dijous 27 de gener de 2011

Ho ha dit!

Ho vaig comentar ahir al final però val la pena dedicar-hi un post sencer: el President Pujol ha reconegut que, ara mateix, la independència és l'única alternativa existent. Aquestes paraules, venint de qui vénen, demostren que ja és del tot impossible continuar sobrevivint formant part de l'estat espanyol. Durant el seu govern, es va fer famós el que es va anomenar el "peix al cove", aquell pactar amb el govern espanyol de torn per a veure què queia. Aquest model està del tot esgotat. Els darrers esdeveniments polítics l'han portat a arribar a aquesta conclusió. A més, inclou un punt que és molt important: afirma que la independència és viable. Encara avui, molta gent diu allò de "tan de bo, però és impossible". O hi ha qui directament ni pensa en el tema perquè ho veu com a quelcom irrealitzable. Que una figura com la seva asseguri que és possible i factible pot fer canviar, en positiu, el sentir de molta gent. Aquesta frase és definitòria: "L'opció independentista és de difícil realització... L'altra no és tant difícil perquè equival a rendir-se". No ho podia explicar millor.
Aquestes paraules, sembla, han fet espavilar, per fi, un govern que fins el moment semblava adormit davant els atacs competencials del govern espanyol i que col·leccionava incompliments. El portaveu ha afirmat que el govern se sent "còmode" amb aquestes reflexions. Fins i tot, han parlat de la possibilitat de canviar d'operadora en Rodalies davant el nou caos orquestrat els darrers dies. Ara han de passar de les paraules als fets.
Si el President Pujol decidís prendre partit de forma activa a favor de l'independentisme, podria convèncer a molta gent ara allunyada d'aquesta ideologia. Que una persona amb la seva imatge de centralitat aposti per aquesta via és molt important. Pot fer arribar els avantatges d'esdevenir Estat a gent que ara no s'ha parat a escoltar-ho. Esperem que ho aconsegueixi.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Nosaltres també ens sentim molt còmodes escoltant aquestes paraules.
De moment i esperant que s'hi posi fil a l'agulla.

Cromlec ha dit...

Aquest mati han dit a la radio que el Sr. Duran i Lleida esta treballant a Madrid per pactar amb el PSOE. No se jo si estan gaire per aquestes coses.

Alyebard ha dit...

Ha aconseguit que totes les tietes i les iaies es tornin independentistes.

Joan ha dit...

Crec que les seves paraules són molt importants. Denoten que tota una generació, tota una ideologia que mai s'havia plantejat la independència com una opció real, comença a fer un viratge. Ens cal. Cal que aquells que sempre han cregut en construir ponts cap a Espanya se n'adonin d'una vegada que no es poden crear ponts cap a qui sistemàticament els boicoteja.

Cada dia hem de ser més, més forts, i ser capaços de generar un discurs que convenci també els més reticents. Serà difícil, és clar, però l'única alternativa que admeteran de Madrid és la submissió. Independents o esclaus. I la cosa està ben clara.

Lluís Bosch ha dit...

Jo aquest home no me l'he escoltat mai gaire: no em cau bé, i no m'interessen gens les seves batalletes, sempre tramposes. Crec que forma part d'un grup de polítics obsolets, dels que ens van enganyar amb la transició. En el seu cas concret, l'única aportació que ha fet a la política catalana és allò tan suat del "peix al cove". Ni gota de cas.

Assumpta ha dit...

Estic totalment d'acord amb en JOAN "Crec que les seves paraules són molt importants. Denoten que tota una generació, tota una ideologia que mai s'havia plantejat la independència com una opció real, comença a fer un viratge.

I ho dic perquè conec gent nacionalista, gent que sempre ha lluitat per la nostra llengua -per exemple-, gent que s'indigna i es manifesta en temes com la sentència del TC... però que a l'hora de pensar en l'independentisme ho veien com quelcom irrealitzable. Declaracions així ajuden molt, molt a anar sumant. No en tinc cap dubte.

Ei, ALYEBARD, que les tietes i iaies també voten!! :-DD

Montse ha dit...

No és que no ho siguem, d'independentistes, és que la idea la teníem a dins, però endormiscada. Des del govern d'Espanya, vist tot el que hem vist i el que encara ens queda per veure, ens han fet aflorar el sentiment de cop! Des del 10-J que ja en som més i ara, amb les declaracions de Jordi Pujol, segur que encara n'afloraran molts més!

Jo confesso que m'estimava "aquesta Espanya nostra", que cantava la Cecília i confesso que no havia tingut mai "ganes explícites" de fugir-ne. Però ara ja fa molt temps que això s'aguanta només d'un fil. I algun dia, el fil petarà.

L'home del sac ha dit...

Estic content de sentir aquestes paraules.
Segurament és cert que durant molts anys ha pogut semblar molt més fàcil entendre's amb l'estat que agafar la maleta i anar pel nostre compte. Ara això ja no és així, no perquè la independència sigui més fàcil, sinó perquè entendre's amb l'estat s'ha demostrat impossible. N'estic segur que al President Pujol li ha costat admetre-ho perquè ha passat la seva vida buscant l'entesa i fer Espanya gran a partir d'una Catalunya gran. Qui hagi llegit les seves memòries, no li estranyarà aquestes reflexions: hi ha llocs on ja ho diu clar, que ara se n'adona que quan ell anava a explicar-se a Espanya i no l'entenien, no és que no l'entenguessin, sinó que no el volien entendre. Ha quedat clar: O independència o mort. Hi pot haver qui encara no ho vegi?

Alyebard ha dit...

Precisament, per això ho deia ASSUMPTA! ;-)

Oriol ha dit...

Ara ja només cal que el seu deixeble ho posi en pràctica...

Anthony S. ha dit...

També té nassos que reaccionin quan ens toquen la caixa (en el sentit figurat i en l'estricte). Però benvingut sigui, senyor Pujol

Sergi ha dit...

Ho vaig llegir al twitter de Laporta, "sembla que hagi fitxat per SI!", deia!

Assumpta ha dit...

Sí, sí ALYEBARD... si és que m'ha fet gràcia la forma com ho has dit, però és que és cert :-)))

El porquet ha dit...

Uiii tranquil que ja ha sortit la jovenalla que hi ha al govern dient que les paraules del Pujol es poden integrar dins el full de ruta.

Cagumlamarequevamatricular les oracions complexes i mancades de contingut que vomiten els polítics.

Bàsicament ha volgut dir ... "sí papa, tens tota la raó però ara és hora de deixar-me jugar a mi amb la joguina del govern" (Oriol Pujol dixit).

Resulta que els més grans seran més radicals que els més joves.... o serà que ja és fora del govern?

Ricard d'A i D. de L ha dit...

Ara sí toca? Doncs a per feina!!

Elfreelang ha dit...

ja t'ho vaig dir Albert crec que no és poca cosa el que ha dit.....a veure...com més gent es manifesti en aquest sentit millor!

sànset i utnoa ha dit...

Espero amb delit la reacció dels convergents. Potser se’ns tornen tots independentistes! seguidisme, sí sí. País d’espavilats!

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

Anònim: s'hi posarà!

Cromlec: per desgràcia, CiU no sembla seguir la idea del seu President d'Honor.

Alyeabrd: haha! Això ho aconseguirà si insisteix més en difondre aquest missatge.

Joan: és important que hagi fet el pas. Cla seguir treballant.


Lluís Bosch: si va forjar majories aboslutes durant tant de temps per alguna cosa va ser. Sobretot, per la imatge de centralitat que va voler demostrar. Si ara ell es desplaça, significa que aquesta centralitat també. I aquest e´s el punt positiu que hi veig.

Assumpta: no només voten. Són les que més voten. Per això també són importants. Tots aquests indignats, amb més o menys rapidesa, passaran a les files de l'independentisme. No hi veuran cap altre remei.

Montse: quan més aviat peti el fil, molt millor per a nosaltres. Cada dia sota l'estat espanyol són grans pèrdues per als catalans.

L'home del sac: encara hi ha molta gent que no ho veu. L'esforç pedagògic i de publicitat que ens queda per fer és encara enorme.

Antohny S: val més tard que mai!

Sergi: doncs, si continués amb aquest discurs, no li diríem pas que no!

El porquet: el més sorprenent és que el Mas ja ha dit que "no sap" si anirà a votar el 10A. Ja comencem altre cop!

Ricard: i tant que toca!

Elfreelang: és clar que sí! I si són gent com ell, encara millor!

Sànset: tan de bo s'hi tornessin! La independència l'aconseguiríem segur!