Tenim uns diputats que fan pena

Penós el que ha succeït avui al Parlament. SI ha demanat que es votessin per separat les diferents resolucions presentades pels partits. Com podeu veure, n'hi ha alguns que treballen molt més que altres. Els del Psc-PSOE i C's, directament es podria dir que es troben allà de vacances. Curiosament, el subgrup amb menys diputats és qui més en presenta. I no només això. Sembla que també són els únics disposats a treballar. El paperot de la presidenta del Parlament, incapaç de d'organitzar les votacions i les queixes dels diputats per veure's obligats a votar el que sempre haurien d'haver votat demostra fins a quin punt en són d'incompetents els nostres polítics.
Fins ara, els diputats votaven per paquets les diferents resolucions, per anar més de pressa. Això provocava que dins de cada votació s'haugés de donar el suport o no a mesures del tot inconnexes. Però això als parlamentaris catalans sembla que els hi era del tot indiferent. La qüestió era marxar ben aviat cap a casa. Doncs bé, ha hagut de ser SI qui els posés tots ferms i els obligués a fer el que tots els catalans fem cada dia: guanyar-nos el sou i treballar el que toca. I encara hi ha hagut diputats que s'han queixat! Quina pena que em fan... I després demanen a la gent que treballi més per menys, que fem "esforços" per "aixecar" el país. Si ells no estan disposats a fer-ho! No només això, no estan disposats ni a treballar el que els toca!

Avui també s'ha demostrat una cosa: es pot estar més o menys d'acord amb el López Tena, però cal reconèixer que té uns coneixements i una capacitat de treball molt per sobre de la resta. Ell sol, quasi, val per tots. Només cal que mireu el gràfic. 3 diputats i 101 resolucions. Una imatge val més que mil paraules...

Adéu al Corredor Mediterrani?

PSOE i PP ens volen arruïnar. Ens volen pobres i miserables i totes i cadascuna de les seves accions van dirigides en aquest sentit. Encara no entenc com pot haver-hi gent que els voti a Catalunya. Estan votant en contra del seu propi benestar! La darrera, l'acord que han arribat els governs francès i espanyol per a prioritzar un anti-econòmic, absurd, anti-ecològic i sense sentit Corredor Central. D'aquesta manera, passen d'un Corredor Mediterrani que ja fa dècades que s'hauria d'haver tirat endavant i que suposaria un gran impuls per a l'economies de Catalunya i el País Valencià. El José Blanco ha dit al Conseller Recoder que aquest acord no significava, ni molt menys, que abandonessin la idea de l'eix ferroviari pel litoral. Que no ens prengui per imbècils. Si tan interessats n'estiguessin, ja fa temps que l'haurien tirat endavant.

Cal que el govern i tota la societat catalana reaccionem davant el que é sun atac frontal contra el futur del nostre país. M'agradarà veure, també, la reacció de la nostra classe empresarial. Reaccionaran, per fi, ara que els hi toquen la butxaca? O continuaran passius com sempre? No crec que en poguem esperar gaire, vista la seva actitud els darrers temps. És més; si finalment el Corredor Mediterrani tira endavant serà perquè Europa s'ha cansat de donar diners a l'estat espanyol perquè se'ls puleixi en projectes sense cap rendibilitat, i no per la força que s'hagi pogut fer des d'aquí.

Els catalans sofrim una crisi multiplicada per dos com a conseqüència de l'espoli fiscal al qual ens sotmet l'estat espanyol. Sortim-ne d'una vegada!

PD: Si últimament no escric tant és també perquè estic més centrat en fer-ho al www.racoblaugrana.com. Qui hi vulgui col·laborar, ja ho sap, serà benvingut!

El doble joc de CiU

Sembla que CiU acaba de descobrir, fa pocs dies, que el PP està en contra de la immersió i que la paraula "Nacional" lligada a "Catalunya" els produeix una al·lèrgia important. Molts han estat els advertiments que hem anat sentint de dirigents convergents contra els populars. Primer, el President Mas va advertir que atacar la immersió era una "línia vermella" infranquejable. Tot seguit, el Ferran Falcó va assegurar que si el PP votava en contra de la immersió al ple de l'Ajuntament a l'alcalde Albiol li quedaven quatre dies. Doncs bé, ni el PP s'ha mogut un centímetre de la seva històrica postura vers la immersió i el PP de Badalona va votar en contra de l'actual model educatiu català. Ha passat res? Com era d'esperar, no. No només l'Albiol continua sent alcalde, sinó que CiU ha pactat amb el PP a Castelldefels. I just el dia després de la Diada Nacional. Continua la comèdia convergent que consisteix en llençar grans proclames patriòtiques i després, en els fets, pactar amb els que volen arruïnar Catalunya. O fan un gir radical en la seva posició d'una vegada o perdran credibilitat a la mateixa velocitat que han guanyat les darreres conteses electorals.
A canvi, a ERC sembla que les coses comencen a canviar. Els militants van escollir l'Alfred Bosch com a candidat a les properes generals i van reforçar la posició de l'Oriol Junqueras com a president del partit. Sembla que la unitat independentista està més a prop. Per fi podrem anar tots plegats? Això esperem!

La immersió en perill

Des del moment que es va instaurar, que ni el PP ni el PSOE han acceptat la immersió lingüística. La sentència del TSJC que dóna un termini de dos mesos al govern català per a abolir-la és un atac directe i frontal no només contra la llengua, sinó contra el país i la seva cohesió social. Ens odïen. Senten un odi irracional propi d'aquell que se sent conqueridor, del que vol aniquilar i imposar destruint tot allò que troba pel seu pas.

Aquesta sentència és el resultat d'un recurs presentat pel PP. Però cal recordar que això és conseqüència del la sentència perpetrada pel Tribunal Constitucional contra l'Estatut. I qui va escollir, a parts iguals, els membres d'aquell Tribunal? Doncs PSOE i PP. Per tant, tots dos són culpables. Sentint des de la federació catalana del PSOE (això de "PSC" sona a broma) demanar a CiU que trenqui relacions amb el PP em pregunto com poden ser tan miserables. I és clar que CiU ha de trencar tota relació amb aquest partit anti-català! Però el mateix han de fer ells amb el PSOE si volen tenir un mínim de credibilitat. La seva extrema submissió a les ordres dictades de Madrid és tan culpable de la situació que estem vivim com tot l'odi que escup sense vergonya el PP. Diferents formes, igual objectiu.

Des del govern han anunciat que es plantaran. Però amb això no n'hi ha prou. Cal fer el pas decisiu i apostar d'una vegada per totes per l'Estat propi. Si ens ataquen tant és perquè ens creuen febles. Històricament, des d'un punt de vista polític, així ha estat. Els partits catalanistes s'han venut a canvi de quatre engrunes. Doncs això s'ha d'acabar. Fa uns mesos l'Artur Mas parlava del dret a decidir. No va sent hora ja d'aplicar-lo en la pràctica?!