Una resolució inútil

CiU, Psc-PSOE, Esquerra i Icv-euia van votar una reolució on demanaven al Tribunal Constitucional que es declarés incompetent per a decidir sobre l'Estatut. A més, també, n'exigeixen la seva reforma. És evident que el TC no té cap legitimitat política, moral ni legal per a sentenciar l'Estatut. No en té de política perquè tots els seus membres han estat escollits a dit pel PSOE i el PP. Es vulnera, així, un dels prinicpis bàsics de la democràcia, la separació de poders. Moral, perquè allò que vota un poble no ho poden canviar 12 funcionaris escandalosament polititzats i partidistes. I legal, perquè després de morts i recusacions, hauria d'haver-se reformat. Amb tot això, em pregunto: servirà de res aquesta resolució? No. I no servirà de res perquè PSOE i PP la menysprearan, com tot el que ve de Catalunya. Consideren el nostre Parlament com un simple ens regional les lleis i resolucions del qual es poden trepitjar perquè ells són "l'Estat" i ells manen. I d'això en són perfectament conscients tots els que van votar ahir aquell paperet. Estem, doncs, davant d'una nova falsa i inútil escenificació amb la pretensió de fer-nos creure als ciutadans que es preocupen pels nostres interessos i ens defensen com cal.

Esquerra, tot i votar el text, no l'ha firmat. El seu argument, que com que no havien votat favorablement l'Estatut, no ho podien fer. Ara bé, per a evitar trencar la "unitat" catalana no hi podien votar en contra. Quanta fe! Amb això passarà com amb l'Estatut. El 2005, quan aquests partits el van aprovar al Parlament, tot eren petonets, abraçades, felicitacions i promeses d'unitat. Pocs dies després, l'avui President Montilla va córrer a presentar esmenes contra el text (sí, abans i tot que el PP, va ser el primer). Durant la negociació, com sempre, la federació catalana del PSOE es va posar a l'altre cantó de la taula al costat del seu partit i en contra de Catalunya. Els d'Iniciativa van desaparèixer a l'espera, com sempre, de dir "Sí, amén" a allò que decidís el PSOE. A Esquerra, limitats per la por a trencar un tripartit que va acabar petant igualment, també van romandre al marge. CiU, llavors, es va trobar que tenia dues opcions: o plantar-se i negar-se a acceptar el ribot del PSOE (dur, fort i cohesionat, sense cap fracció interna) o acceptar les engrunes i resignar-se a tenir un Estatutet. Van escollir la segona, a canvi de la promesa del ZP (aquest home menteix més que parla) que governaria a Catalunya el partit que més vots aconseguís. I res. Ells sense govern tot i guanyar les eleccions i els catalans amb un Estatutet de pena. I això del TC acabarà igual: quan toqui votar al Congreso, serem testimonis de com aquesta resolució acabarà en paper mullat.