El perruquer es jubila

Fa poc vaig anar a tallar-me el cabell. De tota la vida que sempre vaig al mateix. I sempre es repeteix el mateix ritual. "Com va, noi?", pregunta quan em veu entrar per la porta. "Bé, com sempre", li responc. M'atanso a la cadira i, un cop assegut, continua: "Una mica curtet i amb l'orella destapada, veritat?". "Sí, bé, bé", li responc. Mentre talla el cabell, no acostumem a parlar. Sentim de fons l'emissora de ràdio de torn (normalment RAC105, tot i que últimament sembla haver-se aficionat a m80) fins quan ell creu haver acabat. "Ho deixem així?". Però mai em convenç del tot i li demano una mica més curt. Poc després, es torna a repetir l'escena: "Si te'l tallo més no et quedarà tan bé...". Acabo assentint. És un ritual que es repeteix cada vegada. El passat divendres, però, va trencar el silenci habitual per a explicar que el proper abril es jubila. Que ho deixa córrer, que ja són molts anys. Només un cop li vaig ser "infidel". Vaig anar a una cadena de perruqueries suposadament més professional. Em va atendre un jove que, segur, havia rebut molta formació. En un sola mà, brandava pinta i tisores. Prop del meu ull notava els canvis. Vaig sentir por: encara em deixarà sense ull! No hi vaig tornar mai més. Ara el dilema, quan plegui, serà aquest: on aniré?

P.D.: 13 membres de la Junta del Reagrupament, entre ells el propi Joan Carretero, han dimitit de les seves funcions. El motiu, sembla, discrepàncies a l'hora de com triar les llistes. Per demà hi ha una reunió dels coordinadors comarcals per a acordar la forma de continuar endavant. No cal dir que a molts ens ha sorprès tal notícia. De seguida que se sàpiga alguna cosa més en parlaré. Amb el que ha costat arribar fins aquí, amb la feinada que s'ha fet, amb les il·lusions i expectatives que s'han creat, cal reconduir la situació. Tant de treball mereix continuïtat.

Una vaga contra el català

El Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya han convocat una vaga pel proper dilluns que provocarà el tancament de 72 cinemes (522 sales) arreu del país. El motiu: mostrar la seva oposició a la nova Llei del Cinema que estipula per al català una presència del 50% a les sales´(actualment és només d'un 3%). Per començar, és bo saber qui hi ha al darrere: principalment el Grup Balañá i Cinesa (aquí la llista). Els primers són part del residu franquista que encara queda a Catalunya. Durant el franquisme van fer caixa amb el negoci dels toros i a les darreres eleccions van subvencionar generosament el partit ultra-nacionalista espanyol Ciudadanos. Argumenten, falsament, que la justa presència del català al cinema provocarà una disminució del públic. Evidentment, s'equivoquen. En primer terme, cal recordar que ja fa temps que a les sales de cinema cada dia hi va menys gent. Principalment, per dos motius: per la facilitat de descarregar-se pel·lícules via Internet i per l'abusiu preu de l'entrada. A més, aquesta Llei preveu inversions importants amb l'objectiu de revifar i dinamitzar aquest sector. Per tant, aquesta excusa no val. Segon, la major presència del català pot provocar just l'efecte contrari: un increment del nombre d'espectadors. Tenir la possibilitat per primer cop de poder veure qualsevol pel·lícula en català pot animar a molta gent que no anem al cinema normalment a fer el pas. Així doncs, oposar-se a aquesta llei (que rebrà, a més, el vot favorable del 88% dels parlamentaris catalans) és defensar una situació injusta heretada de l'època franquista. Només cal veure els que aplaudeixen aquesta actuació: C's, PP i UPyD. Misèria anti-catalana que desitjarien l'extinció completa de la llengua catalana. A tot això, s'hi suma la pressió de les distribuïdores, que han obligat als Verdi a secundar la vaga.

La resposta per part de la gent no s'ha fet esperar. Ja hi ha diverses iniciatives en marxa, com la d'aconseguir una presència massiva als cinemes oberts el dilluns o el de fer cua davant el Cinema Comèdia el dimecres vinent i, en comprovar que no hi ha cap pel·lícula en català, demanar el llibre de reclamacions. Almenys, el proper dilluns ja sabrem una cosa: a quins cinemes no hem de tornar.

Notícies escandaloses

Molts cops, navegant per Internet, es poden trobar notícies que sobta molt que no tinguin una repercussió més gran. Bé, no en tenen perquè els afectats ja s'ocupen que el tema no surti gaire. Per exemple, a Mollerrussa, l'Ajuntament socialista s'ha vist obligat a readmetre i indemnitzar amb 10.000 euros el seu arquitecte municipal després que aquest denunciés mobbing per part dels seus superiors. El consistori el va suspendre de sou i feina, van dir, per revelar una informació interna tan "secreta" que es trobava fins i tot publicada al web de la Generalitat. És patètic comprovar com una Adminstració Pública, que hauria de tenir un comportament exemplar en aquests assumptes, actuï d'aquesta manera. L'alcaldessa, tot i això, ja ha dit que recorreran la sentència. Llastimós. Una altra animalada perpetrada per una alcaldessa socialista (aquest cop la de Cunit) és la de demanar a una víctima de presumptes maltractaments que retiri la denúncia. La que pretenia interposar la demanda era una dona musulmana cansada que un imam del poble la coaccionés per a no portar vel i tractar amb gent no-musulmana del poble. L'"esplèndida" intervenció de l'alcaldessa va impedir al detenció de tal subjecte. A sobre, ho va justificar sota el pretext de no provocar un "problema social". Collons, que no és precisament un problema social el fet que un imam (a més, president de l'Associació Islàmica de Cunit) coaccioni a una persona? Davant d'aquesta situació, tots els càrrecs electes haurien d'haver demanat la destitució fulminant d'aquesta persona. Però res, continuarà aferrada a la cadira. Però encara n'hi ha més. Els informes, com ja vam poder comprovar, donen per a molt. El propi Ajuntament de Barcelona ha reconegut que han encarregat informes absurds i altament costosos a amiguets. I no dimiteix ningú? El de Lleida no ha volgut ser menys i també n'ha regalat a antics càrrecs de l'ajuntament barceloní. I tampoc passa res.

Es veu que gent del PSCL-PSOE ha convidat a diputats catalans a conèixer "la realitat" del món del toro. Proposo que tots aquests .... (adjectiu/insult que es prefereixi) els acompanyin i s'hi quedin una bona temporada o que, directament, no tornin mai més.

Quin indret és (VIII)?

Ja està publicada la resposta al lloc de la setmana anterior. Avui, doncs, una nova entrega del concurs Catalunya des del terra. Per a qui s'hagi incorporat fa poc, consisteix en endevinar quina població és la de la fotografia. El lloc a descobrir aquesta vegada és aquest:

Com altres cops, és una capital de comarca. Qui ho sap?

Si fos bo, ens ho donarien?

El ple d'Ascó va aprovar, amb una folgada majoria, presentar la candidatura del municipi per a acollir el MTC. Tot i les protestes en contra dels darrers dies, no hi ha hagut cap canvi. El batlle ha justificat la seva posició assegurant que aquest cementiri aportarà riquesa al poble i a tota la comarca. Respecte el primer punt, és interessant comprovar com el pressupost municipal d'Ascó és fins a quatre vegades més gran que el d'altres municipis amb una població semblant. L'explicació rau en els diners que reben a canvi d'ubicar les instal·lacions nuclears. Així, l'import per habitant és el més alt de tota la comarca (6.479 euros) en contraposició a altres com Móra la Nova o Móra d'Ebre on no s'arriba ni als 1.000 euros per ebrenc. En conjunt, la Ribera d'Ebre és la comarca amb el nivell de renda familiar més baix de Catalunya (gràcies, Reyes!). Per tant, no és descabellat argumentar que la presència d'instal·lacions nuclears resta i impedeix l'acoblament d'altres inversions més competitives i no tant nocives per a la salut. Perquè aquesta n'és una altra. Algunes particules nuclears poden emetre radiacions durant milers d'anys. En aquest excel·lent blog es dóna a conèixer que l'índex de càncer a la província de Tarragona ha augmentat un 133% i que es preveu que la meitat de la població pateixi alguna al·lèrgia.

Des d'un punt de vista polític, hem viscut alguns canvis de camisa espectaculars. L'alcalde d'Ascó ha explicat que fa dos anys ni l'Artur Mas ni el President Montilla van posar cap objecció a la seva intenció d'acollir el MTC. A què ve ara la seva sobtada oposició? Potser que falten pocs mesos per eleccions? Ara bé, dient això, l'alcalde ha quedat en evidència. Preguntat sobre per què no va tirar endavant cap consulta ciutadana, ell va respondre que per falta de temps. Si duu dos anys cuinant-ho! Amb tot, finalment, la jugada li ha sortit rodona: tot i les amenaces, el seu partit només li ha obert un expedient informatiu, però no l'ha expulsat. Seria, és clar, perdre una alcaldia i tot el que això comporta. Menys vídeos i més fets!

Una instal·lació com aquesta, que afecta a més d'una comarca i a tot el país en general, s'hauria d'haver pres amb molt més consens. Per als que encara no tinguin clara la bonança o no del cementiri nuclear es poden fer una pregunta: què hagués passat si la ubicació proposada hagués estat Barcelona o rodalies? Doncs que TOTS els polítics de TOTS els partits s'hi haguessin oposat. I em quedo amb una frase : "Valtros us penseu que, si fos bo, ens ho donarien a naltros?"

Absurds vídeos de pre-campanya

De fa temps que a Catalunya es viu un ambient pre-electoral. Una mostra d'això són els vídeos que han penjat CiU i el Psc-PSOE per a presentar-se davant l'electorat. Comencem pels convergents. En contraposició al polèmic i desencertat Confidencial.cat de la darrera campanya, CiU ha volgut llençar-nos un missatge positiu i optimista. El logo de la cara somrient, la parella fent-se un petó o les abraçades entre dos grups en un primer moment col·locats un davant de l'altre a l'estil Braveheart en són l'exponent. Tot plegat desprèn un aire una mica happyflower. Volent corregir la simple crítica del vídeo anterior han passat a l'altre extrem. En l'actual descrèdit que viu el món polític en general, potser hagués estat més escaient la presentació d'una alternativa més seriosa, que donés resposta als problemes i necessitats actuals. Amb tot, cal destacar l'aposta de la federació per Internet. L'espai Cativistes té la finalitat d'estendre el missatge per la xarxa i trobar-hi complicitats. En aquest sentit, sembla que els encarregats de comunicació han fet més sort que fa tres anys.

El vídeo dels socialistes és horrible i una metàfora perfecta de la nul·la confiança que tenen en les seves capactitats. Són un seguit de talls on es veu una persona que anava líder ensopegant al darrer moment, propiciant així la victòria del segon. És a dir, saben que només podran vèncer si el primer comet un error garrafal. No aporten cap valor en positiu i presenten que només guanyaran si els altres ho fan molt malament. Va en línia de la "campanya de la por" que impulsen a cada contesa: "Voteu-nos a nosaltres, que els altres són pitjors". A més, no és pas un vídeo dirigit a la gent, sinó pensat exclusivament en clau interna. Un desastre.

En fi, que ens queda un any molt dur de campanya on tots els partits ordiran totes les estratègies possibles i pressionaran a aquells qui poden per a aconseguir la màxima cota de protagonisme. Amb tot, estaria bé que enlloc de fer vídeos (que només és màrqueting amb la finalitat de captar vots) es preocupessin en no tapar-se les vergonyes i demostrar que realment es preocupen pel país. Fets i no paraules, com va dir aquell que a l'hora de la veritat ni un fet i ben poques paraules (i, a sobre, sense sentit i/o contradictòries).

A comentar!

Aquest serà un apunt diferent perquè no l'escriuré jo, sinó tots vosaltres. La idea és que, qui així ho vulgui, escrigui un comentari sobre el primer que li passi el cap: "No m'agrada anar a treballar", "N'estic tip de suportar el veí del costat", "Hola!"... o sobre qualsevol qüestió que el preocupi: "Tenim uns polítics que fan pena", "Els de la SGAE són uns lladres" o sobre un desig: "Guardiola President!", "Em ve de gust menjar un gofre amb nata"..., sobre el que sigui, no cal ni tan sols que sigui coherent. Després, amb tots els comentaris, el repte que m'he proposat és lligar una història que aconsegueixi englobar-los a tots. Tal relat el publicaré al cap d'uns dies, quan hagi passat un temps i vegi que ningú comenta res més. Qui vulgui, és clar, també ho pot fer al seu blog.

Doncs aquest és el repte: a comentar! Quants més n'hi hagi, més recambolesc serà el resultat!

Sobre el cementiri nuclear a Ascó

Entre 1.200 persones (segons els Mossos) i 5.000 (segons l'organització) s'han manifestat a Ascó per a mostrar el seu rebuig a la candidatura del cementiri nuclear. La suma dels regidors de CiU i l'únic socialista poden sumar, el proper dimarts, majoria per a presentar oficialment la candidatura. Això va en contra d'una resolució del Parlament on CiU, Esquerra i Iniciativa es van mostrar contraris a la implantació d'un ATC a Catalunya. Els primers, fins i tot, han advertit als seus regidors al municipi que si finalment tiren endavant la proposta seran suspesos de militància. Dins del govern, també, hi ha posicions enfrontades. Esquerra i Icv s'hi mostren en contra, mentre que el Psc-PSOE va votar en el seu dia a favor. Els primers han demanat al President Montilla que expressi la seva opinió, ja que a dia d'avui encara no s'ha dignat a donar la cara. Iniciativa ha dit que el no rebuig socialista serà motiu de casus belli al govern. Poca credibilitat els queda a les direccions d'aquests dos partits. Especialment vergonyós és el silenci del President. Com pot amagar-se davant d'un tema tan important? El que hauria de fer és defensar la resolució del Parlament contrària al cementiri, si de debò és demòcrata i respecta el que es diu al Parlament. Ara bé, com que ell està a favor de la implantació, calla. Un altre problema afegit és que la competència en aquesta matèria és de l'Estat (no podem decidir sobre res!). Tot i això, el President Montilla hauria de fer els impossibles per a defensar allò que aquí es va aprovar per majoria.
Una de les condicions per a instaurar un ATC ha de ser el consens majoritari al territori. I aquest, a les Terres de l'Ebre, no existeix. No sabrem mai si a Ascó sí o no, ja que no s'ha fet cap consulta ciutadana. Fins i tot, els membres del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre es tancaran fins dimarts per a pressionar a l'Ajuntament. Els defensors argumenten que les mesures de seguretat garanteixen que no hi hauria cap perill i que gràcies a la instal·lació de l'ATC es crearien llocs de treball. Els contraris, diuen que ja en tenen prou d'instal·lacions nuclears a les comarques. Hi ha tres centrals nuclears, una per desvallestar i el 90% de la potència eòlica del país. A més, recorden, la Ribera d'Ebre és l'única comarca que ha perdut habitants els darrers anys i que, tot i tenir un PIB molt alt, la renda per càpita es troba per sota de la mitjana de Catalunya. Serà, llavors, que l'energia nuclear no és pas una font de riquesa, sinó el contrari, ja que allunya altres inversiones més competitives. També es queixen de la manca d'informació. Dimarts sabrem la resposta a aquest entrellat i si totes les pressions han sorgit efecte.

P.D. Si algú de les Terres de l'Ebre llegeix això i pot aportar més informació, serà de gran vàlua.

La pinça PSOE-SGAE

No sé com qualificar els lladres que conformen la SGAE. Que fins i tot vulguin emportar-se diners d'aquells que organitzen actes benèfics o sense afany de lucre és aberrant. Que pretenguin que un casal d'avis els pagui per a tenir el televisor encès sembla del tot surrealista. L'afany recaptatori i expoliador d'aquesta gent és infinit. El que és increible, però, és que amb la llei a la mà resulta que sí, que el casal hauria de pagar aquest cànon. "Doncs que es canviï aquesta llei!", podríem reclamar. Però no. El govern del PSOE no té cap intenció de variar aquesta estupidesa descomunal. Serà la "recompensa" als "artistes" que li van donar suport "desinteressadament" (ara hem vist que no) durant la campanya electoral? Això, es suma a la possibilitat que un jutge pugui tancar els blogs i webs que li donin la gana. Segons l'avantprojecte de llei que aquests impresentables pretenen tirar endavant, si el propietari dels drets d'autor ho denuncia, fins i tot es podran tancar aquells espais que hagin enllaçat sense autorització seva un arxiu. Que no se n'adonen els molt estúpids que això és publicitat pel lloc en qüestió?! Les paraules de la ministra dient que els internautes podem estar tranquils no ens haurien de calmar pas. Això és un atac contra la llibertat d'expressió. Com que no poden controlar Internet via amiguismes, pressions, amenaces o subvencions, ara imposen aquesta barbaritat per a tancar allò que els plagui o vagi en contra seva.
Fa fàstig comprovar com no tenen cap problema en exposar símbols franquistes al Parlament Europeu (tota Europa ja ha pogut comprovar de quin peu calcen) i no toleren la presència de cap opinió diferent a la seva. Potser amb aquest tema buscaran la mateixa solució que amb la constitució exposada: passar pàgina. Fer veure que no ha passat res i tapar la gran merda que han organitzat. El problema: que quan gires altre cop el full es coneix la realitat i tothom pot descobrir que són una colla d'intolerants amb greus tics anti-democràtics.

Convergents i socialistes es tapen les vergonyes

Vergonyós el que es va viure ahir al Parlament. Socialistes i convergents es van aliar per a impedir que la Sindicatura de Comptes audités els comptes de l'hotel Miramar de Barcelona i els de l'Ajuntament de Moià. Expliquem tots dos casos. El primer es tracta d'un hotel de luxe en el qual l'Ajuntament de Barcelona hi té participació. La nefasta gestió del lloc l'ha portat a perdre més de 10 milions d'euros, tot i la inversió de quasi tres milions en diferents obres de millora. A més, aquestes pèrdues han depreciat el valor de la inversió de l'Ajuntament més d'1,5 milions d'euros. Com es pot permetre que amb els diners de tots els ciutadans haguem de mantenir i evitar la fallida d'hotels de luxe? Tot un escàndol que no serà investigat. En aquesta votació, per cert, els d'Iniciativa s'han abstingut. Com que formen part del govern municipal, ajuden a tapar la merda.

El segon cas afecta a un Ajuntament governat per CiU amb majoria absoluta des del 1983. En aquest cas, el problema rau en el més que excessiu deute municipal: 21 milions d'euros, el que suposa uns 3.700 euros per habitant. En l'anàlisi dels comptes es pot trobar l'explicació a tal desastre: presumptes irregularitats en la contractació d'obres públiques, contractacions fetes al marge dels pressupostos, dietes descomunals sense justificar... Per a provar de paliar aquest endeutament, a l'equip de govern se li va ocórrer augmentar brutalment les taxes municipals. Aquests successius increments han provocat gran malestar entre la població, que s'ha organitzat per a tirar endavant la plataforma Moià diu prou!.

En tots dos casos, és curiós comprovar la reacció dels grups municipals. En nom de CiU de Barcelona, el Xavier Trias ha lamentat el vot contrari dels seus companys de partit i ha insistit que haurien d'haver votat favorablement a la investigació. En el cas de Moià, el grup municipal socialista, mitjançant una nota de premsa, també demanava el vot a favor. Una constatació, doncs, que les direccions d'aquests partits estan més preocupats en no sortir els diaris per algun escàndol que per saber i investigar la veritat.

El sí més esperat

El Guardiola va posar fi a totes les especulacions al voltant del seu futur i va anunciar que, si així ho vol el proper President, seguirà com a entrenador del Barça almenys una temporada més. Els darrers dies havien estat moltes les persones que s'havien pronunciat a favor de la seva continuïtat: el President Laporta, els jugadors, periodistes, aficionats... Fins i tot, va haver de sentir, en directe, com diversos seguidors, durant el concert dels Manel al Palau de la Música, li demanven que renovés. Finalment, ens ha donat als culers la millor notícia possible. Sembla evident que no hi haurà cap candidat tan ruc com per negar-se a tenir-lo com a entrenador, pel que la seva continuïtat sembla assegurada.

En la mateixa roda de premsa, el Txiki Beguiristain va deixar entreveure que l'any que ve no continuarà. Tot i que el Guardiola va assegurar que li agradaria poder continuar treballant amb ell, la seva sortida sembla cantada. Ha rebut algunes crítiques sobre la seva gestió (no mancades de raó en força casos) i ni tan sols la victòria d'una candidatura continuista a les eleccions el faria canviar d'opinió. Justament en vista a les eleccions, aquesta és una excel·lent notícia. Amb aquest anunci, el Guardiola s'assegura no ser utilitzat per a ningú i aïllar al màxim a l'equip del que serà, de ben segur, una disputa electoral molt dura.

P.D. He trobat aquest blog que demana la dimissió del Guardiola com a entrenador del Barça. L'arriben a titllar d'anti-barcelonista! I mira si en són de "llestos", que el juliol de l'any passat predeien "la mort de l'equip". És tan absurd que sembla còmic, que ho facin en broma. Si no és així, molt patètic.

L'economia catalana l'endemà de la independència

A continuació una presentació molt interessant sobre l'evolució de la nostra economia un cop assolit l'Estat propi.

L'economia catalana l'endemà de la independència

View more presentations from salvagarcia.

Formar part de l'Estat espanyol ens surt molt car!

QUIN INDRET ÉS (VII)?

Avui ja està publicada la resposta del lloc anterior. Ara, doncs, un nou indret a descobrir del concurs Catalunya des del terra. És aquest:

A primer cop d'ull és quasi impossible d'endevinar. Per això, donaré una pista. Aquest és el segon cop que apareix una fotografia d'aquest indret al blog. El primer va ser el mes novembre i retratava un pont que hi ha uns metres més enllà d'aquest petit parc.

Sobre la fam de poder

Ahir CiU va proclamar oficialment l'Artur Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat. El discurs, el previsible: una de freda i una de calenta. Està a favor del dret a decidir però només sobre algunes coses. Votaria sí en un referèndum sobre la independència però no n'impulsarà cap. Assegura que es plantaran davant el govern espanyol i donen suport a la llei de l'audiovisual. Molt defensar la llengua i la cultura catalana i resulta que volen presentar esmenes a la Llei del Cinema per a rebaixar-ne el to "impositiu". Si ara resultarà que el fet que s'exposin el 98% de les pel·lícules en castellà és "normal" i el 50% en català "impositiu". A tot això, sumar-hi la prèsència del Duran i Lleida. Un cop rere un altre, l'ambigüitat convergent ha virat amb un pacte que ha acabat amb alguna pèrdua important pel benestar dels catalans. Per això no em generen confiança i no els votaré. Ara bé, si CiU em genera recels, més dos partits que han criticat el presidenciable convergent. Té collons que justament els d'Iniciativa diguin que de les paraules del Mas s'hi desprén "fam de poder". Ells, que per mamar poder han venut i incomplert tot el seu programa. Són els que van dir que no pactarien mai amb els que tiressin endavant el Túnel de Bracons i el Quart Cinturó i s'han menjat tots dos. Són els que han mentit deliberadament a la població de la forma més descarada que ha fet mai un polític a Catalunya. Els que han repartit grotescament subvencions als amiguets. I que digui que el convergent és un perill pels drets dels treballadors quan en la seva etapa de govern s'han batut tots els rècords d'aturats ja és demencial.

Uns altres que han bramat han estat els socialistes, que l'han acusat d'estar disposat "a qualsevol cosa" per a ser President. I ells? Si fins i tot utilitzen el missatge institucional del President per a promocionar-se! Si pressionen als mitjans perquè publiquin discursos a la seva mida! Si ens bombardegen a publicitat per tot arreu! Han anat a parlar dos dels partits que més afany de poder i menys voluntat de servir al país han demsotrat.

Fem memòria

El President Montilla ha assegurat que no pensa pactar amb el PP després de les eleccions catalanes. Per començar, tal possibilitat serà impossible perquè aquests dos partits no sumaran pas. Ara bé, si ho fessin, no tinc pas gaires dubtes sobre quina seria la seva decisió. Per a demostrar-ho, convé recordar un parell d'exemples de companys seus de partit.

Comencem pel ZP:

I aquí un altre que també va prometre que no pactaria amb el PP i ho ha acabat fent sense cap problema:

La paraula de qualsevol dirigent del PSOE no té cap valor. Convé recordar-ho quan sentim parlar a algun d'ells.

Van mentir

Ara resulta que, com a mínim, des del mes d'agost ja ho sabien. Sabien que la causa de l'incendi d'Horta de Sant Joan no va ser un llamp. I ho van amagar. Ara ens assabentem que fa 4 mesos els Bombers van lliurar un nou informe que descartava completament que el llamp originés l'incendi. Tampoc ho van comunicar. Van preferir amagar la veritat i perpetuar la seva mentida. En un primer moment, quan vaig parlar sobre aquest tema, vaig creure que el govern havia comès un error. Amb aquestes dues noves informacions, però, es pot afirmar sense cap dubte que van mentir. I, a més, descaradament. Van menystenir, menysprear i silenciar les veus del territori que asseguraven que un llamp no podia ser, que l'incendi havia estat provocat. Tots ells es mereixen, com a mínim, una disculpa pública. El que han fet aquests impresentables (per no dir una cosa encara pitjor) no té nom. Han actuat d'una forma mesquina, roïna i miserable. Però és que no s'han quedat aquí. El passat dimarts, els impresentables d'Iniciativa encara tenien la barra de dir davant dels mitjans que "no es podia descartar" la teoria del llamp. Però si ja sabien que això era impossible! M'han recordat l'Acebes i allò de les "dos líneas de investigación". Han actuat exactament igual. Sabent-ho, han enganyat als que diuen representar.
Si tinguessin la més mínima dignitat humana, el Francesc Baltasar i el propi Joan Saura ja haurien dimitit. Si tinguéssim un President com cal, davant la seva negativa, els hagués destituït. Però no, aquí no passa mai res. La poden cagar i mentir tant com vulguin que el càrrec no el perdran mai. Només els podem fer fora nosaltres amb els nostres vots. Friso perquè arribi el dia de les eleccions i el poble els doni el càstig que es mereixen.

Afegit posterior: ara el Baltasar diu que desconeixia els informes. Per favor, poden tenir més cara?!

143è joc literari: "Una nova discussió"

Aquest blog de l'enllaç repta als blocaires a participar en el que anomena jocs literaris. Aquest cop, ens demana escriure un relat d'entre 50 i 250 paraules amb diferents noms i adjectius que s'havien publicat als comentaris de diversos apunts. El que se m'ha ocorregut és el següent:
"Tots els veïns podien sentir la discussió. Un cop més, el Joan es barallava amb els seus pares. El provaven de convèncer, per enèsima vegada, que no marxés a viure amb aquella noia. Fart de sentir-los, el jove va prendre la seva jaqueta vella i va marxar de casa deixant un fort cop de porta rere seu. Pocs carrers més enllà, es va trobar amb ella, a qui va rebre amb un petó ansiós i nerviós. “Un altre cop, oi?”, li va preguntar. Ell, senzillament, va assentir amb el cap. Van estar una bona estona caminant, en una nova passejada nocturna. Al principi, com sempre, ell no deia res. Al cap d’una estona, però, ja més relaxat, va deixar anar les primeres paraules. Aquell afany de control sobre ell l’ofegava. Per sort, tot plegat, en menys d’una setmana, quedaria solucionat. Ja tenien escollit el pis i acordat el preu del lloguer i totes les condicions. Una nova vida més tranquil·la i sense més discussions s’obria al seu davant."

S'admeten opinions, tant les positives com les negatives.

Pesats a suportar al metro

Viatjar en qualsevol transport públic et porta a veure i suportar a gent de tota mena. Avui parlaré d'un que es va deixar veure ahir en un metro de la línia 4. Era un dels tants pesats que va pel món amb la música posada a tot drap. El que el feia diferent i encara més insuportable era que a més provava de cantar el que escoltava. Articulava paraules en veu baixa i movia braços i cames amb la pretensió d'imitar a un cantant de hip-hop. Posava cara de mala llet i no podria dir en quin idioma cantava perquè estava una mica lluny i només escoltava quan marcava les "esses". El noi hi posava passió, sí. La gent del seu voltant marxava dissimuladament del seu costat i només quedaven els que tenien el privilegi d'anar asseguts. Veient-lo, un podria pensar que era un cantant frustrat que de tant dolent que era no tindria públic ni regalant les entrades. Ara bé, aquesta actitud tampoc és la més molesta. Hi ha moltes altres coses que carreguen molt més:

-Els que van amb el mòbil a la mà o a la butxaca escoltant la seva música (que quasi sempre és del mateix estil).

-Els porcs que tiren al terra el residu de les pipes que es cruspeixen.

-Els que fumen a les andanes.

-Els que a les escales mecàniques impedeixen el pas als que volem anar per l'esquerra (que no saben interpretar un maleït dibuix?).

-Els que entren obrint-se pas a cops sense deixar sortir. Es pensen que el metro marxarà sense ells ?

-Els que parlen pel mòbil tan fort que podrien destrossar el timpà del seu interlocutor.

-Els que no deixen seure a la gent que ho necessita.

I no els hi diguis res, que encara se t'encaren! Tot això ho poden fer, però, perquè els que haurien de vetllar perquè tot funcionés bé no els dóna la gana de moure un dit.

No passa res

Ahir el Barça, tot i guanyar el partit, va quedar eliminat de la Copa. Segur que l'àrbitre del partit d'anada deu estar molt content. És evident que ha estat "decisiu" en l'esdevenir de l'eliminatòria. Almenys, ens queda el consol que és la competició menys important de totes i que vam jugar realment bé. Millor que el rival. Però, per desgràcia, qui juga millor no sempre guanya. Bàsicament, perquè en tot esport hi intervé un element decisiu: la sort. L'any passat en vam tenir molta: el penal aturat pel Pinto a les semifinals de la Copa contra el Mallorca, el golàs de l'Iniesta contra el Chelsea en temps afegit, les dues aparicions estelars del Pedro a la Supercopa d'Europa i al Mundial de Clubs... Cert que la sort, per a tenir-la, s'ha de buscar. Però ahir, per molt que es va intentar, no es va trobar. La pilota del Messi al pal o la gran aturada del Palop a un remat de cap de l'Ibrahimovic haguessin pogut girar la truita. És per això que no hem de fer d'aquesta eliminació un drama. No sempre es pot guanyar. L'equip és el mateix, està motivat i hi ha fam de títols. Encara podem conquerir 5 Copes! Ara bé, dels darrers partits en podem treure algunes conclusions:

1-El Pinto no és porter per al Barça. Que no es lesioni el Valdés!

2-L'Henry ja no dóna per a més. Qui se'l vulgui emportar, per favor, que ho faci.

3-La renovació del Márquez hagués pogut esperar. Despertarà algun dia?

Del Txigrinski prefereixo no avançar encara res. Si el Guardiola va insistir tant en fitxar-lo, per alguna cosa serà. Tampoc entenc per què tarda tant en fer els canvis. I, enfocant-ho en el partit d'ahir, encara entenc menys que enviés a la banqueta a l'Ibra i mantingués a l'Henry sobre el terreny de joc. Però, bé, és igual. El Guardiola es mereix tota la confiança i més. Alguna explicació ha de tenir.

En fi, que no hem de patir, que segur que aquest any, amb aquest equip, repetirem molts èxits!

Una "hereuada"

L'alcalde Hereu ha anunciat, per sorpresa, que té la intenció de presentar la ciutat de Barcelona com a candidata als Jocs d'Hivern del 2022. La idea inicial és que a la capital catalana s'hi portin a terme les cerimònies d'inauguració i tancament i la pràctica de tres esports: el curling, l'hoquei gel i el patinatge. Tota la resta de competicions es disputarien al Pirineu. Altres poblacions com La Seu d'Urgell, Puigcerdà i Lleida o el Síndic d'Aran ja han donat suport a aquesta idea. Pel que fa als partits, CiU hi dóna suport, Esquerra en critica les formes i assegura que no és ara una prioritat i Iniciativa demana uns jocs "sostenibles" (pel Fòrum van dir el mateix...). La nefasta experiència del Fòrum, amb tota l'escandalosa especulació immobiliària que va generar i els deutes que va arrossegar, ens porta a desconfiar de TOTS. A més, hi ha diversos punts que generen recels:
1-Que s'hagi mantingut tant en secret. Sembla només una maniobra propagandística per a promocionar un alcalde que s'ha mostrat incompetent i incapaç per a afrontar els problemes de la ciutat. El personalisme de la presentació ha estat d'escàndol. No n'ha informat ni a la Generalitat ni als altres Ajuntaments. No hagués estat més normal una presentació conjunta més detallada i completa i no així a corre-cuita?

2-Pot ser una perfecta excusa per a buidar-nos les butxaques amb propaganda a tort i a dret. No en tenim prou amb el Visca Barcelona! que encara tocarà menjar-ne més.

3-Caldrà estar atents perquè amb l'excusa de preparar la candidatura el totxo pot tornar a campar lliurement. Hi ha el perill que es malbaratin els diners en operacions totalment prescindibles. En temps de crisi cal ser curós fins amb l'últim cèntim.

4-La distància entre la ciutat i els Pirineus. L'alcalde diu que això no és problema ja que en els darrers anys s'ha donat l'organització a ciutats potents (com Torí) una mica allunyades d'on es practicaven les proves. Ara bé, quina mena d'infaestructures tenim aquí a Catalunya? Les comunicacions en aquest país són clarament deficitàries i és un punt molt en contra. Caldria una reforma integral de la xarxa ferroviària i millores en la viària per a poder suportar tot el trànsit de gent que ens cauria a sobre. I això és una necessitat també pel dia a dia, no cal muntar uns Jocs per a començar-ho.

Barcelona té ara altres proritats abans que aquests Jocs. Tot plegat és encara extremadament embrionari. Caldrà esperar la concreció. Ara bé, vistos els últims esdeveniments, tinc por que s'acabi sumant un nou ridícul.

Frase estúpida del Conseller Nadal

Ahir al programa Àgora el Xavier Bosch va entrevistar el Conseller Nadal. Tot i que només vaig veure un minut d'entrevista (vaig topar amb el programa per casualitat), si totes les respostes van ser com la que vaig sentir puc afirmar que el el paper de Conseller va ser lamentable. El periodista li va recordar que, d'acord amb l'Estatut, la Generalitat ha de tenir la competència exclusiva en la xarxa ferroviària que es troba en territori català. Va afirmar, per tant, que el traspàs de Rodalies incomplia l'Estatut, ja que tota la infraestructura (vies, estacions, totes els reformes necessàries a la xarxa) continuava sota titularitat estatal. La resposta del Conseller semblava una burla: "És que en el que ens han cedit tenim la competència exclusiva". Ell mateix ho diu: en el que ens han cedit! L'article 140.6 diu que "Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d'acord amb el que estableixi la normativa estatal." Lamentablement, aquest redactat és tan ambigu i inconcret que permet al Conseller dir aquella estupidesa. Clar, si la infraestructura és de l'Estat, només tenim dret a "planificar i gestionar", pot raonar. Quina barra! Una nova mostra que l'Estatutet ribotat per prou feines aporta res de nou.

Avui, també, hem sabut que el govern espanyol no ha tingut en cap moment la intenció de cedir a les institucions i entitats catalanes la gestió de l'aeroport del Prat. El 51%, sempre, per Aena. El més trist, que el govern ha dit que troba aquesta proposta "un principi". Inici de què? Què passarà ara? Doncs que els polítics catalans, de cara a la premsa, faran grans declaracions dient que la majoria de la gestió és catalana o res. I, com sempre, a Madrid se'n fotran de nosaltres, els diputats catalans del PSOE al Congreso diran amén i ens quedarem igual. El Prat s'està quedant enrere davant el centralisme imposat per Aena. Si realment volem decidir des de Catalunya el futur de les nostres infraestructures, només hi ha una via: l'Estat propi. Ja està bé d'anar pidolant i no aconseguir res.

L'incendi d'Horta de Sant Joan, provocat!?

La detenció dels dos presumptes culpables d'haver provocat l'incendi a l'Horta de Sant Joan ha tornat a encendre el debat polític. En un primer moment, el govern, basant-se en un informe del Cos d'Agents Rurals, va assegurar que havia estat un llamp (faltava la "p", ja està arreglat; gràcies AhSe) el que havia causat l'incendi. Ara bé, tal conclusió no va convèncer a molta gent, sobretot de la comarca, que insistien que aquella tesi no podia ser certa. Es van queixar, fins i tot, de ser menystinguts i apartats. Fins i tot, l'alcalde de la població afectada ha afirmat que des de la Conselleria d'Interior li van demanar que canviés les seves declaracions. Doncs bé, finalment, sembla que aquests últims tenien raó. Les investigacions posteriors dels Mossos d'Esquadra els han portat a detenir dues persones que, per a més inri, resulta que havien estat contractats anteriorment pel govern per a netejar boscos. Tot i no ser bombers, els joves havien rebut formació sobre els riscos d'incendi al bosc. Per tant, resulta incomprensible que no avisessin a ningú després d'encendre un foc a terra que se'ls hi va descontrolar. Cal recordar que arran de l'incendi van morir cinc bombers de Lleida i un més va quedar greument ferit.
D'altra banda, tampoc trobo correcta l'actitud de l'oposició. CiU i PP s'han afanyat a dir que el govern "va mentir" i han demanat la dimissió del Conseller Baltasar. Jugar brut amb qüestions com aquesta no és forma de recuperar la confiança de la gent. Se'ls veu de lluny l'afany partidista. El que hi va haver en aquell moment no va ser un engany, va ser un error. El govern va dir allò que havien conclòs els agents rurals en un primer moment. Ara bé, el que sí és molt recriminable de l'actuació del govern són tres coses: primer de tot, tallar tota veu discrepant del territori. No es pot tractar de males maneres els que han sofert, sofreixen i sofriran les conseqüències de l'incendi en primera persona. Segon, no poden pretendre espolsar-se les culpes i carregar-ho tot sobre el Cos d'Agents Rurals. Cal recordar-los que els governs estan per a assumir responsabilitats i donar la cara davant dels problemes. I, finalment, que el Francesc Baltasar digués que s'havia assabentat per la premsa de la detenció dels dos joves és una nova mostra de la descoordinació i de la poca entesa dins del govern. Ridícul.

En fi, esperem que s'acabin de conèixer tots els detalls que van originar aquell incendi i, de pas, que els nostres polítics no ens sumeixin en un nou ridícul. Per ara, els costa estar a l'alçada.

QUIN INDRET ÉS (VI)?

Ja està publicada la resposta de la cinquena entrega del concurs Catalunya des del terra. Avui toca, doncs, la següent. El lloc a encertar és aquest:

Aquest cop, a diferència dels anteriors, no és cap capital de comarca. Donat que és més difícil, un parell de pistes: la localitat pertany al Berguedà i al capvespre de la vigília de Nadal celebren una crema de torxes anomenada Fia-faia.

¡Hable en castellano!

He canviat l'apunt que tenia previst escriure avui després de llegir aquesta notícia a través de l'enllaç d'aquest blog. El cas és el següent: dos agents de la policia espanyola obliguen a una persona que anava en bici a aturar-se. Després que aquest contestés en la seva llengua, és increpat amb un: ¿Podría hablarnos en castellano? En no fer-ho en un primer moment, van continuar amb un: No le ha dicho mi compañero que hable en castellano. ¡Pues hable en castellano! Però la cosa no va quedar-se aquí. Com podeu llegir, el tracte que va rebre no va ser ni molt menys l'adequat. Malauradament, aquest no és el primer cop que succeeix una situació semblant. Ni tampoc serà l'últim, per desgràcia, ja que no hi ha cap voluntat de racionalitzar a aquests intolerants. És el que passa quan els dos grans partits estatals tenen una concepció centralista i excloent de la diversitat. És el problema d'haver de suportar a una colla de personatges que creuen que hi ha llengües superiors a les altres. És la desgràcia de trobar-te enfront d'uns a qui els agradaria que tota llengua diferent a la castellana desaparegués del mapa del seu estimat Estat. Com a mínim, el que podem fer és donar a conèixer aquest fet perquè arribi al coneixement de la màxima gent possible. Actituds d'aquesta mena són intolerables i no les podem deixar passar.

Ens en podem sortir!

Com que avui és divendres i ja hem acabat de treballar, l'apunt serà optimista. És cert que la situació no està per a tirar coets. A més, els nostres governants s'han demostrat incompetents per a afrontar la situació.

Però cal ser optimistes i creure que, amb esforç i una mica de sort, les coses poden canviar:

I no ens preocupem tant per les petites coses, que de vagades en fem un gra massa de petites bajanades.

Molts nervis a can socialista

Els socialistes no ho veuen gens clar. Saben que aquest 2010 és molt probable que perdin la Presidència de la Generalitat i pel 2011 poden rebre una segona patacada amb la pèrdua de l'alcaldia de Barcelona. Es veuen totalment acorralats i utilitzen descaradament tots els mitjans per a provar de remuntar. Primer va ser el tema de l'Editorial conjunt. Tot seguit, el discurs institucional de Cap d'Any. Ara, el President s'ha adreçat a 200 entitats per a demanar "unitat" davant l'anunciada retallada de l'Estatut per part del TC. Amb altres paraules, prega que es limitin a seguir el que ell digui. A sobre, per si no en tenien prou amb el Cas Pretòria, aquest any ha començat amb una querella criminal contra l'alcalde de Mataró. Se l'acusa de delicte urbanístic per haver autoritzat la construcció d'un centre comercial en una antiga fàbrica declarada bé cultural d'interès local. I no només això: l'ex-alcalde del seu partit a La Roca del Vallès ha quedat també en evidència per una operació urbanística més que dubtosa. El 2004 va votar a favor de l'ampliació de l'edificabilitat d'uns terrenys dels quals el seu pare tenia el 3,61% de la propietat. I tot això, en un context de crisi econòmica que ha portat a 561.751 persones a l'atur. La seva desesperació és tal que arriben a l'insult. El Joan "crosta" Ferran, el personatge més lamentable de tota la política catalana, ha titllat als futuribles votants del Joan Laporta d'"incolors, càndids, crèduls i simplons". Tot aquest article és un escrit absurd i estúpid que denota, però, el seu gran nerviosisme. Tampoc no admet comentaris, no fos que ningú escrigués res en contra. Per acabar-ho d'adobar, dins del seu propi partit han sorgit disputes que han obligat a paralitzar el projecte de les vegueries. La nova ordenació territorial haurà d'esperar.
Per cert, si algú passeja per Barcelona i va a parar al Fort Pienc, al voltant dels Encants, veurà que a molts balcons hi ha penjades pancartes amb el lema "Volem un barri digne". Aquesta iniciativa, que va començar al Raval, s'ha estès ara entre els veïns d'aquest barri, cansats de la degradació que està patint aquella zona. En fi, que de problemes n'hi ha molts i els que ens governen semblen totalment incapaços de fer res per a resoldre'ls.

Els perills de la Cavalcada de Reis

Ahir vaig anar a la Cavalcada dels Reis a Barcelona amb unes personetes a qui encara els encanta i fascina la "màgia" d'aquests dies. Només començar, però, vaig sentir unes paraules per un megàfon que no em van agradar gens: "Visca Barcelona!". Més propaganda descarada en un dia com aquest?! Ara bé, la cosa no va acabar aquí. La segona caravana era del Grupo Godó. Els que la conduien van llençar caramels amb el logo dels seus diaris. Moltes caravanes, a més, tiraven "tazos" on constava ben gran la marca "Cheetos". Vam recollir també caramels amb el logo de la Coca-Cola. Que alguna empresa pretengui publicitar-se en un dia com aquest ho trobo vergonyós. Més que incitar-me a consumir res seu, em provoca l'efecte contrari: me'n treuen les ganes.

Un altre punt a destacar són les batalles per a arreplegar tot caramel que caigui. Ara bé, hi ha gent que es passa. Recullo una situació verídica d'un any anterior: un nen tot feliç caça un caramel a l'aire i una persona gran li pren, literalment, de les mans. El pare, adonat de tal robatori, llença una mirada assassina a la lladre. Aquesta, amb el cap cot i un filet de veu, diu:

-És que és pel meu nét... Que li agraden molt...

L'home, no convençut per aquella explicació, mira a dreta i esquerra i no veu que vagi acomanyada per ningú. Llavors, emprenyat, pregunta:

-I no està aquí el seu nét?

La dona, nerviosa, es pren un temps. Després d'un llarg Mmmmmmmmm..., respon:

-No, no... és que està a casa, malalt, pobret i vinc a recollir-li caramels.

-Aaaaah...

De seguida, en adonar-se que el pare no s'ho havia empassat, va fugir d'aquella zona amb un:

-Bé, ja n'he agafat molts. Adeú, adéu...

Uns instants més tard, en marxar, van veure la mateixa dona una mica més avall. Havia continuat, a un altre lloc, la cacera.

Un àrbitre de pena

Escric aquest post ple de ràbia i d'indignació. Avui el Barça ha sofert la segona (havia posat primera; un lector ho ha recordat) derrota de la temporada per culpa d'aquest personatge:

Repassem alguns dels múltiples errors que ha comès (si algú en recorda algun més, que ho escrigui; amb el cabreig que porto és el que he pogut recordar):

-Ha anul·lat un gol legal al Barça per una falta inexistent de l'Ibrahimovic.

-S'ha tragat un penal a favor nostre i en un no res el Sevilla marca el primer gol.

-Ha convertit una falta a fora de l'àrea en un penal que ha suposat el segon gol dels andalusos.

-Ha xiulat amb extrem rigor totes les accions dels jugadors blaugrana i ha estat escandalosament permisiu amb els del Sevilla. El cas de les faltes assenyalades a l'Ibra ja és d'escàndol.

-Ha perdonat l'expulsió al Palop per reiterades pèrdues de temps. A l'home només li faltava agafar-se una cadira i seure-s'hi una estona. No ha tingut cap problema, tampoc, amb el fet que els sevillistes s'estiguessin llargues estones sense posar la pilota en joc.

-No ha fotut al carrer al pallasso del Romarovic. Només per la seva patètica funció teatral en topar amb el Márquez mereixeria no tornar jugar al futbol mai més.

-Ha tingut una actitud fatxenda i prepotent amb els jugadors. Com alguns dels seus companys, desitja ser el protagonista i sortir als diaris per algun escàndol. I sí, és d'aquests a qui si els treus l'uniforme no es senten ningú. Quina ràbia de gent!

Un servidor no es creu que hi hagi algú tan extremadament llastimós com per xiular tan malament. Això d'avui ha estat un robatori. Les 6 Copes que el Barça va guanyar al 2009 han fet molt de mal. I uns quants sembla que s'han proposat esmerçar totes les seves energies i males arts perquè aquest any no es torni a repetir. En qualsevol altre lliga del Planeta, un col·legiat tan dolent no tornaria a arbitrar ni un partit d'Infantils. Ara bé, en aquesta lliga amb nom de banc encara rebrà uns quants copets a l'esquena.

El Laporta els espanta

El President Laporta ha anunciat que, si es presenta a les properes eleccions catalanes (no ha assegurat que ho faci, encara) serà mitjançant una plataforma pròpia. Tal intenció ha rebut immediates respostes dels partits polítics: des de CiU han dit que no valen "apostes poc consistents". No és que ells hagin demostrat ser-ho gaire, precisament. Els socialistes, de forma irònica li han donat la benvinguda "al club". El Joan Ridao ha criticat que el país no necessita "màrtirs". És que ha dit ell mai que sigui un màrtir? Els d'Iniciativa han exposat que hi ha "altres líders socials" amb coses més "interessants" a dir. Pot ser cert, però... com és que no poden fer-ho? Per què des del seu partit no els hi donen l'oportunitat d'expressar-se? Qui ha estat totalment fora de lloc ha estat la Mercè Civit, d'euia (la crossa d'Iniciativa). L'ha definit com el "Berlusconi amb barretina". En aquesta frase hi ha un doble intent de menysteniment. D'una banda, amb la comparació berlusconiana pretén titllar-lo de demagog i de trobar-se molt escorat a la dreta (té collons que ho diguin els mateixos que, en l'única parcel·la que governen, pretenen privatitzar-ho tot). Amb la col·locació de la barretina busca desacreditar la ideologia independentista. Aquestes respostes constaten, com a mínim, que temen la seva presència. Des del Reagrupament, pel contrari, se l'ha convidat a treballar plegats.
Cal reconèixer que l'escenari per a ell no és dolent. Els partits polítics actuals s'han guanyat a pols la famosa desafecció. La seva incapacitat per a afrontar els problemes de la gent, l'opacitat amb la que actuen i la sensació que ens prenen constantment el pèl (corrupció, informes inútils, polítics amb més de 15 i 20 càrrecs, sous d'escàndol, continu malbaratament del diner públic...) en són alguna de les causes. Des d'un punt de vista sobiranista, ni Esquerra ni CiU han demostrat tenir cap projecte per a fer-nos avançar i les seves constants claudicacions davant el govern espanyol de torn els han restat molta credibilitat. Per tant, la figura del Joan Laporta, mediàtica, coneguda, jove, amb empenta i capaç de suportar totes les envestides que li vénen de Madrid pot fer-se un lloc en aquest vell i enquistat mapa polític català. Ara bé, ha de tenir en compte que tot sol no anirà enlloc. Cal que al seu voltant reuneixi un equip de gent preparada i capaç. A més, el seu caràcter fort (d'altra banda també necessari per suportar tot el que li ha vingut a sobre)causa algunes antipaties. Si pot donar una imatge més tranquil·la i serena, guanyarà molt. Amb això no estic dient que el votaria (per raons òbvies; ja vaig exposar anteriorment la meva opinió), només que té les seves possibilitats. El que sembla clar, almenys, és que no farà el pas a no ser que ho vegi molt clar. La resposta a l'interrogant, abans de Setmana Santa.

QUIN INDRET ÉS (V)?

Després dels articles de principi d'any, una nova entrega del Catalunya des del terra. La resposta al lloc anterior ja s'ha publicat. Aquest cop el percentatge d'encerts ha estat inferior. Algú ha baixat fins a les Terres de l'Ebre quan el lloc en si es trobava al Pla de l'Estany. L'indret a descobrir és el següent:

Torna a ser una capital de comarca. Cada cop un pèl més difícils!

"Regals" d'Any Nou

El 2010 ha començat amb una sèrie d'actuacions des del meu punt de vista reprovables:

-13 independentistes de l'Alt Penedès (10 de Vilafranca del Penedès i 3 de Sant Pere de Riudebitlles) han estat imputats per a recollir signatures pel Dret a Decidir el mateix dia que es celebraven les eleccions espanyoles. És "curiós" comprovar com la justícia espanyola permet als anti-demòcrates manifestar-se durant la Consulta D'Arenys de Munt i prohibeix la recollida de signatures durant unes eleccions.

-El President Montilla va aprofitar el que hauria de ser el discurs institucional de Cap d'Any per a fer campanya del programa del seu partit. És a dir, que entre tots li vam pagar publicitat gratuïta en horari de màxima audiència. Una mostra de la desesperació del seu partit, que tem una forta derrota a les eleccions d'aquest any.

-A la Catalunya Nord ja no es podran celebrar els correfocs. L'estat francès s'ha negat a pressionar per a flexibilitzar la ridícula normativa europea que els prohibeix.

-El govern espanyol va acabar invertint en Catalunya menys del que marca l'Estatut, i el 2010 tornarà a fer el mateix.

-Aquest any ens tocarà pagar més impostos. Es penalitzarà tant l'estalvi com el consum, amb augments tant de l'IVA com de les rendes del capital. En plena recessió econòmica, pot ser un error. Com tampoc hagués considerat una rebaixa impositiva, ja que hi ha uns serveis socials que cal proveir, i més en temps de crisi. Més que preocupar-se en com escanyar-nos més, haurien d'esmerçar els seus esforços en optimitzar la més que costosa i sobrecarregada Administració estatal (podrien, per exemple, eliminar l'inservible Minsterio de Cultura, ja que les competències en aquest àmbit estan traspassades) o posar èmfasi en la inversió en sectors amb futur capaços de generar riquesa i ocupació a llarg termini.

-El que sí és un robatori és l'increment descomunal en els bitllets de Rodalies, i més tenint en compte que la inflació va ser del 0,9%. Aquesta no és la manera de promocionar el transport públic.

Malgrat tot, hem de ser optimistes. Aquest 2010 pot ser un any de grans canvis a Catalunya. Estarà a les nostres mans, mitjançant el nostre vot, canviar-ho.

Aquests són els fans del Sandro Rosell

Aquest 2010 viurem eleccions a Can Barça. D'entre els diferents candidats, em centraré amb el que duu més temps esmolant les eines per a abordar la Presidència: el Sandro Rosell. Recordem que aquest personatge va ser el primer en abandonar el Club de pressa i corrents a la primera que les coses no anaven del tot bé. Va demostrar, llavors, que no té cap problema en posar per davant les seves aspiracions personals al Club. A més, també vam poder constatar quant n'és de covard i oportunista. Amb ell al capdavant del Barça, perdríem aquells trets diferencials que ens han portat a l'èxit i hauríem de suportar un estil pràcticament calcat al del Florentino Pérez amb qui, per cert, manté una bona relació. Per a demostrar-ho, una pàgina web i un blog que porten el seu nom. El blog, com podeu veure, només té dues entrades: la de presentació i un "copiar i enganxar" d'una entrevista on només posa a parir al Laporta. Tot un prodigi de la constància. La pàgina web, ja és directament demencial. Aquí uns quants dels tristos 9 comentaris dels que desitjarien a aquest nefast i patètic personatge com a President del Barça:

-Ojalá salgas presidente. Es lo que necesita el Barcelonismo de cara a España i al mundo entero.

-Necesitamos un presidente que sepa fichar, no como Laporta que no hace nada mientras el Madrid ficha a jugadores de la talla de Kaka o Cristiano Ronaldo.

-Ánimo Rosell, que cuatro ligas i dos champions en siete años no son nada... Espero que quites la señera de la camiseta y la patrochada esa de unicef.

Això és el que podríem tenir si no surt escollida una candidatura que continuï el gran treball de la Junta liderada pel Joan Laporta. No cal recordar els grans èxits que hem obtingut: més copes que mai, reconeixement mundial, reforçament i estabilització de la situació econòmica, expulsió dels violents del camp... i tot això gràcies a un model basat en la promoció de la Pedrera i la vinculació amb el país. En Laporta ha estat molt valent, ha estat fidel al que creia i no s'ha arronsat davant la desproporcionada i ridícula allau d'atacs que ha rebut. La brillant tasca que ha encetat mereix continuitat.

El resultat de la nit de Cap d'Any

2.300 quilos de vidre i 70 quilos de material de rebuig recollits. 300 trucades al 061. 355 llaunes de cervesa i 34 ampolles de vidre decomissades. 12.000 gots de plàstic repartits. Aquest és el resultat de la nit de Cap d'Any a Barcelona. Tot el desplegament policial i en matèria de neteja té un cost que, recordem, hem de sufragar entre tots. D'una banda, sembla que, per desgràcia, aquesta mobilització és necessària per a evitar que una minoria de brètols no converteixin el centre de la ciutat en una mena de camp de batalla o abocador. De l'altra, és injust que haguem de pagar entre tots la diversió d'uns quants. En el fons, estem subvencionant la seva gresca. I d'això ningú es queixa? És realment imprescindible fer l'imbècil i destrossar el mobiliari comú per a començar l'Any? Tot allò públic, justament perquè s'ha finançat amb el nostre esforç fiscal, s'ha de tractar amb especial consideració. Els que diuen allò de "total, com que és de tots, puc fer-hi el que vulgui" no han entès (o no volen entendre, més ben dit) aquest concepte. Em sembla, a més, un atemptat a la convivència i una falta de respecte als altres. Per cert, algú hauria de recordar als de TV3 que a Catalunya hi ha més llocs des d'on emetre les campanades que la Torre Agbar! Quan a la resta del país es queixen del centralisme barceloní moltes vegades no els hi falta raó! Encara sort del Polònia, que va fer més amena l'estona anterior. En aquest cas, que cada any s'encomani al Toni Soler i companyia aquesta tasca és una rutina més que encertada. Aquí un vídeo dels que van recordar ahir:

Sé que potser no és un post gaire covencional per a començar l'any. Però mira, m'emprenya i em cabreja de mala manera contemplar com cada any succeeix el mateix i ningú hi para atenció. Bona entrada d'Any 2010 a tothom!