dissabte 29 de gener de 2011

Maragall "el racional"

M'han fet "gràcia" les declaracions de l'Ernest Maragall. Ha dit que l'independentisme ja no és una "rauxa minoritària" i que les propostes al respecte comencen a tenir "aspectes de resposta racional". Què vol dir amb això? Que fins que ell no ha començat a veure una mica la llum tota la gent que apostava per la independència érem quatre animals sense discurs? Si avui l'independentisme es troba en el centre del debat és perquè hi ha hagut molta gent, durant molts i molts anys, que ha picat molta pedra i que ha construit un discurs sòlid. I tot això s'ha hagut de fer superant grans traves que gent com ell mateix i tots els mitjans que controlen han posat. Desacreditacions constants, mentides, atacs, ridiculitzacions i menyspreu. Això ha calgut suportar. Fins i tot, durant els Jocs Olímpics, alguns independentistes van sofrir empresonament i tortures (fet, aquest últim, denunciat pel Tribunal de Drets Humans europeu). I no cal recordar qui era alcalde de la ciutat llavors i qui hi havia al capdavant del govern espanyol.
L'independentisme s'ha dotat, de fa temps, d'un discurs molt potent. Punts com el dèficit fiscal, la incapacitat de decidir sobre punts cabdals del nostre futur com les infraestructures o les constants retallades del nostre aurogovern s'han fet habituals durant els darrers anys. I tant que parla de discursos, què ha aportat el seu federalisme? Res. En cap moment han parlat de com arribar-hi, de quin grau de descentralització hi hauria d'haver, de com quedarien repartides les competències... de res. Per tant, ell no és ningú per a dir que fins ara hi ha hagut un comportament "irracional". Que s'apliqui les seves pròpies paraules. Igualment, si ha canviat d'opinió, benvingut sigui.
Per acabar, un apunt relacionat amb el Barça. Avui, passejant pel carrer, he vist publicitat del Club en castellà en un bus. Diria que és el primer cop que el Barça s'anuncia en castellà a Catalunya. Ni tan sols durant les més de dues dècades de nuñisme havia passat. El procés de descatalanització que va començar amb la baixada de pantalons davant el president de la Junta d'Extremadura continua.

9 comentaris:

garbi24 ha dit...

es curios com la gent quan no mana deixa anar perles que abans eren insomiables...

Ricard d'A i D. de L ha dit...

Cal seguir picant pedra, des de tots els àmbits en que cadascun de nosaltres tingui un mínim d'influència. La suma d'aquest esforç tindrà com a resultat fets com les declaracions d'aquest Maragall i d'altres persones que mai no ho hauríem ni somiat.

Jordi ha dit...

També podria ser que es referís a que ara l'independentisme no és només sentimental. Que és el que ens han estat venen durant aquests anys. Veu que hi ha arguments "racionals". Dubto que se n'hagi assabentat ara però és que al poder se està tan bé...

maria ha dit...

Com ha canviat...Pel que fa ho del Barça,comencen a notar-se els canvis d'en Sandro.Patètic!

Brian ha dit...

També en Pujol (pare) comença a parlar ara, i no abans, de independència. No estic d'acord en que l'independentisme tingui un discurs ben travat (haver sofert tortura i empresonament potser ho podem computar com a "pedra picada", però no com a discurs solid). Sí estic d'acord, en canvi, que mols que no hem estat mai nacionalistes ni independentistes podem acabar essent-ho per motius polítics i socials. Però per això encara falta molt de camí.

Miquel ha dit...

Si tan sols ho hagués dit fa un any. Ara, aquestes paraules de l'Ernest Maragall, no tenen cap mèrit.

Sergi ha dit...

Sandro dimissió

Jordi Vàzquez ha dit...

Maragall i Pujol: dues escletxes deins l'unionisme moderat?.

Albert B. i R. ha dit...

garbi24: ja va bé que les deixin anar!

Ricard: és cert que fa poc temps ni en somnis es podia esperar que un Maragall digués això. S'està avançant.

Jordi: segur que ja ho sabia, però ara que no mana ho pot dir.

maria: molt patètic. Que no tinguem cap ensurt d'aquí a final de temporada.

Brian: sí que hi ha un discurs molt potent que es pot consultar, per exemple, al Cercle d'Estudis Sobiranistes, on es donen moltes raons de pes per a voler un Estat propi. El problema és que els mitjans de comunicació han tergiversat el debat i l'han omès tant com han pogut.

Miquel: llavors estava al govern i, és clar...

Sergi: del tot d'acord.

Jordi Vàzquez: dues mostres d'un canvi que existeix.