del PER. Però ho hagués pogut dir d'una altra manera, no que si uns se'n van al bar. Per no parlar de la darrera bestiesa, que troba normal que un homoosexual vagi al psicòleg per a tractar-se.
El Duran sempre ha fardat de ser el líder més ben valorat. Però els fets demostren que no genera cap simpatia. Amb ell com a cap de llista, CiU ha obtingut els seus pitjors resultats al Congrés: 10 tristos diputats (quan n'havien arribat a tenir 18). Ni tan sols fa 4 anys va ser capaç d'esgarrapar res de la davallada d'ERC. Si obté una qualificació acceptable relativament en les enquestes és perquè no genera cap passió Deu rebre molts "5", mentre que la rsta de líders deuen tenir marges de valoració d'entre el 8 i el 1, fet que provoca una mitjana pitjor. Però res més.

CiU, un cop més, ha perdut l'oportunitat d'aconseguir uns bons resultats a unes eleccions generals. Però la culpa és seva, per ser incapaços de desfer-se d'una rèmora com és el Duran.

Les motxilles de la Diputació

2011-10-21T22:24:00.002+02:00

Des de l'any 2.000 que a la Diputació de Barcelona s'hi haurien estat pagant sobresous a personal que ja no hi treballava. Aquests "extres", a més, no consten en el Butlletí Oficial pel que, en cas d'existir, s'hauria fet d'amagat. Els que han donat a conèixer aquest cas, un cop més, han estat els diputats de SI. L'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran s'han dirigit a la Diputació per a demanar tota la documentació al respecte. Com era d'esperar, els funcionaris presents no els hi van donar res. Tot i aquesta negativa, els diputats no desistiran. Un cop passi el termini legal de 15 dies, han anunciat mobilitzacions i accions per a donar a conèixer tota la veritat. És més: SI ha anunciat que portarà els expresidents Montilla, Corbacho i Fogué a la Fiscalia per un presumpte delicte de malversació de fons públics. La pena màxima per aquest delicte és de fins a vuit anys de presó i vint d'inhabilitació.
Esperem que es descobreixi tot i, si es demostra l'autoria dels fets, els seus responsables paguin pel que han fet. "Estranyament", ben pocs mitjans s'han fet ressò de la notícia. És el que té l'"l'oasi català": tots es tapen les vergonyes no fos pas que algú els descobrís. Tan de bo aquest sigui el primer pas que els deixi a tots en evidència.

Tot ha de passar per Madrid

2011-10-19T19:03:00.005+02:00

Finalment, la Unió Europea ha inclòs el traçat corresponent al Corredor Mediterrani entre els seus plans. Això sí, hi ha col·locat un ramal que passa per Madrid, no fos cas que oblidéssim quina és "la capital del Reino". Ara, la pilota passa a la teulada del govern espanyol, que ha de decidir quina és la prioritat. Són tan bèsties que són capaços de fer primer el tram Algesires-Madrid que el que creua els Països Catalans. Per tant, millor no celebrar res encara, que resta molt per a fer. El que hem viscut avui és només un pas. Ara falta que s'executi i en l'ordre racional. Tenint en compte que la irracionalitat ha estat una caracerística constant tant en el PSOE com en el PP, millor no refiar-nos-en.

És evident que aquesta infraestructura reportarà grans beneficis econòmics al país. Però tenim pressa, molta pressa. Ja fa dècades que s'hauria d'haver començat i no ens podem permetre el luxe de perdre ni un sol dia més. Ara toca pressionar, i molt!

A votar el Dr. Broggi!

2011-10-12T11:34:00.002+02:00

S'ha donat a conèixer que el Dr. Broggi serà el cap de la llista d'Esquerra al Senat. És una persona amb una trajectòria impecable i que sempre s'ha mostrat favorable a la unitat de l'independentisme. Per tant, independentment de quina sigui l'opció política que votem pel Congrés o si ens abstenim o votem en blanc, cal que el votem a ell com a símbol de la nostra voluntat per a arribar a aconseguir aquesta unitat. Evidentment, segurament no serà ell qui vagi al Senat si surt escollit. Però li hem de donar suport per a demostrar que, si arribem a treballar plegats, podem arribar molt. Jo ho tinc molt clar: el 20-N el meu vot al Senat anirà a parar cap a ell. I el vostre?

Que se'n vagin tots a la merda

2011-10-04T16:35:00.002+02:00

Al final sembla que no hi haurà llista unitària. Avui s'ha donat a conèixer que Esquerra ha tancat un acord amb Reagrupament i altres independents per presentar-se a les eleccions generals d'aquí un mes. En aquest acord, però, finalment no s'hi integrarà SI. La integració de les CUP era impossible perquè ells mateixos se'n van autoexcloure. Pel que fa a Democràcia Catalana, la condició que van posar era que s'hi incorporés també CiU. Amb el Duran i Lleida com a cap de llista, això és del tot inviable. Per tant, quedava l'esperança que finalment la nova direcció d'Esquerra i SI s'entenguessin per concórrer plegats. SI van ser els primers en parlar. Van acceptar que els quatre primers caps de llista de les demarcacions fossin per Esquerra i que el Joan Tardà fos el número 2 per Barcelona. Semblava, en un principi, una molt bona base per arribar a un acord. Finalment, però, tot se n'ha anat a fer punyetes. Esquerra s'ha negat a amagar el seu logo i trobar-ne un per aixoplugar la nova coalició. Si es va juntament amb d'altres, per què aquesta obsessió per a mantenir el nom? I Si ha proposat una gran absurditat com és que els diferents parlamentaris fossin rotatius. Aquesta és una fórmula que es dóna en el parlament europeu entre representats d'Aralar, BNG i Esquerra. Per tal que tots els diputats coneguin què s'hi cou allà, com que es presenten junts, es tornen. Però això és del tot innecessari i absurd quan aquestes altres forces ja van pel seu compte en els seus propis territoris. En fi, que pels uns i pels altres, com sempre, res Mentre a Euskadi la coalició de Bildu i Aralar (sota el nom d'Amaiur) poden arribar a ser la primera força política, aquí les forces independentistes tornaran a fer el ridícul. Per culpa d'aquesta falta d'entesa, molt vot es quedarà a casa, serà nul o en blanc (opcions que proposaran segurament les CUP i SI) o votarà poc convençut a CiU. Més dividits, quasi impossible.

Ja es va veure a les passades municipals que la força d'Esquerra+RCat és reduïda. En el cas de Barcelona (amb la suma del Joan Laporta) l'únic que va permetre és evitar que el partit es quedés sense representació tal com va passar a moltes altres localitats del país, però es va quedar lluny d'igualar els resultats d'Esquerra sola quatre anys abans. 2 tristos regidors (i a prop de quedar-se fora)és un resultat molt negatiu.

Fins avui, amb l'esperança que tots plegats reflexionessin, encara militava a SI. Aquesta mateixa setmana em donaré de baixa. I ja no sé ni tan sols si el 20-N aniré a votar. Mentre els independetistes som incapaços d'anar junts, Catalunya perd cada any 22.000 milions d'euros i hem de suportar una retallades indecents. No és aquesta una raó prou contundent com per deixar-se de tonteries i anar tots junts?!

Que no hi ha temps?

2011-10-01T17:51:00.003+02:00

La nova secretària general d'Esquerra, la Marta Rovira, ha dit que veu difícil arribar a un acord amb SI i Reagrupament per a les properes eleccions perquè, al seu parer, "no queda temps". El 7 d'octubre és l'últim dia per presentar coaliacions al registre. A veure... encara queden 7 dies! No poden durant aquesta setmana reunir-se tots plegats? Quin és el seu ritme de treball? Tantes reuions els cal per a arribar a un acord? Per què no han proposat reunir-se abans, si resulta que van tan lents? És desesperant.

Esquerra ha de tenir clar que, per molt que hagi renovat els cares, els costarà sortir del pou. Els farà falta molt de temps per a recuperar credibilitat. I la millor forma de començar és obrir-se a les altres formacions independentistes. Si es presenten sols, molta gent es quedarà a casa, per molt que el cap de llista sigui l'Alfred Bosch i no el Joan Ridao. Els cal més. I aquest més són les altres forces independentistes, que ja han dit que, si no van en coalició, no es presenten. A més, anar plegats serviria per a començar a crear sinèrgies de cara a les properes eleccions catalanes, que és realment on cal fer l'esforç més gran.

Amb un Duran com a cap de CiU, una llista independentista forta podria il·lusionar molt. No deixem escapar una nova oportunitat.

Tenim uns diputats que fan pena

2011-09-29T21:19:00.004+02:00

Penós el que ha succeït avui al Parlament. SI ha demanat que es votessin per separat les diferents resolucions presentades pels partits. Com podeu veure, n'hi ha alguns que treballen molt més que altres. Els del Psc-PSOE i C's, directament es podria dir que es troben allà de vacances. Curiosament, el subgrup amb menys diputats és qui més en presenta. I no només això. Sembla que també són els únics disposats a treballar. El paperot de la presidenta del Parlament, incapaç de d'organitzar les votacions i les queixes dels diputats per veure's obligats a votar el que sempre haurien d'haver votat demostra fins a quin punt en són d'incompetents els nostres polítics.
Fins ara, els diputats votaven per paquets les diferents resolucions, per anar més de pressa. Això provocava que dins de cada votació s'haugés de donar el suport o no a mesures del tot inconnexes. Però això als parlamentaris catalans sembla que els hi era del tot indiferent. La qüestió era marxar ben aviat cap a casa. Doncs bé, ha hagut de ser SI qui els posés tots ferms i els obligués a fer el que tots els catalans fem cada dia: guanyar-nos el sou i treballar el que toca. I encara hi ha hagut diputats que s'han queixat! Quina pena que em fan... I després demanen a la gent que treballi més per menys, que fem "esforços" per "aixecar" el país. Si ells no estan disposats a fer-ho! No només això, no estan disposats ni a treballar el que els toca!

Avui també s'ha demostrat una cosa: es pot estar més o menys d'acord amb el López Tena, però cal reconèixer que té uns coneixements i una capacitat de treball molt per sobre de la resta. Ell sol, quasi, val per tots. Només cal que mireu el gràfic. 3 diputats i 101 resolucions. Una imatge val més que mil paraules...

Adéu al Corredor Mediterrani?

2011-09-28T22:53:00.003+02:00

PSOE i PP ens volen arruïnar. Ens volen pobres i miserables i totes i cadascuna de les seves accions van dirigides en aquest sentit. Encara no entenc com pot haver-hi gent que els voti a Catalunya. Estan votant en contra del seu propi benestar! La darrera, l'acord que han arribat els governs francès i espanyol per a prioritzar un anti-econòmic, absurd, anti-ecològic i sense sentit Corredor Central. D'aquesta manera, passen d'un Corredor Mediterrani que ja fa dècades que s'hauria d'haver tirat endavant i que suposaria un gran impuls per a l'economies de Catalunya i el País Valencià. El José Blanco ha dit al Conseller Recoder que aquest acord no significava, ni molt menys, que abandonessin la idea de l'eix ferroviari pel litoral. Que no ens prengui per imbècils. Si tan interessats n'estiguessin, ja fa temps que l'haurien tirat endavant.

Cal que el govern i tota la societat catalana reaccionem davant el que é sun atac frontal contra el futur del nostre país. M'agradarà veure, també, la reacció de la nostra classe empresarial. Reaccionaran, per fi, ara que els hi toquen la butxaca? O continuaran passius com sempre? No crec que en poguem esperar gaire, vista la seva actitud els darrers temps. És més; si finalment el Corredor Mediterrani tira endavant serà perquè Europa s'ha cansat de donar diners a l'estat espanyol perquè se'ls puleixi en projectes sense cap rendibilitat, i no per la força que s'hagi pogut fer des d'aquí.

Els catalans sofrim una crisi multiplicada per dos com a conseqüència de l'espoli fiscal al qual ens sotmet l'estat espanyol. Sortim-ne d'una vegada!

PD: Si últimament no escric tant és també perquè estic més centrat en fer-ho al www.racoblaugrana.com. Qui hi vulgui col·laborar, ja ho sap, serà benvingut!

El doble joc de CiU

2011-09-18T11:56:00.004+02:00

Sembla que CiU acaba de descobrir, fa pocs dies, que el PP està en contra de la immersió i que la paraula "Nacional" lligada a "Catalunya" els produeix una al·lèrgia important. Molts han estat els advertiments que hem anat sentint de dirigents convergents contra els populars. Primer, el President Mas va advertir que atacar la immersió era una "línia vermella" infranquejable. Tot seguit, el Ferran Falcó va assegurar que si el PP votava en contra de la immersió al ple de l'Ajuntament a l'alcalde Albiol li quedaven quatre dies. Doncs bé, ni el PP s'ha mogut un centímetre de la seva històrica postura vers la immersió i el PP de Badalona va votar en contra de l'actual model educatiu català. Ha passat res? Com era d'esperar, no. No només l'Albiol continua sent alcalde, sinó que CiU ha pactat amb el PP a Castelldefels. I just el dia després de la Diada Nacional. Continua la comèdia convergent que consisteix en llençar grans proclames patriòtiques i després, en els fets, pactar amb els que volen arruïnar Catalunya. O fan un gir radical en la seva posició d'una vegada o perdran credibilitat a la mateixa velocitat que han guanyat les darreres conteses electorals.
A canvi, a ERC sembla que les coses comencen a canviar. Els militants van escollir l'Alfred Bosch com a candidat a les properes generals i van reforçar la posició de l'Oriol Junqueras com a president del partit. Sembla que la unitat independentista està més a prop. Per fi podrem anar tots plegats? Això esperem!

La immersió en perill

2011-09-05T22:36:00.005+02:00

Des del moment que es va instaurar, que ni el PP ni el PSOE han acceptat la immersió lingüística. La sentència del TSJC que dóna un termini de dos mesos al govern català per a abolir-la és un atac directe i frontal no només contra la llengua, sinó contra el país i la seva cohesió social. Ens odïen. Senten un odi irracional propi d'aquell que se sent conqueridor, del que vol aniquilar i imposar destruint tot allò que troba pel seu pas.

Aquesta sentència és el resultat d'un recurs presentat pel PP. Però cal recordar que això és conseqüència del la sentència perpetrada pel Tribunal Constitucional contra l'Estatut. I qui va escollir, a parts iguals, els membres d'aquell Tribunal? Doncs PSOE i PP. Per tant, tots dos són culpables. Sentint des de la federació catalana del PSOE (això de "PSC" sona a broma) demanar a CiU que trenqui relacions amb el PP em pregunto com poden ser tan miserables. I és clar que CiU ha de trencar tota relació amb aquest partit anti-català! Però el mateix han de fer ells amb el PSOE si volen tenir un mínim de credibilitat. La seva extrema submissió a les ordres dictades de Madrid és tan culpable de la situació que estem vivim com tot l'odi que escup sense vergonya el PP. Diferents formes, igual objectiu.

Des del govern han anunciat que es plantaran. Però amb això no n'hi ha prou. Cal fer el pas decisiu i apostar d'una vegada per totes per l'Estat propi. Si ens ataquen tant és perquè ens creuen febles. Històricament, des d'un punt de vista polític, així ha estat. Els partits catalanistes s'han venut a canvi de quatre engrunes. Doncs això s'ha d'acabar. Fa uns mesos l'Artur Mas parlava del dret a decidir. No va sent hora ja d'aplicar-lo en la pràctica?!

Si t'agrada escriure i ets del Barça... t'interessa!

2011-08-31T17:28:00.003+02:00

Ja fa uns mesos que es va crear la pàgina Racó Blaugrana (http://www.racoblaugrana.com/). És un diari digital en català que parla sobre tot allò que envolta el Barça . Per aquesta temporada, es vol donar un impuls a l'espai i per això s'està buscant gent per a escriure-hi, cadascú segons la seva disponibilitat. Qui hi estigui interessat, pot enviar un mail a blaugrana.raco@gmail.com. Fins i tot, si us fa una il·lusió especial tractar un àmbit concret, ho podeu especificar.
Moltes gràcies... i Visca el Barça i Visca Catalunya!

Descansi en pau

2011-08-28T11:04:00.004+02:00

Molts dels que ara glossen la seva figura n'haurien d'aprendre. Fins el darrer dia va estar al peu del canó. Sempre que se li havia demanat, allà hi era. El darrer cop, a la manifestació del passat 9 de juliol. Fets i no paraules. Aquí un apunt interessant sobre la seva vida i trajectòria.

Racistes, intolerants i xenòfobs

2011-08-24T16:25:00.003+02:00

Avui he llegit un article sensacional de l'Albert Sanchez Piñol a l'Ara que voldria compartir. És, senzillament, excel·lent, molt bo!
http://www.ara.cat/estiu/Racistes-intolerants-xenofobs_0_541146579.html

Recomano especialment en darrer paràgraf. La clava!

El dit a l'ull

2011-08-18T16:37:00.004+02:00

Ja està bé, ja n'hi ha prou. A què espera la Junta per a denunciar aquests fets? El comportament de Mourinho va ser del tot intolerable. El que va passar ahir sumat als escàndols dels darrers partits són prou motiu per a trencar relacions amb el Madrid. Què en penseu?

Crec que la imatge parla per si sola.

No ha canviat res

2011-08-16T16:19:00.005+02:00

Feia temps que no patia tant veient el Barça. El 2-2, vist com va anar el partit, és un excel·lent resultat. Dues rematades i dos gols. Sort en vam tenir del Valdés i que els jugadors del Madrid no van tenir el dia a l'hora de xutar a porteria. Els dos equips es troben en un estat de forma molt diferent i es va notar molt. Veure el Messi vomitar va ser una imatge d'allò més impactant.

A part d'això, el partit i tot el que el va envoltar va ser igual que la temporada passada. L'àrbitre no va veure un penal a favor de cada equip, però es va empassar unes quantes targetes grogues al Khedira, al Pepe (a aquest li haurien de prohibir practicar qualsevol esport), al Marcelo (que va agredir al Messi) i al Xabi Alonso. Els dos primers, almenys, haurien hagut d'acabar expulsats. Però res, com sempre, repartir és gratuït. El més gros, però, que en acabar el partit surt el Karanka i critica que l'àrbitre ha afavorit el Barça. Però com pot ser?! Amb aquestes declaracions i les contínues queixes del Mourinho a la banqueta i dels jugadors al camp, el que estan fent és, directament, incitar a la violència. I això hauria d'estar penalitzat. Així va acabar un autocar amb directius del Barça, apedregat. Un d'ells va haver de ser atès per la Creu Roja. Però ni així el Rosell i la seva inoperant junta actuen. A què esperen per a denunciar els fets? Com poden restar callats davant aquesta espiral de violència provocada pels nois dels Florentino Pérez? No hi ha prou motius per a trencar tota relació amb el Madrid? Què més ha de passar? La passada temporada va haver de ser el Pep Guardiola qui donés la cara pel Club, donat que el President només es comunicava amb l'exterior via patètics comunicats. Al final de la passada temporada, el Rosell va assegurar que ja n'hi havia prou i que donaria la cara. Però res, continua amagat com un covard mentre el gran rival insulta i ataca el nostre Club. I no sembla que res hagi de canviar, donada l'actitud que pren.

Alhora, el Bojan va patir un intent d'agressió a València. Quan li van preguntar sobre quin era el motiu que ho hauria pogut provocar, va respondre que per ser català. És el resultat de l'odi i la violència lingüística d'alguns contra Catalunya. Però, igual que contra el Barça, posar-se contra Catalunya és gratuït. Fins quan ha de durar això?

P.D.: després que tots els mitjans recollissin la informació, el representant del jugador ha negat que ocorregués tal succés.

Demà, comença la remuntada

2011-08-13T17:52:00.001+02:00

Pel bon camí

2011-08-07T10:47:00.004+02:00

Tot canvi sempre costa. I més si és en les estructures dels actuals partits polítics, amb direccions molt fortes que senten autèntica aversió als canvis i que tenen l'afany de controlar fins l'últim racó del partit. Però sembla que l'Oriol Junqueras, per ara, va pel bon camí. Sembla increible que el Joan Ridao i companyia no entenguin o no vulguin veure que, o hi ha un canvi radical en les cares del partit, o Esquerra s'enfonsa del tot. Amb ell com a cap de cartell a les properes eleccions generals hi hauria el perill, fins i tot, que Esquerra perdés tota representació. L'elecció de l'Alfred Bosch és, doncs, una molt bona notícia. És una persona que, com a cara visible de la consulta sobiranista a Barcelona, pot fer el paper d'aglutinador de les diverses faccions entre les quals es divideix avui l'independentisme. Com a mostra d'això, l'actitud receptiva que han tingut tant Solidaritat com Reagrupament. És aquesta la direcció que cal seguir, sobretot de cara a les properes eleccions catalanes, que és on realment ens jugem les garrofes i hem d'esmerçar més esforços.
He sentit comentaris de gent que s'exclamen que juntament amb l'Oriol Junqueras hi ha persones properes a l'anterior direcció i que, fins que tots ells i elles no volin, no tornaran a confiar en el partit. Això és ridícul. Primer, perquè és impossible foragitar a tota l'herència del partit de cop. El motiu: que molts dels que estaven en desacord amb la línia que ha pres ERC els darrers anys han marxat i en un partit on les decisions es prenen de forma assembleària tenen ara molt de pes. Segon, perquè en el projecte d'unitat de tot l'independentisme no hi sobra ningú, per molt que alguns hagin errat en la seva estratègia en el passat.

Pel país, és imprescindible una ERC forta capaç de plantar cara a CiU i al Psc-PSOE. Per posar un exemple, el mapa de cara les properes eleccions generals. CiU s'entesta a presentar el Duran i Lleida, el candidat que pitjors resultats ha regalat a la federació en tota la seva història. Un personatge que s'ha posicionat en contra del sobiranisme de forma reiterada (almenys no enganya a ningú) i que ha arribat a proposar una aliança PSOE-PP-CiU-PNB pels propers anys, fet que equival a un retorn a la pitjor versió del peix al cove. Davant aquest panorama, cal una alternativa. Entre el Duran i una persona que va treballar dur per la Consulta a Barcelona, al meu parer, per un sobiranista, no hi ha color.

Per acabar, un apunt sobre el Barça. La Junta Directiva homenatjarà i recordarà la figura de Josep Sunyol, President del Club assassinat per les tropes franquistes. Ja era hora que des de l'entitat se'l recordés com es mereix. Una bona iniciativa, doncs.

A tot porc li arriba el seu Sant Martí

2011-07-28T16:12:00.005+02:00

Condemant a 6 anys de presó. Serà interessant veure el tractament que en fan determinats mitjans. On són ara tots aquells que el defensaven? La desgràcia, que per culpa d'aquest impresentable la imatge del Club pot quedar tacada.

El pes real del PP a Catalunya

2011-07-05T23:08:00.005+02:00

Arrel de les darreres eleccions municipals, a les files del PP es va disparar l'eufòria. De sobte, semblava que a Catalunya hi havia més pperos que mai. Això, però, no és cert. Si comparem els resultats electorals en termes absoluts, en nombre de votants, veiem que, senzillament, el PP ha recuperat el votant del 2003. És a dir, no és que de sobte hi hagi hagut un gran esclat del PP a Catalunya, sinó que han recuperat el seu públic tradicional. Uns quants exemples: a Barcelona, el 2003, van aconseguir 121.991 vots i 7 escons. En aquestes, amb 104.301 han obtingut 8 representats (i quasi 9). A L'Hospitalet, fa vuit anys, 17.003 votants els van reportar 4 escons. Ara, 15.693, 6. A Lleida, 7.728 vots el 2003 van ser 4 representants i 7.410 el 2011 han estat 6. A Cornellà de Llobregat, el 2003 van obtenir 5.163 vots i 3 regidors. Ara, amb 4.770 vots, 5. I així en molts altres llocs. Creixement significatiu només n'han tingut a Badalona i Tarragona, però més gràcies a la popularitat dels seus candidats que al seguiment de les pròpies sigles de partit, i a Castelldefels. Les causes de tot això? Dues: d'una banda, la poca capacitat dels partits dits d'esquerra de mobilitzar el seu votant. I, sobretot, la desunió de l'independentisme. En moltíssims municipis diverses sumes entre Esquerra, SI i les CUP haguessin reportat molts més regidors que haguessin estat presos al PP i a altres formacions. A moltes localitats, Esquerra s'ha quedat amb el voltant del 4% dels vots però sense arribar al 5% i, per tant, sense entrar. Llavors, a l'hora de fer el repartiment per la Llei d'Hondt, els altres partits que han superat la barrera han estat els principals beneficiats. Si el PP és avui tercera força no és tant gràcies al seu ascens sinó a l'espectacular davallada d'Esquerra que, esperem, hagi après alguna cosa. És més: l'ascens del PP és molt menor al descens del Psc-PSOE, pel que encara, des d'un punt de vista sobiranista, hi sortim guanyant.
Per tant, no ens esverem. No és que, de sobte, a Catalunya l'espanyolisme hagi augmentat de forma important. Al contrari. Totes les enquestes mostren el camí contrari: que l'independentisme va guanyant seguidors dia a dia. Ara cal canalitzar tot això políticament. En serem capaços? La veritat, arriba un punt que ja no ho sé! Per començar, una bona manera és assistir aquest dissabte a la manifestació. Cal anar-hi!

Què perjudica la salut?

2011-06-29T18:37:00.002+02:00

Ahir vaig anar a les urgències d’un hospital. Per les parets, hi havia varis comentaris molt crítics amb les retallades. Un d’ells era el següent: “CiU perjudica seriamente la salud”. No seré jo qui defensi l’acció política de CiU. Han tingut l’oportunitat, durant anys, de collar a varis governs espanyols per a aconseguir grans avenços per a Catalunya. Els darrers anys, han salvat el ZP de la caiguda i fins i tot al propi estat espanyol del rescat. A canvi, només han aconseguit la cessió de 12 hospitals. Un balanç tristíssim, i més si ho comparem amb el que arriba a obtenir, amb molts menys diputats, el PNB per a Euskadi. Aquest era el moment per a presentar com a contrapartida la seva proposta de pacte fiscal. Què esperen, que un PP amb majoria absoluta els ho faciliti? Ara bé, no crec que un hospital públic sigui el lloc per a fer propaganda partidista. A més, en aquest sentit, hi ha altres partits que perjudiquen encara més la salut. Per començar, el PP i el PSOE, els dos principals causants del nostre escandalós dèficit fiscal. Sense tota aquesta colla de diners que se’n van i no tornen, no només no caldria dur a terme cap retallada, sinó que també podríem invertir en més serveis socials. Per continuar, el propi tripartit que, d’una banda, va acceptar un sistema de finançament que s’ha demostrat insuficient i que, de l’altra, sobretot els darrers dos anys, va gastar molt més del que hi havia. Com que sabien que no tornarien a sumar ni de miracle, van deixar un forat ben gros per a obligar el govern següent a plantejar unes retallades que ells no volien assumir. I ara fan com si no tinguessin la responsabilitat de res. És més: el govern espanyol del PSOE encara demanava que la retallada fos del doble. M’hagués agradat veure què hagués fet un govern capitanejat pel Psc-PSOE. Hagués desobeït les ordres del seu partit? Tenint en compte que MAI han votat diferent a ells en més de 30 anys al Congreso, és ben improbable. En fi, que a l’hora de repartir responsabilitats tots en tenen part de culpa.
P.D. Una enquesta del CEO diu que més del 42% dels catalans votarien a favor de la independència i només un 28% s’hi oposaria. A què esperem?

No, sembla que no han entès res

2011-06-11T23:36:00.003+02:00

Arran de tot el que ha passat en aquestes eleccions municipals i els acords als quals estan arribant certes formacions, no m'he pogut estar d'escriure. CiU es va passar set anys a l'oposició com a conseqüència dels seus acords amb el PP. Esquerra ha perdut més de 400.000 vots en set anys pels seus pactes amb el Psc-PSOE. Conclusió: l'electorat sobiranista penalitza fortament qualsevol pacte amb una formació d'ordre espanyola. Pel que s'ha vist els darrers dies, sembla que ni els uns ni els altres ho hagin entès. A aquest pas, aconseguiran una abstenció rècord dins del món catalanista.
Durant tot el dia d'avui hem estat testimonis, també, de pactes de tota mena. Partits que havien jurat que mai pactarien amb aquells altres sumant per a governar determinats municipis. Els partits defensen totes aquestes estranyes combinacions justificant-se sota el paraigües que en els municipals el més important són "les persones" i "les dinàmiques" de cada municipi. Coi, però bé que aquestes persones es presenten representant un partit, no? I bé que aquest partit, en teoria, té un deterimnat ideari. Alguns, per a més inri, diuen que els ciutadans som tontets i que "no ho entenem". No, no ho entenem. No entenem que ens vulguin prendre per rucs. Perquè, seguint el seu raonament, ja és igual votar els uns o els altres perquè, al final, faran el que els donarà la gana. Són actituds com aquestes el que provoca que la gent se'n cansi de la política i que els polítics tinguin tan mala imatge i siguin vistos com personatges que tenen com a únic objectiu arribar al poder al preu que sigui. Farien bé en tenir-ho més en compte. Us recomano aquest mapa de pactes electorals "curiosos". Hi ha combinacions de ben estrambòtiques!

Problemes i Consulta a Barcelona

2011-04-10T14:25:00.001+02:00

Ja feia temps que no escrivia res. Darrerament hi ha hagut molts canvis en la meva vida (no precisament en positiu) de cop i els he hagut d'anar assumint de mica en mica. I això costa. No només ha estat falta de temps, no publicava res per manca d'ànims. I mira que en les darreres setmanes han passat un munt de coses: el fals currículum de la Joana Ortega (que hauria d'haver dimitit o d'haver estat cessada pel President), el circ de la cimera anti-crisi (molt d'espectacle per no res, perquè tampoc tenim competències en els punts clau), la negativa de govern espanyol a pagar a Catalunya els diners que per llei està obligat (patètic el paper del Joaquim Nadal provant d'amagar el que una carta va deixar al descobert), la visita del Rajoy al Parlament, com si d'un conqueridor es tractés, el vot favorable a la independència del Jordi Pujol i l'Artur Mas, la presència del Moisès Broggi a la llista d'Unitat per Barcelona...

Però avui havia d'escriure. Avui es celebra a Barcelona la Consulta sobre la Independència. Centenars de persones s'han mobilitzat aquest diumenge i els darrers mesos per aconseguir que aquesta Consulta tingués l'índex de participació més alt possible. El sol fet que a la capital de Catalunya s'hagi pogut celebrar ja és un èxit. I si, com sembla, la participació s'enfila a uns nivells prou importants, doncs encara millor. Ni l'intent de boicot d'El PSOE-riódico (a l'anunci encara tenen la barra de dir que són el diari "de tots" quan no són altra cosa que un pamflet sectari del Psc-PSOE) amb un fastigós editorial a la portada cridant al boicot, podrà aturar el moviment. Avui és un gran dia per a la ciutat i per al país. Així doncs, a gaudir-lo!

P.D. Agraeixo especialment els missatges d'ànims de dos lectors d'aquest bloc. Moltes gràcies!

Llista unitària... per a què? (IV)

2011-03-17T08:30:00.011+01:00

Hem sentit molts clams a favor d'una llista unitària dins del món independentista. I aquesta és la justificació que esgrimeix el Joan Laporta per a argumentar el seu canvi. D’altra banda, però, hi ha qui diu que la unitat està molt bé però... per a fer què? Després de l’espectacular patacada a les passades eleccions, dins d’Esquerra hi ha hagut una reflexió sobre les causes de la davallada? Més ben dit: l'ha feta el Portabella? Hi ha qui creu que mereixen una oportunitat. D’altres, que no. I aquí rau la principal diferència entre els uns i els altres. D'altra banda, és important que hi hagi un tercer espai prou potent per a evitar que CiU (que guanyarà les eleccions) governi còmodament amb el PP. Cal trobar un contrapunt potent a la formació ultra-espanyolista per a evitar un govern que, a part de ser de dretes, no seria gaire amable a les necessitats de Barcelona com a capital de Catalunya. Hi ha qui ho veu de forma diferent. Només una sonora patacada permetrà a Esquerra afrontar un canvi de veritat. Si van trempejant i salvant els mobles, aquest mai es produirà. Coi, que fins i tot s'han carregat el logo històric del partit! No seria millor a mitjà termini aquesta opció a canvi de sacrificar l'Ajuntament a curt termini?

En unes eleccions municipals l’independentisme tampoc s’hi juga tant. La declaració unilateral es vota al Parlament, no als municipis. A més, la tasca del subgrup de Solidaritat Catalana està essent molt bona. La proposició unilateral d’independència, poder tirar endavant referèndums sense l’aprovació de l’Estat, la crítica a la Consellera Bozal (que va comparar les Consultes sobre la Independència amb un homenatge a un etarra) o la recent sobre la dació de les hipoteques (que, de pas, trenca la mentida que SI és només un partit monotemàtic) en són alguns exemples. I les que hi ha preparades. En aquest camp, la presència de l’Alfons López Tena és molt potent i està fent molt bona feina. Què val més la pena: tota aquesta tasca o un parell de regidors més a Barcelona? Sembla clar que el primer. I per això sap tan greu que hagi passat tot plegat.

Problemes (III)

2011-03-16T08:30:00.011+01:00

Arrel d’aquest trencament, des de Solidaritat es va demanar al Joan Laporta que deixés el seu escó al Parlament, ja que aquest el va aconseguir sota les sigles de Solidaritat. Pel contrari, el Laporta creu que ha fet prou mèrits per a merèixer l’escó i no hi pensava renunciar. Aquí hi ha un fet evident: els quatre escons es van aconseguir en gran part gràcies a la presència de l’ex-president del Barça. De debò creuen el López Tena i l’Uriel que encapçalant ells la llista haurien aconseguit entrar al Parlament? Hi ha qui diu que també en va espantar. Tots aquests, segurament, van acabar votant Reagrupament. Per tant, es pot dir que va atreure més que espantar. En la mateixa línia, també són injustes i exagerades les crítiques que ha rebut dels fins fa poc companys de coalició. El López Tena ha dit que el Laporta “s’avorria” al Parlament, la Isabel Clara Simó l’ha titllat de “traïdor” i l’Uriel l’ha acusat de voler ser President d’Esquerra. Ciència ficció. No era tan bo fa quatre dies? Sabedors que aquestes polèmiques eren negatives pel partit, al cap de pocs dies, des de la direcció de Solidaritat es van rebaixar les crítiques i es va deixar la decisió en mans del president de Democràcia Catalana. Finalment, el Laporta ha decidit abandonar el subgrup de Solidaritat i serà diputat no adscrit al grup mixt. Suposo que arrel del que va passar al Congrés s'ha sentit apartat i ha volgut trencar tot llaç amb Solidaritat. Sobretot és incomprensible que no comptessin amb l'Anna Arqué per a tasques internacionals, quan fins ara ho ha estat portant ella i prou bé. Què en sap d'això la Clara-Simó? És una gran escriptora, però no sé què podrà aportar en aquest àmbit. D'altra banda, és cert que tots els càrrecs van ser votats per tots els adherits a Solidaritat i no van ser imposats a dit per ningú.

Com presentar-se a les municipals (II)

2011-03-15T08:30:00.010+01:00

El segon punt de desavinences important va ser com presentar-se a les eleccions municipals. El Joan Laporta insistia en la necessitat de fer-ho en el context d’una candidatura unitària. Solidaritat, argumentava, va néixer amb la voluntat de sumar, pel que calia fer aquest esforç. La nova executiva de Solidaritat, però, diferia en un tema prou important: el cap de llista. De cap de les maneres volien que el Jordi Portabella encapçalés aquesta candidatura. La raó: que és una persona que no pot aportar cap renovació perquè duu moltes convocatòries presentant-se com a cap de llista d’Esquerra i apuntalant, des de dins o des de fora, governs tripartits. Per això, es va proposar la figura d’un candidat independent. Ara bé, el mateix es podria dir de l’Uriel Bertran, que ha estat els darrers 7 anys votant conjuntament amb totes les forces del tripartit. És més, per Internet es poden trobar articles seus justificant aquesta fórmula de govern. En canvi, el Joan Laporta no tenia cap problema en acceptar el candidat d’Esquerra com a cap de llista. Justament per la seva llarga trajectòria a l’Ajuntament considerava que ell era un bon candidat. Fins i tot, el Portabella va dir que estava disposat a anar a unes primàries, que serien obertes a la ciutat, per a decidir el cap de llista. Precisament la negativa de Reagrupament a celebrar unes eleccions primàries va ser un dels arguments esgrimits per Solidaritat per no pactar amb ells a les darreres eleccions catalanes. Vist que Solidaritat no tenia cap intenció de variar la seva posició, el Laporta va anunciar que el seu partit no repetiria amb la resta de partits que formaven Solidaritat la coalició per a les eleccions municipals. Ara està en negociacions amb el Jordi Portabella per a decidir com sumarà la seva formació en aquesta candidatura conjunta.

Al meu parer, la idea del candidat independent era molt encertada. Hagués aportat aire fresc i una clara voluntat regeneradora. D'altra banda, les primàries proposades pel Portabella haguessin reforçat i publicitat el candidat escollit. Per què no una combinació de les dues?

Què ha passat a Solidaritat? (I)

2011-03-14T08:30:00.008+01:00

A partir d’avui comencen uns quants apunts que proven d’exposar què ha passat a Solidaritat i la meva opinió al respecte. És molt llarg, per això ho he separat en diferents dies. Per analitzar què ha succeït els darrers dies a Solidaritat Catalana cal, abans, conèixer la seva pròpia estructura. SI és una coalició electoral formada per diferents partits. Entre ells, hi ha Democràcia Catalana (Joan Laporta) i Solidaritat per la Independència (López Tena i Uriel Bertran). En aquest últim és on ens trobem adherits la immensa majoria. Cada partit, en teoria, funciona de forma autònoma però, en les convocatòries electorals, s’uneixen formant una coalició.
Les darreres setmanes, els adherits a Solidaritat hem tingut diversos congressos i reunions: per a acceptar els Estatuts, per a configurar l’executiva nacional, a nivell comarcal, les de districte i, fa poc, per a decidir si anàvem o no a les eleccions municipals de Barcelona. El Joan Laporta entén que, com a membre de DC, a ell no li afecten les decisions que s’hagin pres en totes aquestes convocatòries. Pel contrari, l’Alfons López Tena assegura que el que es decideixi en aquestes trobades vincula a tota la resta de formacions. Al meu parer, si el funcionament és vertaderament de coalició, és el primer qui té raó. Ell té la seva pròpia formació i no ha de perquè veure’s involucrat en el que decidim la resta.
El primer xoc es va produir en l’elecció de l’executiva nacional. En la llista que es presentaven l’Uriel Betran i l’Alfons López Tena no es va incloure ningú de l’entorn del Joan Laporta. Per a contrarestar-ho, es van presentar algunes persones considerades properes a ell (com l’Anna Arqué o l’Àlex Fenoll). En les votacions, com era d’esperar, van ser derrotats.

De debò ho han fet tot tan bé?

2011-03-13T14:00:00.001+01:00

Sembla que no n'han tingut prou. Es podia pensar que, després de la forta caiguda electoral que van sofrir a les passades eleccions catalanes, dins d'Esquerra hi hauria un canvi. Que obririen els ulls i entendrien que la línia que han seguit els darrers anys és errònia. Han passat dels 638.902 vots de les eleccions generals del 2004 als 219.173 de la darrera convocatòria. Han perdut més de 400.000 votants. Crec que això bé mereix una reflexió. Ara bé, sembla que des de l'actual direcció d'Esquerra estan encegats. Així es desprèn de les darreres declaracions del Joan Ridao. Per començar, va menystenir Solidaritat Catalana titllant el seu independentisme de "marginal i ciclotímic". Doncs per ser tan "marginal", en només tres mesos, van aconseguir la meitat de vots que ells després d'estar 7 anys al govern, tenir una potent infraestructura al darrera, presència municipal i gent ocupant mil i un càrrecs escampada per tot el país. Aquests "marginals", només entrar al Parlament, han fet allò que ells, després de més de tres dècades de presència, no s'havien atrevit: presentar un full de ruta clar cap a la independència que serà votat al Parlament.

Però no es va quedar aquí: va assegurar que els darrers resultats electorals no han "impugnat la base ideològica d'Esquerra". Ah, no? Llavors per què al gent els va deixar de fer confiança? Segur que no han fet res de malament? No cal un replantejament? Increible. Per acabar-ho d'adobar, va afirmar que les municipals es presentaven en un moment "dolç" pel partit. Un cop sapiguem els resultats a veure si encara diu el mateix. Encara els cal una nova patacada per a fer net i començar de nou?!

197è Joc Literari: "Un llibre molt viatger"

2011-03-12T09:30:00.000+01:00

Com cada mes, el Jesús Maria Tibau ens anima a participar als seus Jocs Literaris. Ja feia força temps que no ho feia. Però mai és tard per a retornar a una activitat i menys si aquesta és bona. A partir de la foto de la imatge, hem de pensar i escriure un relat. Aquest és el resultat:
"Aquest llibre ha voltat molt. Primer, va anar a parar a les mans d’una jove que vivia a les afores de la ciutat. Els seus pares trobaven una bestiesa això de llegir i mai li compraven cap llibre. És per això que sovint anava a la biblioteca i n’agafava uns quants. Llegir la distreia i li servia de refugi per a fugir d’un entorn ben hostil. Sempre crits, baralles, discussions… Quan el va acabar, la noia el va deixar a un fanal. Allà, va ser recollit per un noi que, sortosament, vivia en un entorn del tot diferent. Els seus pares eren mestres i l’animaven a llegir. Se’l va acabar de seguida! El següent en agafar-lo va ser un adult que s’estrenava en això del bookcrossing. Va quedar molt satisfet de l’experiència. Tant, que ja pensa en repetir! Al cap de poc temps la receptora va ser una dona que vivia al centre. Aprofitava els viatges d’anada i de tornada de la feina per a llegir-lo. Treballava tant que no tenia temps ni tan sols per a fullejar una pàgina a casa! Treballava en una empresa com a responsable del departament de marketing i sempre anava de bòlit!
Ara el llibre està tot sol, en un parc, esperant un nou lector. Frisava per a conèixer a nova gent! A cada casa, a part de la seva, hi ha mil històries a explicar! Molt a prop d’allà hi passeja una parella que semblen estar disposats a agafar-lo. Quina nova gent coneixerà?"

Un disbarat?!

2011-03-10T08:30:00.000+01:00

L’Enric Reyna (president de l’Associació de Promotors de Barcelona) ha dit que de cap manera els pisos poden baixar un 44% el proper any. Enfurismat, ha assegurat que això era un disbarat. Mentida. L’escandalós de debò ha estat l’espectacular augment de preu dels pisos els darrers anys. Durant tot aquest període s’ha especulat amb el que és un dret: l’accés a un habitatge digne. Són justament aquests preus tan elevats un dels frens a la recuperació econòmica.
Ens trobem en un context en el qual cada dia hi ha més gent que està a l’atur. I molts dels que treballen, ho han de fer a canvi d’uns sous miserables. Comparem l’encariment dels pisos amb l’evolució dels salaris. La diferència és bestial. Mentre les famílies hagin de destinar un percentatge tan gran de la seva renda al pagament d’una hipoteca o al lloguer d’un immoble l’activitat econòmica continuarà estancada o a la baixa. Si els preus fossin raonables i justos, amb més renda per a gastar o per invertir, de ben segur que les coses anirien diferent. Ara bé, mentre tot continuï com fins ara, amb unes rebaixes en el preu de l’habitatge del tot insuficients, no es començarà a sortir del pou. Perquè, qui comprarà avui un habitatge sabent que en pocs mesos el pot trobar a un preu més baix? És més: qui s’ho pot permetre ara? Tan gran és l’avarícia d’aquesta gent que no entenen que fins que no baixin els preus poques persones s’atreviran a fer el pas? Tan encegats estan? I el mateix per les entitats financeres: que treguin tot el seu paquet d’immobles d’una vegada a uns preus justos.
Aquest és el sistema actual: passi el que passi, sempre acaben tenint beneficis (i molt grans) els mateixos. I la resta, a aguantar com es pugui. No seria hora de començar a prendre exemple de llocs com Egipte o Tunísia?

L'activitat continua

2011-03-08T08:30:00.000+01:00

Tot i els esdeveniments dels darrers dies, Solidaritat Catalana continua amb la seva activitat al Parlament. La darrera proposició de llei que s'ha presentat tracta d'un tema que preocupa a molta gent: la dació en el pagament de les hipoteques. A dia d'avui, quan una persona no pot pagar una hipoteca, no només ha de veure com el banc l'executa i perd casa seva, sinó que a més manté un deute amb l'entitat. Amb aquesta llei, el que es pretén és que amb la donació de l'immoble ja quedi el deute saldat. Com que aquest afer forma part del dret civil, entra dins de les competències de la Generalitat. Crec que és una qüestió de sentit comú votar-hi favorablement. És vergonyós que es colli d'aquesta manera a persones que prou malament ho passen pel fet de perdre la seva llar. A més, és una manera de restar poder a les entitats financeres que, tot i la crisi, continuen tenint, moltes d'elles, uns beneficis extraordinaris. Això sí: han tallat tota línia de crèdit i han destruit uns quants llocs de treball. Veurem quin és el sentit de vot dels partits. En aquest vídeo hi ha tota l'explicació i l'argumentació presentada.
P.D.: No sé què em passa que cada cop que provo de penjar un vídeo del Youtube la pantalla em desapareix i m'ho impedeix. Algú sap quin és el problema? Moltes gràcies!

El Barça i Catalunya

2011-03-06T09:30:00.000+01:00

Fa poc va ser notícia que el govern espanyol i altres administracions públiques havien escollit el Real Madrid per a promocionar la marca “España”. A canvi, és clar, el club madridista rebia uns tres milions d’euros. Determinats mitjans (com el diari Gol) van exclamar-se: i per què no utilitzar el Barça que, actualment, guanya més títols que ningú i practica un futbol atractiu i vistós? La resposta la va donar el ministro Sebastián: perquè la junta anterior s’hi va negar. Un cop més, doncs, hem de donar les gràcies al Joan Laporta per haver rebutjat el que hagués estat un atemptat contra l’essència i la història del Club.
El Barça és un club català i universal. Mitjançant les quatre barres a la samarreta i les pròpies accions i declaracions de la junta anterior es va reforçar el primer punt. El segon, la universalitat i l’exteriorització de tota una llarga sèrie de valors positius, va prendre força a partir de l’acord amb UNICEF. Això últim, l’actual Junta ja s’ho ha carregat acceptant els petrodòlars de l’anti-democràtic estat de Qatar. Com bé va dir el Sala i Martín, la discussió no ha de ser si Qatar és un país democràtic o no. Això és una evidència: no ho és. El que hem de debatre és si el Barça ha d’acceptar portar la seva imatge a la samarreta. La meva resposta és clara: no. I menys si, com a conseqüència, s’acaba arraconat UNICEF i se la fa desaparèixer del tot.
Ara el govern espanyol ha anunciat que proposarà a l’actual junta que el Barça es passegi amb el lema “Visit Spain, visit Barcelona”. El seu objectiu és clar: eliminar la vinculació del Barça amb Catalunya. Esperem que el Rosell, igual que va fer la junta anterior, rebutgi aquest despropòsit. En cas contrari, de ben segur, es trobarà a molta gent en contra.

(article publicat a www.racoblaugrana.com)
P.D.: M'han demanat que parli sobre tot el que ha passat a Solidaritat els darrers dies. La veritat és que ara mateix estic desorientat. Quan hagi recollit algunes opinions més i hagi pres una decisió en ferm, així ho explicaré.

La trista realitat

2011-03-04T08:30:00.002+01:00

Catalunya es troba en una situació molt greu. Aquesta és al veritat. Només cal llegir qualsevol mitjà i veure tot un seguit de notícies nefastes. Sento si algú troba aquest apunt pessimista, però és la trista realitat:

-Per primer cop, Catalunya supera els 600.000 aturats. Estem parlant d'una xifra escandalosa. Això és la clara constatació que la reforma laboral que va tirar endavant el govern espanyol no només no ha creat ocupació, sinó que ha facilitat la destrucció de llocs de treball a partir de l'abaratiment de l'acomiadament. On són ara els partits que ho van votar a favor? Que donin la cara. Una part important de la responsabilitat és seva.

-Les retallades seran molt dures en la sanitat pública. Tenim un Conseller del ram que, preguntat sobre quina és la solució per a resoldre els problemes de la sanitat catalana, va contestar que fer-se d'una mútua privada. Ja veiem els interessos de qui defensa. Doncs bé, ara haurem de suportar unes llistes d'espera encara més llargues i s'aturarà la construcció d'hospitals.

-Tots s'omplen la boca sobre la necessitat d'utilitzar el transport públic i resulta que totes les ampliacions de la xarxa de metro menys la L9 s'aturaran. A sobre, el govern espanyol pretén que la Generalitat carregui amb el cost de baixar un 5% el preu del bitllet. Són 26 miserables milions dels 22.000 que ens roben. Ni això! Això sí! Pretendran fer passar la Generalitat com els "dolents de la pel·lícula". Quanta barra!

-Jutjaran un seguidor del Girona per refregar-se una bandera espanyola. Si arriba a ser una catalana, no hauria passat res. Forma part de l'obsessió malaltissa del PSOE i el PP amb tot símbol espanyol. Fins a 9 mesos de presó li poden caure!

-Els homicidis i robatoris amb força han pujat un 20% a Catalunya el 2010. És una de les conseqüències de la crisi econòmica actual.

En fi, que no està el país com per a tirar coets. Mentre ens prenen 22.000 milions d'euros resultants del nostre treball i esforç, hem de suportar una retallada rere una altra. A què espera aquest govern per a reclamar el pacte fiscal?

La Vanguardia, per fi, en català

2011-03-02T08:30:00.001+01:00

Sembla que, finalment, hi haurà edició en català de La Vanguardia. Evidentment, gràcies a això, hi haurà més gent que llegeixi premsa en català. Per tant, en aquest sentit, és una bona notícia. Això no significa, però, que el rotatiu canviï la seva línia editorial, ni molt menys. Serà, igual que amb el PSOE-riódico, una traducció del castellà. I, igual que el diari del Grupo Zeta, continuarà informant des d’una òptica espanyola, no pas catalanocèntrica. En aquest aspecte, no canviarà res.
Per tot això, són exagerades les declaracions del José Antich (director) afirmant que caldria fer un “monument” al Javier Godó per ser el precursor de la premsa en català. A veure: que no sap aquest personatge que de fa moltes i moltes dècades que es publica premsa en català? L’Avui, El Punt, molts diaris comarcals i, més enrere, uns quants més abans del franquisme van atrevir-se, en un entorn molt complicat, escriure en llengua catalana. Per tant, que no es passi. Sembla que els Godó, més d’un segle després, han vist la llum. Mai és massa tard, diuen. Però, de monuments, res. Aquesta gent, durant el franquisme, semblaven més franquistes que ningú. Només cal recordar els paraules d’un director de llavors, el Galinsoga, que va escopir “Todos los catalanes son una mieda”. Després d’una campanya brutal en contra (no tenien pas intenció de fer-lo saltar) va ser substituït per un tal Manuel Aznar, avi del José María Aznar, de caràcter més “moderat”. Imaginem com era l’altre.
En fi, que per molt en català que es publiqui, tampoc el penso comprar.

Les Quatre Columnes, recuperades

2011-02-28T08:30:00.002+01:00

Després de més de vuit dècades que el dictador Primo de Rivera les tirés a terra, Barcelona ha recuperat les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch. Ha costat molt aconseguir aquest acte de justícia. Ha estat gràcies a la perseverança del teixit associatiu de la ciutat que s'han pogut alçar, ja que mai hi havia hagut, per part de l'Ajuntament, cap voluntat de recuperar-les. És més, en un intent vergonyós de rebaixar-ne el simbolisme, fins i tot van arribar a proposar que es col·loquessin apartades, lluny del seu emplaçament original, de manera que s'evités, així, poder contemplar les Quatre Barres de forma clara. Finalment, per sort, s'ha pogut evitar tal aberració i ja tenim les Quatre Columnes al seu lloc. Ara bé, com que tractant-se de governs socialistes no tot pot ser com cal, finalment, no s'ha col·locat una placa que commemorava als morts catalans. Ja devia ser massa per ells.
Ahir, també, els adherits de Solidaritat Catalana vam votar si ens presentàvem o no a les eleccions municipals. Finalment, amb un 77,5% de vots, va sortir vencedora l'opció del "Sí". A diferència del que han dit alguns mitjans (com TV3 o l'Ara) no es votava si anàvem sols o en coalició. Es votava només si hi anàvem. La prioritat és poder formar llista conjunta amb la resta de les forces independentistes de la ciutat. La proposta fa temps que es va llençar: que encapçali la llista un independent de prestigi que reculli totes les formacions i que els regidors resultants no sumin per a la Diputació o el Consell Comarcal (per a evitar que Esquerra encolomi, per exemple, un Celestino Corbacho de president de la Diputació). Sembla mentida fins a quin punt els mitjans distorsionen, a propòsit (perquè estic segur que ho sabien) la informació.

La cacera del Duran i Lleida

2011-02-26T09:30:00.000+01:00

El Duran i Lleida mai ha sentit cap simpatia per l'independentisme. Ben al contrari, li té una repulsa important. Prova d'això és la purga que ja fa temps aplica dins del seu partit. Dins d'Unió hi ha sobiranistes. Això l'incomoda i sempre ha provat d'apartar-los el màxim possible. Un cas molt clar el trobem a Girona. En un principi, el número dos per a les municipals havia de ser l'Albert Riera, destacat sobiranista. La direcció d'Unió, però, va pressionar perquè una persona d'un perfil ben diferent seguís el Carles Puigdemont a la llista. Finalment, ho va aconseguir a mitges, perquè tot i que l'Albert Riera va decidir apartar-se del número dos tampoc va poder col·locar a qui ell volia. Tot plegat ha provocat la dimissió del president d'Unió de Joves d'aquelles comarques. El mateix ha passat amb un alt càrrec de la Conselleria de Justícia, cessat per ser massa catalanista.

Ahir, però, encara va anar més enllà. Va dir que troba un error que TV3 parli de Països Catalans perquè incomoda a la majoria de valencians. I això justifica que s'hagin carregat les emissions? Què hem de fer nosaltres, prohibir que emetin totes les televisions espanyoles perquè no parlen de Catalunya com a nació? Patètica excusa per a no confessar que a ell mateix també li molesta molt. I què significa això? Que ara caldrà anomenar el País Valencià "Comunitat Valenciana"? Que hem de renunciar a un part del nostre país? En la mateixa línia, ha criticat que dos diputats d'Esquerra al Congrés mostressin unes pancartes en contra del tancament. Ho ha considerat un "numeret". Un numeret és, per exemple, el que va fer ell quan va anar a visitar al dictador Obiang. Això sí que és reprobable. Però protestar contra el que ha estat un clar atac a la llengua catalana i a la pròpia democràcia? Això és un numeret?

El Duran pretén donar sempre la imatge de persona "centrada" i deu estar molt content de sortir ben valorat a les enquestes. En canvi, però, a l'hora de votar-lo el suport que rep és miserable. 10 tristos diputats (n'havien arribat a tenir 18) en les dues darreres eleccions generals ha tret CiU amb ell com a cap de llista, els pitjors resultats de la seva història. Per alguna cosa serà.

L'independentisme continua creixent

2011-02-24T08:30:00.001+01:00

ESADE i la Fundació Carulla han presentat un informe en el qual s'arriba a la conclusió que un 45% de la població votaria favorablement en un referèndum sobre la independència. En el mateix text, conclouen que el suport a l'Estat propi s'ha multiplicat per tres en els últims deu anys. Tot i que, evidentment, s'ha recollit una mostra i no la totalitat de la població, aquestes dades sí que serveixen per a clarificar tendències. I aquesta és ben clara: el suport a la independència creix. Aquest no és l'únic estudi o enquesta que apunta uns resultats com aquests. Fins i tot mitjans de comunicació tan contraris a l'Estat propi com La Vanguardia o el PSOE-riódico han publicat enquestes on es donava un empat tècnic entre els favorables i els contraris a l'Estat propi. Això significa que anem molt bé.

L'independentisme, mica en mica, ha sabut configurar un discurs molt creible i potent que està arribant a moltes i diverses capes de població A més, l'actitud extremadament contrària de l'estat espanyol i molts mitjans editats a Madrid està portant a molta gent a abraçar la idea sobiranista. Les constants invasions de competències, la impossibilitat de poder decidir sobre aquells temes que ens afecten més directament, la retallada de l'Estatut per part del Constitucional, l'escandalós dèficit fiscal, la manca d'infraestructures (corredor mediterrani, aeroport...) els atacs constants contra la llengua, la catalanofòbia que destil·len molts comentaris i actituds... tot plegat ha fet que gent que mai s'ho havia pensat hagi acabat apostant per l'Estat propi com a única via per a progressar com a país i per a gaudir dels serveis i prestacions socials que ens mereixem.

Hem de pensar, a més, que en el procés cap a un referèndum sobre la independència, en centrar-se el debat sobre aquesta qüestió, es podria fer arribar els avantatges de l'Estat propi a encara més gent. A més, a l'hora de votar, tots els partidaris del "Sí" sortiríem en massa mentre que tots aquells indiferents (que n'hi ha) i fins i tot gent que no ho veu clar o dubta es quedarien a casa. Fixem-nos, a més, que aquest estudi data d'abans de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. És a dir, encara en podem ser més.

Cal continuar en la mateixa lína, fer molta pedagogia i parlar d'independència a tot arreu: amb amics, coneguts, companys... Quan més dins de la normalitat es vegi aquest debat, més probabilitats d'èxit. Ho aconseguirem!

Enganys i manipulacions de la caverna

2011-02-22T08:30:00.002+01:00

Des de la caverna mediàtica no suporten veure aquest Barça campió. Cada victòria i sobretot cada títol els senta com una puntada en ple estómac. Estan tan desquiciats que ja no saben què fer per a desestabilitzar el Club. La darrera ha estat, directament, patètica. El diari "As", en un exemple de manipulació informativa, ha arribat a retocar una fotografia. En aquesta, han borrat el defensa de l'Athletic de Bilbao que trencava el fora de joc del Dani Alves previ al primer gol del David Villa contra els bascos. El seu objectiu: provar de demostrar que la victòria del passat diumenge havia estat gràcies a l'ajuda arbitral. Després de l'escàndol ocasionat, en la seva edició web, han rectificat i han assegurat que per un "error d'infografia" havia desaparegut, mira quina casualitat, justament aquell jugador. De debò es pensen que ens els creurem?

Uns altres que s'hi han lluït han estat uns presentadors del canal Telemadrid. Després d'acabar el partit contra l'Arsenal, el Pep Guardiola oferia la tradicional roda de premsa. Des del canal madrileny, es veu, estaven frisant per a poder connectar-hi. Però, pobrets, no podien. Per què? Doncs perquè l'entrenador blaugrana no contestava cap pregunta en castellà perquè no se li dirigia cap periodista en aquesta llengua. Els presentadors comenten, indignats, que el Guardiola havia contestat en català, anglès, francès o italià però quasi res en castellà. Un sacrilegi. Fins i tot, durant un moment, connecten amb la roda de premsa però en escoltar la resposta en català de seguida tallen la connexió. I encara es fan els ofesos. Amb aquesta actitud queden fidelment retratats com el que són: uns patètics intolerants.

(article publicat a www.racoblaugrana.com)

Gràcies, militants i simpatitzants socialistes

2011-02-20T11:45:00.001+01:00

Ahir, els militants i simpatitzants socialistes de Barcelona havien d'escollir el seu cap de llista per a les municipals: el Jordi Hereu o la Montserrat Tura. El primer comptava amb el suport de la federació de Barcelona del Psc-PSOE. La segona, en canvi, gaudia de pocs suports dins del partit. Tot i no ser de Barcelona (ni tan sols es va poder votar), totes les enquestes pronosticaven que, mentre que l'alcalde actual sofriria una dura derrota, la Tura sí podria ser rival. Finalment, la majoria va votar al Jordi Hereu com a alcaldable. En saber-se els resultats, es va desfermar l'eufòria: crits de "Jordi, Jordi!" i "Visca, visca, Barcelona socialista!". M'agradarà veure les cares de tots ells la nit del 22-M. Amb tot, els hi hem de donar les gràcies: han certificat la fi de govern socialistes a Barcelona. Votant l'alcalde més incompetent i més mal valorat de la història, han regalat l'alcaldia al Xavier Trias. Ja pot fer tota la campanya i auto-bombo que vulgui. La seva imatge està tant pel terra que els hi serà impossible remuntar. El propi Trias havia dit que preferia a l'Hereu com a rival. A CiU ho deuen estar celebrant. També el Jordi Portabella deu estar més tranquil. La Tura podria prendre-li part del seu votant i amb aquesta elecció pot arreplegar part dels "socialistes desencantats" que pretén atreure amb el que ha anomenat "tercer espai".

Aquest és un cop molt dur per a la Montserrat Tura. Amb aquesta derrota, perd força en la seva carrera per a obtenir el lideratge del Psc-PSOE (que era, en última instància, el que realment pretenia). Amb això ha quedat demostrat que, segurament, gaudeix de més suports fora que dins del seu partit. Prenen força noms com el de l'Àngel Ros (que aguanta la majoria absoluta a Lleida) o altres com el Josep Fèlix Ballesteros o el Pere Navarro. El futur d'aquests dos últims, també, anirà lligat als resultats del maig.

En fi, que podem dir que ahir es va acabar amb més de 30 anys de governs socialistes a Barcelona. La patacada que es fotran amb aquest alcalde tan inútil pot ser de les bones. Quines ganes de veure'ls a tots plegats el 22 de maig!

La resposta ha de ser contundent

2011-02-19T09:30:00.008+01:00

Des del passat dijous a dos quarts de deu del vespre que no es pot veure TV3 al País Valencià. L'amenaça de noves multes per part del govern valencià contra Acció Cultural (que es sumarien a les ja existents) han obligat a l'entitat a tancar els repetidors. Hem viscut un atemptat contra la llibertat d'expressió i la llengua catalana pròpia d'un règim dictatorial. Aquesta és la forma d'actuar de l'espanyolisme: prohibir tot allò que no consideren de la seva corda. Cal recordar que en aquesta operació hi tenen responsabilitat tant el PSOE com el PP. Els primers, quan el José Montilla era ministro, van regalar als seus "amics" de La Sexta la freqüència per on es podia veure TV3. El PP va aprofitar aquesta situació per a denunciar que TV3 es trobava emetent de forma "il·legal" al País Valencià i va començar tot un seguit d'atacs, amenaces i multes contra els propietaris dels repetidors, ACPV. Per tant, tant culpables en són els uns com els altres. Especialment fastigós ha estat escoltar les explicacions del govern valencià i de la delegació del PP a Catalunya. Volen practicar un genocidi cultural i lingüístic. L'odi que senten cap el català no té límits.

Si ha passat això és, també, per la incapacitat dels nostres polítics. Ni aquest govern ni l'anterior han pogut fer res per a salvar les emissions de TV3. El govern català ha anunciat gestions a tots els nivells per a solucionar-ho (gràcies Assumpta per l'enllaç). Esperem que tinguin més èxit que les anteriors. A més, mentre passa tot això, el nou delegat del govern a Europa ha demanat que ens "oblidem" del català i que no pot ser que Catalunya s'identifiqui sempre com la "lluita solitària contra l'estat espanyol". De seguida, però, ha estat rectificat pel propi govern, que ha assegurat que la promoció del català a Europa sí és una prioritat. No podien haver escollit, llavors, a algú altre? Quina pena de delegat. Per favor, que el canviïn!

En fi, que les gestions anunciades siguin exitoses i que la gent del País Valencià que així ho vulgui pugui tornar a veure TV3 amb total llibertat.

Pel català i la llibertat d'expressió

2011-02-18T13:27:00.008+01:00

Nou atac contra la llengua catalana i la llibertat d'expressió. Esperava, a aquesta hora, poder recollir alguna declaració per part del govern català i l'anunci d'accions immediates per part seva per a aconseguir que TV3 es pugui tornar a veure al País Valencià quan més aviat millor. Encara no han dit res al respecte. Només que condemnen els fets. Un cop més, és la gent que es mobilitza fent ús de les xarxes socials i de tots els mitjans que disposa. La catosfera bull d'imatges, textos i comentaris. Tot el suport a la gent del País Valencià que s'ha vist privada d'aquest dret.

Nomenaments "sorprenents"

2011-02-18T08:30:00.000+01:00

Determinants nomenaments del govern català han causat molta sorpresa. Alguns han anat en contra de la línia expressada per CiU quan estava a l'oposició. Molta gent de CiU ha col·laborat de forma activa en les Consultes sobre la Independència. Per això va sorprendre que s'escollís com a Consellera de Justícia a la Fernández Bozal, que va arribar a comparar les Consultes amb els homenatges als etarres morts i que va escollir com a advocat per a impedir la Consulta d'Arenys de Munt a un declarat franquista. En la mateixa línia ha anat l'elecció del Juan Prat com a delegat del Govern a Brussel·les. Quan governava el tripartit, des de CiU insistien que la persona que havia d'ocupar aquest càrrec havia de ser un catalanista desacomplexat. Per aquest motiu criticaven l'Albert Moreno, considerat massa tebi en aquest aspecte. En canvi, escullen per a aquesta posició el Juan Prat. Va ser ambaixador de l'estat espanyol a l'OTAN entre el 2000 i el 2004 durant el govern de l'Aznar. Va ser ell qui va defensar l'opinió del PP d'entrar a la guerra d'Iraq. Fins i tot l'Alejo Vidal-Quadras ha aplaudit el seu nomenament.

Altres eleccions "peculiars" han estat la de l'Oriol Puig, germà del Felip Puig, com a director del Servei Meteorològic o el fitxatge de tres dones de dirigents de CiU a la mateixa Conselleria de Territori i Sostenibilitat. Des de CiU criticaven que el tripartit col·loqués a familiars a diferents càrrecs. Independentment de la seva capacitat, és evident que la imatge que es dóna és nefasta. Però és que el seguit de barbaritats no ha acabat aquí. Dues càrrecs de confiança han vist com en pocs dies els seus sous augmentaven espectacularment.

Sembla clar que allò del "govern dels millors" va ser un eslògan electoral i res més. Fan, senzillament, el mateix que han fet tots sempre. Així mai es recuperarà al confiança dels ciutadans amb els polítics.

Volen evitar el debat

2011-02-16T08:30:00.002+01:00

A can socialista no ha agradat gens que es pugui debatre sobre la independència al Parlament. El José Montilla, en una carta a la seva militància, ha definit com a "ingenu, frívol i irresponsable" parlar-ne i ha afirmat que la proposta de Solidaritat Catalana era "legalment inadmissible". Una altra que ha opinat sobre aquest tema ha estat la Rosa Cullell. Després de titllar de "xulo" el Joan Laporta i d'assegurar que aquest busca una "fugida desesperada cap endavant" li retreu que el primer que hagi fet hagi estat presentar aquesta proposició de llei. Ella, socialista convençuda, potser no deu estar acostumada que una formació política compleixi amb el seu programa electoral. Durant les eleccions es va dir que aquesta seria la primera llei que es presentaria i així ha estat. Ha acabat el seu article queixant-se que amb els problemes que té el país, que com es pot "perdre el temps" debatent sobre això. Tant que es preocupa ella per la crisi, no li feia res, quan era directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, rebre un sou de 236.000 euros que havíem de pagar entre tots dels nostres impostos. Quanta tonteria! Per a ells, mai serà el moment de debatre-ho. Es saben sense arguments (només els queda allò del sentiment de pertinença a Espanya, com si un cop independents es construís un mur enmig de la frontera) i volen evitar el debat com sigui. Per a fer-ho, proven d'insultar i ridiculitzar la posició independentista. Això sí, no donen mai cap raó. Perquè no en tenen!
Serà molt interessant escoltar què diuen els partits contraris a la independència en el debat. El més greu és que sortiran a parlar sabent que menteixen. Però això els hi serà del tot indiferent. La nostra tasca és desemmascarar-los.

Gràcies, Raül Agné

2011-02-14T08:30:00.000+01:00

El Raül Agné, com al final de cada partit, dóna la roda de premsa. Es troba a Osca. Després de contestar alguna pregunta en castellà, un periodista de TV3 li formula una en català. Quan l'entrenador nascut a Mequinensa respon, evidentment, en català, determinats periodistes presents a la sala es queixen. Tot i que els diu que un cop contestada en català la traduirà, les protestes continuen. Emprenyat i fart d'aquesta actitud tan intolerant, després de queixar-se que si arriba a ser en una altra llengua segur que no hi hagués hagut cap problema, abandona la rosa de premsa. En aquest enllaç podeu veure la seqüència. Aquest gest de dignitat ja ha estat criticat i manipulat per la premsa espanyola. Els rotatius editats a Madrid asseguren que l'entrenador va negar-se a respondre en castellà i que per això va marxar. Això és mentida. El Raül Agné sempre ha respost totes els preguntes que se li han fet en castellà. És més: en aquella roda de premsa ja n'havia respost anteriorment en aquesta llengua. Va marxar perquè se li va negar el dret a expressar-se en català. Un cop més, els mitjans espanyols atiant l'odi contra tota expressió catalana.

Però aquest no ha estat l'únic incident que ha succeit aquest cap de setmana. L'entrenador de bàsquet Manel Comas (actualment comentarista a Teledeporte) ha estat atacat per un grup d'aficionats de Real Madrid, que li han arribat a llençar objectes de vidre a crits de "catalanista" i "antimadridista". Un nou acte espanyolista violent que serà obviat pels mateixos mitjans que han mentit sobre l'actuació del Raül Agné. Aquesta és la seva forma d'actuar. Es mouen per l'odi que senten cap a tot allò que fa referència a Catalunya i el català. Es salten tots els principis i drets per a carregar contra nosaltres. El més trist: que encara hi haurà gent a la pròpia Catalunya que només mira aquestes cadenes que s'ho creuran. D'aquí treuen els vots PP, C's i companyia.

La rèmora de les seleccions

2011-02-13T09:30:00.000+01:00

El Barça ha patit per emportar-se un punt d’El Molinón. Un cop més, com en anteriors ocasions, el partit venia precedit de compromisos internacionals (a sobre, amistosos) de diverses seleccions. Com cada vegada que es dóna aquesta circumstància, el vestuari resta buit. L’entrenador ha de fer mans i mànigues per a preparar el partit i els jugadors no tornen de les seves seleccions en estat òptim. Els viatges, haver d’acoblar-se a uns altres companys, canviar el ritme normal d’entrenaments… tot plegat sembla que afecta els nostres internacionals.
Caldria començar a plantejar-se quin sentit tenen aquesta mena de partits. Perquè determinades federacions facin caixa? Perquè per una altra cosa no són pas útils. No aporten absolutament res i són una càrrega per a uns jugadors que ja han de disputar prou partits durant l’any. A més, els equips més perjudicats tampoc reben res a canvi. Cal deixar anar els jugadors sense cap compensació i amb el risc que algun d’ells torni lesionat. El Barça, és clar, és un dels més afectats. No haurien de plantar-se tots plegats i, d’una vegada per totes, deixar clar a les institucions futbolístiques que ja està bé d’aquest color?

(article publicat a http://www.racoblaugrana.com/)

P.D.: Igualment, res de patir. El segon encara està lluny! I avui, a més, final de Copa contra el Madrid. Partidàs!

De quins privilegis parlen?

2011-02-11T08:30:00.001+01:00

Molt pobre el resultat de la reunió Mas-Zapatero. El mateix President ha reconegut que en va treure menys del que hagués volgut. Finalment, només va arrencar el compromís d'invertir 759 milions d'euros que ens deuen i la possibilitat que Catalunya s'endeuti. És a dir, el resultat va ser el pagament d'una factura pendent i que la Generalitat pugui endeutar-se si compleix els requisits imposats pel govern espanyol. Fixeu-vos quin resultat tan trist, tan mins. Però aquesta misèria ha estat suficient perquè sortissin tota una colla d'energúmens del PSOE, el PP i fins i tot UPN i CC assegurant que Catalunya gaudia de "privilegis". Ells saben perfectament que és mentida. Aquí els que gaudeixen de privilegis són ells. Concretament, el privilegi dels 22.000 milions d'euros del nostre dèficit fiscal. Coneixen aquesta realitat i, per tant, menteixen deliberadament. I ho fan portats per l'odi. És l'única explicació existent a les seves paraules. Mosseguen la mateixa mà que els dóna de menjar. Són així de miserables.

Endeutar-se, a més, no és precisament un privilegi. És un problema i molt greu, perquè aquests diners cal retornar-los després amb interessos. L'Artur Mas, l'altre dia, va dir que per aquest any Catalunya necessita 11.000 milions d'euros dels mercats internacionals. La meitat dels 22.000 que ens prenen. És a dir, sense espoli fiscal, Catalunya no tindria dèficit públic. No hauríem, des de ja mateix, posar el concert econòmic sobre la taula? Per què esperar? Quan serà menys complicat aconseguir alguna cosa: amb un PSOE feble com ara o amb un PP poderós després de guanyar les eleccions el 2012? Si d'un PSOE feble només n'aconsegueixen el pagament de deutes pendents, què en treuran del Rajoy i companyia?! El peix al cove fa temps que va morir. Més que res, perquè ja no queda ni cove ni peix. I sí, per molt que a la Consellera Ortega no li agradi, caldrà enfrontar-se contra l'Estat. Són ells els que alimenten la confrontació. I cal plantar-los cara.

El Parlament debatrà sobre la independència

2011-02-09T08:30:00.000+01:00

El Parlament debatrà sobre la declaració de la independència de Catalunya. Els vots favorables dels diputats de CiU a la Mesa han permès admetre a tràmit la proposició de llei presentada per Solidaritat Catalana. S'hi han manifestat en contra els dos representants del Psc-PSOE (dos teòrics "catalanistes", la Montserrat Tura i l'Higini Clotas) i el del PP. Cal recordar que la Mesa només vota si admet que la proposició de llei sigui discutida al Parlament, no es pronuncia ni a favor ni en contra del seu text. Per tant, un cop més, el Psc-PSOE i el PP han decidit adoptar una actitud gens democràtica, ja que sota la falsa excusa de ser una proposta "al·legal" (?!?!) ni volien sentir-ne a parlar.
Per primer cop, doncs, es debatrà sobre la independència al Parlament de Catalunya. Serà el moment que cada grup exposi quina és la seva opinió al respecte i que l'argumenti acuradament. Serà molt interessant poder seguir el debat. El resultat, també, sembla força clar, ja que no hi haurà llibertat de vot. El Psc-PSOE, el PP i C's hi votaran en contra. SI i Esquerra hi votaran a favor. Queda per saber la postura que adoptaran CiU i Iniciativa. Cap dels dos hi votarà a favor, però queda per veure si s'abstenen o hi voten directament en contra. De fet, CiU ja ha avançat que ara la seva prioritat és exercir el "dret a decidir" en altres temes com les infraestructures o el pacte fiscal. El gran moment per a saber si van de debò serà quan des del govern espanyol neguin rotundament la seva proposta de pacte fiscal. Segons la seva resposta a aquesta negativa, veurem si van de debò en la seva aposta de "dret a decidir sense límits".

En fi, que per primer cop es viurà un debat al Parlament de Catalunya sobre els motius que uns i altres esgrimeixen a favor i en contra de la independència. Que se'n pugui parlar i votar és el primer pas. Espero que n'hi hagi un altre, més endavant, que sigui el definitiu: el "Sí" majoritari de la Cambra!

L'estafa del Premi Llull

2011-02-07T08:30:00.001+01:00

No havia escrit mai cap novel·la en català. És més: en les seves aparicions públiques s'havia manifestat de forma molt agressiva contra la llengua. Quan el govern va decidir que a la Fira de Frankfurt, com a representants de la literatura catalana, només hi anirien autors que havien escrit llibres en català, va arribar a dir que una part del govern (referint-se especialment a Esquerra) tenia una actitud "nacionalsocialista". És a dir, els comparava amb els nazis. Declaracions com aquestes arriben a ser en sentit contrari i tothom ja s'estaria exclamant. Però, és clar, insultar el catalanisme és gratuït. Anteriorment, havia signat el Manifiesto por la lengua común, en el qual es criticava la immersió lingüística i tot intent de normalització del català. Per a ella, el castellà és una llengua superior i el català una llengua sobrera que no serveix per a res. Ara bé, un bon dia, va "decidir" escriure un llibre en català. De sobte ja no era una llengua "provinciana" ni inútil? Creia que li havia quedat tan bé que va "decidir", també, presentar-lo als Premis Llull, el guardó més ben dotat econòmicament de les lletres catalanes: 90.000 euros. I resulta que el guanya!
De debò algú encara creu en la imparcialitat d'aquesta mena de premis?

El que tenim

2011-02-06T09:30:00.001+01:00

Els darrers dies s'ha parlat força de l'anunci de l'Estrella Damm. En general, pel que he sentit, ha agradat. Tant els components d'Els Amics de les Arts com el Quim Gutiérrez actuen molt bé. També encerten amb l'escenari i l'ambientació en general. El missatge, carregat d'optimisme. I mostren alguns trets d'aquest país que realment valen la pena. Però, si us fixeu, es tracta en la seva majoria de paisatges i parlen de personalitats de ja fa força anys. I del Barça, és clar, que és del poc que ens dóna alegries darrerament. No han pogut trobar res que hàgim pogut crear o aconseguir recentment.

A Catalunya, com bé sabeu, no tot és de color de rosa, ni molt menys. A la pràctica, som una comunitat autònoma de règim comú sense cap capacitat de decisió sobre allò que ens afecta (infraestructures, legislació laboral...). Les arques de la Generalitat es troben quasi buides. El dèficit fiscal s'eleva a una xifra d'escàndol. L'atur és de quasi el 18%, que s'eleva fins el 40% en el cas dels joves. Des de Madrid ens han dit que ens tocarà jubilar-nos més tard i rebre menys com a pensió. Potser per tot això, des de Ràdio Flaixbac van idear un divertit i alhora realista contra-anunci. No sé per quin motiu, però no puc inserir el vídeo en el post. Aquí teniu l'enllaç.

Tot això, per desgràcia, també ho tenim!

Altre cop igual?!

2011-02-05T09:30:00.001+01:00

Molts ens vam alegrar del pronunciament independentista del President Pujol. Suposava un pas molt important i era l'evidència que el centre del catalanisme està virant cap a posicions sobiranistes. Ara bé, només el dia següent, vam rebre un gest contrari per part del mateix Pujol. En una entrevista, va advertir que l'abril "no era una bona data" per la Consulta sobre la Independència perquè es trobava massa a prop de les municipals. No només això: va dubtar fins i tot de participar-hi. Encara no ho té decidit. No sap el mal que poden fer aquestes paraules. Milers de persones, de forma gratuïta i traient temps d'on no n'hi ha, han fet durant els darrers mesos grans esforços per a tirar endavant aquesta Consulta. En molts casos, fins i tot, ha calgut suportar les impertinències de molta gent contrària a qualsevol expressió d'aquesta mena. Com a mínim, per respecte a l'esforç de tanta gent, es podria estalviar col·locar tants dubtes al voltant de la Consulta. Els voluntaris, independentment de la seva simpatia política (si en tenen ) volen que la Consulta sigui un èxit. I per això es treballa. Potser estaria bé que vingués, ni que fos un sol dia, a qualsevol parada mòbil per a comprovar la complexitat d'organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud sense cap mena de suport d'enlloc i amb un buit mediàtic total. El mínim que pot fer si realment es creu allò que va dir és anar a votar. Si no vol, no cal ni que expressi el sentit del seu vot. Però, com a mínim, que voti.
En la mateixa línia, l'Artur Mas ara dubta també d'anar-hi a votar. Quan estava a l'oposició va dir que "òbivament" aniria a votar. Ara, resulta que té un "dilema". Excuses. Seguint el amteix "raonament", tampoc podria aplicar cap política perquè resulta que hi hauria una part de la població que no hi està d'acord. Una nova plantofada a tot el voluntariat que ha treballat en les Consultes.

Sembla que cap dels dos hagi entès res. En aquesta Consulta es pot votar qualsevol opció i té la finalitat d'aconseguir el màxim de participació possible. El que haurien de fer, donat l'altaveu mediàtic de els seves paraules, és afavorir i motivar a la gent a anar a votar. En comptes d'això, escampen dubtes i incerteses. A l'hora de fer el pas, un cop més dubten. Fins quan estarem així?

Full de ruta cap a la independència

2011-02-03T08:30:00.005+01:00

Ahir, els diputats de Solidaritat Catalana, seguint el compromís del seu programa electoral, van presentar la Proposició de Llei per a la Declaració Unilateral d'Independència. En ella, es descriuren els passos que caldria dur a terme per a proclamar un Estat Català. Abans que es debati al Parlament, però, ha de passar pel sedàs de la mesa (on CiU hi té majoria absoluta), que ha d'admetre la proposició. Aquesta, des d'un punt de vista tècnic, és impecable. Per tant, el seu rebuig seria un fet anti-democràtic inacceptable. Que per motius ideològics es rebutgés una proposta presentada per un grup que és al Parlament gràcies als vots dels catalans denotaria un tarannà democràtic molt pobre. Com a mínim, que permetin que es debati sobre la independència al Parlament. Que cadascú mostri els seus arguments. Que se'n parli per tot el país. Però no només això. Que també es pugui votar sobre la independència. I que cada diputat ho pugui fer segons la seva consciència, sense haver de seguir les ordres de partit. Aquest últim punt és el més complicat. Els partits són unes estructures tan tancades, rígides i arcaiques que es neguen a deixar cap espai de llibertat. Veurem què passa. Aquí la presentació sencera de la Llei.
Aquest és un fet que podem considerar com a històric. És el primer cop que un grup parlamentari es decideix a fer aquest pas. Que no tirarà endavant? Pot ser. Però cadascú quedarà fidelment retratat i, davant una nova contesa electoral, deixarà el panorama molt més clar. Per tots els que vam votar Solidaritat i a més hi vam participar de forma directa, aquest és un punt que ens omple d'orgull. Avui, més que mai, estic molt satisfet de l'opció política que he escollit. Són els únics, de moment (tan de bo se n'afegeixin més!) que de forma desacomplexada aposten per dur aquest país cap a la llibertat.

Es poden pagar les nòmines o no?

2011-02-02T08:30:00.002+01:00

L'Oriol Pujol, en una entrevista a la ràdio, assegura que la Generalitat per prou feines pot pagar les nòmines i que la situació és "dramàtica". Tot seguit, apareix el Francesc Homs (el portaveu del govern) i ens diu que cap treballador de la Generalitat ha de patir per la seva nòmina. En què quedem? A què ve aquest doble joc? Perquè, evidentment, aquestes dues declaracions no han estat fetes per casualitat. Per molt que l'Oriol Pujol digués que algú "li estiraria de les orelles", és evident que estava preparat. En un món com el polític, on tot està calculat fins a l'extrem, de debò algú es creu que tot plegat ha estat espontani? Què pretén CiU amb aquestes declaracions contradictòries? Doncs escampar que amb l'anterior govern es va malbaratar molt i que per això ara es veuen obligats a retallar per tot arreu. És la forma que han trobat per a justificar davant de la població les properes retallades. Saben que l'austeritat, a nivell d'imatge, té un cost. I més amb unes municipals a la cantonada. Per tant, orquestren tot aquest espectacle per a deixar-nos clar que no han tingut més remei. Quin és el resultat? Generar incertesa i alarma entre la població. Perquè, a qui ens hem de creure? A un o a l'altre? Si és realitat el que diu l'Oriol Pujol, alarmem-nos. Però que després no ens diguin que no n'hi ha per a tant.

Si és cert que les finances estan en tan mal estat (que així sembla, la trista autonomia que tenim no dóna per a més) que vagin a buscar els diners on ens els prenen: a Madrid. Que avui mateix es plantin davant el govern espanyol i reclamin la fi de l'espoli. Si tan malament estem, per què esperar a les eleccions espanyoles? I si guanya el PP per majoria absoluta? I si resulta que CiU és prescindible en els pactes post-electorals? I si és decisiva, quina actitud prendran? Faran com fins ara, que han votat retallades socials i de tot a canvi de res, de ni una sola contrapartida per a Catalunya? Que s'aclareixin d'una vegada, perquè tot això no fa altra cosa que afegir incertesa a una situació que ja és molt complicada.

Quatre diputats molt incòmodes

2011-01-31T08:30:00.000+01:00

En teoria, quan un partit obté representació al Parlament, aconsegueix més presència als mitjans. Encara que no ho vulguin, es veuen com obligats a informar perquè hi ha hagut un nombre important de gent que ha confiat en aquella formació.

Durant la campanya electoral, Solidaritat Catalana (com la resta de formacions sense representació) va patir un boicot informatiu brutal. De res servia omplir en tots els actes que cap d'ells era explicat enlloc. Després del 28N, es van aconseguir quatre diputats. Tot i això, la situació no ha variat gaire. Els dies després sí que un molt mínim espai hi havia. Però ha durat ben poc. Els Telenotícies de TV3 ometen dia rere dia les intervencions dels diputats de Solidaritat. Fins i tot, hem vist com mostren les compareixences dels de Ciudadanos (amb menys representació) però ometen les de Solidaritat. El motiu? Que el que aquests diputats expliquen és molt incòmode i no volen que se sàpiga. Però els Telenotícies no són els únics que cometen aberracions informatives d'aquesta mena. En la premsa diària, el tracte també és molt dolent. Se'n parla molt poc de tota la feinada dels quatre diputats, per no dir res. En canvi, s'escampen mentides. La més descarada i mal feta la va publicar, sorpresivament, el diari Ara. Van anunciar que SI pensava en el Xavier Sala i Martín com a candidat a l'alcaldia de Barcelona. L'economista, però, resideix i treballa a Nova York, pel que no podria assumir, de cap manera, aquesta responsabilitat. En cap moment s'ha pensat en ell. Una relliscada important.

Dissabte es va celebrar el Congrés Regional de Barcelona i L'Hospitalet. Els militants vam escollir, en format de llistes obertes, les persones que ocuparien les diferents responsabilitats. D'això se'n diu predicar amb l'exemple. Després de les eleccions tots asseguren estar molt preocupats per la participació de la gent en la vida política però al dia següent se n'obliden i practiquen el mateix sistema tancat dins dels seus partits. Si volen que ens els creguem, que comencin per casa seva o, d'una vegada per totes, s'asseguin a parlar al voltant d'una nova llei electoral que flexibilitzi les llistes i apropi els polítics als ciutadans.

Maragall "el racional"

2011-01-29T09:30:00.001+01:00

M'han fet "gràcia" les declaracions de l'Ernest Maragall. Ha dit que l'independentisme ja no és una "rauxa minoritària" i que les propostes al respecte comencen a tenir "aspectes de resposta racional". Què vol dir amb això? Que fins que ell no ha començat a veure una mica la llum tota la gent que apostava per la independència érem quatre animals sense discurs? Si avui l'independentisme es troba en el centre del debat és perquè hi ha hagut molta gent, durant molts i molts anys, que ha picat molta pedra i que ha construit un discurs sòlid. I tot això s'ha hagut de fer superant grans traves que gent com ell mateix i tots els mitjans que controlen han posat. Desacreditacions constants, mentides, atacs, ridiculitzacions i menyspreu. Això ha calgut suportar. Fins i tot, durant els Jocs Olímpics, alguns independentistes van sofrir empresonament i tortures (fet, aquest últim, denunciat pel Tribunal de Drets Humans europeu). I no cal recordar qui era alcalde de la ciutat llavors i qui hi havia al capdavant del govern espanyol.
L'independentisme s'ha dotat, de fa temps, d'un discurs molt potent. Punts com el dèficit fiscal, la incapacitat de decidir sobre punts cabdals del nostre futur com les infraestructures o les constants retallades del nostre aurogovern s'han fet habituals durant els darrers anys. I tant que parla de discursos, què ha aportat el seu federalisme? Res. En cap moment han parlat de com arribar-hi, de quin grau de descentralització hi hauria d'haver, de com quedarien repartides les competències... de res. Per tant, ell no és ningú per a dir que fins ara hi ha hagut un comportament "irracional". Que s'apliqui les seves pròpies paraules. Igualment, si ha canviat d'opinió, benvingut sigui.

Per acabar, un apunt relacionat amb el Barça. Avui, passejant pel carrer, he vist publicitat del Club en castellà en un bus. Diria que és el primer cop que el Barça s'anuncia en castellà a Catalunya. Ni tan sols durant les més de dues dècades de nuñisme havia passat. El procés de descatalanització que va començar amb la baixada de pantalons davant el president de la Junta d'Extremadura continua.

Ho ha dit!

2011-01-27T08:30:00.002+01:00

Ho vaig comentar ahir al final però val la pena dedicar-hi un post sencer: el President Pujol ha reconegut que, ara mateix, la independència és l'única alternativa existent. Aquestes paraules, venint de qui vénen, demostren que ja és del tot impossible continuar sobrevivint formant part de l'estat espanyol. Durant el seu govern, es va fer famós el que es va anomenar el "peix al cove", aquell pactar amb el govern espanyol de torn per a veure què queia. Aquest model està del tot esgotat. Els darrers esdeveniments polítics l'han portat a arribar a aquesta conclusió. A més, inclou un punt que és molt important: afirma que la independència és viable. Encara avui, molta gent diu allò de "tan de bo, però és impossible". O hi ha qui directament ni pensa en el tema perquè ho veu com a quelcom irrealitzable. Que una figura com la seva asseguri que és possible i factible pot fer canviar, en positiu, el sentir de molta gent. Aquesta frase és definitòria: "L'opció independentista és de difícil realització... L'altra no és tant difícil perquè equival a rendir-se". No ho podia explicar millor.

Aquestes paraules, sembla, han fet espavilar, per fi, un govern que fins el moment semblava adormit davant els atacs competencials del govern espanyol i que col·leccionava incompliments. El portaveu ha afirmat que el govern se sent "còmode" amb aquestes reflexions. Fins i tot, han parlat de la possibilitat de canviar d'operadora en Rodalies davant el nou caos orquestrat els darrers dies. Ara han de passar de les paraules als fets.

Si el President Pujol decidís prendre partit de forma activa a favor de l'independentisme, podria convèncer a molta gent ara allunyada d'aquesta ideologia. Que una persona amb la seva imatge de centralitat aposti per aquesta via és molt important. Pot fer arribar els avantatges d'esdevenir Estat a gent que ara no s'ha parat a escoltar-ho. Esperem que ho aconsegueixi.

CiU està de rebaixes

2011-01-26T08:30:00.002+01:00

Se suposa que, quan es redacta un programa electoral, es fa amb la voluntat de complir-lo. Per alguns, però, és paper mullat. Ja sigui per impossibilitat, incompetència o covardia, massa cops, un cop s'està al Parlament, s'incompleixen una bona colla de punts. Això és el que està fent CiU en els pocs dies que duu governant. Per començar, el departament d'Universitats i Recerca promès no existeix ni existirà. Fa poc hem suportat un nou exemple amb les vegueries: tot i que prometien canviar el marc de les diputacions pel de les vegueries, res. Han donat diverses raons: la primera, que degut al context de crisi econòmica hi ha altres prioritats. A veure: un govern està dividit en Conselleries, aquestes en Departaments i una colla de sub-organismes més. No poden treballar tots alhora? Què passa, que quan el d'Economia treballa la resta descansen? L'altre excusa ha estat que cal reclamar al govern espanyol l'eliminació de les diputacions. Ells diuen que, com que aquests hi estan en contra, que ja ni s'hi posen. Fantàstic. Així es defensen els interessos de Catalunya? No eren ells els que criticaven la submissió del tripartit al govern espanyol? Sobre el pressumpte sobrecost que això suposaria, simplement, no existeix. Es tractaria de recol·locar el personal ja existent i, és més, s'aconseguiria una administració més àgil, eficaç i propera.

El problema més gran, però, l'hem tingut amb la pretensió del govern espanyol de bancaritzar les caixes catalanes. Aquest fet suposa un atac frontal al nostre model de caixes i cal fer-hi front. A més, és intolerable que, després d'haver-hi abocat diners públics, siguin uns inversors privats qui s'emportin els beneficis. En un primer moment, des de CiU van assegurar que farien tot el que estigués al seu abast per a evitar-ho. El dia següent, però, van canviar d'opinió radicalment. El primer en anunciar-ho va ser el Duran i Lleida que, fins i tot, va aplaudir el pla. Tot seguit, el mateix govern català ha assegurat que el procés "no havia de perquè ser dolent". Una nova baixada de pantalons. Per acabar-ho d'adobar, hem tingut el problema de la vaga encoberta de maquinistes. Què hauria de fer el govern? Doncs tallar a Renfe com a gestora de Rodalies. Ho faran? Segur que no. Els milers de passatgers afectats hauran de continuar sofrint les inclemències d'un servei penós.

Davant l'onada recentralitzadora, si no ens volem arruïnar, hem de plantar clara. Fins i tot el mateix President Pujol ha afirmat que l'única via és al independència. Si en fa pedagogia, pot arribar i convèncer a moltíssima gent. Aquest pronunciament és una excel·lent notícia!!

Una molt bona idea

2011-01-24T08:30:00.002+01:00

Després dels resultats de les eleccions catalanes, hi va haver un procés de reflexió dins de determinades forces que no havien aconseguit els resultats que esperaven. Dins de l'independentisme, es va estendre la necessitat d'aconseguir unir quantes més forces millor. Ja el dia següent de la contesa electoral, el Jordi Portabella va parlar d'incorporar a la seva candidatura gent d'altres formacions. Fixeu-vos, però, en quins termes parlava. Primer de tot, sense que ningú l'hagués escollit, s'imposava com a candidat. I, segon, pretenia que tota la gent anés sota les sigles d'Esquerra. És a dir, que més que "pactar" pretenia "assimilar". Cal recordar que, a part dels ajuntaments, a partir dels resultats a cada municipi s'escullen els representants a les Diputacions i als Consells Comarcals. En el primer cas, els últims anys, els vots d'Esquerra han servit per a fer president de tal institució personatges tan "catalanistes" com el Celestino Corbacho. A més, pel que fa a la governabilitat de Barcelona, si bé Esquerra va sortir del govern, tota la gent del partit continua col·locada i endollada en diversos càrrecs de l'administració. Per això el Portabella ha donat suport TOTS els anys el pressupost del govern en minoria de socialistes i Iniciativa. Per tot això Solidaritat no va acceptar aquesta primera oferta, perquè hi havia el perill que amb el nostre treball es mantingués al capdavant de l'Ajuntament i la Diputació de BCN al Psc-PSOE. Per justament evitar-ho, es va posar sobre la taula una oferta que em sembla del tot encertada: que la candidatura l'encapçali un independent de renom i vàlua constrastada. Així, s'aconsegueix transmetre una imatge de renovació i canvi, que és justament el que vol la gent de BCN. Per aquest lloc, per cert, en cap moment es va pensar amb el Sala i Martín, tal com va dir un diari. Bàsicament, perquè viu i treballa a Nova York. Ja que s'inventen algun nom, almenys que escullin algun més creible. També s'ha parlat amb les CUP i Reagupament. Pel que fa als primers, s'han auto-exclòs de tot pacte perquè prefereixen seguir la seva via. Pel que fa als segons, el Carretero va dir que era una "imbecil·litat" arribar a pactes per les municipals.

Seria una gran notícia que es pogués arribar a un acord entre SI i Esquerra. Pel que fa al programa (punt que encara que els mitjans ignoren, existeix) les diferències no són pas insalvables. Posar al capdavant un independent és la manera perfecta de mostrar la renovació que es necessita. La proposta, seriosa i ferma, hi és. Seria absurd que la rebutgessin. Ara és quan veurem si realment hi havia voluntat de pactar o tot eren gestos de cara la galeria.

Terrassa Decideix

2011-01-23T09:30:00.000+01:00

Avui es celebra una nova Consulta sobre la Independència, aquest cop a la co-capital del Vallès Occidental, Terrassa. Els organitzadors s'han fixat una xifra prou ambiciosa de votants. De forma anticipada ja s'han recollit més de 12.500 vots. Això és una mostra de la importància que té aquest tipus de vot en l'èxit d'una Consulta. D'això n'han estat conscients els organitzadors de la Consulta a Barcelona, on ja fa un temps que es recull vot anticipat. A la pàgina web de l'organització es poden trobar els punts de vot i hi haurà urnes mòbils per la ciutat.

Aquesta Consulta conflueix en el temps amb la victòria del "Sí" a la Consulta sobre la Independència que s'ha fet al Sudan Meridional. Segons les dades provisionals, un 99% dels sudanesos del sud han votat favorablement a constituir-se com un nou estat. Un exemple de participació i normalitat democràtica del qual altres estats haurien d'aprendre. A més, durant la darrera setmana, també hem conviscut amb les amenaces d'intervenció per part del govern espanyol si la Generalitat decidia endeutar-se i amb els discursos recentralistes per part de destacats dirigents del PP i el PSOE, com l'Aznar (que tot i no trobar-se formalment al capdavant del PP encara hi mana, i molt) i el propi ZP. En l'actual context de crisi, pretenen carregar les culpes sobre les autonomies per a fer triomfar així les seves ànsies jacobines. Ens trobem davant d'una nova LOAPA. La realitat, però, és ben diferent: la major part del deute el té l'estat central, que és qui més ha malbaratat. Si volen acabar amb "duplicitats", com diuen, que aprimin l'administració central i facin desaparèixer uns quants ministerios del tot inútils.

La millor resposta a tots ells és, justament, anar avui a les urnes i votar "Sí" a la independència. Quanta més gent hi vagi, més forts serem. Molta sort a Terrassa Decideix i felicitats per haver organitzat la Consulta!

Una campanya patètica

2011-01-20T08:30:00.000+01:00

El PSOE ha posat en marxa una campanya a favor de l'anomenada "Travessia Central dels Pirneus" per a marginar i enfonsar el tan desitjat i avui imprescindible Corredor Mediterrani. L'opció que proposen és extremadament més cara, amb una rendibilitat econòmica molt més baixa i del tot anti-ecològica. Ja des del 2002 que estan provant d'imposar-la, però és tan extremadament anti-econòmica que a Europa els hi han dit que no repetidament. No pensen emprar un cèntim en una barbaritat com aquesta. Però a ells els hi és igual. Insisteixen i continuaran insistint fins a intentar aconseguir el seu objectiu.

Si és una opció tan descabellada, com és que els socialistes la prefereixen? Doncs perquè no passa per Catalunya. El seu objectiu, des del dia de la seva mateixa fundació, ha estat arruïnar-nos, espoliar-nos, treure'ns tot el que és nostre i ens mereixem. Els que han jugat un paper més patètic en tot aquest circ, però, han estat els socialistes catalans. Davant aquests constants atacs han callat un cop rere un altre. Mai han alçat la veu ni s'han oposat a res. La cadira per sobre de tot. Són com aquells locals que, en els temps de les colònies, s'enriquien a costa dels diners que els donaven els colonitzadors per a tenir la seva gent explotada. Els hi és igual que nosaltres, els catalans, estiguem perdent cada dia oportunitats conseqüència de l'espoli econòmic que sofrim.

Ahir, també, el Parlament va celebrar el seu primer ple ordinari. La nova Presidenta del Parlament va "estrenar-se" retirant la paraula a un diputat de Solidaritat Catalana després que la junta de portaveus, fent gala del seu tarannà "democràtic", vetés una interpel·lació sobre la Consellera de Justícia. De què tenen por? Ja comencem així el primer dia?

Val la pena participar-hi

2011-01-18T08:30:00.000+01:00

Diumenge vaig estar en una de les parades de vot anticipat de la Consulta sobre la Independència a Barcelona. És tota una experiència. Per qui encara no ho hagi provat, l'animo a fer-ho. Es veuen reaccions de tota mena i, és veritat, cal saber mantenir la calma en segons quins moments. Tot i això, les males reaccions que es poden trobar es veuen compensades, i per molt, pel sol fet de poder recollir uns quants vots que ajudin a engreixar el % de participació. El gran objectiu ha de ser superar el percentatge obtingut a la Consulta sobre la Diagonal. Si sense ni un cèntim ni publicitat de cap mena s'obtenen uns millors resultats que en una Consulta on l'alcalde ens hi ha fet gastar 4 milions d'euros i que sortia dia sí, dia també, anunciada per tot arreu, es podrà afirmar sens dubte que haurà estat un èxit.

Concretament, em va tocar a un dels barris, en teoria, més complicats de la ciutat. Pel que fa a les reaccions, els més contraris a participar acostumen a ser la gent gran principalment castellanoparlant. "No me interesa", "Soy de Segovia", "Otra chorrada" són alguns dels pretextos que vam poder sentir. D'altres, amb ostentosos gestos, deixen clar que no hi volen tenir res a veure. De res serveix explicar-los que poden votar que "No". Pitjor ho va passar una persona a un altre punt de la ciutat on un patètic persoantge, es veu, li va ensenyar el cul literalment.

A la pàgina web es poden trobar els punts tant fixos com mòbils de recollida de vot anticipat. Arribar a una ciutat tan gran i diversa com Barcelona és molt complicat. Així doncs, animo a tothom que, dins de la seva disponibilitat, hi participi tant com pugui. Hem d'obtenir un gran resultat!

Recentralització a tota vela

2011-01-16T09:45:00.000+01:00

PSOE i PP, uns de forma dissimulada i els altres explícitament, amb l'excusa de la crisi, volen recentralitzar l'estat de les autonomies. El ZP parla de "redefinir" mentre que l'Aznar va criticar de forma oberta l'existència de les autonomies i va demanar la seva eliminació.

Espanya mai ha volgut, realment, cap tipus de descentralització, per petita que sigui. L'Estat de les autonomies va ser un invent que van tirar endavant per a forçar un "cafè per a tots" que aigualís, principalment, Catalunya i Euskadi dins d'un sistema que impedís desenvolupar els respectius projectes nacionals. Aquesta fórmula no se l'han creguda mai el PSOE ni el PP. I ara, en aquest context, han trobat l'escenari ideal per a provar d'acabar de rematar unes autonomies que creuen que gaudeixen de massa competències. Ja des d'un principi, amb la LOAPA, van intentar carregar-s'ho tot just en néixer. Després, estant en el govern, tots dos, s'han encarregat d'envair totes les competències que han pogut i més per, a la pràctica, deixar sense poder real especialment el mins autogovern català. En el cas basc, gràcies al seu concert econòmic, ho han tingut molt més difícil. Catalunya, però, sense cap mena de força negociadora, ha estat el seu blanc preferit a l'hora de tirar endavant tisorades.

Vénen uns temps molt difícils. L'any que ve, molt probablement, el PP guanyarà les eleccions generals per majoria absoluta o quasi. Per tant, es trobarà amb molt poca oposició per a tirar els plans anunciats per l'Aznar que, tot i que retirat, encara mana força dins del partit. Hi haurà, de forma inevitable, un xoc, una confrontació que el nou govern català haurà de saber resistir. Llavors serà quan veurem realment la talla d'aquest govern, si són capaços de fer-nos avançar cap a on ens mereixem i no els tremola el pols a l'hora de plantejar reptes per al país.

Per acabar, una bona notícia. L'Ivan Tibau serà el nou Secretari d'Esports. És una persona compromesa amb les seleccions catalanes i, de ben segur, farà el que podrà. Per desgràcia, sense ser un Estat, poc marge tindrà. Però crec que almenys ho intentarà.

Ni Tura ni Hereu

2011-01-14T08:30:00.000+01:00

La Montserrat Tura va anunciar ahir que es presentava com a candidata a encapçalar la llista del Psc-PSOE a l'alcaldia de Barcelona. Per tant, els militants socialistes hauran de decidir, en unes primàries, el seu (o seva) cap de llista: ella o l'Hereu.

El Jordi Hereu ha estat un alcalde nefast. Ridículs com la gestió de la Consulta sobre la Diagonal o la bestiesa dels Jocs Olímpics d'Hivern són només anècdotes en comparació a l'enquistament existent a la ciutat resultat de 32 anys de govern socialista. Perquè, no ens enganyem. Tura o Hereu, tots dos formen part del mateix partit i cap dels dos estarà disposat a portar a terme cap canvi substancial ni en l'administració (on la paràlisi és total i hi ha degudament col·locats "els seus") ni enlloc.

Pel que fa a la Tura, la seva intenció, com a mínim, sobta. Se la veu desesperada per a ocupar un espai important dins del partit. En un context de clar descens dels socialistes, va acceptar ser la número dos per Barcelona a les eleccions catalanes. Tal esforç es pensava que vindria recompensat amb un càrrec de prou rellevància pública. El nomenament a la mesa del Parlament, però, no ha satisfet les seves expectatives. Cal recordar que ella mai ha viscut a Barcelona. És més, ha assegurat que continuarà vivint a Mollet del Vallès, d'on ja en va ser alcaldessa. Com sabrà, llavors, què succeeix de debò a la ciutat? Sap quines línies de metro hi ha? Coneix els barris i els seus problemes? Dubto que en tingui la més mínima idea. Això, com a mínim, la resta de candidats ho tenen ben après (encara que no hagin utilitzat mai el transport públic).

Què aporta, llavors, la Tura? Només imatge. Res més. S'han associat a ella tota una sèrie de valors positius, com el treball, la perseverança, la constància o l'esforç. Però amb això no n'hi ha prou per a liderar una ciutat. Amb la seva entrada, per tant, l'únic que pretenen és vendre'ns un fals canvi d'aires. Per això, ja posats, que es presenti l'Hereu. Almenys, d'aquesta manera, no enganyaran i podrem copsar perfectament què ens venen els socialistes: més del mateix. Que ningú es faci il·lusions: amb la Tura no variarà res.

El gran dia de La Masia

2011-01-12T08:30:00.002+01:00

El dilluns va ser un dia històric pel Barça. Tres jugadors formats a La Masia optaven a la Pilota d'Or. Finalment, per sorpresa, el trofeu no se'l va endur ni el Xavi ni l'Iniesta, sinó que el Messi va repetir per segon any consecutiu. A l'hora de votar, es va valorar més tota la temporada de l'argentí amb el Barça que un Mundial que, d'altra banda, només dura unes poques setmanes, un temps reduït en comparació a una temporada sencera. Aquest premi és, doncs, un gran triomf de tot el barcelonisme i, més concretament, del model de Pedrera que es duu treballant des de ja fa força anys.

Qualsevol dels tres podia guanyar. Ara bé, si es tractava d'escollir el millor jugador del Món, el Messi es troba, ara mateix, un graó per sobre dels altres. Cert és que el Xavi també va fer una gran temporada, amb l'afegitó de la victòria al Mundial. La meva tria estava entre ells dos. L'Iniesta, pel contrari, va restar força temps lesionat i un sol gol, per molt important que fos, al meu parer, no val per a un guardó que premia un any sencer.

Va ser una gala fantàstica. El Guardiola va demostrar un cop més la seva sensibilitat vers el país començant en català la lectura del guanyador. Si el Barça és Més que un Club, el Guardiola és Més que un Entrenador. Els que, en canvi, no van acabar gens contents van ser els de la caverna mediàtica madrilenya. Volien convertir l'entrega del premi (que esperaven que fos per l'Iniesta, tal com va preveia una filtració que s'ha mostrat falsa d'un rotatiu italià) en una exaltació de nacionalisme espanyol. Sí, són els mateixos que criden que no s'ha de barrejar política i esport. Fins i tot, un d'ells assegurava que això provocaria una fractura al vestuari del Barça. Però això no succeirà. Primer de tot, perquè tenim al capdavant la millor persona possible, un entrenador que els manté concentrats, units i amb els peus a terra. Segon, perquè el Barça és un bloc col·lectiu que es troba per sobre de les individualitats. I, tercer, perquè entre els propis jugadors són consicents que el Messi és la referència i això no genera cap enveja.

En fi, que va ser un dia que tots els culers vam poder gaudir. I, si l'equip continua en la mateixa línia, molts més que en vindran!

Un error que encara paguem molt car

2011-01-11T08:30:00.002+01:00

En el seu moment, els polítics bascos van ser valents i van apostar pel sistema del concert econòmic. Els tres partits catalans amb més representació del moment, que eren CiU, els socialistes i el PSUC, però, hi van renunciar. I això que el Ramon Trias Fargas havia aconseguit el vot afimatiu al respecte dels polítics espanyols. Aquest és un error històric que encara patim i que, durant les darreres tres dècades, ha marcat de forma decisiva les relacions de les respectives nacions amb el govern espanyol. A l'hora de negociar, hem comprovat com 5 o 6 diputats del PNB aconseguien moltes més contrapartides per al País Basc que 15 o 18 de CiU per a Catalunya.

El sistema basc funciona de tal manera que són les institucions basques les que recapten els seus impostos i després, en concepte de serveis prestats, en donen una part a l'Estat. Pel contrari, els diners dels catalans van a parar a les arques estatals i el govern espanyol de torn ens retorna el que li dóna la gana. És a dir: si el govern espanyol es posa molt dur amb el PNB, aquests amenacen amb no donar ni un cèntim. En canvi, quan un polític català reclama qualsevol cosa, són els del govern espanyol els que amenacen en no retornar-nos ni un ral. D'aquí que la posició catalana a l'hora de negociar sigui sempre tan dèbil. Això, sumat al mal anomenat "pactisme" català que a la pràctica era conformar-se amb quatre engrunes, explica l'escandalós dèficit fiscal que patim.

P.D.: Ahir ETA va anunciar un alto el foc "permanent, general i verificable". Fins i tot, accepten sotmetre's a la tutela internacional. En aquest cas, a més, sembla que ha estat resultat de la pressió de l'esquerra abertzale. Senyal que la part política va guanyant pes. Sóc dels que pensa que els catalans no ens hem de posar més del que cal en aquest tema. El que sembla evident, però, és que aquest comunicat no és com els altres. Les reaccions del PSOE i el PP, provant de negar-li tota rellevància, demostren la seva desorientació davant aquest pas. Desitjar, per tant, que aquest sigui un poderós punt de partida que iniciï un definitiu procés de pau.

L'anomalia es diu PP

2011-01-09T11:51:00.000+01:00

Aquest és el títol d'un article del Salvador Cardús a l'Ara d'avui. El sociòleg recorda que, tot i ser la tercera força, el PP va arribar a tal posició amb el 12% dels vots i degut a la davallada d'Esquerra a les eleccions. I és que el PP, tot i aquest pes relatiu, es troba sol i marginat en la vida social catalana. Mostra d'això és que, en les properes eleccions municipals, han decidit presentar-se a alguns municipis amb una marca blanca, sabedors del rebuig que generen les seves sigles. Només tenen 284 regidors. Per a compara-ho, Iniciativa en va aconseguir 457 i Esquerra 1.580. Això m'ha recordat quan vaig fer d'apoderat el 28 de novembre.
En el col·legi electoral, els diferents apoderats de les formacions polítiques presents (totes amb representació menys Ciudadanos) parlàvem entre nosaltres. De CiU hi havia dos apoderats. Eren dues persones força grans. Un d'ells, durant tot el dia, no va parar d'explicar anècdotes de la seva vida. Pel que fa als socialistes, eren un home i una dona. Se'ls notava amb molta experiència i van ser molt amables i correctes en tot moment. Quan hi havia algun dubte, sempre estaven atents a resoldre'l. Amb el d'Esquerra vam parlar de la situació de l'independentisme en general. El d'Iniciativa era un noi jove que es notava que també era el primer cop que feia d'apoderat. Del PP també en va venir un. Era una persona gran que semblava perdut. Es va presentar al principi del dia sense acreditació. Sense identificar-se, és clar, no podia recollir cap acta. Va marxar i va tornar al cap d'una estona, llavors sí, acreditat. En totes les hores que va estar allà, però, no va tenir cap conversa amb ningú. És a dir, ells mateixos, amb la seva actitud anti-catalana, se saben aïllats i marginats i ni tan sols fan l'intent d'apropar-se a ningú. De tant en tant, ens mirava de lluny, però ni s'atrevia a apropar-se. En tot el dia, només va parlar amb una persona que era, com no podia ser d'una altra manera, una altra apoderada del PP que devia venir d'un altre col·legi electoral. Vaig parlar amb altres companys que havien estat a altres col·legis i l'esquema es repetia: el representant del PP romania sol i aïllat, sense parlar amb ningú.

Amb la seva actitud, el PP s'auto-exclou de cap pacte. No és que se'l margini, són ells mateixos els que amb la seva actitud fan impossible arribar a cap acord amb ells. Que no vinguin plorant, doncs. El nou govern ha de tenir clar aquest punt. Si tornen a repetir vells errors del passat, probablement, tornaran a romandre uns quants anys a l'oposició.

El futur dels blocs

2011-01-07T08:30:00.002+01:00

Aquest post del XeXu sobre els blocs i el seu futur m'ha fet pensar. A finals de l'any passat alguns blocaires que llegia molt van anunciar que ho deixaven durant algun temps, com el Ferran de l'In varietate concordia, l'Albert del Racó Blaugrana o l'Agnès Setrill. Sempre sap greu que gent que té tantes coses a dir i interessants deixi de publicar. Però fora d'aquest món "virtual" hi ha un món "real" ple d'obligacions i projectes que cal complir.

En el seu escrit, el XeXu es preguntava sobre què hi hauria d'aquí 20 anys si ara decidís plegar i reemprendre després de tot aquest temps l'activitat blocaire. El que crec que trobaria, això segur, serien altres blocs. No crec que desapareguin. Igual que va passar amb la ràdio quan va aparèixer la televisió, els blocs trobaran el seu espai. Fent un cert paral·lelisme en el temps, el Twitter podria ser la TV d'abans. És una eina que permet comunicar-se amb molta gent de seguida, que és ràpida, instantània i molt dinàmica. A més, requereix de menys temps que un bloc, pel que és més fàcil que el facin servir més persones. Ara bé, la seva immediatesa és alhora la seva mancança. En un espai tan curt, no es poden escriure grans arguments ni grans històries.

Entre els blocaires hi ha una gran diversitat temàtica, pel que tothom hi pot trobar allò que li interessa i seguir-ho. És més, molts cops és molt més interessant llegir segons quins blocs que les columnes d'opinió de qualsevol diari de pagament. El fet que no hi hagi cap restricció ni pressió més enllà de la que un mateix es pugui posar confereixen a aquest espai un punt de llibertat que no hi ha enlloc més. El Twitter seria com el titular d'un diari o la frase graciosa d'un humorista, mentre que el bloc seria la notícia o l'acudit sencer desenvolupats. I mentre hi hagi persones disposades a llegir, aprendre i compartir aquestes històries els blocs continuaran existint.

Més lleis en perill

2011-01-05T08:30:00.002+01:00

El ZP ha dit que Catalunya no hauria d'haver prohibit les curses de braus. I compte, perquè el que aquest home creu que Catalunya no ha de fer és el que ha acabat morint als jutjats. En ZP ja va creure que Catalunya no mereixia l'Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de novembre del 2005. Finalment, gràcies al penós paper exercit per tots els partits catalans en una negociació penosa i caòtica, el va poder retallar. Igualment, creia que amb aquella retallada no n'hi havia prou. I per això van venir els funcionaris del Constitucional i el van acabar d'escapçar.
El ZP tampoc trobava bé ni la Llei del Cinema ni la Llei de Consultes. I és així com totes elles, també, poden acabar morint. Com també pot ser que mori aquesta prohibició. Un fet que va passar força desapercebut enmig de la campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya és que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs del PP contra la prohibició de les corridas. Els arguments que donen els populars per a defensar la seva posició no s'aguanten per enlloc. Per exemple, parlen que es trenca la "unitat de mercat" (aquests encara no saben que el mercat avui en dia va més enllà de les fronteres administratives de l'estat espanyol) i que una autonomia no té assignades les competències en aquest àmbit. En canvi, "estranyament", quan els seus companys de partit van votar la mateixa prohibició a les Canàries no van fer tants escarafalls. El problema rau, és clar, quan som els catalans els que parlem.

Cal recordar que el Tribunal Constitucional no és un òrgan judicial independent. Realment, és un tribunal polític on els seus membres són escollits a parts iguals pel PSOE i el PP. Per tant, l'únic que fan tals persones és seguir els dictats d'aquests partits. La disfressa de"tribunal" és un patètic intent de vestir d'independència les decisions que prenen ells mateixos. És, per tant, una aberració anti-democràtica, ja que el poder judicial hauria de ser independent del legislatiu i l'executiu. El PP fa el recurs, els del PSOE estan en contra de la prohibició i són membres escollits a dit per aquests dos partits els que han de decidir. Pinta malament.

Per què ho fem?

2011-01-04T08:30:00.002+01:00

Ahir, davant d'on treballo, hi va haver un accident. No el vaig veure, me'l van explicar. Concretament, una moto va atropellar una persona gran. Resulta que la dona va creuar pel mig de la carretera, lluny del pas zebra. En aquell moment, passava una moto. Tot i els intents del motorista, no va poder esquivar del tot a la dona, que va caure a terra. De seguida, va arribar una ambulància i agents de la Guàrdia Urbana.

Això m'ha fet pensar en les conductes que tenim normalment quan anem pel carrer. Tots hem passat algun cop quan el semàfor està en vermell o hem creuat per algun lloc on no hi ha pas zebra. I total, per a què? Per a estalviar-nos un minut? Per no haver de caminar uns quants metres més? Realment hi guanyem tant fent-ho? Llavors, com és que ho fem? En certa manera, es podria dir que és irracional. Una mena d'impuls ens porta a córrer quan veiem el semàfor fent pampallugues o quan, tot i no trobar-nos al pas zebra, no veiem cap vehicle a prop. Fins i tot ho fa qui en teoria hauria de vetllar perquè això no passés. Recordo com dos agents de la Guàrdia Urbana van creuar feliçment un carrer estant en vermell i trobant-se lluny del pas zebra. Concretament, anaven a trobar a dos compaanys que tenien algun problema amb la màquina de la zona verda. Un d'ells li donava puntades de peu insistentment. Un gran exemple per tots els que en aquell moment passàvem per allà. Ja sabeu, si voleu que s'arregli una màquina com aquesta, a fotre-li cops de peu!

Per què fem tot això? Per sentir alguna emoció? Per creure que correm un mínim risc que no ens comportarà cap mal?

Any nou, tarifes noves

2011-01-02T12:59:00.000+01:00

Com ja va sent "tradició" els darrers temps, estrenem l'any amb un augment dels serveis bàsics. Destaca per sobre de tot l'encariment del 9,8% del rebut de la llum. Ara bé, no és l'únic augment per sobre de l'IPC que haurem de suportar aquest any. Per exemple, el preu del gas augmenta un 3,9%, el del transport públic, de mitjana, quasi un 3% i els peatges també han patit un increment important. En contra del que ens podríem esperar, aquest descarats increments no han suscitat grans queixes entre la gent. Sembla que, com cada any es va repetint la mateixa situació, molts hagin acabat resignant-se a un "no hi ha més remei". Aquest és un dels "esforços" que ens demanen els polítics per a fer front a la crisi. No estaria pas malament que ells, per a doanr exemple, en fessin uns quants més "d'esforços".

Amb tot, hi ha una nova llei que entra en vigor amb l'inici d'aquest any que sí trobo positiva: la prohibició de fumar en espais tancats, parcs infantils i hospitals. Tots sabem que fumar és dolent per a la salut. Per tant, els que no ho fem no hem de perquè rebre el dany negatiu que el tabac provoca. Si algú vol fumar és lliure de fer-ho, però que en pagui ell les conseqüències. A més, el tabaquisme surt molt car a les arques públiques, pel que serà una manera de reduir la despesa en aquest àmbit. Alhora, és una manera de protegir a determinats treballadors, com els del ram de l'hostaleria, que fins ara es trobaven exposats cada dia al fum del tabac. Fins i tot, es podrà denunciar via web els locals que incompleixin la normativa.

En fi, que com cada any ens tocarà rascar-nos la butxaca més que l'anterior. Però, almenys, si anem a segons quins llocs, ja no haurem de suportar el fum del tabac.

Bon Any Nou!

2010-12-31T08:30:00.000+01:00

Avui acaba el 2010. En aquestes dates, hi ha qui decideix fer inventari del que ha passat durant l'any i valorar-ho. Això, però, no m'acaba de fer el pes. En un any succeeixen tantes coses i tan variades en tants àmbits que provar d'embolcallar-los en una ràpida conclusió ho trobo massa simple. Potser és millor anar mirant, dia a dia, complir els objectius que cadascú es proposa i provar de superar les dificultats que es presentin. Per això no podria dir si aquest any ha estat millor o pitjor que el 2009 o altres anteriors. Ha anat passant i, quasi sense adonar-me'n, ja ha acabat.
Hi ha supersticiosos, també, que segons si l'any és parell o imparell o acaba en un determinat número senten unes determinades vibracions. "Com que és parell, sé que aquest any m'anirà bé", recordo haver sentit avui farà un any. Malament ho ha de portar aquesta persona, perquè només haurà tingut fortuna durant la meitat de la seva vida. Ara li toca un any de patiments, llavors.

Desitjar-vos a tothom un Bon Any Nou 2011 i molta sort en tot el que us proposeu!

D'abertzales a cadells domesticats

2010-12-30T08:30:00.001+01:00

Quan CiU estava a l'oposició, tots els opinadors afins a Convergència semblaven abertzales. El marcatge que feien sobre l'executiu era implacable. El seu blanc preferit era Esquerra, a qui acusaven d'haver "venut" el país a l'espanyolisme pel seu pacte amb els socialistes. Criticaven el govern perquè, al seu parer, era covard nacionalment parlant i només posava èmfasi en la gestió.

Aquests últims dies, però, els mateixos que fa res s'exclamaven contra la "covardia" del darrer tripartit són els que ara demanen no fer soroll perquè resulta que la prioritat és, justament, gestionar. Espectacular. No han dit res sobre el vergonyós nomenament de la Fernández Bozal com a Consellera de Justícia. Els mateixos que s'han omplert la boca parlant del "dret a decidir" són els que col·loquen una persona que escull un franquista justament per evitar que els catalans decidim. Aquest punt encara té una "gràcia" afegida perquè CiU es va oposar a la Llei de Consultes per ser, al seu parer, massa moderada.

El cas del Ferran Mascarell és molt semblant. Durant la seva etapa a l'Ajuntament de Barcelona, el seu menyspreu a tota activitat que es fes en català va ser d'escàndol. Va ser ell qui va demanar que a la Fira del Llibre de Frankfurt, en representació de la cultura catalana, també hi anessin escriptors que escriuen en castellà. Justament la intervenció d'Esquerra va evitar que això passés.

Aquests opinadors han afirmat que oposar-se a l'actual govern és anti-patriota i irresponsable. El seu argument, que com que ha estat escollit per una àmplia majoria, no se'l pot criticar. Seguint el mateix "raonament", tampoc s'hagués pogut criticar els governs del PSOE o el PP quan tenien majoria absoluta a tot l'Estat. Ni tan sols el mateix tripartit, perquè els tres partits junts sumaven més de la meitat dels vots. En una democràcia, la crítica raonada i argumentada (com les que s'han sentit aquests dies des de Solidaritat i Esquerra, els acusats "d'anti-patriotes") és sana i vàlida.

Del govern, per ara, només en sabem els noms. En la seva acció del dia a dia, li haurem de reconèixer els encerts però també els errors. I fer això últim no és d'immadur, sinó que entra dins de la normalitat democràtica.

El govern dels millors?

2010-12-29T08:30:00.001+01:00

Ja coneixem les cares que conformaran el nou govern de la Generalitat. L'Artur Mas havia assegurat que seria "el govern dels millors". Pena de país si no hi ha res més. Durant la campanya, l'eslògan de CiU era "Comença el canvi". Doncs molt de canvi no n'hi ha. La meitat ja tenen experiència com a Consellers i no precisament d'uns governs gaire ben valorats. Però si una persona destaca en la seva penositat aquesta és la nova Consellera de Justícia, la Pilar Fernández Bozal. Aquesta dona, en el seu càrrec de cap de l'advocacia de l'Estat a Catalunya, va ser qui va instar i tramitar la prohibició de la primera Consulta sobre la Independència a Arenys de Munt. Però no només això: va ser qui va col·locar a un advocat d'ideologia franquista per a defensar l'Estat. És a dir, tindrem com a consellera una persona que va escollir un advocat feixista per anar contra el nostre país. En això consisteix la "transició nacional"? Farà res aquesta dona per a impulsar el català als jutjats? Aquesta elecció és un insult i una ofensa als centenars de milers de persones que han participat en les Consultes. No només això, és un insult directe a la democràcia. Des de Solidaritat ja s'ha anunciat que es reclamarà la seva reprovació. Mireu fins a quin punt n'és de sinistre aquest personatge que els de Ciudadanos s'han felicitat per la seva elecció. "Estranyament", d'aquest nomenament no n'ha parlat ningú del dit sector sobiranista de CiU. Tant vigilants que estaven amb els anteriors i quina màniga ampla que gasten amb els d'ara.

En general, és un govern que consolida una clara tendència a la sociovergència (amb Unió d'afegit). Fins a tres Consellers es poden considerar propers als socialistes. Fins i tot, han mantingut el càrrec de vicepresidència del govern. Convé recordar que CiU, a l'oposició estant, havia criticat molt aquesta figura ja que consideraven que era un càrrec que "espanyolitzava" Catalunya perquè no entrava dins de l'ordenament jurídic català. Però, és clar, els equilibris amb Unió han estat més importants que l'interès pel país.

Veurem què fan en el dia a dia. Amb tot, el que sí trobo intolerable és la presència de la Fernández Bozal com a Consellera de Justícia. Vergonya que ens governi una persona que ha dedicat anys, des de la seva posició, a atemptar contra els interessos de Catalunya.

Ja som independents!

2010-12-28T08:30:00.000+01:00

"Catalanes, catalans. Ja som un estat!" Aquest és el crit que ha entonat l'Artur Mas des del balcó davant una plaça Sant Jaume plena a vessar i entregada al President. L'atac contra la immersió lingüística ja havia estat massa. Per allà no hi podia passar. Com a darrer intent per a buscar una entesa, havia ofert el concert econòmic i el final del setge judicial contra el país. Però la resposta que havia rebut del PSOE i el PP havia estat l'esperada: que ni pensar-ho. "Si no m'ho accepteu, proclamo la independència!" els havia contestat airat un Mas batallador com mai. Els negociadors socialistes i populars es van posar a riure. No es creien realment que aquesta fos la seva intenció. Doncs s'havien equivocat. Just el dia després, el President va anunciar una roda de premsa en la qual, avisava, havia de fer una declaració molt important. "Davant la impossibilitat d'avançar en el marc de l'estat espanyol, votaré a favor de la declaració unilateral d'independència que es presentarà al Parlament". Aquelles paraules van provocar una reacció espectacular. Des dels grups parlamentaris, es va donar llibertat de vot als diferents diputats. Tot i les pressions, el tema era massa important com perquè una sola persona decidís per a tots. Entre el dia d'aquest anunci i el de la votació, des de Madrid (i també des de Barcelona) n'hem sentit de molt grosses: amenaces de treure l'exèrcit al carrer, boicots, advertències que amb la independència Catalunya s'empobriria encara més... però cap d'aquestes pressions han pogut frenar la voluntat dels nostres parlamentaris que, amb una important majoria, han votat a favor de la proclamació d'un Estat català. Tots els diputats de SI i d'Esquerra, la majoria dels de CiU i Iniciativa i fins i tot algun socialista hi han votat a favor. Ja som Estat! Ara, queda el següent pas: buscar el reconeixement internacional. El nostre govern hi està treballant. Molt probablement, la condició imposada serà la celebració d'un referèndum. Si aconseguim la majoria, posarem punt i final a tants anys de greuges! Ja ens queda ben poc!

Somniar és gratuït. Feliç Dia dels Innocents!

El partit de la selecció

2010-12-27T08:30:00.002+01:00

Demà la selecció catalana juga el clàssic partit de cada any contra Hondures. Aquest cop, a diferència de les anteriors ocasions, el partit no es celebrarà al Camp Nou. Vist que en els darrers partits el camp no s'omplia, la Federació Catalana ha trobat més adient buscar un estadi més petit, en aquest cas el Lluís Companys. Això demostra, en part, que aquest model de partit està esgotat.

L'any passat, la FCF va apostar fort fitxant el Johan Cruyff com a entrenador. Pensaven que, d'aquesta manera, s'aconseguiria rellançar la selecció gràcies a la projecció internacional del seu entrenador. Ara bé, ni la presència del mite holandès ha servit de gaire. Els catalans ens n'hem atipat de partits amistosos. Al principi, per la il·lusió de veure jugar la selecció pròpia, la presència de públic era molt bona. A més, els rivals escollits hi ajudaven. El públic vibrava i trobar-te envoltat de tanta gent i enmig d'aquell ambient reivindicatiu era fantàstic. Ara bé, quan es fa el mateix any rere any l'interès va desapareixent. I està clar que l'afició vol més: volem veure la nostra selecció disputant tornejos a nivell internacional, com la resta de seleccions del planeta. Ara mateix, això és, per desgràcia, impossible. L'única manera d'aconseguir-ho és disposant d'estat propi, ja que l'espanyol mai permetrà que el que ells consideren una "comunidad autónoma de régimen común" pugui tenir una selecció pròpia.

És per això, doncs, que molta gent que anys enrere anava al camp, aquesta vegada preferirà veure el partit des de casa seva. La lectura que en faran alguns, de forma interessada, és que l'interès per la selecció decreix. I és mentida: el problema és que en volem més, que no ens conformem amb tenir una selecció confinada a jugar només un partit amistós a finals d'any.

Això sí, almenys un cop l'any que jugem, a animar el nostre equip i a guanyar!

La festa del consumisme?

2010-12-25T13:45:00.000+01:00

Com cada any, durant aquestes festes és notícia l'alta despesa en compres de la gent. A tots els mitjans ens mostren imatges dels principals carrers comercials plens de persones que busquen el millor regal. Queda clar, doncs, que aquests dies han perdut el seu sentit originari. El consumisme s'ha imposat per sobre de tota creença o convicció i ho amara tot. Sembla que tinguem l'obligació de gastar com animals i que, qui no ho faci, no celebra prou bé aquests dies. D'altra banda, molts comerciants esperen expectants aquestes dates per a poder gaudir d'unes vendes que els permetin superar un any que ha estat complicat. I aquí entrem en la roda contradictòria del sistema actual: d'una banda, es podria dir que comprar de forma excessiva no aporta res. De l'altra, el sistema es basa en part en el consum, i d'això viuen moltes famílies.

El materialisme d'avui en dia, en certa manera, ha tret "valor" a les coses. El que fa quatre dies era nou, avui ja es considera vell i cal canviar-ho ràpidament. La canalla rep tants i tants regals que no saben com agafar-los. De tots els que reben, al final, acaben jugant amb ben pocs d'ells i s'obliden de la resta. És més: molts cops acaben agradant més els regals "de tota la vida" (com els jocs de taula, àlbums per pintar) que les novetats amb més avenços tecnològics del moment. Això provoca la frustració dels pares de torn, que no acaben d'entendre aquest comportament. I és que, per molt que canviïn els temps, els nens sempre seran nens.

Una de les frases més repetides aquestes dies és "un dia és un dia". El problema rau quan es repeteix massa cops durant l'any. Per desgràcia, hi ha persones que ni tan sols podran gaudir d'aquest dia. Avui el diari Ara ens en relata alguns casos. Enmig de tanta eufòria consumista per tot arreu, un cop de realisme és molt necessari.

En fi, que cadascú gaudeixi d'aquests dies el millor que pugui. Molt bones festes a tothom!

Retrat dels nostres botxins

2010-12-24T08:30:00.003+01:00

Analitzem els jutges que van sentenciar la immersió lingüística. Dos d'ells són "conservadors" i dos altres "progressistes". Perquè veiem en què es "diferencien" els uns dels altres. A l'hora d'anar contra Catalunya no els costa gens posar-se d'acord. Del PP i del PSOE era d'esperar. Ara bé, l'altre jutge, l'Enrique Lecumberri, va ser escollit per... CiU! Sí, un jutge posat a dit per CiU ha aprovat la fi de la immersió lingüística. Una "gran" tria la dels convergents. Hem d'exigir una explicació per part seva. Potser per aquest motiu la seva reacció, com la del Psc-PSOE, ha estat tan tèbia? Per això han pretès amagar el cap sota l'ala, traient trascendència a una sentència que suposa un atac frontal al nostre model educatiu, a la llengua i a la pròpia cohesió social?

Des de Madrid, ni PSOE ni PP no han dit ni ase ni bèstia, com si la cosa no anés amb ells. Seria bo recordar-los que aquests jutges han fet servir la sentència del Tribunal Constitucional, format per membres escollits per aquests dos partits, per a carregar-se el nostre model d'integració lingüística. Si no diuen res és perquè volen dissimular l'exagerada satisfacció que senten ara mateix. Tots dos, amb formes diferents, practiquen el mateix genocidi cultural contra nosaltres. Ni els uns ni els altres els importa que el model judicial espanyol estigui més mal considerat que l'ugandès. Realment, cap dels dos creu en la democràcia. Un principi bàsic d'aquesta és la separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial que, com hem vist, no es dóna. Arrosseguen, encara, rèmores del franquisme que, com s'està veient, mai desapareixeran. Just a l'inrevès: sembla que cada cop es senten més desacomplexats i no els fa res exterioritzar-les amb força.

L'única persona que ha parlat clar al respecte ha estat l'Alfons López-Tena. Us recomano el vídeo de la seva intervenció. Però això no ha fet altra cosa que començar. PSOE i PP tenen la intenció de guanyar via judicial el que no han aconseguit democràticament en un Parlament. El govern espanyol ha enviat al Constitucional la Llei de Consultes. I no en tingueu cap dubte que la tombaran. El que digui el Parlament de Catalunya, per ells, no té cap valor. Al seu entendre, és un simple ens regional sense dret a decidir res.

Cal una resposta ferma i contundent, perquè ens poden deixar sense absolutament res. El gran problema: que els dos grans partits no semblen tenir la valentia de moure un dit.

Es volen carregar la immersió

2010-12-23T08:30:00.001+01:00

En aplicació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el Tribunal Supremo ha emès una sentència on exigeix a la Generalitat acabar amb la immersió lingüística. Concretament, demanen una presència equitativa del castellà respecte el català a les aules i a les comunicacions escolars. D'aquesta manera, es vol posar punt i final a un model d'integració i cohesió social que gaudeix d'un ampli consens a Catalunya. Com era d'esperar, les reaccions del PP i Ciudadanos han estat fastigoses. Tots dos han aplaudit la sentència i han demanat que s'apliqui. Han demostrat el seu odi i aversió a tot allò que soni a català, idioma que els encantaria que desaparegués. La cançoneta del "bilingüisme" no se la creuen ni ells.
Hi ha hagut dues reaccions que tampoc he trobat adequades tenint en compte la gravetat de la qüestió: les de CiU i el Psc-PSOE. I em fan més por que la dels dos partits ultra-espanyolistes, més que res perquè representen una majoria molt important al Parlament. Tots dos han volgut treure ferro a la sentència i han assegurat que aquesta no toca cap punt de la immersió. Això no és veritat. El text deixa clar que tota aquella persona que vulgui rebre ensenyament en castellà a Catalunya, ho pot exigir. A la pràctica, per tant, això acaba amb la immersió. Por a afrontar la realitat, potser? El que cal és una reacció clara, dura i contundent. I amagar el cap sota l'ala no serveix per a res. Aquesta sentència busca clarament la confrontació. I cal plantar-los cara. No valen mitges paraules. Han tocat un dels punts més sensibles del nostre model social i per aquí no hi podem passar.

Aquesta sentència està feta amb tota la mala llet del món. La publiquen pocs dies després de les eleccions catalanes (no fos cas que fer-ho abans hagués pogut provocar un augment important de les forces que aposten per la independència en el centre del seu missatge) i fent-ho coincidir amb el dia de la grossa de Nadal. Tots els que s'omplen la boca de "federalisme", on són ara? Que potser no se n'han adonat que aquest model que proposen és impossible? No han rebut prou proves que Espanya no vol ser federal i que viu una involució centralista? I els que asseguren que amb la independència es "fractura la societat", què en diran d'això ara? No hi ha res que fracturi més que la misèria a tots els nivells que ens porta formar part de l'estat espanyol. I cal, justament per evitar aquesta fractura, que en marxem quan més aviat millor.

Debut al Parlament

2010-12-22T08:30:00.002+01:00

El Joan Laporta es va estrenar ahir al faristol del Parlament. Ho va fer en la sessió d'investidura del President de la Generalitat. Aquí teniu el discurs íntegre. La sensació que ens queda és el d'un debut molt positiu. Va posar èmfasi en els greuges que suposa per a Catalunya formar part de l'estat espanyol, en els avantatges que ens comportaria esdevenir un estat independent i el procés per a arribar a ser-ho. Fixeu-vos com els mitjans, de tot aquest discurs, només han destacat que va oblidar-se de saludar el President. Com veieu en l'enllaç, la salutació formava part del discurs però, probablement per la novellesa, se'n va oblidar. Un oblit subsanat en el torn de la contrarèplica, on ha reconegut l'oblit. Doncs aquesta petitesa ha estat elevada a categoria de titular, sobretot entre els mitjans convergents, que han estat els més durs a l'hora de valorar el seu discurs. Com també dura ha estat la rèplica de l'Artur Mas, que en un to pejoratiu ha arribat a menysprear la representació dels 4 diputats de Solidaritat i, per tant, de les més de 100.000 persones que els vam fer confiança. Fins i tot, un diputat convergent ha dit "vividor" al cap de llista de Solidaritat. Bé, això no és res en compraració a tot l'immens joc brut que han perpetrat contra SI durant tota la campanya. Quins uns també per anar donant lliçons!

Potser perquè es trobava sense les limitacions d'un discurs preparat, el Laporta ha estat millor en la contrarèplica, on ha respost la rèplica del Mas de forma serena però alhora contundent i fins i tot amb un punt d'ironia. Aquí en teniu una bona part d'ella. Han estat unes respostes tan ben trobades que el Mas ni tan sols s'ha dirigit a contestar-lo. L'ha deixat sense arguments! En aquest punt ha superat clarament a l'Artur Mas, que s'ha quedat sense saber què dir. Us recomano que llegiu l'enllaç, perquè ha estat realment molt bé. Aquí s'ha notat que s'ha trobat molt còmode.

Ha entrat al Parlament una força on, com heu pogut veure en aquest tall, es dedicarà a denunciar, sessió rere sessió, la falsedat de l'autonomisme. Un grup de gent que no està disposada a entrar en el joc ridícul de gestionar les misèries d'una administració ofegada, sense recursos ni capacitat de decisió i endeutada fins dalt. Durant aquesta legislatura serà molt interessant seguir els debats.

Una trista inauguració

2010-12-20T08:30:00.000+01:00

Ahir va circular el primer tren d'alta velocitat entre Figueres i París. Va ser una inauguració a mitges i molt pobra. Per començar, el tram entre Barcelona i la ciutat empordanesa encara no està completat. N'hi ha almenys fins el 2012. Per tant, els passatgers que han començat el viatge a la capital catalana han hagut de baixar del primer tren i pujar finalment al que sí era d'alta velocitat. A més, l'estació de Figueres-Vilafant és provisional i és d'una accessibilitat molt difícil. Tot plegat es deu a l'extrema lentitud del govern espanyol a l'hora de prioritzar aquesta obra. El primer cop que es va parlar d'aquest trajecte va ser farà quasi trenta anys, quan el llavors President Pujol ho va posar sobre la taula. Una mostra de fins a quin punt prioritzen el PSOE i el PP tot allò que fa referència a Catalunya. Per no parlar del tants cops esmentat Corredor Mediterrani, que els dos partits espanyols han provat d'evitar tant de temps com han pogut per a aïllar i arruïnar Catalunya. Si ara en parlen és perquè Europa ha amenaçat de tancar l'aixeta. Ja se n'han cansat de finançar vies absurdes sense cap interès econòmic. Si no fos per això, estaríem igual que sempre.

Aquesta trista inauguració contrasta amb la que hi va haver el dia abans del trajecte Madrid-València. Hi van assistir totes les autoritats espanyoles i tot van ser brindis i felicitacions per haver apropat Madrid al mar. Perquè, és clar, tot comença i acaba a la "capital del Reino". El ministro José Blanco va mostrar-se orgullós de la nefasta, deficitària i anti-econòmica estructura radial de l'alta velocitat espanyola. A sobre, ens refreguen per la cara que amb els nostres diners han finançat la xarxa d'alta velocitat més ineficient i irracional de tot el Planeta.

El Puigercós plegarà

2010-12-19T10:15:00.001+01:00

Ho havia de fer. Després de perdre més de la meitat de la representació al Parlament no li quedava altra sortida. Li ha costat fer el pas. En un primer moment, va dir que de dimitir, res. Aquesta actitud va provocar diferents crítiques des de dins del seu partit. No era normal que qui ha estat al capdavant del fracàs electoral d'Esquerra continués dirigint la nau. Probablement, en cas d'haver insitit cegament en continuar, el partit hagués viscut molts mesos de problemes interns que serien convenientment esbombats per la premsa, amb el cost que això suposa. Després de voltar pel territori, ha pres l'únic camí que li quedava: el de la renúncia. Deu haver estat una decisió molt dura per a ell. Trobar-se al capdavant del partit era un objectiu que perseguia de feia molt de temps i, per tant, segur que no ha estat gens fàcil deixar-ho. Per encarar les municipals sense tensions internes, ell comandarà el partit fins el congrés nacional de la tardor i llavors no es presentarà a la reelecció.
Ell i el Carod-Rovira han tingut a les seves mans convertir el partit en un referent a Catalunya. Només que haguessin tingut més paciència i haguessin esperat a l'oposició, en aquestes eleccions haurien estat capaços de recollir tot el vot independentista creixent. Després de les eleccions generals del 2004 el Carod va dir: "I ara, a pel milió!", referint-se al nombre de votants que esperaven que fessin confiança a Esquerra a les següents catalanes. I no era un objectiu descabellat, ni molt menys. Només que haguessin actuat amb les mans netes i el compromís que predicaven, en aquestes catalanes els haguessin pogut aconseguir. Enlloc d'això, però, van decidir formar un govern que ha estat nefast i, en la seva pràctica del dia a dia, han caigut en els mateixos errors que els partits tradicionals. Per acabar-ho d'adobar, fins i tot, es carreguen les sigles històriques del partit de Macià i Companys i decideixen anomenar-se només "Esquerra".

A Catalunya li convé una ERC forta. El càstig electoral que ha rebut ha estat dur, molt dur. Potser més del que es mereixien. Ara tenen un temps per a reflexionar i emprendre un nou rumb. Esperem que es refacin, pel bé del país.

Avançar el part per 2.500 euros?!

2010-12-18T12:55:00.000+01:00

La mesura del "xec nadó" de regalar 2.500 euros per naixement la vaig considerar, ja al seu moment, un gran error. Se suposa que el seu objectiu era el de fomentar la natalitat en un moment en el qual la taxa és força baixa. Ara bé, de debò hi ha gent que pot decidir tenir un fill o no segons si li donen 2.500 euros? Espero que no, perquè hi ha altres punts més importants en els quals pensar, crec. Ara bé, sí que hi ha parelles que estan disposades a avançar el part per a poder cobrar aquests diners. Avui el diari Ara en parlava i no m'ho podia creure.
Els experts asseguren que una pràctica d'aquesta mena pot tenir certs riscos per al nadó. I que, tot i això, hi ha persones que estan disposades a fer-ho només per a cobrar aquests 2.500 euros. A mi ni se m'hagués passat pel cap una cosa així. Per sobre de tot hi ha la salut d'un fill, no aquests diners. Tant poc valor li donen al seu nen o nena? Li explicaran de gran com a "anècdota" que van avançar el part per a poder cobrar aquests diners? No ho puc entendre.

Se suposa que la política de "xecs" (que no comparteixo) té com a finalitat "premiar" algun comportament. Això significa que es "premia" tenir fills? A més, els 2.500 euros els rep igual una família amb alts ingressos que una altra que passa per penúries econòmiques, pel que no es pot vendre com una ajuda als que més ho necessiten (com han intentat fer). Enlloc de gastar els diners d'aquesta manera, s'haurien d'haver preocupat per altres punts, com invertir més en escoles bressol, facilitar mesures per a la conciliació de la vida laboral o familiar o reforçar tots els serveis que requereix un nen a mesura que va creixent. En aquest sentit, recordo en el debat de les eleccions catalanes de fa 4 anys com, després que el Mas proposés desgravacions fiscals per a qui estudiés anglès (punt que trobo absurd i populista, també. Això ha de ser, avui en dia, una obligació), que el Montilla va dir que estava "pels drets i no pels xecs". En canvi, quan el seu partit comença a repartir xecs, ho aplaudeix. Aquest és l'etern doble joc socialista: quan ho proposen els altres està molt malament però si ho tiren endavant ells és fantàstic.

Una pregunta mal formulada expressament

2010-12-17T08:30:00.000+01:00

Fa poc, en un programa de televisió, van fer la següent pregunta: "Està d'acord amb les multes lingüístiques?". Primer de tot, cal deixar clar que l'enunciat és incorrecte. Evidentment, està articulat amb la clara intenció de transmetre una imatge pejorativa d'aquest tema. Tota llei comporta una multa en cas d'incompliment. En cas contrari, esdevé paper mullat i no serveix per a res. Per exemple, si no hi hagués una multa per a colar-se el metro, oi que molta més gent passaria sense pagar? Què et dirien en cas de no pagar: "Ets molt dolent perquè has incomplert una llei!". I de debò a aquella persona li importarà això? Doncs no. Igual que amb una inspecció de sanitat. Si un establiment no compleix la normativa però igualment va tirant, farà cap esforç en complir la llei si no hi ha una penalització pel seu incompliment? Tampoc. Doncs amb la llei de política lingüística passa el mateix. Si existeix aquesta llei, cal que hi hagi una sanció en cas de no seguir-la, com en totes les altres. Ara bé, només cal passejar-se per qualsevol ciutat del país per a comprovar que és la llei més incomplerta de totes les que existeixen. En tot cas, l'enunciat correcte seria: "Està d'acord que existeixi una llei que demani als establiments retolar almenys en català?" En aquest cas, una clara majoria del Parlament de Catalunya hi va votar a favor. Per tant, com a llei democràtica que és, s'ha de fer complir. Qui hi estigui en contra ho té molt "fàcil": aconseguir una majoria parlamentària. Per ara, només sumen 21 dels 135 diputats del Parlament. Per tant, encara que no els hi agradi, l'han de respectar.

Un escàndol silenciat

2010-12-16T08:30:00.000+01:00

Ahir es va viure un fet més que lamentable al Senat, un autèntic atemptat en contra de les necessitats i urgències dels catalans. El més greu, però, és que qui ha perpetrat l'aberració ha estat el partit que més vots va aconseguir, i amb diferència, a les darreres eleccions. Llegiu atentament la notícia perquè és escandalós.

Els convergents han pactat amb el PSOE sortir al rescat de les concessionàries d'autopistes de Madrid, en greu situació econòmica. Resulta que el trànsit per les vies de pagament madrilenyes ha estat un 80% inferior al previst. És clar, qui anirà per una autopista de pagament si en té una altra de fantàstica paral·lela? Això, evidentment, ha provocat unes pèrdues importants a les concessionàries, que han tingut uns ingressos menors als esperats (o eren els esperats i esperaven que els rescatessin?). I ara, amb els diners dels catalans, haurem d'eixugar aquest deute. Però és que l'esmena no la van presentar ni el PSOE ni el PP... va ser la pròpia CiU qui ho va fer!! I què fa un partit català salvant unes empreses madrilenyes? Que potser hi tenen algun interès? Perquè aquesta n'és una altra. A canvi d'aquest favor, no han demanat cap contrapartida per a Catalunya. Res. Ha estat un regal marca de la casa. Igual que amb les retallades socials: van salvar el Zapatero a canvi de res. Coi, no era aquest el moment ideal per a demanar el que anomenen "nou pacte fiscal"? No és just en un moment en què el seu vot és imprescindible que poden tenir alguna força? Quan esperen proposar-ho? El 2012, quan el PP tindrà una majoria absoluta o quasi absoluta i el seu vot no servirà per a res? Com poden ser tan extremadament incompetents a l'hora de negociar? O és que aquest és el seu paper i tot el que parlen aquí a Catalunya és una simple comèdia per a esgarrapar vots?

Els mateixos que parlen de la submissió dels diputats catalans al PSOE actuen, a la pràctica, exactament igual que aquests. I això sí! Cap gran mitjà n'ha parlat. La sociovergència domina els mitjans i silencia el que els interessa. Juguen molt i molt brut.