Al President li cal una xuleta

Per a acabar l'any, un vídeo que exemplifica la total inoperància dels que ens governen. En un primer moment, en veure'l, vaig voler creure que era un muntatge. Sembla, per desgràcia, que va succeïr de veritat:

Lamentable. Tarda quasi dos minuts per a copiar les poques línies que li havien escrit anteriorment. És un ridícul a l'alçada del que va fer quan va assegurar que la cançó de la seva vida era Mediterráneo, "del Lluís Llach". Al final provoca que un acabi sentint vergonya aliena. Queda demostrat, un cop més, que si no té un paper on agafar-se per prou feines és capaç d'articular res. El proper 2010 tenim l'ocasió de canviar-lo. No podem desaprofitar aquesta oportunitat! Molt Bon Any Nou a tothom!

Trens sense vies

Nova enganyifa. Ahir va tenir lloc la firma del "traspàs" del servei de Rodalies, que va ser qualificat pel Conseller Saura com a "històric". I sí, té raó. És una "històrica" presa de pèl. Amb aquest "genial" acord, la Generalitat podrà decidir els horaris, tarifes, recorreguts i informació al client. Ara bé, TOTA la infraestructura (vies, estacions, manteniment...) continuarà en mans de l'Estat. De què servirà, doncs, poder disposar de nous trens si la infraestructura sobre la que es desplacen continua en aquest estat lamentable?! Per a decorar-ho una mica, ens han venut com un gran guany que l'Estat haurà de sufragar el dèficit d'explotació dels Rodalies, que s'ha estimat en 117 milions d'euros per l'any vinent. Ara bé, obvien un "petit" detall: que dels 4.000 milions d'euros promesos per a modernitzar la xarxa, al pressupost estatal de l'any vinent no hi figura ni un. Un altre element que s'ha volgut considerar com a positiu és el fet que a partir del 2011 la Generalitat tindrà la potestat de canviar d'operadora i foragitar la gran merda de la Renfe de les nostres vides. Per començar, ja ens l'han endollat pel 2010. Però ara pensem: quin operador voldrà donar un servei sobre unes línies en un estat tan lamentable? Quines garanties tindran si el govern català no té ni veu ni vot en la modernització de la infraestructura? A més, com a "regal" final, Renfe ha decidit incrementar un 7% el preu dels bitllets de Rodalies.

El desastre, però, no acaba aquí. Aquest acord arriba 2 anys més tard del previst i no inclou els trens de mitja distància, que s'hauran de negociar en una altra tanda. El període estimat per a complir aquesta disposició de l'Estatut: el 2012. És a dir: fins d'aquí almenys 3 anys haurem de continuar amb uns trens totalment obsolets, alguns dels quals van entrar en funcionament el 1975. Un tren no té portes automàtiques i un altre circula amb un vagó menys. Autèntica ferralla. El propi Conseller Nadal ja ha dit que ningú esperi "miracles" gràcies a aquest "traspàs". És que no s'ho creuen ni ells! Després de tot això, encara hi ha algú que cregui que aquest ha estat un bon acord?

Frases mítiques del Joan Herrera

El passat cap de setmana el PSOE-riódico va dedicar l'entrevista al candidat d'Iniciativa a les properes eleccions catalanes. Per a fer-nos una idea de quin personatge es tracta, analitzem algunes respostes que va donar:

-Quan m'enfado, m'enfado. No sé aparentar el que no sóc: doncs ja s'hagués pogut enfadar algun cop al Congreso i no regalar els seus vots al PSOE.

-Jo algun porro vaig encendre, com tothom: desesperat intent de no perdre una part dels seus votants?

-Puc haver pecat d'ingenuïtat: "puc haver", diu? Ho dubta?

-Vaig ensenyar als del PP a portar una pancarta: podria dedicar-se a la decoració interior, doncs. Potser tindria més èxit que en la política.

-Tornava de la cimera de Copenhaguen molt tocat. Ha estat la pitjor decepció d'aquest final de dècada: ha tingut poques decepcions en els darrers 10 anys i/o era l'únic ingenu que es pensava que d'aquesta cara i contaminant cimera en sortiria algun acord vinculant.

-M'he saltat el límit de velocitat, però poquet: incomplint les seves pròpies lleis bandera? Quin exemple dóna? Ja ha pagat la multa?

La millor de totes, però, és aquesta:

-El tripartit ha valgut la pena. Catalunya ara és diferent.

Pànic aeri

L'intent d'un jove nigerià d'atemptar en un vol de la companyia Northwest Airlines que feia el trajecte d'Amsterdam a Detroit ha reobert el debat de la seguretat als aeroports. Tot plegat ha estat molt estrany. Per començar, el pare del noi va advertir a l'ambaixada dels Estats Units a Nigèria de la possible radicalització del seu fill, però no se'l va incloure dins de la llista de persones sense dret a volar. Cal remarcar que no és una persona que provingui d'una família amb una situació econòmica difícil. Tot el contrari: el seu pare és l'ex-president d'un dels bancs més importants de Nigèria. També sembla increible comprovar com el presumpte terrorista va poder passar els controls de seguretat existents sense cap problema. És que, a més, no duia poca cosa. Anava equipat amb prou explosius com per haver obert un gran forat a l'avió. No es va poder detectar? El dia següent, és clar, els controls als aeroports es van extremar. Per televisió un tripulant va denunciar que se'ls tocava "sense cap pudor". Per acabar-ho d'adobar, en un avió que cobria la mateixa ruta es va estendre el pànic. Els tripulants van increpar a un altre nigerià que havia passat massa temps al lavabo, fet que va portar al pilot a demanar ajuda d'emergència per "comportament sospitós". Finalment, sembla que no era res (potser un mal de ventre). Amb tot, els mateixos que van dir que l'11-S va ser una acció orquestrada pels propis Estats Units, potser també hi veuran un complot. Al final, un ja no sap què pensar.

Parlant d'avions, no em puc estar de comentar les declaracions del president dels empresaris (perquè veiem de quin peu calcen alguns): "Si jo hagués vist la situació de l'empresa des de fora, no hauria triat Air Comet per a volar". Fantàstic! Inútils com aquest i els que li donen suport i riuen les gràcies són els que ens han portat a aquesta crisi. A veure si la denúncia per estafa tira endavant i el foten allà on es mereix.

Mediterráneo, del Lluís Llach

Aquesta ha estat la resposta del President Montilla a una pregunta d'un periodista de Punto Radio, qüestionat sobre quina era "la cançó de la seva vida". Comença amb un: "Ui, en la vida d'una persona no hi ha una cançó, hi ha moltes cançons", com fent-se l'interessant. El seu to era com nerviós, es notava que no s'hi trobava còmode. Finalment, armat de valor, contesta: "Sempre m'ha agradat Mediterráneo, del Llach". Aquesta patètica resposta venint del President del país denota diverses coses:

1.Que no ha escoltat mai ni el Lluís Llach ni el Joan Manuel Serrat.

2.Que al concert final del Lluís Llach a Verges hi va anar per a figurar. Hagués pogut deixar la seva entrada a algú que l'hagués gaudit de veritat.

3.Que si no té escrit en un paper allò que ha de dir es troba més perdut que un elefant enmig del desert.

4.Que el seu coneixement sobre la cultura del nostre país és molt baix.

5.Que menteix. O no té "cançó de la seva vida" o, senzillament, no escolta música. O sí té "cançó de la seva vida" i pel que sigui no vol dir quina és i s'inventa una amb la que pensa que quedarà bé.

Aquí l'instant fatídic. Com podeu comprovar, no és cap innocentada. Per a compensar tal desastre, el final del l'últim concert del Lluís Llach a Verges. Segur que President no deuria cantar.

Més corrupció a Barcelona?!

Fa poc més de dues setmanes, es va procedir a la detenció del cap dels serveis tècnics de l'Ajuntament de Barcelona per presumpta corrupció. Se l'acusa de concedir llicències per l'obertura de locals turístics a llocs que no complien els requisits a canvi de diners quan exercia tals funcions a Ciutat Vella. La setmana passada, a més, es va saber que el bipartit municipal ja sospitava del detingut quan li van donar un alt càrrec de responsabilitat en matèria de llicències. L'excusa del govern, lamentable: que no volien entorpir la investigació. I per això han de permetre que continuï actuant irregularment?! A més, propis membres socialistes es van contradir: mentre el Carles Martí va afirmar que la decisió s'havia pres de forma conjunta amb el jutjat que investigava el cas, el Ramon García Bragado ho va negar. Però la trama no acaba aquí. Aquesta detenció podria tenir relació amb les que van tenir lloc el passat mes de març arran de la investigació dels prostíbuls Saratoga i Riviera. I és que tots tres funcionaris detinguts van treballar junts durant uns quants anys al districte de Ciutat Vella. Recordem, també, que en aquest districte és on més problemes han hagut de sofrir els veïns degut a l'obertura de locals molestos. Ara sabem el motiu de tot plegat: la presumpta corrupció dels funcionaris de l'Ajuntament i l'extrema passivitat dels que (mal)governen la ciutat. A la mateixa Barcelona, els socialistes es van quedar sols defensant l'augment del 2% en la T-10. En plena època de crisi econòmica i congelació de preus (i per tant, també de salaris i pensions), pretenen tornar a augmentar els preus. Però què s'han cregut?! Com es nota que no l'agafen mai!

El Papa pel terra

Sens dubte, una de les imatges del dia d'ahir va ser aquesta:

En plena Missa del Gall, una noia va fer caure el Papa després de saltar la tanca de seguretat (bé, això de "seguretat" s'hauria de fer veure) i llençar-se sobre ell. Els seus guardaespatlles, tot i evitar que s'abracés a ell, no van poder frenar l'ímpetu de la seguidora i durant el placatge van caure tots al terra. Segons la Guàrdia Suïssa, la dona tenia problemes mentals (ostres, com en el cas del Berlusconi; quina casualitat!) i per això l'han ingressada en un centre sanitari. Ja havia intentat l'any passat. sense èxit, apropar-se a ell. Bé, són els inconvenients de tenir una multitud de fans tan entregada! En el següent enllaç podeu veure la seqüència de l'acció en diverses fotografies. Brutal!

Recordant Francesc Macià

En un dia com avui, fa 76 anys, va morir el President Macià. Aquest any, a més, fa 150 del seu naixement, fet que s'ha aprofitat per a recordar la seva figura mitjançant diversos actes emmarcats en l'anomenat "Any Macià". Ahir, aprofitant aquestes dates, representants del nostre govern es van desplaçar a Vilanova i la Geltrú per a cloure'l. D'aquest acte, m'agradaria analitzar les parules del President Montilla. Per començar, va destacar "l'anhel d'autogovern" de l'Avi. Que no sap que era independentista, Macià? Millor amagar-ho, no? Si ara resultarà que era un autonomista com ell! El pitjor, però, va ser quan va intentar apropiar-se de la seva figura. Va recordar el catalanisme d'arrels populars del traspassat President (fet que és totalment cert) i va assegurar que el seu govern es sent "continuador" de la seva obra (afirmació del tot falsa). No és el primer cop que els socialistes perpetren intents semblants d'apropiació. Ja ho van fer amb el President Companys, la imatge del qual van col·locar sota les seves sigles. Una aberració. Els temps que van haver de viure totes dues figures no es poden comparar amb els actuals i ningú pot tenir la barra de pretendre buscar similituds amb ells. Els va tocar viure uns temps extremadament complexes, turbulents i convulsos que no es poden comparar amb els actuals. A més, vista l'actitud dels actuals polítics, dubto moltíssim (directament, descarto) que cap d'ells hagués tingut la valentia, tenacitat i energia que tots dos van demostrar. Com a exemples, els següents tres discursos: el de la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril del 1931, el de l'Estat Català el 6 d'octubre del 1934, i el de la victòria del Front d'Esquerres el 16 de febrer del 1936.

El Tió, a la BBC

Tal com es va proposar fa uns dies, avui penjo la fotografia del Tió.

He vist que en alguns blogs s'ha seguit aquesta iniciativa. Moltes gràcies! He anat trobant aquests enllaços. Si algú més s'hi ha afegit, ho pot fer saber, que sempre fa il·lusió i els inclouré per aquí. Per cert, parlant del Tió, al portal Vilaweb hi ha penjat el següent tall d'un programa de la BBC on es fan ressò de l'existència del Tió i del Caganer. La conversa, realment, molt bona! Se'n fan creus!

Aprofito l'avinantesa per a desitjar molt Bones Festes a tothom!

Els "grans amics" d'un ex-alcalde

L'ex-alcalde de Santa Coloma de Gramenet i el seu entorn ha organitzat una "col·lecta ciutadana" per a poder pagar la fiança de 500.000 euros imposada pel jutge. El seu objectiu, diuen, aconseguir que tal personatge pugui passar les festes nadalenques amb la seva família a la seva "caseta" que té al Turó Park. Què bonic! Encara em cauen llàgrimes dels ulls davant de tanta solidaritat! Doncs mira si té bons "amics" i desperta simpaties que en un dia ha aconseguit reunir 400.000 euros. La resta ja l'aconseguirà la família, que la casa és gran. Qui no voldria tenir uns "amics" com aquests?! L'advocat diu que han estat "molts ciutadans" de Santa Coloma que han fet "petites donacions". I què més! Ens pren per rucs? Per cert, entre aquests "amics" hi ha regidors socialistes que cobren el seu sou dels impostos dels ciutadans. Així, resulta que es posarà en llibertat gràcies als diners dels contribuents a una persona que justament se l'acusa de robar aquests diners. Igualet que en el cas de l'ex-regidor Dobarco. Ni "aires nous" ni punyetes. A Santa Coloma res ha canviat. Continuen governant els mateixos.

Afegit posterior: el Bartu ja ha sortit de la presó i el propi Miquel Iceta ha reconegut que militants socialistes han contribuit a pagar la fiança. Sense comentaris.

Afegit 2: en sortir de la presó, ha tingut la immensa barra de demanar per a la nova alcaldessa el mateix suport que ell ha rebut. Tindrà cara! Serà cínic! S'ha mostrat, també, agraït als companys de partit que li han pagat la fiança (no els hi ha calgut ni aval bancari). Entre ells, hi ha el President de la Diputació de Barcelona, el mateix que el 2007 acumulava fins a 20 càrrecs. Quina colla!

QUIN INDRET ÉS (IV)?

Ja s'ha escrit la resposta de la fotografia anterior. La majoria, un cop més, ha encertat de quina població es tractava. Doncs aquí la quarta entrega del Catalunya des del terra. La localitat a endevinar és aquesta:

Aquesta vegada no cal cap pista, veritat?

Desastres dels darrers dies

-El president de la FCF, el Jordi Casals, està que trina. Ni tan sols la presència del Johan Cruyff ha servit per animar la venda d'entrades, bàsiques per a quadrar el pressupost d'una Federació que no arrossega una situació econòmica gaire bona degut a la pèssima gestió dels anteriors mandataris. Tal és la seva desesperació que ha dit que si el Camp Nou no s'omple "potser haurem de mirar això de la nació catalana". S'ha equivocat. Només cal comprovar què va passar fa dos diumenges. El problema és que per molta Argentina, Cruyff, Maradona, Messi o Puyol que es porti no deixa de ser un partit amistós. Ell mateix ho va presentar com "una gran festa". I el que passa és que els catalans, de festes n'estem tips. A més, el mal temps no està ajudant gens. Molts preferiran mirar el partit tranquil·lament des de casa. Segur que, si fos oficial, la resposta seria molt millor.

-Els sociates han tornat a carregar contra TV3 i fins i tot han posat en dubte el càrrec de la pròpia Mònica Terribas. En qulsevol país democràtic el Joan Ferran ja estaria inhabilitat.

-Els mateixos socialistes han col·locat publicitat seva, descaradament, a un CAP de Lliçà de Vall. És que no tenen vergonya? El culpable d'això hauria de ser expulsat fulminantment.

-La falca del PP contra el català és tan fastigosa i insultant que podria ser denunciada com incitació a la violència (contra els que ens expressem en català) o per atemptar contra els drets humans. Encara algú es creu que no són anti-catalans?

-Una escriptora anomenada Mercedes Salisachs ha afirmat que el català no va ser perseguit durant el franquisme. Tres quarts del mateix que en l'anterior cas.

-La Cimera de Copenhaguen ha acabat sense cap acord vinculant. Un gran fracàs. Tanta faràndula per a res, com era d'esperar. Per acabar-ho d'adobar, la delegació catalana va fer el ridícul. Com que no som un Estat, una part de la delegació va haver d'acreditar-se com a ONG i, després de set hores de cua sota un fred glaçant, van haver de marxar.

Algú recorda algun més?

Les corrides, a casa

Per segon cop en una setmana, Catalunya ha despertat l'interès de la premsa internacional. Aquest cop, per la votació sobre si s'acceptava a tràmit o no la ILP contra les curses de toros. Abans de tot, dues coses: el que es va votar l'altre dia no va ser si s'estava en contra o a favor de les curses. Senzillament, es debatia si es tramitava per a debatre-la al Parlament. Per tant, que hi hagués 59 diputats que es neguessin a debatre una iniciativa ciutadana que va recollir 127.500 signatures diu molt poc del seu suposat caràcter democràtic. Segon, crec que és intolerable que fos una votació secreta (a proposta, per cert, dels socialistes). Els electors tenim el dret a saber què voten els nostres representants, per a després rendir comptes. Aquesta era la "transparència" que ens volien vendre? Els defensors de la fiesta s'escuden en motius que, al meu parer, no s'aguanten per enlloc. Comencen amb la història que és una tradició. També ho era al seu temps que al circ romà uns lleons es cruspissin esclaus. Continuen amb la martingala que tenen l'animal molt cuidat fins que arriba a la plaça i que no hi ha ningú que estimi més un toro que un torero. Tant els estimen que els torturen i els dessagnen fins a matar-los? Una forma molt "peculiar" d'estimar. Tot seguit treuen a relluïr un mot que els agrada molt: la llibertat. Que tothom és lliure de fer el que vulgui i que, a qui no li agradi, que no hi vagi. S'entén com a llibertat tota conducta que no vulneri cap dret de ningú. La tortura i assassinat d'un animal és evident que sí ho fa. Quan ja es troben nus davant l'estupidesa dels seus "arguments", ataquen dient que es vol abolir per ser una tradició espanyola. És cert que hi ha qui vol acabar amb aquesta infame tortura per la seva associació a l'espanyolitat. Com també que hi ha qui ho defensa només pel mateix motiu. Ara bé, hi ha gent catalanista i independentista pro-taurins. I, independentment de a què s'associï, és la tortura i assassinat d'un animal. Només això ja és prou argument. Les paraules d'alguns taurins emprenyats per la seva derrota han estat totalment fora de lloc. Si tant els hi agraden les corrides, que se les facin a casa. Almenys, allà dins, en un principi, no faran mal a ningú.

6!

Crec que no cal dir res més. Amb la victòria d'ahir, ens hem convertit en el millor equip de tota la història del futbol. I s'ha aconseguit practicant un joc fantàstic, despertant admiració arreu del Món, amb humilitat, amb més de la meitat de jugadors formats a la Masia i amb un cos tècnic també de la Casa. És que no podem demanar res més! Bé, si és possible, repetir-ho l'any que ve!

Salvem el Tió

Llegeixo consternat com un ésser gras, amb barba i cabells blancs i que porta un ridícul gorro al cap treu espai al nostre Tió. Passejant pel carrer, alguns balcons es veuen guarnits amb una imatge de tal personatge intentant arribar a dalt. Per a compensar la seva força mediàtica, des d'aquí es deixa anar una proposta: que des de la catosfera posem el nostre gra de sorra per a fomentar i donar a conèixer èl màxim possible el nostre adorable Tronc. La idea seria la següent: que el proper dia 24 col·loquem una imatge de qualsevol Tió a algun espai dels nostres blogs, sigui en un post o en un altre lloc. Podria ser una mena de "Tió Blocaire".Qui s'hi apunta?

P.D. Qui consideri absurda aquesta proposta , també ho pot fer saber.

Història al metro

Parada de Monumental (línia 2). Amb un sol bitllet, quatre persones travessen feliçment la barrera. A l'altra banda, tranquil·lament assegut, hi ha tancadet dins d'un embolcall de vidre una persona amb l'uniforme de TMB. Emprenyat, li dic:

-No has vist que n'han passat quatre?

L'home, sense moure's, mou el cap afirmativament.

-I no penses fer res?

Mantenint la mateixa posició, gira el cap de dreta a esquerra.

-Aneu a fer punyetes tots!

A la parada de Diagonal, just abans d'entrar, a les pantalles, sortia un missatge que deia: Viatjar sense bitllet et pot sortir molt car. Tot seguit, es mostraven les imatges d'unes revisores demanant bitllets dins del metro. On són? Sembla que demanin a crits que entrem sense pagar!

Números sobre l'Impost de Successions

A última hora i just el dia abans de posar-se a votació, els tres partits de govern van arribar a un acord sobre la rebaixa de l'impost de successions. Segons els seus càlculs, entre un 86% i un 95% dels contribuents quedaran exempts de pagar l'impost. Això pot ser o no veritat. Per començar, el valor d'un immoble a efectes de l'impost de successions es calcula: Valor cadastral*coeficient valoració-20% de la multiplicació anterior. La "gràcia" d'aquest càlcul és que el coeficient de valoració és un valor marcat per la Generalitat. És a dir, segons quin decideixin que sigui, pot ser que s'entri dins dels que han de pagar o no. Segon, hi ha una sèrie de costos d'acompanyament (notaria, registre, taxes municipals...) que no es podran evitar de fer front. Tercer, la rebaixa s'anirà aplicant per trams fins el juliol del 2011. Això vol dir que, segons quin mes s'hagi de tenir la desgràcia d'heretar, un es trobarà que haurà de fer front a un tipus més alt o més baix. Quart, s'ha fet sense tenir en compte l'opinió dels experts. La modificació de qualsevol impost no es pot fer de manera aïllada, sinó que s'ha de calcular tenint en compte quina és la previsió d'ingressos que s'obtindrà gràcies a les altres taxes. En aquest cas, s'ha estimat que la Generalitat deixarà d'ingressar entre 300 i 400 milions d'euros. Com equilibrar el pressupost? El que hem viscut aquí és un ball de números on hi ha un partit (Iniciativa) que ha volgut "marcar paquet" i fardar d'haver aconseguit unes xifres diferents de les que en un prinicpi es barallaven. I, cinquè, cal tenir present que les properes eleccions catalanes són el 2010. Segons quina sigui la composició del Parlament, aquest impost pot sofrir canvis substancials. Per tant, en no haver sorgit d'un gran acord, afegeix un punt d'incertesa sobre si finalment es mantidrà el que s'ha acordat. El que no es pot fer (com alguns diuen), en cap cas, és eliminar-lo. Tal competència recau (una més!) al govern espanyol. El que sí pot fer la Generalitat és pràcticament deixar-lo sense efecte.

Concloent, a dia d'avui, és molt complicat saber quanta gent es veurà afavorida per la reducció d'aquest impost. Ara bé, el que sí sembla clar és que ha estat una reforma pensada sobretot per a mantenir un equilibri entre els que governen i no s'han seguit gaire fil per randa criteris econòmics.

QUIN INDRET ÉS (III)

Avui la tercera entrega del Catalunya des del terra. La localitat anterior, un cop més, la va endevinar la majoria. Com que hi ha qui ha trobat massa fàcils els dos primers, aquest cop, ho posarem una mica més difícil:

Donada la seva dificultat, una pista: és una capital de comarca. Qui ho sap?

Les baralles del dia després

El dia després de les consultes ha estat marcat per dos fets: la discussió entre els impulsors d'Osona Decideix i la Coordinadora Nacional de Consultes i la ILP presentada al Parlament per l'alcalde d'Arenys de Munt. Pel que fa al primer punt, l'Alfons López Tena ha titllat de fracàs la participació fora de la comarca d'Osona segons, al seu parer, una mala organització. És cert que els resultats a Osona han estat força superiors als de la resta del país. També cal remarcar que aquesta és, segurament, la comarca més independentista de tot el país i era menys complicat (que no menys meritori) mobilitzar a la gent. Un altre punt de discrepància és el paper que han de tenir els partits polítics. Mentre que els primers aposten per implicar-los a l'organització, els segons volen que les consultes restin totalment al marge dels partits. D'una banda, sembla clar que quant més es sumi, millor, i que el suport logístic que poden oferir és important. Ara bé, també és normal que hi hagi una gran desconfiança envers els partits que ara ocupen els seients del Parlament. Fa res, hem vist, per exemple, com Esquerra retirava el seu vet als comptes de l'Estat a canvi de 20 miserables milions d'euros. O com, des de dins de CDC, es critica l'ambigüitat de l'Artur Mas en referència a l'autodeterminació. El punt on més probable és que l'encerti el López Tena és a l'hora de parlar sobre la consulta a Barcelona. El 25 d'abril sembla, a primera vista, massa a prop. A Sant Cugat, amb 70.000 habitants, després d'un esforç immens per part de tots els voluntaris la participació ha estat del 25,7%. Barcelona en té 1,7 milions. S'ha de muntar una infraestructura molt més potent que el de la població vallesenca i és obvi que ens trobarem amb tota mena de traves per part de l'Ajuntament. Sembla molt complicat organitzar-ho tot amb garanties en només 4 mesos. Evidentment, si finalment es decideix fer aquest dia, doncs a treballar-hi tots el màxim possible. Però tinguem en compte que els resultats poden no ser els esperats.
L'altre punt calent és la ILP. CiU i Esquerra ja han dit que la rebutjaran, pel que se sap que no tirarà endavant. Sembla, també, una acció un pèl precipitada, i més tenint en compte tot el tràmit administratiu pel que ha de passar. Hagués estat interessant que s'hagués intentat consensuar per a més tard. Però, un cop més ens trobem amb el mateix problema: la poca credibilitat dels partits. CiU i Esquerra s'han mostrat, com a mínim, erràtics pel que fa al seu sobiranisme. En definitiva, és clau que es recuperi la unitat, perquè s'ha demostrat que només així podrem tirar endavant un projecte com aquest.

Les consultes, un èxit

Quasi 200.00 persones van votar ahir sobre la independència. Percentualment, prop d'un 28%. Els que s'oposen a aquest exercici democràtic diuen que ha estat un fracàs. Tot el contrari: és un èxit. Un èxit perquè s'han tirat endavant al marge dels partits polítics, sense cap espai als mitjans, sense un cèntim, sense censos electorals, sense els espais gratuïts de propaganda electoral d'una contesa electoral normal, sense poder disposar de la majoria de col·legis electorals (s'han col·locat urnes fins i tot a garatges de particulars), sense cap debat a la televisió ni a la ràdio, sense cap equip d'estratègia electoral... A més, el fet que no fos vinculant pot haver provocat que més d'un es quedés a casa. També sembla que el fet d'haver-ho ampliat als joves de 16 anys ha provocat una disminució percentual, ja que potser són els que menys han anat a votar (molt trist, si és així). A cada campanya electoral els partits es gasten milions d'euros en campanya, surten cada dia (des del moment després de les eleccions anteriors; les campanyes en aquest país duren 3 anys, 364 dies, 23 hores, 59 minuts i 59 segons) a tots els mitjans de comunicació de masses, utilitzen aquells diaris afins per a fer-se propaganda, reben l'ajuda d'aquelles fundacions i entitats que han untat mitjançant subvencions públiques per a recollir vots... El desplegament és brutal. En aquest cas, l'esforç de tants i tants voluntaris ha aconseguit un resultat fantàstic. El que va succeir ahir a Catalunya és un cas únic a Europa, i així ho han entès molts mitjans d'arreu. És d'una gran transcendència i menystenir-ho és senzillament ridícul.
Pel que fa als resultats, destacar que el "Sí" va obtenir quasi 95% dels vots. El seguiment va ser desigual segons la comarca. Osona va liderar la participació amb un 41,1%, seguida per La Garrotxa amb un 38,4% i el Pla de l'Estany amb un 35%. A Sant Cugat, el municipi amb més habitants on es realitzava la consulta, el seguiment va ser del 25,7%. Aquí, els resultats de cada localitat. Sembla evident, doncs, que un gran moviment ha començat. El proper 28 de febrer tindrem la segona onada i el 25 d'abril, la tercera.

Les urnes, que treguin fum!

Segons l'organització, 121.500 persones han passat per les urnes abans de les 13h. Unes primeres dades, doncs, que inviten a l'optimisme i deixen entreveure una participació molt important. Els que encara avui insisteixen a dir que aquestes consultes no tenen valor s'estan quedant sense arguments. Demà, gent d'arreu d'Europa i del Món podrà llegir als mitjans que normalment compra que a Catalunya la societat civil, al marge dels partits i superant els impediments de l'Estat espanyol, s'hi han tirat endavant consultes sobre la independència. Diran que milers de persones s'han mobilitzat, des dels pobles més petits als més grans, per a superar un marc autonòmic que s'ha demostrat caduc. Diran que, fins i tot, gent nascuda fora de Catalunya que ha vingut amb la voluntat d'integrar-se hi han votat a favor. Perquè, qui té por de les urnes? Qui pot tenir por del que s'expressi de forma democràtica mitjançant un vot? Que vagin en compte els que s'hi oposen que potser es quedaran sols...

(La punxa del Jap, vinyeta publicada al diari El Punt el dia 13/12/2009)

Que no decideixin per tu! Vota!

L'aclaparador "Sí" a Sant Jaume de Frontanyà va obrir ahir la porta a la resta de 166 consultes que es celebraran avui arreu del territori. Les urnes s'han obert, tal com estava previst, amb absoluta normalitat i sense cap incident. Un indicatiu més del civisme, rigor i seriositat amb què s'està portant a terme tot el procés. Encara que alguns pretenguin menystenir-ho, és evident que hi haurà un abans i un després d'aquest dia. Només cal fer un repàs al seguiment que la premsa d'arreu d'Europa i del Món està portant a terme del procés. Desenes de mitjans, entre ells de tant prestigiosos com la BBC o Le Monde, estan donant a conèixer a l'exterior aquest extraordinari desplegament cívic. Aquest últim, fins i tot, va més enllà i ressalta que la Unió Europea ha de prendre en consideració els resultats d'aquestes consultes. Però aquest no és només un procés pensat de portes enfora, sinó que també està tenint importants conseqüències a nivell intern. S'està demostrant que es pot parlar d'independència i fins i tot votar sobre la seva conveniència amb total normalitat. Es treuen, així, certes pors o complexes que encara eren presents. Es respira un aire d'optimisme que contrasta amb el pessimisme i derrotisme habitual. A més, estem comprovant com persones que fa quatre dies eren defensores de la continuïtat de Catalunya dins de l'Estat espanyol avui es posicionen clarament a favor del Sí. La que més m'ha sorprès ha estat la del Joan Barril, destacat opinador socialista. Com també pot sobtar l'article del Jordi Barbeta, on assegura que hi pot haver un clamor a favor d'un referèndum independentista vinculant en poc temps. Perquè això és només l'inici. Els propers 28 de febrer i 25 d'abril moltes altres localitats, com Barcelona, Girona, Manresa, Igualada, Sabadell o Figueres celebraran consultes semblants al seu municipi. En acabar el procés, milions de persones hauran tingut l'oportunitat de votar. Mentrestant, els socialistes van fer ahir un patètic acte amb 22 alcaldes on defensaven la "constitucionalitat" de l'Estatut. De tant desorientats que estan ja no saben quina farsa organitzar. Bona senyal!

I recordeu que podeu seguir al minut els resultats de les consultes gràcies al giny que s'ha penjat a la dreta d'aquest blog i que tothom que vulgui pot penjar al seu. A votar, doncs!

La taca d'oli ha començat

Els contraris a l'exercici d'un dret democràtic com el de l'auto-determinació estan acollonits. Saben de la força d'aquestes consultes i és per això que fan tots els esforços per a intentar-les menystenir. PSOE i PP han coincidit a criticar TV3 per, al seu absurd parer, el tracte "sobredimentsionat" que la cadena ofereix a les consultes. És a dir, que des de la societat civil, sense cap mena de subvenció i al marge dels partits, es permeti a més de 700.000 persones votar sobre si volen crear un nou Estat no és un tema prou important perquè tingui un espai a la graella? Que se n'hagin interessat desenes de cadenes de tot el món, inclosa al BBC, no és trascendent? Per cert, quina "sobredimensió" hi veuen? Els socialistes han anat més enllà i han advertit que, amb aquesta iniciativa, no es pot "contaminar" La Marató. Pitjor que els de la Brunete. El govern espanyol també s'ha afegit a aquesta penosa tàctica i el propi ZP ha dit que no porten enlloc. No s'ho creu ni ell. Recordem que el mateix personatge va mostrar-se convençut que després d'Arenys de Munt no hi hauria cap taca d'oli que les estendria per arreu del país. El que avui ja ha començat a Sant Jaume de Frontanyà és la continuació d'un moviment que ens pot portar cap a l'Estat propi. Com a mínim, s'està posant l'independentisme al centre del debat polític i s'estan perdent pors, tabús i un cert derrotisme que s'arrossegava de fa molt de temps. Només cal veure els actes de tancament de campanya d'ahir. El que més ressò ha tingut va ser el celebrat a Vic (a Osona més d'un 90% de la població podrà votar) on el President Laporta va expressar, un cop més, el seu suport a les consultes i va demanar el Sí. Aquestes consultes, també, estan obligant els partits a posicionar-se. Des d'Iniciativa s'insisteix falsament amb la impossible via del federalisme, PP i PSOE (que ha arribat a recolzar-se amb La Falange per a intentar impedir-les) ja hem vist com les gasten, Unió se'n manté al marge i CDC, Esquerra, Reagrupament i les CUP s'hi mostren a favor. És imprescindible, però, que ningú vulgui atribuir-se el mèrit de l'èxit que ja està essent aquest moviment. És hora de treballar plegats i deixar-nos de partidismes. D'això en dependrà, també, que puguem esdevenir un nou Estat.

Qui pugui, a votar!

El proper diumenge, els empadronats majors de 16 anys de 170 municipis podran opinar sobre si estan a favor o no d'un Estat propi per a Catalunya (en l'enllaç tot sobre el procés) . La taca d'oli iniciada a Arenys de Munt s'ha estès ràpidament arreu del territori i arribarà, el proper 25 d'abril, a Barcelona. Que es celebri una consulta sobre la independència a la capital aporta una gran dosi de credibilitat i força a aquesta iniciativa. La prova més clara d'aquesta rellevància ha estat la reacció de tots els mitjans de comunicació. Quan hi va haver la consulta a Arenys, tota la caverna mediàtica (tant la favorable al PP com al PSOE) van muntar grans escàndols i van dedicar hores i hores a tot el que es coïa a la localitat maresmenca. En el fons, s'exclamaven falsament, perquè ho veien com un petit acte simbòlic que es celebrava a un petit poble de Catalunya que els donava el pretext perfecte per a escupir tot l'odi que duen dins. Ara, però, la cosa ha canviat. Tots callen. I callen perquè estan espantats, perquè veuen i entenen que va de debò. El dia 13 hi haurà 700.000 persones cridades a les urnes i el proper 25 d'abril, la consulta es celebrarà a la pròpia capital. El mateix passa amb La Falange. A Arenys van decidir muntar el seu patètic i ridícul espectacle, però ara s'han fet enrere. I això que la Conselleria d'Interior els havia permès concentrar-se el dia abans fins i tot al mateix Mercat de Vic (només això és motiu suficient per a demanar la immediata dimissió del Joan Saura; es pot ser més curt?). Però res, també han abandonat. Aquest cop, el PSOE tampoc ha contractat cap advocat franquista per a evitar-les i demà passat es podran col·locar les urnes a locals públics. Però han errat. I s'han equivocat perquè per molt que ho obviïn és impossible amagar que a 170 municipis es debatrà sobre crear un nou Estat en el marc de la UE. L'expectació sobre les consultes és tal que mitjans d'arreu del món hi enviaran corresponsals per a seguir-les. El que va començar a Arenys i continuarà diumenge és un procés molt potent que ens pot obrir les portes a esdevenir un nou Estat. Per molt que alguns apoltronats ho vulguin boicotejar, la dinàmica és tan potent que no hi poden fer res.
Per cert, per qui vulgui seguir minut a minut els resultats, des del Reagrupament s'ha creat un giny on s'actualitzaran cada 5 minuts els vots que es vagin comptabilitzant. A la dreta d'aquest blog ja hi està inserit, i tothom que ho vulgui pot penjar-lo al seu. En fi, el proper diumenge, qui pugui, a votar!

Pensament únic ecologista?

No fa pas gaire, el gran cataclisme era la desaparició de la capa d'ozó. Després van sortir estudis dient que reapareixia. Al final es veu que té cicles i ara creix i ara minva. Va passar igual amb el corrent del Niño. Cada dia menjàvem Niño i els desastres que havia de provocar. Després vam tenir la Niña, corrent parent de l'anterior. No sé si l'un i l'altra s'han fet grandets o què, però ara ja ningú en parla, pobrets.

Esclar, ara el gran desastre mundial és el canvi climàtic, que, justament ara, viu la cimera de Copenhaguen, arran de la qual (1) es produirà tant diòxid de carboni com una ciutat de 200.000 persones, (2) han anat a la capital danesa uns 150 jets privats, que, com que a l'aeroport no hi caben, aparquen a Suècia i van i vénen cada dia, (3) es llogaran 1.200 limusines (han hagut de dur-ne d'Alemanya), (4) els hotels dels delegats (i delegades), a 650 euros la nit, han preparat el menú Convenció sobre el Canvi Climàtic, que inclou vieires, foie i caviar, (5) el govern danès ha gastat 120.000 euros a preparar una conferència paral·lela per als alternatius i (6) 1.400 prostitutes oferiran serveis gratuïts als delegats (imagino que també hi haurà prostituts per a les delegades). Ah, me'n descuidava: la xifra de vehicles elèctrics o híbrids usats durant la cimera serà de... 5.
¿L'acció dels humans afecta el clima? Alguna influència hi deu tenir, sigui gran o petita. Ara bé, ¿cal gastar milions en cimeres sense resultats i que només són propaganda d'una causa? ¿Cal que les cadenes de TV passin (sense parar!) vídeos on sempre es dóna per fet que arriba el gran cataclisme? (Per cert, s'hi fan servir nens i ningú es queixa. ¿Per a segons quines causes, tot s'hi val?). Per què no tenen veu els que plantegen dubtes? Ja no només per conèixer les dues versions, base del periodisme, sinó per poder reforçar l'opinió pròpia. I, per què ningú es queixa d'aquest pensament únic?

(Article de l'Iu Forn publicat al diari Avui el dia 10/12/2009)

No acostumo a copiar i enganxar articles d'altres, però l'explicació sobre tot el circ de la cimera de Copenhaguen (com la majoria de cimeres sobre qualsevol tema) és perfecta. Grans escenificacions, grans titulars, i ni un sol resultat a la pràctica. Això sí! El cost a càrrec de les nostres butxaques!

Monegal, dimissió!

Fa uns anys vaig veure algun dia el Telemonegal. Al principi resultava graciós. Les seves llargues aturades mirant fixament a la pantalla li donaven tal carisma que dissimulaven els moments que es quedava en blanc. Al final, però, tanta aturada cansava. A més, durant les entrevistes, més que preguntar el que intenta és llençar alguna mena d'introducció per tot seguit tenir ell l'oportunitat de dir-hi la seva. Una opinió, per cert, que és del tot inamovible. Ja li poden donar 1.000 arguments contraris al que ell diu que continuarà creient el mateix. En aquest sentit recorda al Josep Cuní, l'altre intocable del món comunicacional català. El post d'avui ve arran d'una que em van comentar que va dir el passat dimarts i que ha escrit al seu blog. Criticava que al programa "Banda Ampla" els aficionats del nostre gran rival anessin vestits amb xandall i amb samarretes del seu equipot amb una bandera d'Espanya, i que a l'hora d'expressar-se cridessin de mala manera i que ho fessin en castellà. A l'altre costat, els aficionats blaugrana van tenir un comportament impecable. És "crosta nacionalista?", es va preguntar el savi. Bé, seria "Crosta futbolística", va acabar. Primer punt: hi ha algun aficionat del Madrid a Catalunya que sàpiga expressar-se en català? Un 1% i gràcies. Segon: negar la identificació Barça-Catalunya i Madrid-Espanya és senzillament enganyar. Si el propi Real Madrid va recollir el guardó d'"Embajador de España"! Tercer, al programa es va reproduir, excepcions a banda, el retrat d'una afició i una altra. Una pixada totalment fora de test, la seva crítica. Com l'article on ironitza sobre l'estada del Miquel Calçada a l'Uruguai. De pas, aprofita per a provar de ridiculitzar el Reagrupament, que suma punts. Crec que ha perdut totalment el nord. Per cert, tant que parla de crostes i resulta que la "crosta socialista" fa molt de temps que està incrustrada a BTV. I així van les audiències, que fan pena.

PECADORS!

Si has fet l'amor amb preservatiu. Si has gaudit d'ell sense tenir una finalitat reproductiva (pervertit, et dirà!). Si ets homosexual. Si estàs a favor de l'avortament (dins d'uns límits legals i en unes condicions determinades, és clar). Si no tens fills. Si, sense tenir cap relació amb ningú, vols adoptar. Si ets homosexual i vols adoptar. Si no vas a les manifestacions "per la família" plenes de gent que vesteix roba cara i que fa quatre dies prohibia tot dret de manifestació i associació. Si no vas a missa com a mínim un cop per setmana. Si ets ateu. Si ets agnòstic. Si no t'has casat. Si t'has casat pel civil. Si t'has fet parella de fet. Si t'has separat. Si t'has divorciat. Si vols que es tregui el crist penjat de la creu dels centres públics i concertats. Si no vols que a aquests mateixos centres s'hi imparteixi l'assignatura de religió (potser troba a faltar aquells temps en què s'obligava cantar el Cara al sol a les escoles). Si no has marcat una "X" a la casella de l'eslgésia catòlica en la declaració de la renda. Si ets independentista. Si estàs a favor de la immersió lingüística a les escoles catalanes. Si ets una o més d'aquestes coses, segons aquest personatge, ets un pecador: Ara bé: si ets filla d'un cap d'estat escollit a dit per un dictador i/o tens molts diners i vols anul·lar un matrimoni per l'església, cap problema! Ells t'ho concediran i t'ho perdonaran tot sense necessitat de resar 50 pares nostres ni res. Enllaço del mestre Josep aquest excel·lent vídeo que demostra els nivells paranoics als quals arriben alguns. Per cert, sabeu algun motiu més que et converteixi en pecador? Ho sou?

QUIN INDRET ÉS? (II)

Finalment, ahir es va donar a conèixer d'on era la fotografia de la primera entrega del concurs Catalunya des del terra (era força fàcil, la immensa majoria va encertar). Animat per l'alta participació, avui es presenta el següent capítol. La localitat a descobrir és aquesta:

Potser no és tan senzill com l'altre, però diria que queda prou clar... Evidentment, tot i no haver participat en la primera edició, es pot opinar en aquesta i en les següents. Si, total, tampoc es guanya res material! Ara bé, què hi ha més gratificant que la pròpia satisfacció d'haver-ho endevinat?

Internet o TV?

Miro molt poc la televisió. Últimament només m'assec davant del televisor quan juga el Barça, per veure la cerca de catalans del Miquel Calçada arreu del Món i algun cop per riure amb el Polònia i el Crackòvia. Res més. Tota la resta fa bastanta pena. A TV3 tenim les mítiques sèries d'El Cor de la Ciutat i Ventdelplà, que ja cansen. A les altres cadenes, tothom parla molt bé de House o C.S.I., però tampoc m'hi enganxo perquè no sóc gens de sèries. No sé, mira, no m'agraden, se'm fan avorrides i pesades. Tota la resta és, directament, escòria: sèries per a adolescents interpretades per gent que fa anys que s'afeita, concursos on escullen tants freaks com els és possible per a tenir teca sobre què parlar a tota la resta de programes de la graella del canal, espais de safareig on expliquen la vida de molta gent i on surten les misèries de cadascú... Al mateix nivell es troben els Telenotícies, la parcialitat de la majoria dels quals fa vomitar. A més, la TV és un mitjà passiu. No hi ha interacció amb l'espectador. Ens quedem embobats davant la pantalla i ens limitem a veure i escoltar el que uns personatges ens diuen. Perquè la tonteria d'enviar SMS no és participació, per molt que ens ho vulguin vendre així. És una enganyifa amb ànim de lucre que s'han inventat les companyies telefòniques amb la gran ajuda de les cadenes, que també es queden un pessic. En canvi, Internet és totalment diferent. Els que l'usem podem penjar continguts que poden ser vistos per gent de tot el Món, és un espai de llibertat on ens podem expressar sense restriccions i no tenim, per ara, cap censura a sobre amenaçant-nos. És molt més interessant el que s'escriu als milers de blocs de la catosfera que el que s'emet per TV o s'escriu en un diari. Internet, també, és un catalitzador de moltes iniciatives que mai s'exposarien en els mitjans tradicionals. D'exemples, n'hi ha cabassos. Els que hi participem som un element actiu, i d'aquí el seu gran creixement. És la màxima expressió d'un mitjà democràtic. I justament això espanta als qui tenen por d'aquesta paraula. Un exemple són els socialistes, amb el mentider i demagog del ZP al capdavant. La possibilitat que un govern pugui tancar webs o blogs per a suposats continguts irregulars és un atemptat a la llibertat d'expressió i un insult a la democràcia. Però bé, què es pot esperar dels que col·loquen alcaldes a dit, dels que han tingut i tenen dirigents a la presó per corrupció, dels que cada elecció usen la mentida i el vot de la por per a provar de guanyar o que s'inventen falsos tribunals per a retallar el que ha escollit un poble?

P.D.: He hagut de treure la barra de vídeo de la dreta perquè tota l'estona sortien quatre vídeos que no tocaven. Algú sap per què passa això i com solucionar-ho? Moltes gràcies!

Lladres al carrer

El nivell de mafiositat de la federació catalana del PSOE no té límits. Indignant és la darrera d'aquesta colla de xoriços: resulta que militants socialistes de Santa Coloma, inclòs algun regidor de l'Ajuntament, van avalar part dels 200.000 euros de la fiança de l'ex-regidor d'Urbanisme del mateix partit. El primer tinent d'alcalde ha tingut la indecència de dir que és un "comportament correcte" i que és normal tenint en compte la seva "relació d'amistat". És a dir: unes persones que reben el seu sou dels nostres impostos utilitzen aquests mateixos diners per a pagar la fiança d'un regidor que ha robat dels nostres impostos (en aquest cas, de la gent de Santa Coloma). Això és un "comportament correcte?" Aquests eren els "aires nous" que havia de portar la nova alcaldessa no votada pels colomencs? Per favor! Ara bé, el cas Pretòria no està ni molt menys tancat i ens pot oferir unes quantes sorpreses, encara. Una de molt important, i que ha passat escandalosament inadevertida per la majoria dels mitjans, són unes declaracions de l'ex-alcalde on afirma que el Luigi (el cervell de la trama) ja treballava amb la Manuela de Madre i que alguns projectes urbanístics es van posar en marxa quan aquesta era alcaldessa. Ara bé, els socialistes ja s'han preocupat de protegir una de les seves "joies de la corona". Un altre que se l'ha jugada molt ha estat el Conseller Nadal, que ha assegurat que posaria la mà al foc per la gestió de l'ex-gerent de l'Incasòl en aquest organisme. Compte que no es cremi! Resulta que aquest personatge hauria afavorit a Gramepark amb informes favorables més que dubtosos (recordem que la situació actual d'aquesta empresa és de fallida tècnica) i facilitiva les relacions entre diferents imputats. Això no ha fet més que començar. Tot i que la segona onada d'imputats ha acabat sense cap mesura cautelar contra els inculpats, de ben segur que en els propers mesos anirem coneixent més de tota aquesta trama corrupte.

Sexe animal

Resulta que col·locar la paraula "SEXE" a qualsevol lloc té com a immediata conseqüència un increment brutal de les visites al web en qüestió. Avui en farem la prova. A més, per a acontentar el personal atret pel títol (seguint la línia artística de posts anteriors) i no ser acusat de publicitat enganyosa, una imatge que reflecteix perfectament el que s'anuncia:

Algú s'ha sentit estafat? Esperem que el ZP no tanqui el blog per continguts irregulars...

SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

A deu dies de les consultes per la independència a diversos municipis de Catalunya, una enquesta encarregada per la UOC dóna un aclaparador SÍ a favor de la constitució d'un nou Estat català. Les reaccions, les que eren d'esperar: l'Artur Mas, un cop més, ha relativitzat els resultats i ha tornat a repetir que en cas de celebrar-se guanyaria el no. Els socialistes no han badat boca, els eco-pijos han tornat a sortir amb la mentida del federalisme que no es creuen ni ells i Esquerra s'ha mostrat satisfeta pels resultats. Sí, és només una enquesta i s'ha escollit una mostra de 2.614 persones en relació als milions que tindrien l'oportunitat de votar. Però ja és un símptoma. Primer de tot, és la constatació definitiva que s'ha perdut la por a parlar de la independència. Pronunciar aquesta paraules no farà tants anys provocava ser considerat un insensat o un somniatruites. Ara, al cosa ha canviat. Segon, és l'evidència que, sense saber encara si és majoritari o no, és un sentiment creixent dins de la societat catalana. Mai en les darreres dècades hi havia hagut tanta gent partidària a un Estat propi. Fins i tot els que fa poc creien en vies "federals" o en "ampliacions de l'autonomia" han entès que tots aquests estadis intermedis són impossibles degut a la fèrria i barroera oposició tant del PP com del PSOE. I, tercer, són un catalitzador perfecte per a animar a la gent a votar el proper 13 de desembre. Pel que fa a les consultes, sembla que els de la Falange tornaran a orquestrar el seu circ particular i han demanat de manifestar-se a diverses poblacions on tindran lloc. Interior diu que està "estudiant" prohibir-les. Però què han d'estudiar? Si és evident que van amb l'ànim d'atemorir, provocar i coartar el lliure exercici del vot! Un altre punt a destacar de la consulta és que s'obre a tots els nouvinguts. Fins i tot, algunes associacions d'immigrants ja han anunciat que hi faran campanya a favor. Per acabar, la reconstatació de la mentida d'aquell Editorial: el ZP ha assegurat que és l'exemple de la voluntat els catalans de continuar aportant el mateix a l'Estat. Algun dubte?

QUIN INDRET ÉS?

Avui aquest espai estrena un concurs. El seu funcionament serà el següent: de tant en tant (quan no se m'ocurreixi sobre què escriure) es penjarà una fotografia d'un indret de Catalunya. Si s'ha fet el "Catalunya des de l'aire" i el "Catalunya des del mar", aquí s'estrena el "Catalunya des del terra" (no, el nom no sona tan bé). Durant uns dies, cadascú podrà deixar el seu comentari dient quin lloc creu que és. Al cap d'uns dies, es desvetllarà la resposta amb un comentari en el propi post. Avui, com que és el primer dia, es començarà amb un indret molt i molt senzill. És aquest:

Cada encert sumarà un punt. I de què serviran aquests punts? Bé, des d'un punt de vista pràctic o material, de ben poca cosa (bé, realment, no serviran per a res). Ara bé, sempre fa il·lusió pensar que s'ha guanyat alguna cosa, no?

L'engany de l'Editorial, al descobert

L'Editorial conjunt publicat per 12 rotatius editats a Catalunya va ser un dictat polític. Per si algú en tenia cap dubte, la federació catalana del PSOE ho ha deixat al descobert: només dos dies després de publicar-se han començat a repartir 20.000 adhesius amb el mateix títol. Què significa això? Doncs que en 48 hores han estat capaços de: dissenyar l'adhesiu, imprimir-lo, fer-ne les còpies, pensar per quines zones repartir-los, fer-los arribar a les diferents territorials i convèncer a uns quants voluntaris. Gran capacitat de mobilització, la seva. O és que disposaven d'informació privilegiada i ja ho tenien preparat d'abans? A més, l'Editorial coincideix amb l'inici de la pre-campanya dura dels socialistes. Casualitat? Molt difícil de creure. Tot aquest rebombori coincideix, també, amb l'inici de la campanya de les consultes per al independència. Un Auditori del Fòrum ple a vessar va donar el tret de sortida a l'organització de 161 conultes arreu del país. D'entre totes les comarques, destacar la d'Osona, on una extraordinària mobilització permetrà al 91% dels seus habitants pronunciar-se sobre la qüestió. El President Laporta, per cert, serà qui tancarà la campanya d'Osona Decideix, la platoforma nascuda per a impulsar les consultes. La seva actitud contrasta amb la de l'Artur Mas, que assegura que no és el moment per a proposar una consulta oficial perquè llavors guanyaria el "no" i això ens portaria a la "frustració". I no són justament declaracions com les seves les que porten a la frustració? Fins quan haurem d'esperar? Quan serà el moment? Quines són aquestes estadístiques que assegura que han fet? Per què no les ensenya? Amb aquestes declaracions es posa al nivell del "crosta" Ferran i d'aquells que s'oposen a un dret democràtic com és el de l'autodeterminació. La pregunta clau és: "Què ens aporta Espanya?" Molts són els estudis i treballs que demostren que res de res. El contrari: el fet de pertànyer a aquest estat ens empobreix. Si volem avançar, per tant, el conflicte és inevitable. Això el govern escocès ho ha entès perfectament. Tindrà la valentia de posar-ho en pràctica algun dia un govern català?