Hi ha por, molta por. A on treballo, a part dels delegats sindicals, NINGÚ, i quan dic ningú és NINGÚ, té previst anar a la vaga del proper dimecres. I mira que som unes quantes desenes. Jo tenia previst participar-hi, però fer-ho em deixarà en una situació de total indefensió. I més sense estar fix a l'empresa. Ho tenia molt clar però ara tinc dubtes. I com jo, alguns més es senten igual. Es troben sols. De fa molts dies que hi dono voltes. De la gent del meu entorn, tampoc ningú té intenció d'anar-hi. Els motius, diversos: uns, per aquesta por. No volen quedar com a marcats i, com aquesta nova llei abarateix l'acomiadament, tenen por de ser expulsats a canvi d'una miserable indemnització. O que l'empresa els putegi. D'altres es queixen dels sindicats. Aquesta vaga s'hauria d'haver fet fa molt i molt de temps, abans que el Congrés aprovés res. El paper dels sindicats en tot aquest procés ha estat més que lamentable. La raó de la seva covardia és clara: governa el PSOE. Si ho fes el PP, de ben segur, ja fa un any que l'haurien tirada endavant. Però, és clar, com governen els amics, toca no fer soroll. Sembla que hagin convocat la vaga per a complir l'expedient, perquè no quedava més remei. No entenen o no volen entendre que tant nefastos són el PSOE com el PP. No es diferencien en res. Però clar, uns van de progres i llavors cal tolerar-los de tot i més.Justament aquesta tardança, el fet que hi ha la sensació que independentment que s'hi vagi o no res canviarà, és l'altre motiu esgrimit per a molts per anar a treballar. Després, alguns funcionaris que conec m'han dit que, com se'ls ha reduit un 5% el sou, no volen perdre un dia més. Doncs bé, potser el que perdran per aquesta reforma serà uns quants dies de sou, la feina sencera. I, com passa a cada vaga, algun empresari ja ha avisat als seus treballadors que o es porten bé o se'n tornen cap a casa.
El problema de tot plegat és que, si ells veuen que tenim por, continuaran amb la retallada de drets que ja han començat. La propera, de ben segur, seran les pensions. Si en molts casos ja són una misèria, amb una nova reforma encara ho seran més. I sabeu què és el que em fa més ràbia? Que justament és la gent jove, a qui més ens afectarà aquesta reforma, qui menys es mou. Ni en volen a sentir a parlar del tema. Què ens està passant?
17 comentaris:
Tens molta raó, però molta gent pensa que és una vaga a destemps, i amb 4 milions d'aturats, ningú vol que el posin en la diana de ser el proper.
Per a mi és significatiu que un amic, delegat de CCOO a l'empresa on treballa, em digués que encara no entén el motiu de fer la vaga ara i també es queixava del funcionament actual dels sindicats.
Digueu tot el que vulgueu. Sempre trobareu motius i excuses, però si ara no hi ha una resposta contundent, ja ens podem preparar...
Salut!
bé, si vaig a la vaga ja puc anar fent les maletes, ningú m'ho ha dit, per suposat, però a la nostra empresa estem tothom així. O sigui que ...
Jo si en faré de vaga i la situació a l'institut on treballo és similar a la que dius de la teva empresa....la gent té por de perdre els euros d'aquell dia i no se n'adonen que ja els han perdut i no d'aquell dia sinó des del juliol i per secula seculorum ( trigarem anys i potser segles a recuperar el mateix poder adquisitiu) tothom cerca excuses diverses per no fer-la però tampoc proposem una cosa diferent...els sindicats al capdavall igual que els governs són el reflex de nosaltres si nosaltres no ens movem ningú es mou
Jo no la faré, més que res perquè la situació no està com per faltar... altre cosa és que els piquets em deixin passar cap a la feina.
Crec que aquesta vaga serà majoritàriament acompanyada per gent que hi ha aturada, que està molt emprenyada amb tot i que poden acabar fent alguna que altra destrossa, mentre hi tinguem alguna cosa per perdre tindrem por.
Això hem recorda la teoria del pèndol a la història. Durant un temps s'han estat aconseguint millores socials i ara les perdem i així continuarà fins que no tinguem res, fins que tornem a ser proletariat. Ara, la majoria està pendent de pagar els seus deutes als principals responsables de la crisi i principals defensors del neoliberalisme. Mentrestant jo no deixo de pensar en aquells milers i milers de persones que han dedicat la seva vida o l'han perdut per aconseguir drets que ara ens treuen. I total, perquè uns quants acumulin molta més riqueses de les que mai necessitaran per a viure com a rics
Sincerament? jo encara no sé què fer. Entenc que ens hem de queixar i lluitar, però el desencant és tan immens, tan insuperable actualment!
Jo tampoc penso fer vaga i no per por, si no per la segona opció: sindicats botiflers!.
I als amics funcionaris digue'ls que si agafen assumptes propis no els treuen diners... cony d'excuses barates!.
jo fare vaga i la meva empresa tambe ,pero l assumpte es molt complex
si Regne d España no hagues aprovat el famosd pack ,
retallada despido etc etc
el mes segur es que ara no pogues el pais colocar les seves emissions de deuda , personatges del gran capital ( Corte Ingles, etc etc que de normal ens odien... ) varen trucar a CIU apelant al seu sentit d estat i conminantlos a que s abstinguessin i aixis aprobar les mesures....
teorics i academics (economistes ) insisteixen en flexibilitzar el despido a espanya
segons sembla es el mes protegit d europa
A TU,T'INSPIRANT CONFIANZA AQUEST SINDICATS?....A MI GENS,SON UNA COLLA D'ALLIBERATS QUE COBREN DEL ESTAT,I QUE UN COP COBERT L'EXPEDIENT I FET EL "PARIPE"TOTS TAN AMICS I SENSA CAP COST ECONOMIC,SI EL GOBERN TINGUES AL DAVANT LA VELLA CNT.....POTSER SI QUE HAN CREURIA AMB L'EXIT D'ANAR A LA VAGA.
JUGANT AMB BCN.
La vaga l'haurien de fer fins i tot els empresaris. Ai, calla, que m'he passat. L'hauria de fer absolutament tothom, home! Fer-la no és fer el joc als sindicats, com diuen alguns (per aquesta raó, no fer-la és fer el joc al govern espanyol!).
La situació a Espanya és un absolut desastre, és espantosa. Fotre un cop de puny a la taula és el mínim!
veus, estic d'acord en una cosa. S'hauria de haver fet fa molt de temps.
Jo no la faré, però no per por. Sinó perquè em vaig emprenyar, i de valent, amb la repercussió de la vaga de funcionaris de juliol. Crec que ja ho he explicat en algun lloc. Em vaig sentir estafada per la resta de companys. Gairebé ningú la va seguir, molts van agafar dia de vacances o assumptes propis com a covards, molts van dir que ja farien la general.... La meva situació no és ni millor ni pitjor que la de molts altres, però estic cansada d'anar contra corrent. I em fan falta els diners. Avui els he dit als del sindicat que no aniria per aquests motius. M'ho respecten, però sé que no veuen justificat la meva postura. De fet, jo tampoc. Però no és per por. Quan cal, ja m'he arramengat prou i ho continuaré fent.
Això si, malgrat anar a treballar com una esquirol, a la tarda a la manifestació.
Aquesta vaga s'hauria d'haver fet abans de l'estiu,quan ho van fer públic.
Estic completament d'acord amb els motius de la vaga,però la meva situació s'enganxa en pinces i no en faré.El que cal fer és anar a votar!El vot en blanc no serveix per res i el no presentat encara menys.
Sigui el que sigui el seguiment final, està clar que qui sortirà perdent amb la vaga no seran pas els impulsors de la reforma laboral ni els empresaris. Els sindicats fa molt de temps que s'han quedat ancorats i han perdut el contacte amb la realitat. La seva situació és bastant més complexa de la que sempre es descriu, però el cert és que, efectivament, el retard de la convocatòria de vaga general els ha fet i segurament els farà molt de mal.
Finalment la por està vencent. La por i la telebrossa. Aquest país està madur per reventar del tot els drets socials dels treballadors i a poc que els de a dalt ho vegin al cent per cent clar, així serà.
Alyebard: que és una vaga a destemps és del tot cert. I tal com estan les coses, molts no volen arriscar. El Porc Senglar: fins i tot ells mateixos ho reconeixen! Francesc Arnau: em temo que aquesta resposta contundent no existirà. Clidice: a la teva i a massa empreses estan igual! Elvira FR: tenim uns polítics i uns sindicats que viuen a costa d'aquests polítics incompetents. Doble drama. Jordi: llavors caldrà estar-los agraits... garbi24: és normal que els aturats es mobilitzin. Són els més afectats per aquesta situació. Jordi: estem fent un retrocés pel que fa a drets socials molt perillós. Això només és l'inici i cal una resposta contundent per a aturar-ho. elur: nnormal que estiguis desencantada. Fes el que creguis més convenient. Txisky: ja els hi diré! Super Felí: ens volen vendre el que no és. Hi ha una quantitat de gent en treballs temporals, obra is ervei i altrs històries que fa por. No veig aquesta protecció per enlloc. Estan buscant excuses per a justificar aquesta agressió contra els nostres drets. Jugant amb BCN: no, no m'inspiren cap confiança, com tampoc ningú de govern espanyol. rits: i segur que molts dels que van dir que anirien a la general tampoc ho faran. És normal que estiguis enfadada per aquests precedents. maria: la millor manera de castigar aquesta colla d'impresentables incompetents és anant a votar i, evidentment, no escollir-los a ells. Senyor Merdevalista: la reflexió final de la telebrossa i la maduresa és per penjar en una gran pancarta a tots els racons del país. Ens estan fotent de tot i sembla que molta gent visqui en una altra realitat. I així, davant aquest passotisme, aniran fent.
Publica un comentari