Una mica d'aire pel català al Nord

El català ha fet un pas per a mantenir-se a la Catalunya Nord. A una part important del territori ja es poden veure per la TDT els quatre canals de Televisió de Catalunya. El problema és que encara hi ha zones on no es poden sintonitzar i que, en els llocs on sí arriba, la recepció no és del tot bona. En el món d'avui en dia la importància dels mitjans de comunicació de masses és cabdal. Han esdevingut la principal font d'entreteniment de la majoria de la població, d'aquí la rellevància que es puguin veure TV3, el Canal 33, el 3/24, i el K3 a les comarques del Nord. Ara, en aquest sentit, ja s'està treballant en poder rebre altres canals com IB3 o Barça TV. El punt que afegeix encara més mèrit a aquest fet és que s'ha fet a esquenes dels estats espanyol i francès que, tot i no estar-hi a favor, ho han hagut d'acceptar a contracor. Aquest cop, no ha pogut aparèixer cap Montilla que regalés la freqüència per on emetia TV3 a una televisió amiga (La Sexta) ni ha sortit un PP clausurant repetidors i imposant multes estratosfèriques. Tot i els esforços i negociacions, no s'ha aconseguit el mateix ni a les Illes Balears ni al País Valencià. L'afany del PP i el PSOE per a carregar-se la llengua catalana no té límits.

El català a la Catalunya Nord sobreviu gràcies als esforços de molta gent que es resisteix a contemplar com la llengua desapareix. Molt lloable és la tasca de La Bressola, única xarxa de centres escolars on es practica la immersió lingüística. Tot i els mil entrebancs que han rebut dels diversos governs francesos, resisteixen. També destacar la feina de Ràdio Arrels. Des del punt de vista del mateniment de la catalanitat, hi juguen un paper cabdal els Dragons Catalans i sobretot l'USAP de Perpinyà. És impressionant veure, en qualsevol partit, el camp ple de senyeres. També existeix l'associació Aire Nou de Bao, que difon els correfocs pel territori. Per desgràcia, el govern francès no recorrerà l'estúpida Directiva Europea de Pirotècnia i l'espectacle del foc quedarà molt tocat al Nord del país. Quina ràbia, per què no tot pot sortir bé?!

Mirant cap a una altra banda

El President del Patronat de la Sagrada Família, el Joan Rigol, ha dit que no pensa oposar-se a la visita del Papa a Barcelona perquè inauguri la nau central del temple expiatori. El seu retorçat "argument" ha estat que, independentment de quin sigui el seu perfil, ell representa a tota l'Església. No haurien de pensar, llavors, en canviar de representant? No tindrà cap problema en rebre amb tots els honors una persona que ha tapat casos d'abusos a menors? Més cinisme! Amb tot, em quedo amb la vinyeta de la Punxa d'en Jap publicada ahir al diari El Punt:

Representa perfectament l'actitud que estan tenint les altes instàncies de l'Església al voltant d'aquest tema.

El Papa Benet XVI i els pederastres

Se li ha girat "feina" al Papa Benet XVI els darrers dies. El motiu: la seva implicació en l'encombriment de pederastres. Molts són els casos d'aquesta mena que estan sorgint a arreu del món. Primer van ser els americans. Tot seguit, els irlandesos. I ara, els alemanys. En aquest últim cas, a més de la relació directa amb l'actual Papa, s'hi ha d'afegir que les denúncies afecten a la majoria de les diòcesis alemanyes. Almenys a 23 escoles, durant els darrers 50 anys, s'ha estat abusant de menors. I davant d'això, quina és la reacció de l'església? Doncs dir que estan "consternats", demanar perdó i aquí no ha passat res. Un cinisme d'allò més maquiavèlic, el seu. De debò que no sabien res del que passava? De debò no en tenien cap mena d'informació? Si tot això no arriba a sortir a la llum, mostrarien cap "penediment"? És més, algú creu que estan vertaderament penedits o és una maniobra desesperada per a provar de rentar la seva imatge? Els que més prediquen una rigurositat ètica i moral són els que més se la salten així que poden. L'Ésglésia, com a institució (no em refereixo a la gent que té una determinada fe ni a pròpia gent del món eclesiàstic que sí es creuen el missatge i tenen un comportament d'acord amb el que prediquen), al llarg de la història, ha donat suport als règims autoritaris i dictatorials més brutals que han existit. A través d'aquest col·laboracionisme, ha aconseguit estendre la seva presència i ideologia entre la població. Ara els temps, per sort, han canviat. La democràcia ha arribat i, poc a poc, van perdent influència. Aquests casos tan horribles i espantosos d'abusos dubto que siguin exclusius de les últimes dècades. Per arrodonir-ho, el Papa ha dit que no es deixarà "intimidar" per la "xafarderia mesquina" dominant. Considera els casos d'abusos a menors una simple "xafarderia"?! Es pot creure o no en déu, però els que en teoria són els encarregats de transmetre la seva paraula han perdut tota credibilitat.

P.D.: El joanfer, des d'aquest magnífic bloc, m'ha concedit un premi. Moltes gràcies! Fa molta il·lusió, la veritat! Us recomano a tots visitar-lo, que val molt la pena!

Per frívol i irresponsable, ell

El José Montilla (ja em fa vergonya posar-li "President" al davant) ha titllat d'"irresponsables" les persones que promouen les Consultes Sobre la Independència, que les ha considerades una "frivolitat". Fins i tot, ha anat més enllà i ha considerat frívol demanar el concert econòmic que el seu partit defensa tan fermament a Euskadi i Navarra. Serà que per a ell els catalans hem de ser considerats com éssers de tercera regional. En una conferència al Cercle d'Economia, també va escupir que Catalunya no necessita cap revolució en matèria d'infraestructures. És clar que no! Un país on cada dia el transport públic (que és del tot insuficient) sofreix avaries cada dos per tres i a on a les carreteres els cotxes van més lents que una tortuga degut a les retencions no necessita, res, no. I compte no plogui o nevi molt, que llavors el col·lapse ja és total! Un país que té una taxa d'atur de quasi el 20% resulta que no li cal invertir en la millora d'infraestructures per a crear i atreure ocupació de qualitat. Per favor, però es pot tenir més cara!? Es pot ser més inútil en la defensa de la gent que diu representar?! Però no es queda aquí i fins i tot ens insulta i ens falta al respecte. Aquest personatge hauria de saber que totes els persones que participen com a voluntaris en l'organització de les Consultes ho fan de forma totalment desinteressada, emprant-hi moltes hores i fins i tot diners. El resultat: un èxit de democràcia directa i participativa inèdit a tot Europa. El President de qualsevol país democràtic n'estaria orgullós i en donaria suport. Però bé, ja sabem com les gasten els socialistes i quina és la seva "particular" concepció de democràcia.

Posats a escollir una persona a qui definir per aquests mots, el propi Montilla ens seria l'exemple perfecte. Frívol, per ser capaç de dir tantes mentides. Irresponsable, per tots els vergonyosos episodis que ha viscut el govern que ha encapçalat: les mentides sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan, el desastre arran de les nevades, l'acceptació d'un traspàs de Rodalies sense trens ni vies, la falsdedat del traspàs de la Inspecció de Treball, les imatges d'agents dels Mossos colpejant estudiants i periodistes, les escandoses acumulacions de càrrecs de membres del seu partit, els constants atacs a la televisió pública, els informes inútils encarregats a amiguets a un cost desorbitat, la seva covardia en no donar mai la cara davant de cap problema... Abans de titllar d'irresponsable a ningú, que es miri al mirall. Ja només li falta dir, com el Mayor Oreja, que cada Consulta és un èxit per a ETA. Per favor, quina fauna!

Cruyff, President d'Honor del Barça

Cop d'efecte inesperat de la Junta Directiva del Barça, que ha nomenat al Johan Cruyff com a President d'Honor del Club. Tal designació (prevista a l'article 16 dels Estatuts) ha generat reaccions a favor i en contra. Els que recolzen aquestes decisió posen per davant els seus èxits esportius, sobretot com a entrenador, i l'haver estat el pare d'un model que, a dia d'avui, ens està donant grans èxits. És evident la seva gran influència a l'hora de marcar un estil que el propi Guardiola ha reconegut que segueix. A més, creuen que és un reconeixement just a la seva figura, a l'estil que altres clubs com el Bayern de Munic o el Manchester United han fet amb persones que han marcat un abans i un després en la seva història. També asseguren que és una persona integrada al país, i posen com a exemple que acceptés recentment ser l'entrenador de la Selecció Catalana. Aquesta decisió, però, no ha convençut a tothom. L'Agustí Benedito ho veu com una mesura electoralista que serveix per a distreure l'atenció. El Jaume "cava català" Guixà diu que ara "no toca" prendre una decisió d'aquesta mena. El Sandro Rosell encara no ha obert boca, no fos cas que decantant-se per una opció perdés algun vot. Tot i això, sembla que el candidat i l'ex-entrenador no tenen una gran sintonia.

Com heu vist, hi ha opinions per a tots els gustos. Què en penseu vosaltres? Trobeu que és una deicisió encertada?

Injustícia amb el President Companys

Finalment, la (in)justícia espanyola no revisarà la condemna al President Lluís Companys. La junta de fiscals del Tribunal Suprem creu que la Llei de la Memòria històrica ja anul·la la sentència i per això es neguen a fer cap pas més. Això és, directament, una mentida. Com recorden des de la Comissió de la Dignitat, es van rebutjar totes les esmenes que demanaven la nul·litat de totes les sentències. Fins i tot, es van rebutjar les esmenes referents a assenyalar com a injustes les condemnes. Aquest fet denota, un cop més, la total incapacitat de l'Estat espanyol de superar la dictadura franquista. Tots els estats europeus que van haver de suportar règims dictatorials en el passat, un cop establerta la democràcia, han fet passos en aquest aspecte. El problema que ens trobem és que l'Estat espanyol no és vertaderament democràctic.

Pel que fa a la reacció dels partits catalans, el Psc-PSOE, Icv-euia i CiU han aplaudit aquesta mesura inútil, insuficient i buida de contingut. El President Montilla ha arribat a dir que aquest ha estat un gest "sense precedents". Quina vergonya de President! Què incapaç! Quant n'hauria d'aprendre del President Companys! L'únic partit que ha mostrat el seu rebuig ha estat Esquerra, seguint en la línia crítica que ja havia demostrat en tot el procés de la Llei de la Memòria Històrica. El Conseller Saura ha assegurat que és un "èxit per a Catalunya" i CiU un pas per a reparar la figura del President. Penós. Potser algú els hauria d'explicar que per cancel·lar els antecedents penals de Companys i tants d'altres condemnats injustament cal la sentència d'un tribunal que les anul·li. Una simple llei no serveix per a res.

En fi, que l'únic president democràtic d'Europa afusellat no tindrà, per part de les institucions de l'Estat espanyol, la reparació que es mereix. Una vergonya que demostra fins a quin punt aquest Estat es troba a anys llum de les democràcies occidentals avançades. Un insult a Companys i, també, una falta de respecte a tot Catalunya. Pretenen robar-nos, fins i tot, la nostra dignitat.

Falsa destitució

Aquesta setmana els mitjans han titulat que l'alcalde Hereu havia destituït el Miguel Ángel Martín, el personatge que va insultar a la Mònica Terribas, dels seus càrrecs. Aquesta afirmació, però, no és del tot certa. L'alcalde barceloní només ha fet dimitir a aquest insultador dels càrrecs de conseller i vicepresident del Consell de Sant Martí. Ara bé, el manté com a gerent de l'Institut Metropolità del Taxi, càrrec pel qual cobra... més de 100.000 euros! Cal recordar que els polítics, per molts càrrecs que tinguin i acumulin, per llei, només en poden cobrar per un. Normalment, és el que majors ingressos els reporta. Per la resta només poden cobrar dietes. Per tant, aquest socialista no perdrà res amb aquesta destitució. Per a continuar guanyant el mateix que abans, només cal que s'augmenti les dietes del càrrec que li queda i tan feliç. Igualment, encara que no ho fes, 100.000 euros ja són una autèntica barbaritat, i més per l'inoperant tasca que duu a terme. Aquest comportament del Psc-PSOE ja és equiparable al d'una secta.
Aquest és el tall on els serveis informatius de TVC mostren el seu ferm rebuig als atacs a la periodista. Malauradament, tot això no haurà servit per a res. Tot romandrà igual, inclòs el Miguel Ángel Martín, que continuarà rebent un mínim de 100.000 euros anuals dels impostos generats del nostre treball. Quina ràbia! Per cert, tot la gent del Psc-PSOE auto-anomenada (falsament, com hem pogut comprovar arrel d'aquest episodi) feminista, on és? Com és que no han dit res i han restat callats davant uns fets com aquests? Quant de cinisme!

Mentides arrel del sincrotó

Un dels mentiders més grans de tots els temps, el ZP, va venir a Catalunya a inaugurar el sincrotó, un accelerador de partícules que ha de comportar importants avenços en el món de la ciència. Ho va fer, com sempre, al més pur estil del "Benvingut Mr. Marshall": "Mireu quina infraestructura més bonica que teniu gràcies a mi!". Envoltant de tants vassalls, va tenir la indecència d'assegurar que aquesta infraestructura és la mostra de les "grans " inversions que l'Estat efectua a Catalunya. Per començar, oblida que aquest sincrotó va tirar endavant gràcies a la pressió que la CiU del President Pujol va exercir sobre el PP. És a dir, s'han apropiat d'una obra que ni tan sols van iniciar. Tant la nova terminal de l'aeroport del Prat com l'arribada del TGV van ser acordats en una època anterior. I aquest personatge, amb tota la barra del món, ha pretès patrimonialitzar-ho. És a dir, si la inversió a Catalunya durant l'època del PP ja era penosa, en aquesta època de l'"amic" ZP encara està essent pitjor. Ni l'Aznar més centralista s'emportava tants i tants diners del treball i esforç de tots nosaltres. Però algú pot pensar: "Ei, que tenim un nou Estatut!". però de què ens està servint? Per ara, només per canviar els horaris d'alguna ruta ferroviària i el color als trens de Rodalies. Perquè la Inspecció de Treball, l'altre transferència de competència que ens han volgut vendre com a "molt important", és una gran enganyifa. La Generalitat no té veu ni vot per a establir cap marc laboral propi. Com a molt, per a informar. Igual que en el cas dels Rodalies.
A més, aquest fet ha coincidit amb la fi del "deute històric" (?!) que suposadament "pateix" Andalusia. Com pot ser que una de les CCAA que més recursos ha pres de les altres tingui un "deute"? D'on se l'han tret? Finalment, volaran cap a Andalusia 1.200 milions d'euros extres. La inversió de l'Estat en aquest sincrotó ha estat de 100. Això sí, de l'immens i ingent deute fiscal català, que es situa pels 22.000 milions d'euros, res, a seguir tragant i pagant. Necessitem l'Estat propi, i quan més aviat millor. Ja està bé que ens fotin la cartera i la dignitat d'aquesta manera!

Quin indret és (XIV)?

Com cada setmana, una edició més del Catalunya des del terra. Com sempre, ja està publicat el lloc de la setmana anterior. Aquesta vegada, l'indret a endevinar és aquest:

Com que és força més complicat que l'anterior, dues pistes: pertany a la comarca de La Selva (al final d'aquest l'enllaç els municipis que la conformen) i compta amb una població d'una mica més de 6.000 habitants. Quin indret és?

A Barcelona... i gratuït!

Unir en una mateixa frase afirmativa els mots "Barcelona" i "gratuït" sembla una tasca quasi impossible. Hi ha qui, fins i tot, mig en broma, diu allò que "algun dia ens faran pagar només per sortir de casa". Doncs bé, dins d'aquesta ciutat hi ha petits racons on es pot practicar i/o gaudir d'alguna activitat sense necessitat d'haver de pagar res. Sí, sí, sense haver de treure el moneder de la butxaca i deixar anar alguns eurus. I els llocs on es poden trobar aquestes activitats es concentren en aquesta web. Diumenge passat, per exemple, es podia anar a veure una obra a de teatre a zero euros. Això sí, calia estar dues hores abans per a recollir les entrades, donat que les cues que es formen són importants. I no és d'estranyar: per una cosa gratuïta que hi ha, ens hi tirem amb força! Un cop vam decidir anar-hi i podem donar fe que, o vas just quan s'obren les taquilles (just les dues hores abans de començar la funció) o et quedes fora. La veritat és que la majoria de coses que surten són exposicions, algun cicle de cinema i alguna cosa per a nens. Igualment, però, si no se sap com omplir alguna tarda de cap de setmana, es pot fer un cop d'ull a la pàgina a veure què hi surt. Almenys, si no acaba agradant, tampoc caldrà preocupar-se per haver-se gastat molts diners.

En aquesta mateixa pàgina també es mostren activitats gratuïtes que tenen lloc a tot Catalunya, tot i que no d'una forma tan concreta. Doncs bé, si algú no sap què fer avui pot passar-se a veure si hi ha alguna cosa interessant!

El Joan Laporta, amb Reagrupament

Avui s'ha celebrat l'Assemblea Nacional de Reagrupament. El seu objectiu era, entre d'altres, aprovar el document "Organitzant el nostre futur lliure", que recull el conjunt de propostes de l'Associació en els diferents àmbits. Aquest document ha estat el resultat del treball que 650 associats han realitzat en diverses sectorials. Un exemple, doncs, de dinamisme i participació interna. Destacar que ja hi ha 3.407 associats i que avui ens hem trobat al Palau de Congressos més de 1.350 persones. El text resultant és molt interessant i recull una sèrie de propostes trencadores i que pretenen acabar amb la partitocràcia imperant en el país durant tants anys. Un company reagrupat les condensa perfectament en aquests dos apunts al seu bloc. A més, també, s'ha presentat una Constitució de Catalunya. No és que es pretengui guiar o dir com s'hauria d'organitzar un Estat català. És més, si us la llegiu, veureu que és més aviat curta. Seguint el model anglo-saxó, només conté unes directrius generals. A més, aquesta Constitució serà la primera llei que presentaran els diputats que representin Reagrupament al Parlament de Catalunya. Una forma de deixar clar que no estem ni per Estatuts ni per Concerts Econòmics que mai arribaran. L'única forma de tirar endavant és mitjançant l'Estat propi. A part d'aquests doscuments, s'han posat a votació la nova configuració de la Junta i els informes econòmics i del President, que han estat aprovats per una àmplia majoria.
D'entre els diversos convidats del món econòmic, polític, social o esportiu del país n'ha destacat un: el Joan Laporta. Ha estat l'encarregat d'obrir l'acte amb un discurs en el qual ha destacat la seva total sintonia amb Reagrupament i amb les idees i projecte que defensa. És més, ha tornat ha recordar que se sent "moralment reagrupat". Ha advertit que cal que anem units, que siguem generosos en l'esforç, que treballem i que siguem capaços de fer front a totes les barbaritats que s'arribaran a dir per part de determinats mitjans (convenientment untats i subvencionats) per a intentar desacreditar-nos i desestabilitzar-nos. Ha desgranat els avantatges que ens suposaria gaudir de l'Estat propi, en una intervenció molt sentida i llargament aplaudida en acabar. Si voleu veure la seva intervenció completa, es troba en aquest enllaç. Concloent, ha estat una Assemblea molt positiva que ha tancat vells problemes, que ens ha reforçat i que ens servirà per a donar un nou impuls. Endavant, ànims i a treballar!

Confusió criminal

El passat dimarts un policia francès va morir després d'un tiroteig amb possibles membres d'ETA. De seguida, tot l'operatiu policial es va posar en marxa per a trobar els culpables. Però han comès un error. Un error immens i imperdonable. Resulta que la policia francesa es va equivocar a l'hora d'identificar els membres de l'escamot que van matar al policia i van difondre un vídeo de cinc persones que no eren pas etarres, sinó bombers catalans de vancanes a prop de París. De seguida que els familiars van veure el vídeo, es van posar en contacte amb ells i amb la Generalitat, que alhora va advertir els governs espanyol i francès de la macabre confusió que havien comès. Recordem que aquest vídeo passat a tots els mitjans de comunicació tractava els catalans com a components d'ETA. La seguretat d'aquestes persones pot haver estat en perill. Tot i l'evidència de l'error, els cinc bombers s'han vist obligats a anar a declarar aquest matí a la policia francesa que, finalment, ha entès que res tenien a veure amb la banda armada. Fets com aquest no poden quedar impunes. És gravíssim posar a l'exposició pública un vídeo sense tenir la certesa de l'identitat de les persones que es mostra. Ens és impossible imaginar l'ensurt que deuen haver sofert els familiars en veure com els seus marits, pares o germans eren acusats d'assassins.

Amb tot, les reaccions polítiques han estat un cop més deplorables. El ZP ha pretès treure importància al fet i ha demanat "no exagerar" i "ser comprensius". Quina cara! Si els afectats arriben a ser gent propera a ell no diria el mateix, segur. El ministro Rubalcaba ha col·locat la cirereta amb unes declaracions delirants: "Un a vegades té hipòtesis que resulten no ser correctes". Igual, igual que l'Ángel Acebes i les seves "dos líneas de investigación". Per a espolsar-se les culpes són capaços d'expulsar qualsevol barbaritat. Per a més inri, un dirigent francès s'ha felicitat que el vídeo ha tingut ressò entre la població. A sobre això! En fi, després d'aquest calvari segurament el que voldran aquests bombers és tornar quan més aviat millor a casa. Però ja ningú els podrà treure tots aquests moments d'angoixa.

Per acabar, un petit apunt del tema d'ahir. Els atacs contra la Terribas no només no han cessat, sinó que encara algú n'ha fet mofa i l'autor dels insults continuarà feliç al seu càrrec. Lamentable del tot.

Pijos insuportables al metro

Vora les vuit del matí al metro de Barcelona, concretament a la línia 5. Entro dels últims al vagó, però molta gent es queda a fora. Anem, com és normal a aquelles hores, molt apretats. Entre els passatgers, n'hi ha quatre (dos nois i dues noies joves), que no semblen ser uns habituals del transport públic. Les noies es mantenen callades, però els nois parlen molt fort, com si tinguessin la pretensió que tots els presents ens assabentéssim de la seva gran estupidesa. Entre les frases que recordo, hi ha aquestes.

-Qué apretados, no? Ostia, hay gente que cada día pasa por lo mismo? Qué fuerte, no?!

Sí, tros d'imbècil consentit, hi ha gent que cada dia pren el transport públic a aquelles hores per a desplaçar-se a treballar, no per gust.

-Ei, aún tienes en casa aquella revista guarra que compramos?

-Sí, claro!

-Pues pásamela, no? Tío, deja para todos! Están más buenas!

El pobre desgraciat encara no ha descobert Internet, es veu. De pas, vam poder saber que va més cremat que l'alt càrrec socialista que va insultar la Mònica Terribas. I les noies que els acompanyaven, encara rient.

-Tío, tío, cómo salimos ahora? (nerviosos, empenten a qui tenien davant, que els diu que baixarà)

-Eh, pero baja de verdad, eh, hehehe!

Si aquesta persona els hi arriba a clavar una bufetada tampoc hagués passat res. Finalment, per sort i tranquil·litat de la resta de passatgers, aquesta colla d'estúpids van baixar a Diagonal.

Insults dels socialistes a la Mònica Terribas

"La Terribas está mal follada. No puede ser que sea tan mala persona, tan tendenciosa, tan faltona, tan cínica, tan despectiva hacia su Presidente". Aquestes són les paraules que el Miguel Ángel Martín López, conseller del districte de Sant Martí de Barcelona del Psc-PSOE, va penjar al seu Facebook. Més tard, en adonar-se que els mitjans publicaven aquest missatge, va veure's obligat a demanar unes disculpes tan descaradament falses que no tenen cap credibilitat. Ara bé, no s'ha dignat a trucar a la periodista per a disculpar-se. Aquests fets haurien de provocar, en una democràcia decent, la seva fulminant destitució, la retirada del carnet del partit i la inhabilitació de per vida de l'exercici de qualsevol càrrec polític. Però no. Ningú del seu partit l'ha contradit. És més, han fet tot el contrari. El diputat Josep Maria Balcells ha acusat a la periodista "d'assetjar" el President i li critica que aquesta utilitzés, al seu patètic parer, un to massa "agressiu i poc respectuós". Cal recordar que aquest personatge ja havia demanat la destitució de la Mònica Terribas. Una altra persona que s'ha cebat a gust amb la periodista ha estat la Carme Figueras, diputada també. Ha arribat a dir que l'encara directora "no devia tenir un bon dia" i critica que "provés d'enganxar" el President mitjançant les seves preguntes. Una altra que voldria que haguessin posat una catifa vermella al President i que l'haguessin omplert de flors al seu pas. Mira si ha agradat a can socialista el que ha dit que l'han destacat al seu Twitter com a apunt blocaire del dia. És a dir, que mostren sense ruboritzar-se que estan plenament d'acord amb aquests atacs.

Aquests són tres exemples del que poden arribar a dir determinats càrrecs polítics per a no perdre la cadira. El fastigós ésser que propina els insults masclistes, fins i tot, assegura que el President va estar "immenso" i que està "orgulloso como socialista de tener un Presidente como Montilla". Serà orgullós del càrrec que li han regalat, perquè devem tenir un dels Presidents més nefastos de tota la Galàxia. Suposo, llavors, que també estarà orgullós d'haver pactat amb el PP una Llei de Ports que envaeix competències catalanes. O d'aprovar una Llei de Ciència que també es passa per la pedra el que diu l'Estatut. O que el seu partit hagi recol·locat el gerent de l'Incasòl implicat en el cas Pretòria a raó d'uns 3.000 euros mensuals. O que un ex-alcalde de Barcelona del seu partit s'augmenti una barabritat el sou després d'haver portat a la caixa que presideix a un rècord de morositat. O de tenir un delegat a Brussel·les a qui li importa un rave l'oficialitat del català a Europa. Aquests del PSOE són, com a mínim, tan perillosos i nefastos per a Catalunya com els del PP. Bé, veient les seves darreres actuacions, penso que fins i tot pitjors.

Quan a entrevistar en diuen interrogar

Dilluns passat, després del Telenotícies i en horari de màxima audiència, la Mònica Terribas va entrevistar el President Montilla. M'havia fet el propòsit de veure tota l'entrevista sencera, però no vaig poder. Quan faltaven uns deu minuts per acabar, per vergonya aliena, vaig haver de marxar. El motiu: que vaig sentir profunda vergonya de tenir com a President una persona tan incapaç. La directora de TV3 va estar impecable. Vestida de negre, asseguda a la punta de la cadira i tirada endavant, va donar una autèntica lliçó de periodisme. Va preguntar sobre tot, oferint dades concretes, marcant perfectament els temps i posant contra les cordes al President, que es va veure impotent davant les pròpies incongruències en què queia. Aquest, més que respondre les preguntes, es limitava a repetir un cop rere un altre el mateix, tot i que no tingués res a veure amb el tema sobre que se'l qüestionava. Se'l va veure incòmode, intranqul i insegur. Més de la meitat de l'estona la va perdre en llargs "eeeeeeeeeeeeeeeeeeh" de dubte. Dir que va ser lamentable es queda curt. L'espai va tenir una audiència molt alta, del 19,5%. Segurament, també, va ser degut al fet que normalment a aquella hora hi ha el programa més vist de tot Catalunya, el Crackòvia, que supera el 30% de share setmana rere setmana.

Els socialistes, però, no estan gens acostumats a les entrevistes. Més aviat, el que reben normalment són tranquils massatges per part dels seus mitjans afins. És per això que el que ahir van veure no els va agradar gens. Tant és així que el crosta Ferran, el personatge més maquiavèlic i manipulador de la política catalana, ha comparat l'entrevista amb un interrogatori. Es nota que estan poc avesats a rebre entrevistes imparcials i no dictades prèviament per ells. Doncs d'això se'n diu democràcia i lliberat de premsa i d'expressió, conceptes que semblen causar-los urticària. Es queixa que "no es pot tallar el President". No, l'entrevistadora no tallava el President, només, després d'un "eeeeeeeeeeeeeh" més llarg que un dia sense pa, li preguntava sobre un altre tema. Diu, també, que calia una "conducció menys incisiva". I què volia, que li rigués les gràcies i l'aplaudís? Això és el que ells creuen que és la feina d'una periodista? Doncs estan del tot equivocats.

Quin indret és (XIII)?

Avui una nova entrega del Catalunya des del terra. La resposta a l'anterior lloc ja està publicada. Quasi tothom va encertar de quin indret es tractava. El lloc que toca encertar aquesta vegada és aquest:

Per a encertar quina localitat es tracta, no crec que calgui cap pista, aquest cop. A veure quanta gent ho sabeu! Quin indret és?

El rector Moreso, amic de l'exèrcit

Vergonyós. Aquest és el qualificatiu més tebi que es mereix el penós rector de la Universitat Pompeu Fabra, el Josep Joan Moreso. Deixant de banda la seva nefasta tasca la capdavant de la Universitat i el que costa arrancar-li qualsevol compromís a favor de la llengua catalana, la darrera que ha perpetrat és del tot demencial. A la intranet de la universitat hi va aparèixer el passat divendres una invitació del tinent general de l'exèrcit, Fernando Torres González, per a assistir al jurament de bandera a la caserna del Bruc de Barcelona en el marc de la celebració de la Setmana de les Forces Armades. Resulta que el tinent l'havia enviat al rector i aquest, "gentilment", ha decidit penjar-lo a la vista de tothom. I un pot pensar: què nassos hi tenen a veure la Universitat i l'exèrcit? Doncs res. Però resulta que, segons reconeixen de la pròpia universitat, aquest rector socialista manté unes bones relacions amb dit tinent general, d'aquí que hagi decidit publicar-ho. Evidentment, la immensa majoria d'associacions i sindicats d'estudiants han criticat aquest anunci, que res té a veure amb la vida universitària. Val la pena remarcar que aquesta demostració de l'espanyolisme més ranci i tronat no l'ha perpetrat ningú del PP, sinó un homínid de l'òrbita socialista. Com perquè després pretenguin vendre'ns la història que són molt diferents.
És una llàstima que al capdavant d'una institució com una universitat haguem de suportar personatges com ell. Només aquest fet hauria de ser suficient per a demanar la seva fulminant dimissió. Però res, de la cadira no el mourà ningú. Quina pena!

El truc final (El prestigi)

Una pel·lícula excepcional i fantàstica, molt millor d'una altra ben diferent que vaig comentar en un apunt anterior. L'argument gira al voltant de la rivalitat que mantenen dos joves que es dediquen al món de la màgia. L'acció transcorre a la Londres del segle XIX, on els mags són admirats i reconeguts. En un principi, treballen a la mateixa companyia. Un dia, però, succeeix un fet tràgic. En l'espectacle, ells dos es fan passar per persones del públic que han de lligar a una companya seva (que és la dona d'un d'ells) de mans i peus perquè aquesta entri en un recinte ple d'aigua i en surti. El dia abans havien estat parlant de lligar-li les mans d'una forma més complexe, per a afegir-hi risc al truc. Ella no ho veu malament, però l'home (Robert Angier, encarnat pel Hugh Jackman) li diu que no. El company (Alfred Borden, interpretat pel Christian Bale), però, no li fa cas i, d'acord amb la noia, la lliga diferent. Ella, però, no se'n deslliura i mor. Comença, llavors, una successió d'atacs entre ells, que els porta a aparèixer entre el públic disfressats i a destrossar-se mútuament tots els trucs. La seva lluita arriba al punt que un acaba sense uns dits de la mà i l'altre amb la cama trencada. Amb tot, l'Alfred aconsegueix un truc gràcies al qual, en pocs segons, despareix per una porta i apareix per una altra. La recerca d'aquest truc obsessiona al Robert, que demana a la seva ajudant (l'Olivia, interpretada per la Scarlett Johansson) que faci d'ajudant del seu rival i li robi el truc. Aquesta, troba el diari personal de l'Alfred, i li dóna. Ara bé, no era més que una enganyifa, ja que l'Olivia havia "canviat de bàndol" i havia esdevingut per pròpia voluntat ajudant de l'Alfred i li havia entregat el diari perquè així li ho havia demanat l'altre. Amb tot, el Robert es troba a Estats Units, on li han parlat d'una màquina que el permetria fer el millor truc mai vist. I ja no explico res més, per a no aixafar el final a qui la vulgui veure. És una pel·lícula molt interessant i que recomano. A més, el desenllaç és espectacular i del tot imprevisible.

Per la dignitat dels gironins

A dia d'avui, sis dies després de la nevada, encara hi ha unes 20.000 persones de les comarques gironines que no disposen de llum. Tot i que sobre el paper hi ha plans per a afrontar tota mena de situacions, sembla evident que no s'ha ni informat ni atès prou als municipis afectats. És així com diversos alcaldes de diversos colors polítics han acordat un manifest que recull el seu malestar davant la situació viscuda. És el següent:
"Les comarques gironines, la nostra gent, els nostres municipis, les nostres empreses, han patit les conseqüències del temporal de neu i vent que es va produir el dilluns dia 8 de març.
Els alcaldes de les comarques gironines que hem viscut a primera línia des de dilluns l'evolució de la crisi volem expressar a l'opinió pública del país, especialment als nostres conciutadans de les comarques gironines, i en nom seu, el nostre clam perquè l'experiència que ens ha tocat patir no es repeteixi mai més en allò que sigui responsabilitat de les administracions i de les empreses de serveis públics. Ha estat una experiència evitable en bona part. Una experiència que ha de servir per prendre mesures que millorin tot allò que sabem que ha fallat, si cal corregint protocols i destinant-hi inversions, millorant coordinació, informació i recursos humans i materials.
Com a portaveus del món local, volem expressar la nostra queixa per les dificultats que hem tingut durant les fases més crítiques de la crisi, provocades per una manca de comunicació i d'informació, davant de les actuacions previstes per les administracions i les empreses de subministrament energètic, per les operadores de telecomunicacions i per les concessionàries d'infraestructures de la comunicació. No hi ha res pitjor que la poca informació, o insuficient. La manca de subministrament elèctric, que ha estat el principal problema viscut i que n'ha comportat d'altres, s'està allargant molt més del que seria desitjable, i està provocant un greu perjudici a la ciutadania i al teixit econòmic i empresarial dels nostres municipis. No és acceptable que en situacions com les viscudes, les companyies elèctriques actuïn amb tanta opacitat i ofereixin als alcaldes una informació tan poc precisa, i sovint poc creïble. No és acceptable que les companyies elèctriques actuïn amb tan poca celeritat per oferir alternatives a la manca de subministrament elèctric des de la xarxa. Aquesta manca de previsió i de resposta immediata ha fet que el problema s'hagi allargat molt més del que és comprensible i tolerable en situacions d'emergència com la viscuda.
No és acceptable que aquesta manca de subministrament hagi provocat un greu problema sobre els sistemes de telecomunicació. Quan més els hem necessitat, no n'hem disposat, ni els hem pogut fer servir. El col·lapse integral del sistema –llum, telecomunicacions, xarxa viària, transport públic, informació pública– ha caigut sobre les espatlles dels nostres conciutadans. Reconèixer-ho seria un acte de justícia i de reparació moral als centenars de milers d'afectats per aquest temporal, i reforçaria el servei que la política local ha prestat. Hem hagut de destinar recursos econòmics, que no tenim, a donar resposta i protegir els nostres conciutadans, mentre esperàvem l'arribada d'una ajuda promesa que mai no acabava d'arribar. L'ajut ha arribat tard i no en la mesura necessària. És per tot això que manifestem les següents reclamacions:
1. Que les companyies elèctriques assumeixin la responsabilitat que ha comportat la manca de subministrament elèctric, i les conseqüències que se'n deriven.
2. Que el govern de Catalunya, recollint el clam dels alcaldes, exigeixi a les companyies elèctriques que restableixin, posant-hi tots els mitjans necessaris, el subministrament elèctric a tota la població que en aquests moments encara es troba afectada, amb la major brevetat possible. Així mateix, que obligui les companyies elèctriques a fer una auditoria de l'estat de totes les línies de distribució, tant les afectades com les que no ho estan, a fi i efecte d'invertir-hi els recursos necessaris, perquè mai més, davant de situacions imprevistes, es repeteixi una situació com aquesta.
3. Que el govern de la Generalitat de Catalunya revisi els protocols d'actuació i de protecció civil davant de situacions d'emergència, per tal de fer-los més àgils i operatius; i que els recursos necessaris es posin ràpidament al servei dels municipis i dels ciutadans. Tanmateix, que es revisin i es millorin els sistemes de comunicació i informació, tant pel que fa als serveis propis del govern com als dels altres operadors implicats en el territori.
4. Que davant les dificultats econòmiques dels nostres municipis, i tenint en compte l'esforç econòmic que hem hagut de suportar per fer front a l'emergència viscuda, el govern de Catalunya obri de manera immediata i àgil línies d'ajuts als municipis per fer front a les despeses que els ajuntaments hem assumit per recuperar la normalitat i per atendre els ciutadans afectats. Igualment, i per fer front a les conseqüències del temporal, que els diferents departaments de la Generalitat implicats obrin línies d'ajuts per minimitzar els efectes de la nevada, especialment pel que fa a la neteja de boscos i restauració de camins.
És per això que, fent-nos portaveus dels nostres veïns i veïnes, gosem alçar la veu col·lectivament per reclamar canvis en els protocols d'actuació, recursos i disculpes a qui en responsabilitat pertoqui perquè en el futur, quan s'esdevingui una nevada o altres situacions d'emergència, no haguem de patir una situació com la que hem viscut i s'està vivint aquests dies. Que l'experiència ens serveixi a tots plegats per ser millors governants, millors servidors públics, millors prestadors de servei públic, millors ciutadans. Finalment, volem agrair la comprensió i solidaritat dels nostres conciutadans, el suport desinteressat que hem rebut d'ells i de moltes persones anònimes que ens estan ajudant, així com també de tot el personal que ha intervingut en els operatius."
El descontent de tota la gent que ha hagut de sofrir aquestes conseqüències del temporal de neu està del tot justificat.

L'eficiència com a meta

Via mail, més d'un dia, rebem mails de tota mena. Uns que ens animen a apuntar-nos a alguna causa, altres d'acudits suposadament graciosos... Avui mostraré un que em va arribar fa poc. A veure què us sembla!

"La setmana passada vaig portar uns amics a sopar en un restaurant famós i vaig notar que el cambrer que ens atenia portava una cullera a la butxaca de la seva camisa. M'ho vaig prendre com un fet casual, però em va sorprendre descobrir que tots els cambrers duien una cullera a les seves butxaques. Quan va tornar després d'haver-nos pres nota, li vaig preguntar:

-Per què la cullera?

-Bé... els propietaris del restaurant van contractar a una prstigiosa firma de consultoria, experts en eficiència, amb l'objectiu de revisar tots els nostres processos. Després de molts mesos d'anàlisis estadístics, van concloure que als clients se'ls queia la cullera un 73,5% més freqüentment que la resta de coberts. Això representa una freqüència de caigudes de tres culleres per hora i taula. Si el personal es prepara per a cobrir aquesta contingència, es redueix el número de viatges a la cuina i podem estalviar 1,5 hores per persona cada torn.

En el moment que acabava d'explicar-m'ho, es va sentir un soroll metàl·lic a la taula del darrera. Ràpidament, el cambrer va canviar la cullera caiguda per la que portava a la butxaca. De sobte, vaig observar que alguns cambrers duien penjant una corda negra en un lloc força peculiar. Llavors, li vaig preguntar:

-Per què porta una corda justament aquí?

-La firma consultora també va concloure que podíem estalviar temps a l'hora d'anar als serveis.

-I com és això?

-Doncs lligant aquí aquest fil fi a la punta de... ja sap, podem treure'l sobre l'orinal sense tacar-nos i així eliminem la necessitat de netejar-nos les mans. D'aquesta manera tallem en un 82% el temps necessari per anar als lavabos.

-Però si la corda ajuda a treure-ho... com ho torna a posar dins dels pantalons?

-Bé, jo no sé com ho fan els altres, però jo faig servir la cullera."

Si us passés de veritat, com reaccionaríeu?

Vallvidrera, independent?!

Aquest dissabte tindrà lloc una nova Consulta. Però aquest cop no serà sobre la independència de Catalunya, sinó per a decidir si l'actual barri de Vallvidrera, situat dins del districte de Sarrià-Sant Gervasi, s'independitza de Barcelona. La pregunta serà la següent: "Creieu que un govern des de la muntanya milloraria la gestió dels recursos i serveis de Collserola?". Aquesta Consulta ve impulsada per l'associació de veïns de Mont d'Orsà i la de comerciants de Vallvidrera, que consideren que s'està tractant injustament a la gent del seu barri. Ja fa mesos que van trencar les relacions amb la Sara Jaurrieta, la regidora del Districte, ja que consideraven que cap de les seves propostes era atesa. Es queixen de falta d'aparcament, del mal estat d'alguns carreres encara sense urbanitzar, de les dificultats per a accedir-hi i de les olors que genera una sortida de fums dels Túnels de Vallvidrera.
En canvi, l'Associació de Veïns i Propietaris de Can Rectoret s'han manifestat en contra de la Consulta, i han titllat de "descabellada" la proposta. Manifesten que mantenen una bona interlocució amb el districte i que existeix un bon nivell d'inversió al barri. Per a exemplificar-ho, recorden les inversions en enllumenat públic, en mobiliari urbà o la construcció d'un centre cívic. A més, creuen que tenen un bon nivell de serveis, ja que disposen, a més de dos centres cívics (quan altres barris del Districte no en tenen cap), d'una escola, d'unes bones instal·lacions esportives, locals comercials o vivendes protegides. Asseguren que les mancances encara existents es poden solventar mantenint el diàleg amb el districte. Dues posicions, com es pot veure, del tot oposades.

En fi, que demà viurem una Consulta, com a mínim, diferent. Sincerament, com que no hi visc, no sé què pensar. Els veïns de Vallvidrera tindran la paraula.

Encara sense llum i aïllats

El temporal de neu que va sofrir el país encara està comportant nefastes conseqüències, principalment a les comarques gironines. La situació és desesperant. Unes 30.000 persones, quasi quatre dies després, encara es troben sense llum. 19.000 alumnes no han pogut anar a classe. Molts pobles estan incomunicats. Algunes empreses no poden operar i estan registrant pèrdues importants. Molta gent es sent, i amb tota la raó del món, indignada. Ha calgut, un cop més, col·locar generadors. Segons el govern, n'hi ha uns 160, més fins i tot que en l'apagada de Barcelona. Aquests mateixos generadors, però, són els que han provocat la mort d'una persona a la localitat d'Ultramort, degut a la inhalació dels seus fums. Hi ha 105 persones més que han hagut de ser ateses per intoxicacions, dues d'elles en estat greu. Amb aquesta, ja són dues les víctimes mortals com a conseqüència del temporal. Amb tot, encara no se sap quan es podrà tornar a la normalitat, però sembla que encara n'hi ha per dies. Des de Protecció Civil s'ha anunciat la creació d'una unitat d'emergències que visitarà les zones afectades.

Si tot això que estem vivint no és prou greu, hi hem d'afegir l'actitud miserable de representants de govern. Concretament, n'hi ha tres que mereixen tota la nostra repulsa. El primer de tots és el President Montilla. Amb tot el que ha passat, encara ha tingut la barra d'assegurar que amb la MAT no haguessin sorgit tants inconvenients i que de seguida s'hagués recuperat el servei. Però com pot tenir la indecència d'aprofitar aquests fets per al joc polític? Com es pot arribar a aquest nivell de misèria? Sigui cert o no, de debò ho pot assegurar? N'està segur? És això el que ha de dir el president del país en aquests moments? El segon que s'ha lluït ha estat el Joaquim Nadal. Aquest Conseller ha pretès restar rellevància als fets dient que "només" hi havia hagut dues morts ("una crisi que s'ha salvat pràcticament sense víctimes", ha dit). Si algun d'ells fos familiar seu segur que no ho relativitzaria. I per què escup això? Doncs perquè creu que, de cara a les eleccions, quan més gran la desgràcia, pitjor els anirà. Per a no perdre vots, capaços de dir i fer qualsevol barbaritat. El tercer inepte és el Joan Saura. En aquest cas, per just el contrari: per no haver fet res. Ni ha visitat la zona, ni va donar la cara... res. Cap ajuda als pobles afectats, que han de fer front com poden i amb pocs recursos als problemes que els vénen a sobre, res. Ha demostrat, un cop més, que és un complet inútil. Una vergonya recordar que hem de mantenir personatges tan nefastos al nostre govern.

Uns altres amb qui també cal passar comptes són les elèctriques. No inverteixen ni una misèria a Catalunya tot i que som els que més paguem. Ja és el tercer cop en nou anys que ens veiem així. Ningú els exigirà majors inversions ni millores a la xarxa? Posar multes ridícules com el darrer cop és una gran presa de pèl.

Bufetada a l'alcalde Hereu

Una ciutadana de Barcelona ha complert un somni. Quan l'alcalde es trobava de visita per Ciutat Vella, s'ha dirigit cap a ell per a recriminar-li la poca presència de la Guàrdia Urbana al districte, els sorolls que han de patir per la nit i l'estat general del barri. En un principi ell li donava llargues: "Estem treballant en això", "Ja ho millorarem"... i feia el gest de marxar. De sobte, la dona l'adverteix de clavar-li una bufetada i, quan tenia l'alcalde ben a prop, succeeix això:

L'Alcalde, ràpid de reflexos, s'ho pren de molt bon humor i de seguida l'abraça i li clava un petó. Resulta que ja la tenia vista d'abans i sabia qui era. De tan surrealista que és, en un primer moment, he arribat a pensar que estava preparat.

En aquest cas, què hagués estat més encertat? La reacció amable que ha tingut (recordem que hi havia les càmeres dels mitjans al davant) o haver-se fet respectar i exigir disculpes? Des d'un punt de vista de "caure simpàtic", sembla que la primera. Però també he sentit comentaris en un sentit contrari: que quina pena d'alcalde que no sap fer-se respectar. Agradi o no, és una figura política important i hi ha qui pensa que fets com aquest el debiliten. Què en penseu?

En fi, que ja sabeu: li podeu clavar totes les cleques que vulgueu a l'alcalde que per a no perdre un vot us farà bona cara i fins i tot un petó de regal.

El dia després

Després de la nevada d'ahir, un dels comentaris més estesos era el següent: "Sort que avui ha fet sol, que si continués fent mal temps, vés a saber com estaríem!". Doncs sí. Si amb un dia de neu ha ocorregut tot això, millor no pensar què hagués passat si el mal temps s'hagués mantingut un dia més. Mica en mica, s'intenta recuperar la normalitat. Algunes carreteres ja s'han obert, pocs trens de Rodalies van tirant (sovint amb retards, però bé, tampoc és cap novetat)... Tot i això, avui, encara hi ha més de 200.000 catalans sense llum, nens que no han pogut anar a l'escola i algú que no ha pogut desplaçar-se al seu lloc de treball. El que sí haurem de suportar, i durant un temps més, seran les baralles entre els partits polítics. En el bàndol de l'oposició, CiU ha titllat de "caos" la gestió d'Interior, i el PP ha demanat el cessament (això és l'únic que saben fer, demanar dimissions, perquè de proposta ni una) del Conseller Saura. Des del govern, però, s'ha assegurat tot el contrari: tot i reconèixer un dèficit d'informació (no va sortir ni un Conseller ha donar la cara i al principi del dia el Saura era a Mallorca) durant la nevada, s'ha pretès traspassar tota la responsabilitat a les elèctriques i s'han justificat assegurant que era "imprevisible" una situació com la viscuda. Fins i tot, han anat més enllà i han assegurat que la seva gestió ha estat millor que la de CiU el 2001. Llavors, l'actual Conseller d'Interior va acusar a CiU d'actuar "en connivència" amb les elèctriques i des d'Esquerra i el Psc-PSOE es va acusar al govern de llavors "d'improvització i falta de previsió". A més, els republicans van criticar també haver necessitat l'ajuda de l'exèrcit, quan ara també els han reclamat. Coi, doncs podríem dir justament el mateix d'ells! Sobre el primer punt, com és que a hores d'ara encara no s'ha reestablert el servei als abonats que s'han quedat a les fosques? I sobre el tema de la previsió, resulta que aquesta nevada era "inesperada" i l'anterior "esperada"? O és que han actuat de la mateixa manera que abans criticaven? I el mateix per a CiU: llavors van actuar molt correctament i els que governen ara han estat uns incompetents? Amb tot, tan sols hi ha una realitat: han passat 9 anys i ens hem trobat amb els mateixos problemes. Continuem tenint els mateixos dèficits que llavors. No seria més productiu que pensessin com solucionar-los (que per això estan i cobren un molt bon sou) enlloc d'intentar treure'n rèdit electoral? Quan deixaran les seves estúpides trifulgues de banda?

A més, es va donar una situació que si no fos tan extremadament lamentable seria còmica. Treballadors de la zona blava i verda van multar vehicles que es van veure obligats a estacionar-se on van poder degut al temporal. L'alcalde, davant l'escàndol, ja ha dit que es perdonaran les multes. És que només faltaria! El seu afany recaptatori no té límits?

Col·lapsats per la neu

Avui ha nevat molt. A Barcelona, no recordo una nevada semblant. Al principi feia il·lusió, sobretot pels que no estem acostumats a veure'n. Ara bé, a mesura que ha passat el dia, tot s'ha complicat. El país ha quedat pràcticament paralitzat: en diverses comarques, principalment al Solsonès, l'Alt Urgell, la Noguera, Lleida, el Bages i Osona, unes 200.000 llars s'han quedat sense llum degut a una caiguda d'una línia d'alta tensió. Diversos vols de l'Aeroport de Girona s'han hagut de cancel·lar o desviar. A més, pel vespre, ha caigut una marquesina. A Lleida pateixen per les oliveres. Més de 150 carreteres s'han vist afectades pel temporal, i en algunes fins i tot s'ha tallat el trànsit. Les carreteres d'entrada a Barcelona s'han col·lapsat. A La Jonquera hi ha centenars de camions retinguts. Les línies de Rodalies de Barcelona han sofert aturades. A més, durant el dia, ha calgut evacuar 500 persones que viatjaven en trens de la línia Barcelona-Portbou. El servei de Ferrocarrils entre Barcelona i el Vallès tampoc funciona. Fins i tot el funicular de Vallvidrera s'ha aturat en ple ascens. A la Ciutat Comtal no funcionen els autobusos i molts cotxes s'han quedat literalment enganxats en plena Diagonal. Molta gent es troba que no pot sortir de la ciutat, motiu pel qual l'Ajuntament està negociant amb diversos hotels uns preus raonables per a poder hospedar tothom que ho necessiti. A més, per a facilitar la mobilitat, s'ha anunciat que es mantindrà obert el metro tota la nit. Una de les principals preocupacions és poder atendre els urgències que puguin sorgir. L'Hospital de Can Ruti ha quedat aïllat per la neu i ningú en pot entrar ni sortir. La situació, però, sembla que encara no s'ha acabat i que les nevades poden durar fins a la matinada, amb l'afegit que hi pot haver fortes ventades.

I, com sempre en aquests casos, ja tindrem la baralla política de torn. No en vull parlar perquè ja cansa. Amb tot, destacar el paper de les xarxes socials. Seguint el twitter del Vilaweb, podem descobrir com uns escolars hauran de passar la nit a l'escola, les queixes davant de la desinformació viscuda (tot i que alguns neguen tal punt), històries de qui encara es troba atrapat a la carretera, si s'han reestablert o no determinades línies de tren, que demà a la UAB no hi haurà classes i fins i tot hotels oferint les seves habitacions. En fi, que ens podem assabentar millor del que passa per Internet que pels propis telenotícies. I ara, només una pregunta: s'haurà oblidat l'alcalde Hereu dels seus Jocs d'Hivern?

Respondre o ignorar?

La Rosa Díez, que encapçala el partit ultra-espanyolista UPyD, va anar la setmana passada a la Universitat Autònoma de Barcelona a impartir una conferència. Com era previsible, estudiants independentistes van provar d'impedir la seva entrada i hi va haver incidents entre persones dels dos bàndols. Fins i tot el mateix degà de la Facultat, el Salvador Cardús, va acabar amb pintura per sobre. La pregunta és: què hem de fer quan personatges com aquest visiten el nostre país? Hi ha dues opcions. La primera consisteix en la de "cap agressió sense resposta". És a dir, no podem permetre que una persona que nega l'existència del poble català, que ens insulta i menysté i que fins i tot desitja la desaparició de la nostra llengua campi lliurement. D'aquesta manera, però, també se li fa el joc. L'objectiu principal d'UPyD no és el de recollir vots a Catalunya. És sobretot la d'aprofitar tots els incidents que es produiran allà on vagin per a presentar-se com a "víctimes", aconseguir titulars als diaris (no només als de la caverna, a tots els editats a Madrid, que en això no es diferencien) i recollir simpaties dins del nacionalisme espanyol. Potser per això ja han anunciat que reforçaran la seva presència a Catalunya. L'altra resposta és la d'ignorar-los. És a dir, que quan vinguin, se'ls deixi fer i, un cop acabin, que surtin i ens oblidem d'ells. Així, s'evita fer-los el joc i regalar-los publicitat, que és vertaderament el que busquen. D'altra banda, però, hi ha un altre dilema: hem de deixar que ens insultin de forma constant i gratuïta? Es permetria a qualsevol altre país del Planeta que una persona de fora vingués, els insultés i proclamés que la seva llengua no val per a res? Per a acabar de comprovar la roïnesa d'aquesta gentussa, unes declaracions que van fer el mateix dia. Després que el propi Salvador Cardús defensés la llibertat d'expressió per a tothom, inclosa la UPyD, aquests mateixos el van acusar a ell de ser un dels "corbs" que llauraven aquesta mena d'incidents. Es pot ser més desagraït i miserable?

Així doncs, amb aquestes argumentacions sobre la taula, quina és la millor solució: ingorar-los o respondre'ls?

Àrbitres fatxendes i dictatorials

Emprenyat. Així vaig acabar després del partit Almeria-Barça. Emprenyat, sobretot, per una nova i patètica actuació arbitral. Ahir, com en tants altres cops, es va tornar a lluïr: va començar expulsant injustament el Guardiola simplement perquè aquest es va queixar de la no senyalització d'un penal de llibre (sí, encara que l'estúpid comentarista digués que no ho era, el defensa empeny el Messi quan aquest es troba a l'aire i és un penal com una casa). És a dir, en pocs minuts ja ens roben un penal i ens expulsen l'entrenador. Però l'espectacle no va acabar aquí. A la segona part li va donar per engegar al carrer a l'Ibrahimovic per una suposada agressió que només va veure ell, tot i que es trobava ben lluny de la jugada. El suec rep, partit rere partit, una bona colla d'entrades que són obviades per aquests col·legiats tan súmmament incompetents. Mica en mica, l'han anat desquiciant. I ahir, per fi, van aconseguir el seu objectiu: expulsar-lo. I no, això no passa des de l'éstúpida invenció del villarato. Ha passat sempre, ja des de temps del Franco. El President Laporta té tota la raó quan parla d'una campanya contra el Barça des de la caverna mediàtica. Alhora, diu, hem d'evitar parlar dels àrbitres i fer la nostra. Però és que arriba una moment que ja és impossible. Fins i tot el Guardiola, molt reaci a criticar-los, darrerament ja comença expressar que ja n'hi ha prou. I és que aquests de la caverna són gent fastigosa i sense escrúpols que pretenen que el seu estimat club mantingui els privilegis que ha gaudit des dels temps del dictador. Pocavergonyes que en qualsevol altre lloc del planeta ningú consideraria periodistes i, per prou feines, ni persones.
Sóc dels que sempre ha apostat per una gran lliga europea on hi jugessin els millors. D'aquesta manera, cada partit seria important i tindria un alicient especial. De pas, també, ens estalviaríem d'haver de suportar arbitratges injustos i tan descaradament en contra com aquests. Deixaríem de sentir, per fi, aquests personatges incapaços de raonar que es creuen que per a dur un xiulet i anar vestits de color diferent són els reis de l'espectacle. A què esperen els grans clubs per a moure fitxa?

Per què no et calles?

El desembre de l'any passat, el Parlament va aprovar la tramitació de la ILP per acabar amb les curses de braus a Catalunya. Ara, uns tres mesos després, ens trobem en la fase decisiva. Aquests dies, estan havent-hi al Parlament les comparaixences que els diferents grups parlamentaris van demanar de favorables i contraris a l'abolició d'aquesta tortura. Els nostres parlamentaris, doncs, escoltaran uns i altres i, en teoria, en base del que exposin, han de decidir el seu vot final. Ara bé, ja hi ha uns quants que intenten que tal vot es vegi afectat per altres qüestions. D'una banda, tota la caverna mediàtica està llençant tota la seva artilleria, atiant brutalment el debat identitari. De l'altra, PP i PSOE, de formes diferents, també juguen les seves armes. Els primers, com sempre, ho fan d'una forma directa. És així com el govern madrileny ha declarat la fiesta bé d'interès cultural i l'Esperanza Aguirre ha organitzat un dels seus circs habituals. A aquesta iniciativa, s'hi han afegit els governs valencià i murcià. Els del PSOE, en canvi, utilitzen altres mètodes més subtils (que no menys contundents a la pràctica). Espantats davant la possibilitat que alguns diputats del Psc-PSOE votin a favor de l'abolició (militants socialistes han creat fins i tot un grup en aquesta direcció), des de la direcció del partit (cal recordar que el President Montilla no és precisament contrari a les corridas) ja estan donant ordres que aquí tots a votar el mateix. A més, companys seus han provat de convèncer a diputats catalans de la bondat de la fiesta convidant-los a conèixer la "realitat del toro". No s'estan de res! A això, sumar el suport d'unes 300 "personalitats" (quina paraula tan lletja; què es creuen, que són més que els altres?!) a favor d'aquesta pràctica brutal. El debat, per tant, està en plena ebullició i anirà pujant de temperatura a mesura que s'acosti el dia de la votació final.
Amb tot, cal destacar una darrera adhesió a la causa taurina: la del rei Juan Carlos. Sí, el mateix que es dedica a assassinar óssos (captius i prèviament emborratxats, no fos cas) per a distreure's. Aquest personatge ple de valentia presidirà el centenari del club taurí de Bilbao. Que no havíem quedat que no podia arrenglerar-se amb ningú? Com ell mateix va dir en el seu moment, per què no et calles?

Click

El dimecres vaig veure la pel·lícula que porta aquest nom. L'argument és el següent: un pare de família duu una vida molt estressant i atrafegada degut a les moltes hores que dedica a la feina. Això provoca les queixes de la seva dona i fills, que li demanen més atenció. Ell contesta que no pot i que si ho fa és per donar-los a ells tot allò que no ha tingut. Va tan cansat que confón constantment el comandament que serveix per cada cosa: quan vol encendre el televisor, per exemple, obre la porta del pàrquing; quan vol obrir la porta, posa en funcionament un avió de joguina... Fart, decideix anar un dia per la nit a buscar-ne un d'universal. En el magatzem, es troba un personatge que li assegura que té un comandament últim model, el més nou del mercat i li regala. En tornar a casa, el protagonista descobreix que amb aquell comandament té el poder d'avançar en el temps, d'aturar-lo, d'accelerar accions o de recordar moments del passat (però no canviar-lo). Al prinicpi tot va de meravella: es salta reunions familiars pesades, constipats, discussions amb la dona i aprofita els avantatges de l'aparell per a tancar un negoci amb uns inversors japonesos. Arran d'aquell acord, creu que l'ascendiran. Està tan feliç que omple de regals a la família. El dia següent, però, s'emporta una decepció: el cap li diu que paciència, que encara ha de fer un nou projecte si vol anar més amunt. Fart, tot i que el peculiar personatge que li va donar l'aparell li desaconsella, tira endavant en el temps fins el moment que se l'ascendeix. Tot i que ell creia que per prou feines serien dos mesos, ha passat molt més temps. Temps, també, durant el qual la seva actitud ha estat molt esquerpa amb la família. Ell, és clar, com que no ho ha viscut, no sap què ha fet durant aquells mesos. En fer aquest avanç, resulta que l'aparell passa de forma automàtica tot el que no ha desitjat fins el moment: així, cada cop que es posa malalt, que hi ha retencions de trànsit... salta en el temps. Un cop ascendit, i davant d'una nova promesa de direcció, vol fer un nou salt fins a aconseguir aquest càrrec. Passen, però... 10 anys! Tot i que és un reputat i famós arquitecte, la dona l'ha deixat, està molt desmillorat físicament, el seu pare ha mort... Més endavant, la situació es situa a la boda del seu fill. Allà, sofreix un atac de cor. Quan rep la seva visita a l'hospital, aquest li diu que no va de viatge de bodes perquè té un negoci entre mans. Desesperat, el pare es desconnecta de la màquina que el mantenia viu per advertir-lo del seu error. Enmig de la pluja, aconsegueix arribar a ell, però mor. Aquest no és el final. No el dic per si algú vol veure el film.

Quin indret és (XII)?

Un dia més, nova entrega del Catalunya des del terra. Com sempre, ja s'ha publicat la resposta del lloc anterior. Avui, el lloc a encertar és aquest:

Com en ocasions anteriors, un parell de pistes: és capital de comarca i s'hi celebren les Festes de Santa Tecla. Quin lloc és?

Càmeres digitals i fotos

Les càmeres digitals han estat un gran invent, sobretot per aquells que no som experts en això de fer fotografies. Quan ens equivoquem o la imatge no queda tal com voldríem, és tan senzill com borrar-la i tornar a prémer el botó. A més, amb l'avantatge que es pot saber al moment de l'èxit o fracàs de la foto. Tot i això, normalment, les millors fotografies són aquelles que es prenen sense pensar-s'ho gaire, quasi per insitint o per casualitat. És així com, en un viatge en tren farà força anys, sense buscar-ho, vaig poder prendre aquesta imatge:

Per molt que la busqués, no crec que la pogués repetir!

Frases per riure (o plorar) d'un directiu de la SGAE

Ahir el diari Avui va publicar una entrevista amb el Ramon Muntaner, el director de l'àrea mediterrània de la SGAE. Aquí us deixo alguna de les seves "perles" perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions:

-Preguntat sobre per què la SGAE té mala imatge la resposta és la següent: "Tant de bo ho sabéssim. Si fos fàcil la resposta, ja hi hauríem posat remei..." De debò que no ho sap?!

-"No paro de fer autocrítica. Ni l’entitat. A tot arreu on vaig, no paro... "

-Sobre la milionària jubilació del president de la SGAE contesta: "Això és un tema privat, que té a veure amb la seva relació amb una empresa privada." I que es pot permetre gràcies al pagament dels cànons, no?

-"La SGAE no empaita ningú. El que fem és gestionar una obra protegida a qualsevol lloc que es produeixi una comunicació pública."

-Respecte la seva actuació al llarg de la història contesta: "ho dic contundentment: com que no estem parlant de diners públics, la SGAE pot fer exactament el que vulgui, sempre que una gran majoria dels seus socis ho aprovi".

-Sobre si actuen en diversos fronts, ell respon: "També es podria dir d’una altra manera: que activa que està la SGAE amb temes que tenen a veure amb els interessos dels seus socis."

Per si voleu riure, aquí un parell de vídeos que els parodien.

Laporta 2010: la presentació

Avui ha entrat en funcionament la pàgina web que ha de servir de plataforma de llançament electoral del Joan Laporta. De fa uns dies que ja tenia oberts comptes al Facebook i al Twitter, a més d'una pàgina al Youtube. El missatge que vol transmetre és semblant al que el va portar a la presidència del Barça: el de continuar dedicant els millors anys de la seva vida al país. El text de benvinguda, també, és prou clar: "Aquesta web és el punt de trobada per tots aquells que compartim el somni d'una nació catalana amb estat propi". De moment, no dóna a conèixer quina és la seva intenció de cara a les properes eleccions. És més, el seu portaveu en aquest projecte ha dit que està en "fase de reflexió" i que ha obert aquest espai amb l'objectiu de donar a conèixer els seus pensaments sobre com millorar el país i captar les aportacions i idees de tothom. Alhora, però, deixa clar que no hi ha temps per a perdre: "Ha arribat el moment de prendre decisions valentes. De mirar cap al futur amb optimisme. De deixar-nos estar de brindis al sol i de caminar d'una vegada per totes i amb pas ferm cap a la nostra llibertat". Acaba la presentació amb un clar "Visca Catalunya lliure"
La posada en marxa de l'espai ha superat les expectatives dels que li porten els assumptes de comunicació. En el primer quart d'hora ha rebut més de 6.000 visites per minut, fet que ha originat problemes tècnics que han dificultat l'accés a la pàgina. Un error de previsió de l'empresa Güell Consulting. Ara bé, aquest fet, que no deixa de ser una anècdota, ha ocupat més de la meitat de la informació del portal de notícies 3cat24.cat. Una petita mostra, doncs, que determinats mitjans aprofitaran la minúcia més ridícula per a provar de desgastar-lo. Tot i que, vistos els precedents, els hi serà difícil. És més, sembla que quant més el critiquen, més es creix. Caldrà estar atents, doncs, als propers esdeveniments i al que s'expliqui en aquesta pàgina. A vosaltres, quina primera impressió us ha causat?