El segon punt de desavinences important va ser com presentar-se a les eleccions municipals. El Joan Laporta insistia en la necessitat de fer-ho en el context d’una candidatura unitària. Solidaritat, argumentava, va néixer amb la voluntat de sumar, pel que calia fer aquest esforç. La nova executiva de Solidaritat, però, diferia en un tema prou important: el cap de llista. De cap de les maneres volien que el Jordi Portabella encapçalés aquesta candidatura. La raó: que és una persona que no pot aportar cap renovació perquè duu moltes convocatòries presentant-se com a cap de llista d’Esquerra i apuntalant, des de dins o des de fora, governs tripartits. Per això, es va proposar la figura d’un candidat independent. Ara bé, el mateix es podria dir de l’Uriel Bertran, que ha estat els darrers 7 anys votant conjuntament amb totes les forces del tripartit. És més, per Internet es poden trobar articles seus justificant aquesta fórmula de govern. En canvi, el Joan Laporta no tenia cap problema en acceptar el candidat d’Esquerra com a cap de llista. Justament per la seva llarga trajectòria a l’Ajuntament considerava que ell era un bon candidat. Fins i tot, el Portabella va dir que estava disposat a anar a unes primàries, que serien obertes a la ciutat, per a decidir el cap de llista. Precisament la negativa de Reagrupament a celebrar unes eleccions primàries va ser un dels arguments esgrimits per Solidaritat per no pactar amb ells a les darreres eleccions catalanes. Vist que Solidaritat no tenia cap intenció de variar la seva posició, el Laporta va anunciar que el seu partit no repetiria amb la resta de partits que formaven Solidaritat la coalició per a les eleccions municipals. Ara està en negociacions amb el Jordi Portabella per a decidir com sumarà la seva formació en aquesta candidatura conjunta. Al meu parer, la idea del candidat independent era molt encertada. Hagués aportat aire fresc i una clara voluntat regeneradora. D'altra banda, les primàries proposades pel Portabella haguessin reforçat i publicitat el candidat escollit. Per què no una combinació de les dues?
6 comentaris:
Perquè en el fons a la majòria dels nostres polítics els seus interessos personals i el jugar a veure qui la té més llarga van davant de les necessitats del poble al que aspiren representar.
Fa dies que esperava aquests apunts teus. Estic a l'expectativa de veure què en pensa algú des de dins. Ara, ja t'avanço que des de fora, tot plegat sembla un mer xoc de personalitats. Ho sigui, com sempre, empentes per sortir a la foto i el país en segon termini.
D'acord amb en Joan. El seu espectacle és penós.
A més, algú pensava que ERC renunciaria al seu candidat perquè li digui SI?. Des de fora sembla que SI s'hagi volgut aprofitar de la certesa d'ERC per treure representants per ficar gent seva que d'altra manara no entraran. Tot i així, el més segur és que no entrin.
Puntualitzacions: no soc de cap d'aquests partits.
Segueixo pensant força com en Joan, i ja t'ho he dit més d'un cop. I també segueixo pensant que era innecessari que partits que han sortit amb vocació independentista i amb aquest com a pràcticament únic punt del programa, es presentessin a les municipals. No sé si la idea era només presentar-se a Barcelona o també a altres llocs. Però no sé si als ajuntaments podrien aportar res, si el que volen és l'independència de Catalunya.
De moment sembla que comencen a encaminar el bon camí.Ara el paper de Laporta...no me l'esperava.
Barcelona és només UN municipi. El Principat en té 947, i els Països Catalans més de 2000.
Barcelona és el municipi amb més població i amb més PIB, però només és un municipi.
Publica un comentari