Una vaga contra el català

El Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya han convocat una vaga pel proper dilluns que provocarà el tancament de 72 cinemes (522 sales) arreu del país. El motiu: mostrar la seva oposició a la nova Llei del Cinema que estipula per al català una presència del 50% a les sales´(actualment és només d'un 3%). Per començar, és bo saber qui hi ha al darrere: principalment el Grup Balañá i Cinesa (aquí la llista). Els primers són part del residu franquista que encara queda a Catalunya. Durant el franquisme van fer caixa amb el negoci dels toros i a les darreres eleccions van subvencionar generosament el partit ultra-nacionalista espanyol Ciudadanos. Argumenten, falsament, que la justa presència del català al cinema provocarà una disminució del públic. Evidentment, s'equivoquen. En primer terme, cal recordar que ja fa temps que a les sales de cinema cada dia hi va menys gent. Principalment, per dos motius: per la facilitat de descarregar-se pel·lícules via Internet i per l'abusiu preu de l'entrada. A més, aquesta Llei preveu inversions importants amb l'objectiu de revifar i dinamitzar aquest sector. Per tant, aquesta excusa no val. Segon, la major presència del català pot provocar just l'efecte contrari: un increment del nombre d'espectadors. Tenir la possibilitat per primer cop de poder veure qualsevol pel·lícula en català pot animar a molta gent que no anem al cinema normalment a fer el pas. Així doncs, oposar-se a aquesta llei (que rebrà, a més, el vot favorable del 88% dels parlamentaris catalans) és defensar una situació injusta heretada de l'època franquista. Només cal veure els que aplaudeixen aquesta actuació: C's, PP i UPyD. Misèria anti-catalana que desitjarien l'extinció completa de la llengua catalana. A tot això, s'hi suma la pressió de les distribuïdores, que han obligat als Verdi a secundar la vaga.

La resposta per part de la gent no s'ha fet esperar. Ja hi ha diverses iniciatives en marxa, com la d'aconseguir una presència massiva als cinemes oberts el dilluns o el de fer cua davant el Cinema Comèdia el dimecres vinent i, en comprovar que no hi ha cap pel·lícula en català, demanar el llibre de reclamacions. Almenys, el proper dilluns ja sabrem una cosa: a quins cinemes no hem de tornar.