A partir d’avui comencen uns quants apunts que proven d’exposar què ha passat a Solidaritat i la meva opinió al respecte. És molt llarg, per això ho he separat en diferents dies. Per analitzar què ha succeït els darrers dies a Solidaritat Catalana cal, abans, conèixer la seva pròpia estructura. SI és una coalició electoral formada per diferents partits. Entre ells, hi ha Democràcia Catalana (Joan Laporta) i Solidaritat per la Independència (López Tena i Uriel Bertran). En aquest últim és on ens trobem adherits la immensa majoria. Cada partit, en teoria, funciona de forma autònoma però, en les convocatòries electorals, s’uneixen formant una coalició.Les darreres setmanes, els adherits a Solidaritat hem tingut diversos congressos i reunions: per a acceptar els Estatuts, per a configurar l’executiva nacional, a nivell comarcal, les de districte i, fa poc, per a decidir si anàvem o no a les eleccions municipals de Barcelona. El Joan Laporta entén que, com a membre de DC, a ell no li afecten les decisions que s’hagin pres en totes aquestes convocatòries. Pel contrari, l’Alfons López Tena assegura que el que es decideixi en aquestes trobades vincula a tota la resta de formacions. Al meu parer, si el funcionament és vertaderament de coalició, és el primer qui té raó. Ell té la seva pròpia formació i no ha de perquè veure’s involucrat en el que decidim la resta.
El primer xoc es va produir en l’elecció de l’executiva nacional. En la llista que es presentaven l’Uriel Betran i l’Alfons López Tena no es va incloure ningú de l’entorn del Joan Laporta. Per a contrarestar-ho, es van presentar algunes persones considerades properes a ell (com l’Anna Arqué o l’Àlex Fenoll). En les votacions, com era d’esperar, van ser derrotats.
7 comentaris:
I ara s'escull com a cap de llista per Barcelona el senyor que, disculpa'm no recordo el nom, però s'ha fet famós a l'APM pels crits de "Calli, calli, calli".
A veure, com a política de marketing de conya, com a política seriosa no es va enlloc.
El que menys necessitava ara SI és un altre personatge més famós per estirabots extrapolítics que per la seva aportació a la política de país.
Em podràs dir que potser té un gran CV polític aquest home. Però mira, jo em considero interessat per la política, més que la mitjana del país, i d'aquest senyor no n'havia sentit a parlar pas, tot just ara, que ja és famós per aquesta història més digna de l'APM que no pas d'un programa electoral rigurós.
Ho sento expressar-me amb aquesta contundència, però potser és que la decepció que he tingut amb SI és important (i no sóc l'únic que penso així, almenys entre els cercles que jo em moc).
De moment, i fins el que has explicat aquí, al sr. Laporta sembla tenir raó. Si és una coalició les decions intra partit no han de vincular als altres, puix és l'òrgan directiu de la coalició el que ha de determinar les decisions conjuntes. En tot cas ja veurem el següent episodi...
És molt lamentable això que ha pasast, ja que l'independentisme el que menys necessitava ara és una nova ruptura. I més encara si parlem des del punt de vista del País Valencià, on Solidaritat semblala una bona alternativa i ara mateix s'han quedat trasvalssats.
I em guardo el que opinio del sr. Uriel per a una altra ocasió...
Et respondria en la línia del Porquet.
Tot i no acabar de controlar massa "el merder" intern m'han deixat entre tots ben destrempat!
*Sànset*
Et seguiré a veure si ho acabo d'entendre... però certament més destrempada que mai...
Aquesta sèrie de posts que promets serà molt interessant perquè em sembla que molts volem saber què ha passat, i entendre com funciona aquesta formació. Potser no estem al cas, o ens han passat moltes coses per alt. Està bé que comencis pel principi, ara veiem l'inici de les discrepàncies. Aniré seguint amb interès el que ens hagis d'explicar.
Com a principi no està malament. Però volem més.
Jo penso que el Laporta té raó quan diu que vol la llista unitària. M'agradaria saber qui (o quins) no la van fer possible al juliol passat quan el Laporta i el Carretero ja tenien l'acord tancat.
Publica un comentari