Si t'agrada escriure i ets del Barça... t'interessa!

Ja fa uns mesos que es va crear la pàgina Racó Blaugrana (http://www.racoblaugrana.com/). És un diari digital en català que parla sobre tot allò que envolta el Barça . Per aquesta temporada, es vol donar un impuls a l'espai i per això s'està buscant gent per a escriure-hi, cadascú segons la seva disponibilitat. Qui hi estigui interessat, pot enviar un mail a blaugrana.raco@gmail.com. Fins i tot, si us fa una il·lusió especial tractar un àmbit concret, ho podeu especificar.
Moltes gràcies... i Visca el Barça i Visca Catalunya!

Descansi en pau

Molts dels que ara glossen la seva figura n'haurien d'aprendre. Fins el darrer dia va estar al peu del canó. Sempre que se li havia demanat, allà hi era. El darrer cop, a la manifestació del passat 9 de juliol. Fets i no paraules. Aquí un apunt interessant sobre la seva vida i trajectòria.

Racistes, intolerants i xenòfobs

Avui he llegit un article sensacional de l'Albert Sanchez Piñol a l'Ara que voldria compartir. És, senzillament, excel·lent, molt bo!
http://www.ara.cat/estiu/Racistes-intolerants-xenofobs_0_541146579.html

Recomano especialment en darrer paràgraf. La clava!

El dit a l'ull

Ja està bé, ja n'hi ha prou. A què espera la Junta per a denunciar aquests fets? El comportament de Mourinho va ser del tot intolerable. El que va passar ahir sumat als escàndols dels darrers partits són prou motiu per a trencar relacions amb el Madrid. Què en penseu?

Crec que la imatge parla per si sola.

No ha canviat res

Feia temps que no patia tant veient el Barça. El 2-2, vist com va anar el partit, és un excel·lent resultat. Dues rematades i dos gols. Sort en vam tenir del Valdés i que els jugadors del Madrid no van tenir el dia a l'hora de xutar a porteria. Els dos equips es troben en un estat de forma molt diferent i es va notar molt. Veure el Messi vomitar va ser una imatge d'allò més impactant.

A part d'això, el partit i tot el que el va envoltar va ser igual que la temporada passada. L'àrbitre no va veure un penal a favor de cada equip, però es va empassar unes quantes targetes grogues al Khedira, al Pepe (a aquest li haurien de prohibir practicar qualsevol esport), al Marcelo (que va agredir al Messi) i al Xabi Alonso. Els dos primers, almenys, haurien hagut d'acabar expulsats. Però res, com sempre, repartir és gratuït. El més gros, però, que en acabar el partit surt el Karanka i critica que l'àrbitre ha afavorit el Barça. Però com pot ser?! Amb aquestes declaracions i les contínues queixes del Mourinho a la banqueta i dels jugadors al camp, el que estan fent és, directament, incitar a la violència. I això hauria d'estar penalitzat. Així va acabar un autocar amb directius del Barça, apedregat. Un d'ells va haver de ser atès per la Creu Roja. Però ni així el Rosell i la seva inoperant junta actuen. A què esperen per a denunciar els fets? Com poden restar callats davant aquesta espiral de violència provocada pels nois dels Florentino Pérez? No hi ha prou motius per a trencar tota relació amb el Madrid? Què més ha de passar? La passada temporada va haver de ser el Pep Guardiola qui donés la cara pel Club, donat que el President només es comunicava amb l'exterior via patètics comunicats. Al final de la passada temporada, el Rosell va assegurar que ja n'hi havia prou i que donaria la cara. Però res, continua amagat com un covard mentre el gran rival insulta i ataca el nostre Club. I no sembla que res hagi de canviar, donada l'actitud que pren.

Alhora, el Bojan va patir un intent d'agressió a València. Quan li van preguntar sobre quin era el motiu que ho hauria pogut provocar, va respondre que per ser català. És el resultat de l'odi i la violència lingüística d'alguns contra Catalunya. Però, igual que contra el Barça, posar-se contra Catalunya és gratuït. Fins quan ha de durar això?

P.D.: després que tots els mitjans recollissin la informació, el representant del jugador ha negat que ocorregués tal succés.

Demà, comença la remuntada

Pel bon camí

Tot canvi sempre costa. I més si és en les estructures dels actuals partits polítics, amb direccions molt fortes que senten autèntica aversió als canvis i que tenen l'afany de controlar fins l'últim racó del partit. Però sembla que l'Oriol Junqueras, per ara, va pel bon camí. Sembla increible que el Joan Ridao i companyia no entenguin o no vulguin veure que, o hi ha un canvi radical en les cares del partit, o Esquerra s'enfonsa del tot. Amb ell com a cap de cartell a les properes eleccions generals hi hauria el perill, fins i tot, que Esquerra perdés tota representació. L'elecció de l'Alfred Bosch és, doncs, una molt bona notícia. És una persona que, com a cara visible de la consulta sobiranista a Barcelona, pot fer el paper d'aglutinador de les diverses faccions entre les quals es divideix avui l'independentisme. Com a mostra d'això, l'actitud receptiva que han tingut tant Solidaritat com Reagrupament. És aquesta la direcció que cal seguir, sobretot de cara a les properes eleccions catalanes, que és on realment ens jugem les garrofes i hem d'esmerçar més esforços.
He sentit comentaris de gent que s'exclamen que juntament amb l'Oriol Junqueras hi ha persones properes a l'anterior direcció i que, fins que tots ells i elles no volin, no tornaran a confiar en el partit. Això és ridícul. Primer, perquè és impossible foragitar a tota l'herència del partit de cop. El motiu: que molts dels que estaven en desacord amb la línia que ha pres ERC els darrers anys han marxat i en un partit on les decisions es prenen de forma assembleària tenen ara molt de pes. Segon, perquè en el projecte d'unitat de tot l'independentisme no hi sobra ningú, per molt que alguns hagin errat en la seva estratègia en el passat.

Pel país, és imprescindible una ERC forta capaç de plantar cara a CiU i al Psc-PSOE. Per posar un exemple, el mapa de cara les properes eleccions generals. CiU s'entesta a presentar el Duran i Lleida, el candidat que pitjors resultats ha regalat a la federació en tota la seva història. Un personatge que s'ha posicionat en contra del sobiranisme de forma reiterada (almenys no enganya a ningú) i que ha arribat a proposar una aliança PSOE-PP-CiU-PNB pels propers anys, fet que equival a un retorn a la pitjor versió del peix al cove. Davant aquest panorama, cal una alternativa. Entre el Duran i una persona que va treballar dur per la Consulta a Barcelona, al meu parer, per un sobiranista, no hi ha color.

Per acabar, un apunt sobre el Barça. La Junta Directiva homenatjarà i recordarà la figura de Josep Sunyol, President del Club assassinat per les tropes franquistes. Ja era hora que des de l'entitat se'l recordés com es mereix. Una bona iniciativa, doncs.