Ara, el pacte fiscal

El pacte fiscal serà la gran aposta de CiU i el govern català aquesta legislatura. De l'èxit o no d'aquesta fita en dependrà, també, la seva credibilitat i força davant els electors. Per això, el portaveu del Govern ha anunciat que, en cas que el govern espanyol no s'avingui a negociar-lo, convocarà una Consulta a Catalunya perquè nosaltres mostrem el nostre suport a aquesta iniciativa. Per ara, tots els partits menys PP i C's, que s'hi han pronunciat en contra, i els socialistes, que no han dit res en concret (estan ocupats amb els seus congressos) han mostrat el suport a aquest referèndum. Aquests últims tenen un problema, perquè el seu electorat es troba força dividit al respecte i hauran, més tard o més d'hora, de decidir-se per alguna opció.
És important que als ciutadans se'ns consulti sobre aspectes que ens afecta. I aquest és un de cabdal, perquè és el que decideix on van a parar els impostos resultants del nostre esforç diari. Des d'alguns sectors, però, és fan una pregunta: i si, tot i rebre un suport majoritari a Catalunya, finalment, el PP tampoc accepta aquest model? Quin és el pla B? Uns creuen que no n'hi ha i que tot plegat és una cortina de fum per a emmascarar les retallades. Altres, un pas per a convèncer a gent no del tot segura de la idoneïtat d'un Estat propi. Sigui el que sigui, crec que hi hem de donar suport.

Agradi o no, CiU ha rebut un aval important de la ciutadania catalana durant les darreres tres eleccions. I és qui es troba al capdavant de govern del país. I si engeguen una iniciativa que, vulguis o no, provoca un xoc de legitimitats amb l'estat espanyol, hem d'estar al seu costat. Ja després veurem quina és la seva reacció davant d'una probable negativa. Però almenys el camí fins a arribar-hi crec que l'hem de fer plegats. De pas, tot el procés obligarà a tots els partits a posicionar-se. I això pot ser molt interessant de cara a nosaltres, perquè tinguem clar quins són els objectius de cadascun i què votem en realitat. Es pot obrir un nou cicle polític a Catalunya molt interessant.

Primer incompliment

Només dos dies després de les eleccions, el govern català ha anunciat una nova onada de retallades. Aquest cop, els afectats tornen a ser els funcionaris (reducció de part de les dues pagues extres i, fins i tot, de determinats drets adquirits com els dies de lliure disposició), el transport públic (encariment del 10% del bitllet) o la pròpia sanitat, en la qual el President Mas ha anunciat la creació d'un "tiquet moderador". Tot plegat, amb l'objectiu d'estalviar uns 1.000 milions d'euros.
Després de la seva victòria a les eleccions del passat diumenge, el govern conformat per CiU se sent fort i legitimitat per a continuar practicant aquestes polítiques que entenen com a imprescindibles per a reduir el deute. Lògic vistos els resultats. El govern va dir que no podia presentar els Pressupostos abans de les eleccions perquè els faltava saber els ingressos que provenien de l'Estat. Tal com ho ha fet notar un comentari al bloc, és així. Però si que han avançat alguns punts que es tocaran, en cas d'arribar a acords amb altres partits.
El PP sí ha canviat radicalment el seu discurs: per començar, ja han dit que de pacte fiscal, res. És que algú creia realment que amb ells es podria parlar d'aquest tema? Però no només això. Per si això no fos prou, han anunciat que tampoc avançaran els diners del fons de competitivitat. Primera mentida dels del PP només una setmana després d'entrar al govern. Recordem que, abans de les eleccions, van votar a favor que aquests diners s'avancessin el més aviat possible. De debò algun ingenu se'ls va creure?

En fi, això és el que hi ha perquè és el que s'ha votat. Ens esperen temps molt i molt durs!

Victòria històrica de CiU

Els resultats d'ahir, des de l'òptica de Catalunya, van ser millors dels esperats. La veu catalana ha passat de 14 a 22 diputats. A destacar l'espectacular enfonsament del Psc-PSOE que, malgrat recollir part del "vot útil" contra el PP, ha marcat els pitjors resultats de la seva història. L'ascens del PP, per sort, finalment no ha estat tan elevat com s'esperava i dels 13 diputats que li donaven les enquestes s'han quedat amb 11.
A CiU poden estar més que contents. En contra de tots els pronòstics, per primer cop, han guanyat unes eleccions generals. Surten, doncs, reforçats. Malgrat les retallades, els catalans els han renovat la confiança i han superat el milió de vots. Un molt bon aval pel President Mas. A Esquerra han aconseguit parar el cop. Fa pocs mesos, les enquestes els deixaven sense representació a Madrid, però han remuntat fins a mantenir els 3 diputats. Hi ha hagut, doncs, "efecte Junqueras" i sembla que el partit ha sortit del fons del pou i comença a veure llum. Malgrat la campanya sectària i absurda en contra seva de SI i la crida de les CUP a l'abstenció, han mantingut una representació que, donat d'on venien, ja és molt. Llàstima del que ha passat a Girona. Si s'arriba a presentar el Quim Torra, de ben segur, no caldria estar patint dues setmanes més per a saber si el diputat se'l queden ells o el Psc-PSOE. A Iniciativa, de la mà del Joan Coscubiela, han obtingut un resultat notable. Cal reconèixer que han fet una bona campanya, posant més èmfasi en el roig que en el verd, amb un missatge des d'un punt de vista nacional català molt més valent que en d'altres ocasions.

Ara ens trobarem amb un PP amb majoria absoluta a Madrid que no donarà treva. Serà imprescindible, doncs, que d'una vegada per totes els partits catalans es posin d'acord per anar plegats a defensar els interessos del país. Avui tenen més força que fa 4 anys. Esperem que ho sàpiguen aprofitar.

Rubalcaba = Rajoy

Un cop més i com en cada contesa electoral, els socialistes, sense arguments, treuen l'espantall del PP. Fins ara els ha funcionat prou bé. Aquest cop, però, la seva gestió ha estat tan nefasta que no podran convèncer a tants. Però sí a alguns. He sentit a gent dir que, per a evitar la majoria absoluta del PP, estan pensant en fer "vot útil" cap al PSOE. El vot a aquest partit, però, és del tot inútil. Primer de tot, perquè el PP aconseguirà majoria absoluta fins i tot si no obtingués cap vot a Catalunya. Per tant, partint d'això, el que hem de fer els catalans és votar en clau catalana i votar aquell partit que millor ens representi i defensi el nostre benestar. Segon, és inútil perquè, a l'hora de la veritat, tan lesiu és per a Catalunya el PSOE com el PP. Tots dos s'han oposat històricament a tots els avenços que hem intentat com a país: es van oposar a la immersió lingüística, a la TV3 en català, a la creació i desplegament dels Mossos d'Esquadra, a l'Estatutet (recordem que van ser 12 membres del TC escollits a dit pel PSOE i el PP els que van castrar el text), al Corredor Mediterrani... i són culpables per igual del nostre dèficit fiscal.
L'existència del PSOE i el PP a Catalunya és una anomalia. Són dos partits que van en contra del benestar de la gent a qui diuen representar. I això no passa enlloc més del planeta. Els polítics poden ser millors o pitjors, de dretes o d'esquerres, però mai atempten d'una forma tan clara i descarada contra la seva gent. A qualsevol altre país del Món ningú els votaria. Però aquí sí. Per tant, avui, sí hem de fer un vot útil. Però un vot útil per a Catalunya. I això significa que la nostra papereta, de cap manera, ha de ser en favor de qualsevol d'aquests dos partits.

Rosell a Al Jazeera

He pogut veure i escoltar l’entrevista que el President Rosell ha concedit a la cadena Al Jazeera Sport News. Era una excel•lent ocasió per a donar a conèixer el Barça i explicar els valors que sempre s’han associat al nostre Club. El públic potencial que s’esperava no era gens menyspreable: 40 milions de persones. Com es pot comprovar, un aparador fantàstic. En general, el to de l’entrevista va ser dins del que s’anomena “políticament correcte” i va dir més o menys el que s’esperava. Ara bé, hi va haver alguns punts de l’entrevista que em van sobtar i d’altres que no em van acabar d'agradar d’agradar.
El primer que em va causar sorpresa va ser la llengua. Creia que s’expressaria en anglès, però ho va fer tota l’estona en castellà. Per què? Segur que té un nivell d’anglès prou bo com per a poder parlar-lo amb prou comoditat. Quina imatge es transmet, llavors? Que és incapaç de dialogar en una llengua coneguda internacionalment? Que tot un President del Barça no té prou coneixements per a parlar-lo? Recordo l’anterior President que, sempre que era entrevistat per una cadena estrangera (a no ser que fos llatinoamericana, és clar), utilitzava l’anglès. No sé les raons que hauran portat a aquest canvi.
Tampoc va ser de rebut que digués que hi ha gent del propi Barça que, per no congeniar amb totes les seves decisions (raons “polítiques”, va dir), desitgi que l’equip perdi. Què vol dir, que els que no estan del tot d’acord amb la Junta ja no són culers? O ho són menys? Tot aficionat desitja, per sobre de tot, que l’equip guanyi, independentment de qui hi hagi de President. Afirmar el contrari em sembla absurd i fins i tot irresponsable. Altres ja ho han fet en el passat. Sempre es torna a caure en el mateix!
Per acabar, també ha parlat sobre el Pep Guardiola. Ha mostrat l’alta predisposició del Club perquè renovi i ha dit que té les portes obertes per a renovar en les condicions contractuals que ell desitgi. S’inicia la pressió sobre el de Santpedor. No ens estranyi que en les properes setmanes els diaris esportius s’omplin de pàgines sobre aquest tema. Ja comencem amb el serial de cada any! En fi, que el més important és que el nom del Barça ha gaudit d’uns quants minuts d’alta publicitat en una de les cadenes més vistes del Món. A vosaltres, quina imatge us va causar?

A qui votaria si visqués a Girona

Ja que en l'apunt passat vaig parlar de Lleida i Tarragona i ja vaig dir a qui votaria a Barcelona, toca parlar de la demarcació electoral que falta: Girona. Els gironins poden fardar de ser l'únic territori de tot l'Estat on el PP no hi té representació. Per desgràcia, aquesta situació pot canviar aquest 20N perquè, pel que sembla, els populars hi poden esgarrapar un diputat.

A Girona, a la llista d'Esquerra hi va succeir un fet que pot provocar la pèrdua del diputat que la formació té a Girona. L'Oriol Junqueras havia pensat en el Quim Torra com a cap de llista. És una persona amb una molt bona trajectòria, molt ben vist fins i tot pels sectors sobiranistes de CiU i que donava una imatge de trencament i renovació respecte el tripartit. Amb ell, les possibilitats d'aconseguir el diputat eran molt altes, quasi segures. Però la federació gironina del partit es va oposar a aquest nom i va insistir perquè la Teresa Jordà fos la número 1. Recordem que a les passades municipals Esquerra es va quedar sense representació a l'Ajuntament de la capital. No contents en enfonsar el partit fins a aquest punt, sembla que li vulguin donar l'estocada final. El Junqueras, que fa massa poc temps que es troba al capdavant d'ERC, no va poder fer front a aquesta rebel·lió i es va veure obligat a cedir. Això va estar a punt de costar a ERC el suport de RCat. Finalment, però, el mateix Quim Torra, en un exemple de generositat, ha demanat el vot per la llista republicana.

Amb tot, hi ha qui pot pensar que votar CiU enlloc d'Esquerra pot ser un càstig a la direcció gironina del partit. D'altres, pensen que, com que al final s'ha arribat a una entesa, no val la pena votar a un mal menor donat que encara existeixen opcions que Esquerra obtingui representació a Girona i es pot donar un vot de confiança. Segurament seria l'opció que acabaria escollint. I vosaltres?

P.D.: Compte amb la PxC. Les enquestes donen 8 escons a "altres" i entre aquests encara hi poden ser ells. Ja només faltaria això...

Els "mercats" manen

Aquest cap de setmana ha caigut el Silvio Berlusconi. He llegit moltes mostres d'alegria davant aquest fet. A mi, pel contrari, m'ha provocat un sentiment del tot diferent. D'acord que aquest home és un impresentable. Però és l'impresentable que havien escollit, de forma democràtica, els italians. I resulta que la pressió dels "mercats" l'ha obligat a dimitir. Què significa això? Que cada cop que als quatre poderosos els doni la gana poden forçar altes de primes de risc i amenaces d'esfondraments a la borsa per a fer caure governs democràtics? Hi ha el perill, al final, que el nostre vot no acabi servint per a res.
Fixem-nos en el tractament que n'han fet els mitjans. Han vist al caiguda del Berlusconi amb simpatia i han mostrat totes les mostres de joia dels que estan en contra seva. En canvi, quan va caure Papandreu, la informació no incloïa cap mostra emocional. És a dir, resulta que segons si el personatge cau bé o no és una bona notícia o no. Doncs són per igual dues males notícies. És més, en el cas Berlusconi, que ningú es pensi que es quedarà de braços creuats. Ja ha avisat que es mantindrà com a cap del grup parlamentari i no ha descartat tornar-se a presentar a les eleccions. Arrel de tot això, pot ser vist pels italians com un màrtir que s'ha vist obligat a dimitir per la força d'uns mercats perversos. I això pot donar vots. I encara té el control de molts canals de televisió, amb la força mediàtica que això dóna. La pregunta pot acabar sent: i qui serà el següent?

A qui votar a Lleida i Tarragona?

La llei electoral espanyola beneficia de forma molt important PP i PSOE. Com que a ells ja els hi va bé, no la canviaran pas. És per això que, a l'hora de votar, a vegades no només cal tenir en compte aquella opció que a un més li convenç i pot ser preferible votar a un mal menor. Parlo d'això arran d'una conversa que vaig tenir amb una persona que viu a Lleida. D'una banda, preferiria votar a la llista d'ERC. Ara bé, pel que diuen les enquestes, és quasi impossible (per no dir del tot impossible) que els republicans aconsegueixin representació en aquesta demarcació electoral. En certa manera, llavors, entén que el seu vot es perd i que, a la pràctica, en el repartiment d'escons, afavoreix a PSOE i PP. A ell no li agrada pas CiU, però s'està plantejant votar-los perquè abans que PSOE i PP prefereix a un partit català. Cert que CiU practica polítiques de centre i centre-dreta, però també ho fa el PSOE. El PP, directament, es col·loca encara més a la dreta. Tant per tant, pensa, el seu vot que vagi cap a un partit català que, ni que sigui una mica (amb les històriques limitacions que CiU sempre ha mostrat) sempre farà sentir més la veu de Catalunya. Aquesta situació es repeteix a Tarragona, on també és extremadament improbable que la llista d'Esquerra obtingui representació. D'altra banda, però, vol mostrar el seu suport a l'Oriol Junqueras per la nova etapa que ha començat i també vol que el seu vot computi en aquest sentit. Per tot plegat, està indecís i encara no sap quina papereta escollir el proper dia 20. Vosaltres, en el seu lloc, què faríeu?

La democràcia segons el PSOE

Els socialistes estan totalment desesperats. Ja no saben què fer per aturar la seva espectacular caiguda. A Catalunya, s'han tet de la màniga un vídeo indecent en el qual associen retallades i mort d'usuaris. Té collons. Els mateixos que van deixar la Generalitat sense un cèntim i que han lluitat per a deixar Catalunya sense un finançament just ara culpen els altres que no hi hagi prou recursos. Són fastigosos. Després de comprovar els reaccions que havia causat, l'han retirat. Però això no serveix d'excusa: ja l'han penjat i han aconseguit el que volien: que tothom el mirés.

Però no n'han tingut prou. Al País Valencià, en el debat a celebrar-se a Canal 9, han deixat en 11 segons (sí, 11!) al temps per bloc durant el qual la coalició Compromís pot parlar sobre el seu programa. A les Illes Balears, directament, han exclòs del debat al PSM. No es diferencien en res al PP pel que fa a qualitat democràtica.

Mentrestant, les enquestes consoliden a Catalunya un augment molt important del PP. El seu gran aliat serà l'alta abstenció, ja que pel que fa a vots tampoc aconseguirà uns resultats molt superiors a la majoria absoluta de l'Aznar. Per això és tan important anar a votar i fer-ho per alguna candidatura catalana. Votar en blanc, nul o abstenir-se és regalar un vot al PP i al PSOE. No ens podem quedar a casa!

El meu vot el 20-N

Des d'alguns sectors de l'independentisme s'està fent campanya perquè a les properes eleccions es voti nul, en blanc o directament no es posi cap papereta a les urnes. Les CUP fan campanya per l'abstenció. Des de SI, oficialment, s'ha dit que hi ha "llibertat de vot", però a la pràctica s'està prenent partit pel que han anomenat "vot nul independentista". Persones conegudes del partit estan passant per les xarxes socials una proposta que consisteix en dibuixar una estelada en una papereta en blanc. Però no només això: els mateixos que van crear la web de SI ara n'han obert una altra on s'intenta desacreditar la figura de l'Alfred Bosch i la candidatura que s'encapçala. I el López Tena, en un article, va deixar entreveure que votaria en blanc. Totes aquestes posicions, al meu parer, no fan altra cosa que debilitar l'independentisme i afavorir, justament, qui més en contra s'hi ha posicionat.
La història de no anar votar perquè "no són les nostres eleccions" no té sentit, Cert que l'Estat propi no s'ha d'anar a buscar a Madrid, sinó que serà el nostre Parlament qui el proclami. Però, mentre no siguem Estat, bé que hem de tenir alguna veu que ens defensi! Per desgràcia, les decisions de més rellevància, avui en dia, es prenen a Madrid. I cal ser-hi. Fins i tot l'esquerra abertzale així ho entén. O és que ara resultarà que ells també son uns "gradualistes" o uns "espanyolistes"? Pel que fa a la posició de SI, és encara pitjor, perquè es dedica a desacreditar a l'única força que, de forma desacomplexada, aposta per la independència. Per què no fan pàgines web també contra els altres partits? Per què aquest afany de voler debilitar a una llista encapçalada per una persona que tanta feina va fer en la Consulta sobre la Independència de Barcelona? Per què aquestes ganes d'enfonsar un Oriol Junqueras que intenta, amb grans dificultats, recuperar l'ERC d'abans? Un canvi tan important com el que proposa no es pot fer d'un dia per l'altre. I si es posen pals a les rodes, més difícil ho tindrà.

Tinc força decidit que el meu vot pel 20-N anirà a parar a la llista de d'ERC-RCat-Catalunya Sí. No estic al 100% d'acord en algunes coses (com el que ha passat a Girona), però és que les altres opcions són horroroses. A més, crec que val la pena donar confiança a l'Oriol Junqueras en el canvi que està fent. Que al final no s'aconsegueix un canvi estructural com el que es necessita? No ho sé, però almenys ho haurà intentat. I això sí: quanta més confiança rebi (l'Alfred Bosch ha estat una aposta personal seva), més probabilitats tindrà de sortir-se'n. I desitjo que sigui així.

Barça i negocis

Un diari brasiler va donar a conèixer un nou cas de presumpte corrupció en el qual podria veure’s involucrat el Sandro Rosell. En tots dos casos, se’l relaciona amb assumptes tèrbols al voltant de la figura del Ricardo Teixeira, que està sent investigat al Brasil. En el primer cas, l’explicació del President va ser que es tractava d’un tema administratiu que s’estava arreglant. Sobre la presumpta reiterada compravenda de l’avioneta entre empreses de la seva propietat i del president de la Confederació Brasilera de Futbol, encara no n’ha fet cap comentari. En tot cas, s’ha de reconèixer el principi d’innocència pel qual un és innocent fins que es demostri el contrari.
La figura del President d’una institució és molt important. És el rostre més conegut, el que representa el Club. En el cas del Barça, a més, és escollit pels seus socis, pel que gaudeix d’una legitimitat democràtica que altres no tenen. Per tot això, fa molt mal a la imatge que un ex-president del Club sigui condemnat a sis anys de presó per defraudar a Hisenda. Com també ho és que un altre reconegui que, gràcies a la seva posició, va aconseguir un contracte de deu milions d’euros per al seu negoci privat quan pel Barça només en van quedar tres. I també ho és, evidentment, l’assumpte que aquí s’ha fet referència. Cal posar fi a tots aquests casos perquè hi ha el perill que el soci acabi tenint la sensació que algú vol ser President del Barça només per a beneficiar-se’n personalment o per a tapar altres temes de la seva vida privada. Aquest punt seria fatal, perquè un dels principals valors d’aquest Club és que és dels seus socis.