A tot porc li arriba el seu Sant Martí

Condemant a 6 anys de presó. Serà interessant veure el tractament que en fan determinats mitjans. On són ara tots aquells que el defensaven? La desgràcia, que per culpa d'aquest impresentable la imatge del Club pot quedar tacada.

El pes real del PP a Catalunya

Arrel de les darreres eleccions municipals, a les files del PP es va disparar l'eufòria. De sobte, semblava que a Catalunya hi havia més pperos que mai. Això, però, no és cert. Si comparem els resultats electorals en termes absoluts, en nombre de votants, veiem que, senzillament, el PP ha recuperat el votant del 2003. És a dir, no és que de sobte hi hagi hagut un gran esclat del PP a Catalunya, sinó que han recuperat el seu públic tradicional. Uns quants exemples: a Barcelona, el 2003, van aconseguir 121.991 vots i 7 escons. En aquestes, amb 104.301 han obtingut 8 representats (i quasi 9). A L'Hospitalet, fa vuit anys, 17.003 votants els van reportar 4 escons. Ara, 15.693, 6. A Lleida, 7.728 vots el 2003 van ser 4 representants i 7.410 el 2011 han estat 6. A Cornellà de Llobregat, el 2003 van obtenir 5.163 vots i 3 regidors. Ara, amb 4.770 vots, 5. I així en molts altres llocs. Creixement significatiu només n'han tingut a Badalona i Tarragona, però més gràcies a la popularitat dels seus candidats que al seguiment de les pròpies sigles de partit, i a Castelldefels. Les causes de tot això? Dues: d'una banda, la poca capacitat dels partits dits d'esquerra de mobilitzar el seu votant. I, sobretot, la desunió de l'independentisme. En moltíssims municipis diverses sumes entre Esquerra, SI i les CUP haguessin reportat molts més regidors que haguessin estat presos al PP i a altres formacions. A moltes localitats, Esquerra s'ha quedat amb el voltant del 4% dels vots però sense arribar al 5% i, per tant, sense entrar. Llavors, a l'hora de fer el repartiment per la Llei d'Hondt, els altres partits que han superat la barrera han estat els principals beneficiats. Si el PP és avui tercera força no és tant gràcies al seu ascens sinó a l'espectacular davallada d'Esquerra que, esperem, hagi après alguna cosa. És més: l'ascens del PP és molt menor al descens del Psc-PSOE, pel que encara, des d'un punt de vista sobiranista, hi sortim guanyant.
Per tant, no ens esverem. No és que, de sobte, a Catalunya l'espanyolisme hagi augmentat de forma important. Al contrari. Totes les enquestes mostren el camí contrari: que l'independentisme va guanyant seguidors dia a dia. Ara cal canalitzar tot això políticament. En serem capaços? La veritat, arriba un punt que ja no ho sé! Per començar, una bona manera és assistir aquest dissabte a la manifestació. Cal anar-hi!