Era una broma!

Després de les declaracions d'ahir, des del PSOE no només no han demanat perdó sinó que encara han tret pit assegurant que era "una broma". Si no l'hem entès, és perquè els catalans som imbècils. Per acabar d'arrodonir-ho, el mateix Peces Barba ha afirmat que no és el mateix parlar de les víctimes de Catalunya que les de Guernika o ETA. És clar que no! Deu ser que els catalans som d'un gènere inferior i que per això els nostres morts són menys importants. Cada cop que obre la boca demostra el seu menyspreu cap a Catalunya. Un menyspreu que, com hem vist, comparteix tot el seu partit. La Carmen Chacón ha qualificat les declaracions, simplement, de "ximpleria"? Tan ràpid que va sortir quan el Duran va referir-se al PER que cobren els andalusos, ara que ataquen els catalans mira a una altra banda? Us imagineu què hagués passat si algú hagués "fet broma" de les morts d'ETA? Que ara seria insultat i titllat de nazi cap amunt. Ho fa aquest socialista (val la pena remarcar de quin partit és) i no passa res. Resulta que li hem de riure les gràcies. El Joan Tardà l'ha definit molt bé en el seu twitter. A ell i a tots els que pensen com ell, que no són pocs (com a mínim, pel que hem vist, tots els del seu partit). Els socialistes es mereixen, en aquestes eleccions, una davallada històrica. Està a les nostres mans.

Peces Barba i Catalunya

El Gregorio Peces Barba (socialista) ha afirmat que a Espanya segurament li hagués anat millor si s'haguessin quedat Portugal i no Catalunya. S'equivoca: a Catalunya segur que ens hagués anat molt millor sense ells. Just el dia després que el govern donés a conèixer l'escandalosa xifra del dèficit fiscal, aquest personatge té la indecència d'escupir aquestes paraules. Però la seva exhibició no ha acabat aquí: ha assegurat que ara es podrà resoldre tot sense necessitat de bombardejar Barcelona. Els catalans presents a la sala, evidentment, han marxat. I encara es preguntava l'expresident del Congrés el motiu! Alhora, ha negat que Catalunya sigui una nació i que només commemorem derrotes.
Són unes declaracions pròpies del colonitzador que vol sotmès el país que ha ocupat. Són xenòfobes i fins i tot es podrien considerar com incitadores a la violència. Però no passarà res. Arran de la parida del Mas sobre l'accent dels nens andalusos, vam haver d'escoltar tot un reguitzell d'insults i atacs contra Catalunya. Després d'aquestes declaracions, res de res. Encara hi haurà qui les aplaudirà i en farà mofa. De debò a algú encara li calen més motius per a desitjar l'estat propi?!

Les mentides sobre el model de finançament

El Conseller d'Economia ha assegurat que el nou model de finançament pactat pel tripartit no ha servit per a rebaixar el dèficit fiscal. És a dir, que el model acordat amb el PSOE era tan dolent com el que hi havia abans amb el PP. Tots els membres del tripartit sabien que això era així, que el model era una ruïna i l'únic que feia era perpetuar uns quants anys més la situació d'espoli fiscal sobre Catalunya. Però res, sense cap mena de vergonya van enganyar a la gent i ens el van pretendre vendre com el millor que s'havia aconseguit mai. Molts economistes ja van advertir de la mentida, però ells encara tenien la barra d'assegurar que s'equivocaven. Doncs bé, la realitat s'ha acabat imposant. Uns, Esquerra, ens van dir que amb l'Estatutet que havia quedat després del ribot resultant del pacte Mas-ZP no s'hi podia fer res més. Reconeixien que era dolent però que amb el redactat que quedava no es podia millorar. D'això se'n diu incapacitat per a negociar. Si haguessin tingut dignitat, haurien marxat immediatament del govern. Per sort, almenys, el Joan Puigcercós i el Joan Ridao ja no es troben al capdavant de partit i han sofert el càstig pertinent. Dubto molt que l'Oriol Junqueras hagués aceptat una porqueria com aquesta. La federació catalana del PSOE, directament, va mentir afirmant que era un model que donaria uns grans resultats. Aquí els tenim. Els d'Iniciativa, senzillament, deien "Sí, senyor" al que dictaven els socialistes.

Ara que s'acosten eleccions els del PSOE sortiran amb el "Si no vas, ells tornen". Tan nocius per a Catalunya són els uns com els altres. Tinguem-ho en compte a l'hora de votar.

Duran i l'oportunitat perduda de CiU

Una característica que cal destacar del Duran i Lleida és que sempre diu allò que pensa. No s'amaga, és sincer. Fins i tot m'atreviria a dir que és el polític més sincer de tot Catalunya. Altra cosa és que el que digui tingui el més mínim sentit. Si ens fixem en l'evolució de les enquestes sobre les properes eleccions, CiU està patint un important retrocés respecte el que s'esperava en un principi. D'empatar amb el Psc-PSOE ara està lluitant perquè el PP no li prengui la segona posició. A part de les retallades que, evidentment, tenen un efecte negatiu, també hi juguen en contra les declaracions del Duran. Tenia raó quan criticava les ajudes del PER. Però ho hagués pogut dir d'una altra manera, no que si uns se'n van al bar. Per no parlar de la darrera bestiesa, que troba normal que un homoosexual vagi al psicòleg per a tractar-se.
El Duran sempre ha fardat de ser el líder més ben valorat. Però els fets demostren que no genera cap simpatia. Amb ell com a cap de llista, CiU ha obtingut els seus pitjors resultats al Congrés: 10 tristos diputats (quan n'havien arribat a tenir 18). Ni tan sols fa 4 anys va ser capaç d'esgarrapar res de la davallada d'ERC. Si obté una qualificació acceptable relativament en les enquestes és perquè no genera cap passió Deu rebre molts "5", mentre que la rsta de líders deuen tenir marges de valoració d'entre el 8 i el 1, fet que provoca una mitjana pitjor. Però res més.

CiU, un cop més, ha perdut l'oportunitat d'aconseguir uns bons resultats a unes eleccions generals. Però la culpa és seva, per ser incapaços de desfer-se d'una rèmora com és el Duran.

Les motxilles de la Diputació

Des de l'any 2.000 que a la Diputació de Barcelona s'hi haurien estat pagant sobresous a personal que ja no hi treballava. Aquests "extres", a més, no consten en el Butlletí Oficial pel que, en cas d'existir, s'hauria fet d'amagat. Els que han donat a conèixer aquest cas, un cop més, han estat els diputats de SI. L'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran s'han dirigit a la Diputació per a demanar tota la documentació al respecte. Com era d'esperar, els funcionaris presents no els hi van donar res. Tot i aquesta negativa, els diputats no desistiran. Un cop passi el termini legal de 15 dies, han anunciat mobilitzacions i accions per a donar a conèixer tota la veritat. És més: SI ha anunciat que portarà els expresidents Montilla, Corbacho i Fogué a la Fiscalia per un presumpte delicte de malversació de fons públics. La pena màxima per aquest delicte és de fins a vuit anys de presó i vint d'inhabilitació.
Esperem que es descobreixi tot i, si es demostra l'autoria dels fets, els seus responsables paguin pel que han fet. "Estranyament", ben pocs mitjans s'han fet ressò de la notícia. És el que té l'"l'oasi català": tots es tapen les vergonyes no fos pas que algú els descobrís. Tan de bo aquest sigui el primer pas que els deixi a tots en evidència.

Tot ha de passar per Madrid

Finalment, la Unió Europea ha inclòs el traçat corresponent al Corredor Mediterrani entre els seus plans. Això sí, hi ha col·locat un ramal que passa per Madrid, no fos cas que oblidéssim quina és "la capital del Reino". Ara, la pilota passa a la teulada del govern espanyol, que ha de decidir quina és la prioritat. Són tan bèsties que són capaços de fer primer el tram Algesires-Madrid que el que creua els Països Catalans. Per tant, millor no celebrar res encara, que resta molt per a fer. El que hem viscut avui és només un pas. Ara falta que s'executi i en l'ordre racional. Tenint en compte que la irracionalitat ha estat una caracerística constant tant en el PSOE com en el PP, millor no refiar-nos-en.

És evident que aquesta infraestructura reportarà grans beneficis econòmics al país. Però tenim pressa, molta pressa. Ja fa dècades que s'hauria d'haver començat i no ens podem permetre el luxe de perdre ni un sol dia més. Ara toca pressionar, i molt!

A votar el Dr. Broggi!

S'ha donat a conèixer que el Dr. Broggi serà el cap de la llista d'Esquerra al Senat. És una persona amb una trajectòria impecable i que sempre s'ha mostrat favorable a la unitat de l'independentisme. Per tant, independentment de quina sigui l'opció política que votem pel Congrés o si ens abstenim o votem en blanc, cal que el votem a ell com a símbol de la nostra voluntat per a arribar a aconseguir aquesta unitat. Evidentment, segurament no serà ell qui vagi al Senat si surt escollit. Però li hem de donar suport per a demostrar que, si arribem a treballar plegats, podem arribar molt. Jo ho tinc molt clar: el 20-N el meu vot al Senat anirà a parar cap a ell. I el vostre?

Que se'n vagin tots a la merda

Al final sembla que no hi haurà llista unitària. Avui s'ha donat a conèixer que Esquerra ha tancat un acord amb Reagrupament i altres independents per presentar-se a les eleccions generals d'aquí un mes. En aquest acord, però, finalment no s'hi integrarà SI. La integració de les CUP era impossible perquè ells mateixos se'n van autoexcloure. Pel que fa a Democràcia Catalana, la condició que van posar era que s'hi incorporés també CiU. Amb el Duran i Lleida com a cap de llista, això és del tot inviable. Per tant, quedava l'esperança que finalment la nova direcció d'Esquerra i SI s'entenguessin per concórrer plegats. SI van ser els primers en parlar. Van acceptar que els quatre primers caps de llista de les demarcacions fossin per Esquerra i que el Joan Tardà fos el número 2 per Barcelona. Semblava, en un principi, una molt bona base per arribar a un acord. Finalment, però, tot se n'ha anat a fer punyetes. Esquerra s'ha negat a amagar el seu logo i trobar-ne un per aixoplugar la nova coalició. Si es va juntament amb d'altres, per què aquesta obsessió per a mantenir el nom? I Si ha proposat una gran absurditat com és que els diferents parlamentaris fossin rotatius. Aquesta és una fórmula que es dóna en el parlament europeu entre representats d'Aralar, BNG i Esquerra. Per tal que tots els diputats coneguin què s'hi cou allà, com que es presenten junts, es tornen. Però això és del tot innecessari i absurd quan aquestes altres forces ja van pel seu compte en els seus propis territoris. En fi, que pels uns i pels altres, com sempre, res Mentre a Euskadi la coalició de Bildu i Aralar (sota el nom d'Amaiur) poden arribar a ser la primera força política, aquí les forces independentistes tornaran a fer el ridícul. Per culpa d'aquesta falta d'entesa, molt vot es quedarà a casa, serà nul o en blanc (opcions que proposaran segurament les CUP i SI) o votarà poc convençut a CiU. Més dividits, quasi impossible.

Ja es va veure a les passades municipals que la força d'Esquerra+RCat és reduïda. En el cas de Barcelona (amb la suma del Joan Laporta) l'únic que va permetre és evitar que el partit es quedés sense representació tal com va passar a moltes altres localitats del país, però es va quedar lluny d'igualar els resultats d'Esquerra sola quatre anys abans. 2 tristos regidors (i a prop de quedar-se fora)és un resultat molt negatiu.

Fins avui, amb l'esperança que tots plegats reflexionessin, encara militava a SI. Aquesta mateixa setmana em donaré de baixa. I ja no sé ni tan sols si el 20-N aniré a votar. Mentre els independetistes som incapaços d'anar junts, Catalunya perd cada any 22.000 milions d'euros i hem de suportar una retallades indecents. No és aquesta una raó prou contundent com per deixar-se de tonteries i anar tots junts?!

Que no hi ha temps?

La nova secretària general d'Esquerra, la Marta Rovira, ha dit que veu difícil arribar a un acord amb SI i Reagrupament per a les properes eleccions perquè, al seu parer, "no queda temps". El 7 d'octubre és l'últim dia per presentar coaliacions al registre. A veure... encara queden 7 dies! No poden durant aquesta setmana reunir-se tots plegats? Quin és el seu ritme de treball? Tantes reuions els cal per a arribar a un acord? Per què no han proposat reunir-se abans, si resulta que van tan lents? És desesperant.

Esquerra ha de tenir clar que, per molt que hagi renovat els cares, els costarà sortir del pou. Els farà falta molt de temps per a recuperar credibilitat. I la millor forma de començar és obrir-se a les altres formacions independentistes. Si es presenten sols, molta gent es quedarà a casa, per molt que el cap de llista sigui l'Alfred Bosch i no el Joan Ridao. Els cal més. I aquest més són les altres forces independentistes, que ja han dit que, si no van en coalició, no es presenten. A més, anar plegats serviria per a començar a crear sinèrgies de cara a les properes eleccions catalanes, que és realment on cal fer l'esforç més gran.

Amb un Duran com a cap de CiU, una llista independentista forta podria il·lusionar molt. No deixem escapar una nova oportunitat.