Duran i l'oportunitat perduda de CiU

Una característica que cal destacar del Duran i Lleida és que sempre diu allò que pensa. No s'amaga, és sincer. Fins i tot m'atreviria a dir que és el polític més sincer de tot Catalunya. Altra cosa és que el que digui tingui el més mínim sentit. Si ens fixem en l'evolució de les enquestes sobre les properes eleccions, CiU està patint un important retrocés respecte el que s'esperava en un principi. D'empatar amb el Psc-PSOE ara està lluitant perquè el PP no li prengui la segona posició. A part de les retallades que, evidentment, tenen un efecte negatiu, també hi juguen en contra les declaracions del Duran. Tenia raó quan criticava les ajudes del PER. Però ho hagués pogut dir d'una altra manera, no que si uns se'n van al bar. Per no parlar de la darrera bestiesa, que troba normal que un homoosexual vagi al psicòleg per a tractar-se.
El Duran sempre ha fardat de ser el líder més ben valorat. Però els fets demostren que no genera cap simpatia. Amb ell com a cap de llista, CiU ha obtingut els seus pitjors resultats al Congrés: 10 tristos diputats (quan n'havien arribat a tenir 18). Ni tan sols fa 4 anys va ser capaç d'esgarrapar res de la davallada d'ERC. Si obté una qualificació acceptable relativament en les enquestes és perquè no genera cap passió Deu rebre molts "5", mentre que la rsta de líders deuen tenir marges de valoració d'entre el 8 i el 1, fet que provoca una mitjana pitjor. Però res més.

CiU, un cop més, ha perdut l'oportunitat d'aconseguir uns bons resultats a unes eleccions generals. Però la culpa és seva, per ser incapaços de desfer-se d'una rèmora com és el Duran.