Què perjudica la salut?

Ahir vaig anar a les urgències d’un hospital. Per les parets, hi havia varis comentaris molt crítics amb les retallades. Un d’ells era el següent: “CiU perjudica seriamente la salud”. No seré jo qui defensi l’acció política de CiU. Han tingut l’oportunitat, durant anys, de collar a varis governs espanyols per a aconseguir grans avenços per a Catalunya. Els darrers anys, han salvat el ZP de la caiguda i fins i tot al propi estat espanyol del rescat. A canvi, només han aconseguit la cessió de 12 hospitals. Un balanç tristíssim, i més si ho comparem amb el que arriba a obtenir, amb molts menys diputats, el PNB per a Euskadi. Aquest era el moment per a presentar com a contrapartida la seva proposta de pacte fiscal. Què esperen, que un PP amb majoria absoluta els ho faciliti? Ara bé, no crec que un hospital públic sigui el lloc per a fer propaganda partidista. A més, en aquest sentit, hi ha altres partits que perjudiquen encara més la salut. Per començar, el PP i el PSOE, els dos principals causants del nostre escandalós dèficit fiscal. Sense tota aquesta colla de diners que se’n van i no tornen, no només no caldria dur a terme cap retallada, sinó que també podríem invertir en més serveis socials. Per continuar, el propi tripartit que, d’una banda, va acceptar un sistema de finançament que s’ha demostrat insuficient i que, de l’altra, sobretot els darrers dos anys, va gastar molt més del que hi havia. Com que sabien que no tornarien a sumar ni de miracle, van deixar un forat ben gros per a obligar el govern següent a plantejar unes retallades que ells no volien assumir. I ara fan com si no tinguessin la responsabilitat de res. És més: el govern espanyol del PSOE encara demanava que la retallada fos del doble. M’hagués agradat veure què hagués fet un govern capitanejat pel Psc-PSOE. Hagués desobeït les ordres del seu partit? Tenint en compte que MAI han votat diferent a ells en més de 30 anys al Congreso, és ben improbable. En fi, que a l’hora de repartir responsabilitats tots en tenen part de culpa.
P.D. Una enquesta del CEO diu que més del 42% dels catalans votarien a favor de la independència i només un 28% s’hi oposaria. A què esperem?

No, sembla que no han entès res

Arran de tot el que ha passat en aquestes eleccions municipals i els acords als quals estan arribant certes formacions, no m'he pogut estar d'escriure. CiU es va passar set anys a l'oposició com a conseqüència dels seus acords amb el PP. Esquerra ha perdut més de 400.000 vots en set anys pels seus pactes amb el Psc-PSOE. Conclusió: l'electorat sobiranista penalitza fortament qualsevol pacte amb una formació d'ordre espanyola. Pel que s'ha vist els darrers dies, sembla que ni els uns ni els altres ho hagin entès. A aquest pas, aconseguiran una abstenció rècord dins del món catalanista.
Durant tot el dia d'avui hem estat testimonis, també, de pactes de tota mena. Partits que havien jurat que mai pactarien amb aquells altres sumant per a governar determinats municipis. Els partits defensen totes aquestes estranyes combinacions justificant-se sota el paraigües que en els municipals el més important són "les persones" i "les dinàmiques" de cada municipi. Coi, però bé que aquestes persones es presenten representant un partit, no? I bé que aquest partit, en teoria, té un deterimnat ideari. Alguns, per a més inri, diuen que els ciutadans som tontets i que "no ho entenem". No, no ho entenem. No entenem que ens vulguin prendre per rucs. Perquè, seguint el seu raonament, ja és igual votar els uns o els altres perquè, al final, faran el que els donarà la gana. Són actituds com aquestes el que provoca que la gent se'n cansi de la política i que els polítics tinguin tan mala imatge i siguin vistos com personatges que tenen com a únic objectiu arribar al poder al preu que sigui. Farien bé en tenir-ho més en compte. Us recomano aquest mapa de pactes electorals "curiosos". Hi ha combinacions de ben estrambòtiques!