FINS I TOT AMB 10!

Com tots els culés sabíem, el Barça va guanyar. I ho va fer, a més, jugant una part important del partit amb 10 jugadors i amb un àrbitre que hauria d'haver expulsat el Lass mitja hora abans i que va permetre la duresa del rival. Tot i això, els madridistes estan contents. Sí, sí, contents i feliços! Els que omplien els diaris amb portades de l'estil "Vamos a ganar", els que altivament deien que veien el Barça pel retrovisor, l'imbècil que va augurar que marcaria 10 o 20 gols... tota aquesta púrria fatxenda, tot i jugar amb un més i perdre contra el gran rival, saltaven de felicitat. Els seus absurds arguments els podeu trobar aquí correctament resumits. Un rotatiu, fins i tot, titula avui que és una "derrota amb gust de victòria". En un primer moment, després d'escoltar tantes parides, es pot sentir ràbia. Ara bé, reflexionant una mica, es pot arribar a una fàcil conclusió: es veuen tant per sota nostre, es creuen tan poca cosa en comparació al Barça, que s'alegren simplement de no haver sortit golejats i humiliats. Aquestes portades i totes les declaracions posteriors al partit no són més que una mostra del sentiment d'inferioritat que arrossega la parròquia blanca.
Per cert, encara hi haurà algú que després d'aquest partit critiqui la renovació del Puyol? Si podria continuar jugant 20 anys més ! Ahir, juntament amb el Piqué i un gran Valdés (un jugador discutit sense cap raó), els millors. I sí, l'Ibra superarà a l'Eto'o. Dóna més joc i ens permet una major gamma de varietats ofensives. Com hi pot haver cap dubte si ho va escollir el Guardiola?!

LA METAMORFOSI CULÉ

Avui, per fi, ha arribat el gran dia: el Barça-Madrid. Aquest any, a diferència dels anteriors, l'ambient que es respira entre l'afició culé és d'optimisme. I és que arran del triplet de la temporada passada hi ha hagut un canvi en l'ànim i actitud dels barcelonistes. Sí, sempre hi haurà els típics que diran "Compte, que ens la fotran!" i que a vegades sembla que prefereixin que el Barça perdi només per a dir-nos: "Ja us ho deia, jo!". Aquest derrotisme, potser, es troba impregnat en aquells que han hagut de sofrir altres èpoques no tan bones com aquesta. Ara bé, hi ha una generació jove que hem gaudit d'un Barça més triomfador i que el temps de les derrotes ens queda més llunyà. L'optimisme es troba en un punt tan àlgid que ja ni patim per si jugaran o no el Messi i l'Ibra. Ens és igual: guanyarem igualment. Els mateixos pessimistes argumenten el que tots sabem: les històriques ajudes al Madrid. Primer, el Franco els hi va donar el que van voler i més (Di Stéfano inclòs; aquest home si tingués una mica de dignitat no hauria acceptat ser president d'honor d'aquell llardós club), tot seguit un pilotàs els va salvar de la ruïna econòmica i fa quatre dies diverses entitats financeres els hi han regalat un crèdit de més de 150 milions quan a qualsevol empresa o ésser humà li deneguen el que poden i més. Tot això, és clar, sumat als famosos i incomptables favors arbitrals. Arran de la mà de l'Henry contra Irlanda, hi va haver qui va demanar (el propi jugador i tot) de repetir el partit. Si s'hagués de fer el mateix amb tots els que han jugat els madridistes, s'haurien de disputar partits cada dia de la setmana durant els propers 50 anys. Sense anar més lluny, avui són líders perquè en el darrer partit van anul·lar un gol legal al seu rival. Sí, ara estareu pensant: "Quina merda d'equip, quin fàstig!". Efectivament, teniu raó. Si no fos per tots aquests favors avui haurien desaparegut o estarien confinats a alguna divisió territorial. A més, el partit d'avui coincideix amb el 110è aniversari de naixement del nostre estimat Club. Per acabar-vos de convèncer de les bondats del Millor Club del Món, us recomano que llegiu aquest magnífic apunt sobre la història del Barça. Aprofito aquest espai, també, per a recordar a dos companys blocaires: el Mike Litoris i el Josep, que tenen pensat veure el partit a algun local ple de madridistes. Per si de cas, ha estat un plaer llegir-los. I, si tornen a casa, recordin de rentar bé la roba i donar-se una bona dutxa.

Un pont perillós

Passejant pel barri barceloní de Vallbona, de sobte, et trobes amb això:

Com veieu, és un pont sense una vorera per on poder-hi passar. Els veïns duen molts anys reclamant a l'Ajuntament una millora (d'aquí la pintada), però no els hi han fet gens de cas. Per qui no ho conegui, Vallbona és un barri que es troba al nord de la ciutat i que queda tancat per diferents autopistes. El seu aïllament s'ha intentat subsanar els darrers anys amb l'arribada d'algun bus que els comunica amb els barris del voltant. Ara bé, el barri pateix de falta d'equipaments i les comunicacions, sobretot pels que viuen a la part alta, són deficients. Últimament se n'ha sentit a parlar perquè s'hi té previst construir un ecobarri. Tot i que encara s'ha de definir on es construiran els habitatges, el Jordi Portabella (de qui ha estat la idea) ha previst que pugui estar acabat a finals del 2011. Esperem, doncs, que entre altres coses arreglin un pas digne perquè tothom pugui creuar aquest pont sense problemes.

A repetir-ho!

He tingut temptacions de comentar les reaccions a l'Editorial conjunt publicat ahir per 12 diaris editats a Catalunya. Però com que un ja n'està cansat de falses promeses d'unitat i de declaracions grandiloqüents que no porten enlloc, no ho faré. Perquè ha passat el que era previsible: des de Catalunya, tot han estat felicitacions i els partits han promès (un cop més, i en van...) unitat. Però res: ja hi ha qui ha volgut portar cap el seu terreny el text. Ara bé, el que m'ha esverat del tot ha estat el comunicat emès per la federació catalana del PSOE, on asseguren que el text "subratlla" la posició del President Montilla. La constatació definitiva, doncs, de la seva tebiesa real i que no ha estat un text sorgit del no-res. Ara bé, la crítica ferotge, desmesurada i criminal (que ens titllin de nazis sense motiu no hauria de comportar alguna responsabilitat?!) de la caverna mediàtica els regala a tots ells la possibilitat de dir que l'editorial ha fet mal. Però cal recordar que aquests, el sol fet que estornudem ja els causa un mal al seu cervell equivalent al que tindrien si els caigués a sobre el mateix que al George Clooney en aquell anunci.

Així doncs, avui, aprofitant que d'aquí dos dies hi ha el Barça-Madrid, m'ha vingut de gust recordar aquestes imatges:

El partit d'aquest diumenge és el primer pas per a repetir-ho. S'admeten apostes: per quant guanyarem?

La comèdia de l'Editorial

Avui, 12 diaris catalans han acordat una editorial que duu per títol "La dignitat de Catalunya". Què bonic (kà maku, que dirien alguns!). De l'emoció ja he gastat 30 paquets de mocadors i ara mateix estic escrivint amb una mà perquè amb l'altra encara m'estic mocant. Tots els partits auto-anomenats catalanistes (sí, fins i tot la federació catalana del PSOE se'n defineix, malmetent irremediablement el nom d'aquesta ideologia) i el govern s'han felicitat pel text. Asseguren, a més, que és "un reflex" del que pensa la societat catalana. Que potser han fet una enquesta? I és que el problema rau justament en això, en el text. Perquè, què estan defensant tots aquests mitjans? Doncs un text retallat i a sobre incomplert tant en matèria de finançament com en el traspàs de competències. És a dir, defensen el que en qualsevol altre Estat seria considerat com a anti-democràtic: l'incompliment sistemàtic d'una llei. A més, algú es creu que això ha estat una iniciativa sorgida del no-res? Cal tenir en compte que avui tota la premsa escrita és deficitària i que si sobreviuen és gràcies a les subvencions públiques. Per tant, això sembla més un favor als que manen que una altra cosa. Si fos així, no seria gens digne, sobretot pels que ho proposen. L'únic que parla clar és el Vicent Partal.

Altres ho han considerat "una demostració de força". A veure, a Madrid els importa un rave el que digui el nostre Parlament, el que diguin els nostres mitjans i el que diguem en qualsevol manifestació al carrer. Ni que sortíssim tots els milions de catalans i catalanes al carrer, canalla inclosa, serviria de res. La legislació espanyola reserva a l'Estat la darrera paraula en TOTS els afers importants, inclòs l'Estatut. Per tant, a què vénen aquests esglais? Si ho saben perfectament! Senzillament, el que han fet és inventar-se una nova cortina de fum per a tenir-nos entretinguts una estona. Aquesta editorial, doncs, serà totalment inútil. Bé, inútil per a nosaltres. Qui en provaran de treure rèdit són els partits polítics, que mamaran una mica més de televisió i ràdio i faran veure que sí, que es preocupen molt per al país. I, com sempre, comptaran amb l'ajuda del PP i de tota la caverna, que han criticat ferotgement el text. Ens diran: "Veieu com és bo el que estem dient! Mireu com s'esveren els fatxes!". La historieta de cada vegada. En fi, un servidor prefereix l'editorial conjunt blocaire. Com que no rebem subvencions de ningú, no ens hem de callar res.

A tots ells, aquest 2-0

A tots aquests fatxendes, prepotents, altius i estúpids (segons el diccionari, "que denoten poc enteniment") merengues que desitjaven veure'ns eliminats: ja veureu el diumenge!. Als pericos que volien tres quarts del mateix que els merengues: preocupeu-vos per a no baixar a segona!. A tots aquells barcelonistes que es pensaven que no passaríem de la lligueta i ja tenien a punt el rosari de laments de torn: "Ja t'ho deia jo, que perdríem!", "Ja es veia a venir!", "És que a l'any passat vam tenir molta sort!", "Aquesta temporada no guanyarem res!" "És que tenim una plantilla massa curta!", "Amb l'Eto'o jugàvem millor!". Als qui volien que el Barça perdés senzillament per a fotre al Laporta. A tots ells, aquesta imatge:

Sí, sé que no és del partit d'ahir, però sempre ve de gust rememorar grans moments. M'encanta el gest d'impotència i desesperació del jugador del Madrid! Per cert, si un equip que només sap que donar garrotades (Chivu = Wellington = animals trenca cames) és líder destacat de la lliga italiana, com deuen ser els altres?!

D'inútils, malbaratadors i mentiders

Una nova filtració sobre les re-re-retallades que el TC dispensarà al ja esquifit Estatut ha tornat a donar lloc a les mateixes patètiques declaracions dels dirigents socialistes. Des de la federació catalana del PSOE, "adverteixen" (ui, quina por!) que una sentència desfavorable "deslegitimaria" al PSOE. Més encara? És possible? Els que asseguren públicament i feliç que MAI han tingut la necessitat de votar diferent al PSOE ara envien advertències? De debò es pensen que els creurà algú? El ZP es deu estar pixant de riure, encara! Els mateixos, alhora, diuen que no hi ha "pla B" (hi ha "pla A"?) en cas de retallada perquè no es poden fer judicis abans de conèixer la sentència. Però és que ens prenen per imbècils? Ens han vist cara de rucs? Ja ho saben que el text quedarà ribotat i aixafat! Doncs enlloc de fer tanta comèdia que ens diguin: "Mireu, ens volem carregar això, això i això!" I punt! Tanta declaració falsa ja cansa! La setmana passada, també, es va saber que l'Estat es quedarà TOTS els beneficis de la urbanització de la Sagrera per a pagar la nova estació. "Gran negoci" el de l'Ajuntament de Barcelona. Una nova baixada de pantalons. Però si per terra les coses no pinten del tot bé, per aire encara van pitjor. L'entrada de Ryanair a l'aeroport pot ser l'estocada definitiva que impedeixi que surtin des de Catalunya vols internacionals. Destacar, també, el pacte PSOE-PP en l'elecció dels membres de l'anomenat "Consell de Garanties". I què és això? Doncs una trista còpia del TC espanyol tan parcial i controlat pels partits polítics com aquest. És a dir, un altre organisme inútil a afegir a la llarga llista.
Però a ells tot plegat els importa un rave. I la mostra més clara són les primeres paraules del Joan Herrera com a candidat del seu partit: "El tripartit ha valgut la pena." No, no ho diu en referència a una suposada millora en el nostre benestar. Es refereix a les extraordinàries subvencions que la fundació lligada al seu partit ha rebut de la Diputació de Barcelona. Ara bé, en aquest peculiar rànquing els primers, i amb molta diferència, són els socialistes i la seva Rafael Campalans. Deu ser per a recordar als seus socis de govern qui talla realment el bacallà.

D'okupes

Pel barri hi ha alguna kasa okupada. Fa poc, tornant de treballar, vaig veure kom davant d'una d'elles s'hi aparkava un kotxe d'on en van sortir tres persones. Al kap de poks segons, una moto es va aturar al kostat del kotxe esmentat. De tal vehikle, també, en va baixar un altre personatge ke vestia igual k ells. Després de saludar el seu retrobament, un va treure una klau de la seva butxaka i va obrir la porta. A dins, els esperaven tres gossos prou koneguts per a tots. I dic koneguts perkè cada cop k passes pel davant komencen a bordar kom feres ferotges. No sé si tenir gossos guardians kuadra gaire amb la suposada mentalitat "oberta" d'akesta gent. No diuen "ke tot és de tots?". Llavors, per kè no puk entrar jo a la seva kasa okupada? Perkè, kè i ki són realment la majoria d'okupes? Doncs fills de papà (com el del Klos) k un bon dia els dóna per a ser rebels i marxar de kasa seva. "Ei, k m'he fet okupa!", deuen anunciar als seus familiars. Llavors, decideixen posar-se rastes, dur mil capes de samarretes estripades i fumar-se porros de tant en tant. Això sí! Els caps de setmana tornen a kasa per a deixar la roba burta, dutxar-se una mika, dinar a gust, endur-se menjar i demanar diners a la mama i al papa. Entre ells, es consideren els més avançats del món i parlen de com s'ho faran per a robar l'aigua, la llum i el gas a la komunitat del kostat. Van a totes les festes alternatives akompanyats pels seus fidels gossos, molts dels kuals es passen tot el dia raskant-se per les puces ke akumulen (no akostumen a tenir molta kura de la "seva" kasa, ke en la majoria dels kasos està molt bruta). Tot això, diuen, ho fan per a denunciar l'espekulació urbanística. I una merda! Encara que el lloguer d'un pis de 120 m2 al millor barri de Barcelona kostés 200 euros al mes (somniar és del pok k és gratuït avui en dia), ells okuparien igual. Senzillament, el k volen és viure sense fotre brot ni treballar. Pot ser ke algú pensi: "Ep, k n'hi ha que s'impliken i fan activitats socials!". Sí, però són una minoria molt menor kuasi inexistent. Dins del seu món imaginari, a més, kreuen que la majoria de gent els rekolza i pensa kom ells. Doncs si tan klar ho veuen, k fundin el Partit Okupa! Si surten eskollits amb majoria absoluta us asseguro k, com a demòcrata convençut k sóc, seré el primer en kórrer per a okupar un pis ben gran en ple centre de Gràcia.

Aquests polítics ho emmerden tot

Els darreres dies han succeït tres fets que m'han cridat l'atenció: l'acomiadament del Salvador Sostres, la renúncia del Manel Fuentes a presentar un programa a Antena 3 i la imposició de la nova alcaldessa de Santa Coloma. Ja vaig dir que no compartia moltes de les barbaritats que pot arribar a dir el primer. Ara bé, agradi o no, era el més llegit al diari Avui. Per tant, la decisió de destituir-lo és totalment il·lògica des d'un punt de vista comercial. Ha estat, per tant, una decisió política del nou director, el Carles Flo, col·locat pels socialistes per acabar amb tota veu discrepant existent al diari. No és d'estranyar, doncs, que més d'un hagi anunciat que no comprarà més el degà de la premsa en català o que es donarà de baixa com a subscriptor. La premsa escrita és avui deficitària. Si encara sobreviu és gràcies a les subvencions públiques que rep. Especialment sagnants són en el cas dels Grup Godó i Zeta, que a més gaudeixen de publicitat gratuïta pagada per tots (com pot ser el cas de la farsa del "Català de l'Any"). Quan en un país la subvenció pública i sectària passa per davant de la llibertat d'expressió és que hi ha un dèficit democràtic important.
L'altre sarau l'hem tingut arran de la proposta que va tenir el Manel Fuentes per a presentar "Pánico en el plató". Van sortir veus dient que era incompatible que dirigís alhora un programa de suposada informació com Els matins de Catalunya Ràdio i un dels màxims exponents de la teleporqueria. Doncs des de CiU i dins de la pròpia Corporació li van demanar que renunciés a tal encàrrec, cosa que finalment ha succeit. El Fuentes no és més que un pseudo-periodista endollat pels socialistes per a acabar d'enfonsar la nostra ràdio pública. El sectarisme i la degradació a la qual ha conduit el programa que durant anys ha estat líder d'audiència és tal que fa vergonya de sentir. Posats a escollir, li hagués demanat que marxés a Antena 3. Tanta pudor fa els Matins que presenta com el programa de la privada. Per tant, no veig el problema en la doble presentació dels espais. Però bé, un partit polític volia penjar-se la medalla i ho ha aconseguit.

Amb tot, el que més m'ha emprenyat ha estat l'elecció de la nova alcaldessa. Durant el proper any, la gent de Santa Coloma veurà com els seus impostos, enlloc de robar-los el Bartomeu Muñoz i els seus amics, se'ls gastarà la nova alcaldessa en auto-propaganda. I tindran la fidel ajuda del PSOE-riódico, que avui publica una entrevista-massatge a la De Madre. Si els socialistes tornen a arrasar, ens ho haurem de fer mirar.

EL VÍDEO MÉS ALTERNATIU I MODERN DEL MÓN

El vídeo "alternatiu i modern" publicat fa pocs dies us semblarà horrorosament tradicional, carrincló, típic, carrossa, antiquat, insuls, tediós, soporífic i avorrit en comparar-lo amb el que es presenta ara. Tres persones (dues de les quals tenen dos blocs molt interessants) han millorat, i amb escreix, l'anterior. Per començar, el van rodar al carrer, sofrint les mirades dels que passejaven pel seu voltant. Segon, hi han encabit fins a 6 peus. La coordinació que demostren és digna d'admiració. Però no s'han quedat aquí. Han completat la seva obra accelerant el ritme i posant-hi una música de fons que transmet el missatge que pretenen mostrar. Així doncs, es presenta el vídeo més alternatiu i modern de la història, el millor vídeo del món:

ANUNCIS DE BARCELONA

L'Ajuntament de Barcelona continua pentinant-se els nostres impostos en tonteries i auto-promoció dels partits que conformen el govern (molt progres i d'esquerres, sí!). Ara, pretenen fer-nos passar per simpàtiques les obres (algunes de les quals consisteixen en aixecar tres cops el mateix carrer en pocs mesos) que hi ha a la ciutat. Per a tal finalitat, utilitzen la gent gran, amb l'esperança de comprar així el seu vot. Aquí el ridícul anunci, que deu haver sortit, com a mínim, 500.000 cops per TV3.

Per desgràcia, els darreres temps la ciutat és més coneguda per això:

Que es dediquin a solucionar els molts problemes que hi ha a la ciutat i que deixin d'utilitzar els nostres diners per a pagar-se la seva pre-campanya electoral (que, per a ells, comença a les 20:00:01 del dia de les eleccions, just en tancar-se els col·legis electorals).

ÉS MORAL?

Una entitat financera va perdonar a la federació catalana del PSOE un deute de més de 7 milions d'euros. La consellera Tura no ho veu "irregular" i assegura que és un procés de "refinançament" (em recorda a allò de "captació temporal d'aigua"). Normalment, quan algú no pot pagar un deute, el que fan és allargar-li el termini de pagament (normalment a canvi d'haver de pagar més interessos), no pas perdonar el que no has pagat. La mateixa Tura ha repartit 660.000 euros entre les fundacions de tots els partits (n'hi ha per a tothom!). Com era d'esperar, qui més s'ha embutxacat és la Rafael Campalans, socialista. No és il·legal, però és moral? On ha anat a parar aquella "moralitat" que asseguraven tenir quan parlaven dels diners que la Trias Fargas va rebre del Fèlix Millet?! Així doncs, un podria pensar que els sociates no necessiten més diners. Però es veu que sí! Tot i ser els majors beneficiaris de tota subvenció i condonació haguda i per haver, resulta que és el partit amb més polítics implicats en casos de presumpta corrupció, fins i tot per davant del PP. Concretament, a tot l'Estat s'investiguen 730 càrrecs públics, que representen poc més de l'1% del total. Però no només volen diners: també desitgen el control dels mitjans de comunicació. És així com el polític més menyspreable de tot el país, el crosta Ferran, ha tornat a demanar "més pluralitat" als mitjans de comunicació públics catalans. I sant tornem-hi! És que no para! Entén la pluralitat exactament igual que un dictador: es pot expressar tothom qui vulgui però només si pensen igual que jo. Això, a part de ser totalment immoral, també és anti-democràtic.
Però és que el seu afany de poder és tan desmesurat, que no en tenen prou amb els ajuntaments que controlen, les diputacions, els consells comarcals, les fundacions que es treuen de la màniga per a rebre diners de les pròpies institucions que governen, de tot l'estol de Consorcis i empreses participades derivades dels seus càrrecs públics... VOLEN MÉS! Així és com es van inventar el que n'anomenen "Govern metropolità". D'aquest nou ens (del qual en parlaré un altre dia), es calcula que més de la meitat dels seus representants seran escollits del Baix Llobregat, territori on els socialistes gaudeixen d'una còmoda majoria. Ja tindran, doncs, més càrrecs a acumular i més amics a endollar.

REAGRUPAMENT I LAPORTA: ELS SEUS MALSONS

L'Ajuntament de Barcelona ha negat el lloguer del Palau Sant Jordi al Reagrupament. Tot i que en un principi no van tenir cap problema per a cedir-lo (com es fa amb qualsevol entitat que així ho demani), en presentar-se com a Reagrupament els van dir que res. Un cop feta pública la notícia (que, oh, coses de la vida! No ha trascendit a mitjans com el PSOE-riódico), han tingut la barra de mentir. Com han provat d'amagar aquest acte de boicot anti-democràtic? Doncs han assegurat que ja tenien el pavelló llogat. Ara bé, els diferents pdf's que trobareu a la notícia ho desmenteixen. Fets semblants succeeixen a altres punts del territori on governen els socialistes. I és que, per molt que pretenguin amagar-ho, Reagrupament els fa por. A qui també temen, i molt, és al Joan Laporta. Cada dia, són constants els atacs i insults contra la seva persona. Aquí uns quants exemples dels darrers: el president del Racing li ha dit que és un "gran espanyol", amb l'ànim de menystenir la seva ideologia desacomplexadament sobiranista; l'Enric Sopena (aquest patètic socialista que es guanya la vida cridant a patètics programes de Telecinco) ha dit que sent "repugnànica" cap a ell; i el Joan Ferran, "el senyor de la crosta", el titlla d'"ensenyaculs". Doncs a ell se'l podria acusar d'altres coses molt greus per a amenaçar la llibertat dels mitjans de comunicació públics. Per no parlar de tots els articles de qualsevol periodista del Grup Godó (que aposten descaradament pel covard del Sandro Rosell com a nou President del Barça) i del Grupo Zeta (l'Emilio Pérez de Rozas sent una gran enveja d'ell). L'únic que s'atreveix a recolzar-lo és el Lluís Mascaró, precisament en un interessant article d'avui. Després, hi ha els que proven de restar força i credibilitat al Reagrupament i al Joan Laporta des d'un fals "paternalisme". Aquests, són gent de l'òrbita catalanista de CiU i Esquerra que, és clar, no els poden criticar per la seva ideologia. Vénen a dir: "Mira, són una anècdota que fa gràcia però no passaran d'aquí". D'altres, de tant ridículs es desacrediten sols. Qui s'ha desmelenat del tot ha estat l'Antoni Garcia, d'Esquerra, que ha arribat a comparar el President amb el Berlusconi. Delirant!

La personalitat, entrega, valentia, fermesa, carisma i capacitat de lideratge és el que els espanta del Joan Laporta. I la seriositat, rigor, empenta, claredat d'idees i el nombre d'associats és el que temen del Reagrupament. Sóc dels que pensa que unir-los a tots dos donaria lloc a una barreja explosiva que dinamitaria, per fi, l'enquistat, previsible, avorrit, mesell i covard arc polític català.

UN PATI DE COL·LEGI

Ens trobem davant d'una crisi econòmica de la qual ningú sap com sortir-ne. La classe política viu en el descrèdit més absolut arran dels darrers casos que tots plegats coneixem. I què fan els nostres representants al Parlament? Què fan les persones que cobren dels nostres impostos per a tirar endavant el país? Barallar-se com si fossin nens petits. Últimament, els ha donat per a jugar al següent joc: "No votis a aquest partit perquè resulta que pactaran amb uns altres que són molt dolents". Saben que la seva credibilitat està tant pel terra que creuen que l'única forma que tenen per a recollir vots és mitjançant el vot de la por: "Voteu-me a mi perquè els altres encara són pitjors". Des de CiU, s'adverteix que el psc-PSOE i el PP es moren de ganes per pactar. Alhora, però, no exclouen ni l'un ni l'altre com a futuribles partits amb qui pactar. Però no diuen que són tan dolents? Llavors, per què "no descarten" arribar a acords amb ells? Des dels socialistes, s'assegura que són els convergents qui volen pactar amb els populars. Alhora, Esquerra pretén presentar-se com l'única alternativa a la sociovergència. Però si els votem a ells podem tenir tripartit! Els únics que queden fora de joc són els d'Iniciativa, que s'han de limitar a resar davant d'un tomàquet "de debò" perquè sumi el tripartit i així tocar conselleria. És igual: tripartits, sociovergències, CiU-PP... tot el mateix. Immobilisme i simple gestió de la petita descentralització administrativa concedida per l'Estat. Només cal veure la reacció del govern català davant l'amenaça de retallada de l'Estatut: servitud total i absoluta al que diguin els 12 funcionaris del PSOE i el PP. El ZP diu i la federació catalana del PSOE disposa. Molt trist. És evident que cal un revulsiu, i el Reagrupament o el propi Joan Laporta ho podrien ser (podeu donar la vostra opinió a l'enquesta que apareix a dalt a la dreta de la pantalla). Tots dos han mostrat coherència, valentia i fermesa en les pròpies idees. Cal gent honesta (com han dit per aquí en un comentari), treballadora i que entengui la política com un servei a la gent i no a un mateix. A veure si a les properes eleccions es "dinamita" el mapa polític català i hi ha canvis a millor.

L'ANUNCI DEL BLOC

Ara algú pensarà: "Ostres, un altre vídeo!" I segurament exclamarà, amb tota la raó: "Deu ser tan horrible com l'altre!" Doncs sí! La qualitat i el temps dedicat són tan minsos com en el d'abans d'ahir. Això es va "rodar" ja farà un temps i va restar exposat en el bloc durant uns mesos, fins que un bon dia el vaig treure. Ara, el torno a col·locar perquè qui no l'hagi vist en "gaudeixi" i perquè tothom en pugui donar la seva opinió: us han vingut més ganes de llegir aquest bloc després de veure aquest penós anunci (si algú diu que sí creuré que menteix!)? Quines sensacions us ha creat? I, és clar, podeu proposar altres alternatives extremadament millors.

L'ESTATUT, ASSASSINAT PER TOTS

Arran de l'aprovació del nou finançament autonòmic al Congreso, CiU va acusar el tripartit d'"assassinar" l'Estatut per haver-hi votat a favor. Esquerra va contestar dient que va ser l'Artur Mas qui va assassinar l'Estatut en pactar amb el Zapatero una rebaixa del text aprovat al Parlament de Catalunya. Per desgràcia, tots dos tenen raó. Primer, CiU, Icv-euia i el psc-PSOE van acceptar que es desnaturalitzés totalment allò que el 88% del Parlament de Catalunya havia acordat. De seguida, l'avui President Montilla va córrer a presentar tota una sèrie de "canvis" per a carregar-se el text. És a dir, els mateixos que hi havien votat a favor ja preveien que li passarien el ribot. Després, el tripartit ha acceptat la rebaixa de la rebaixa pactant un finançament que no compleix ni de lluny el que marca el text. Però aquí no s'acabarà la història. El TC (àlies els 12 funcionaris col·locats a dit pel PSOE i el PP), re-re-rebaixaran el text fins a deixar-lo tant o més esquifit del que tenim ara. En el fons, però, tot és comèdia. Tots sabien que hi hauria tot aquest seguit de rebaixes. Per al govern espanyol, sigui del color que sigui, Catalunya no és més que una simple "descentralització adminstrativa" sobre la qual tenen tot el dret a fer el que vulguin. Totes aquestes comèdies de si tornar a votar el text si es retalla, que si demanar el concert... TOT ÉS INÚTIL. Perquè el més important es decideix allà. L'única forma d'aconseguir allò que necessitem és l'Estat propi. Llavors, no haurem d'anar pidolant patètics finançaments, ningú ens envairà competències ni ningú ens imposarà les seves decisions per sobre de les nostres. Tots els partits amb representació al Parlament (fins i tot els que no es declaren sobiranistes) això ho saben. Ara bé, estan plens de covardia i no s'atreveixen a fer el pas. N'hi ha uns, però, que sí estem disposats a fer-lo. A més, s'incorpora un element de regeneració democràtica molt interessant. En plena crisi econòmica, amb una taxa d'atur cada dia més alta, amb una total desafecció política provocada per un seguit d'incompetències i els darrers casos de suposada i declarada corrupció (n'hi ha més!!) i amb un President que s'amaga i no encara els problemes, és imprescindible un revulsiu que retorni la il·lusió.

UN VÍDEO "ALTERNATIU" I "MODERN"

Després d'haver vist aquest vídeo, molts (per no dir tots) us deveu haver sentit estafats. Us deveu preguntar: com he pogut perdre 23 segons de la meva vida veient una parida com aquesta? Doncs la mateixa sensació m'envaeix quan miro l'anunci de la majoria d'espectacles presentats sota la façana d'"alternatius" o "moderns". Normalment, els seus autors són persones que vesteixen de forma ben llampant (per a fer-se notar) i que parlen de conceptes abstractes i sense cap sentit. Es dediquen, també, a organitzar festetes on tots aquests "diferents" que són IGUALS es fan la pilota i exhalten l'obra del company. Es creuen els més avançats del Món i ens han d'explicar a nosaltres, pobres mortals, el "profund" significat de la seva obra. La veritat, que primer acaben la tonteria de torn i després s'inventen qualsevol bestiesa per a justificar tal aberració. D'aquest vídeo, per exemple, dirien que "mostra el camí de la persona en la recerca de la seva pau interior", o qualsevol altra cosa. Algú proposa nous significats?

EL PATRIOTISME DE LA SCARLETT JOHANSSON

Finalment, el primer secretari del Psc-PSOE, el José Zaragoza i el Jordi Hereu han escollit la Núria Parlón com a nova alcaldessa de Santa Coloma. Ella s'ha presentat sota l'objectiu de recuperar la "dignitat" de la ciutat. Oblida que els colomencs no han perdut en cap moment la dignitat, sinó que són els del seu partit els que ja fa temps que no en tenen. Primer, per fer veure que no sospitaven res dels tripijocs de l'alcalde. Després, per col·locar-la a dit sense consultar a la població. Però poc ha durat l'alegria a can socialista. Avui mateix, el Diego López Garrido, secretari d'Estat per la Unió Europea, ha estat cridat a declarar per suposada prevaricació en ajuts de 60.000 i 18.000 euros a una associació a la qual ell pertany. Uns altres que han rebut han estat els del PP. SOS Llavaneres ha denunciat a l'ex-alcalde de la població per una nova irregularitat urbanística, amb la qual pretenia fer guanyar 24 milions d'euros als seus cosins. Per un alcalde que tenen a Catalunya i resulta que pot ser un xoriço! (casualitat?). Per cert, patètic l'espectacle que han organitzat al seu congrés amb la paradeta de productes catalans. De debò es pensen que ens empassarem aquest teatre? Uns altres que avui han rebut han estat els convergents. Resulta que el Millet va pactar amb CiU apartar l'Ajuntament de Barcelona del control del Palau. No només això, sinó que van traspassar tots els poders al còmplice del gran lladre, el Jordi Montull. Avui s'ha sabut, a més, el resultat de les auditories, que conclouen que es van desviar tres milions públics del Consorci del Palau. Per tant, el total del frau pot arribar als 30. L'Artur Mas ha provat de reaccionar a totes aquestes notícies i ha ordenat a la Fundació Trias Fargas retornar part dels diners que va rebre del Millet. Una altra persona que no ha estat gens afortunada ha estat l'Ernest Benach, que ha acusat al President Laporta de "no ser gens patriota". Què bonic! Ara resulta que té la potestat de repartir carnets de catalanitat pel món. Com també em semblen patètiques les crítiques al Bernat Soler per a mostrar la seva alegria per la victòria del Milan contra el Madrid. Amb tot, em quedo amb el patriotisme de la Scarlett Johansson. Avui, a Madrid, preguntada sobre quina ciutat li agradava més, Barcelona o Madrid, ha dit que si responia la pregunta tindria "problemes amb els que són allà dins". Amb aquestes paraules, ja ha mostrat més contundència que qualsevol diputat català al Congrés dels Diputats. Com va dir al seu dia el President Maragall, aquest és el patriotisme que volem!

EL SOSTRES DEMANA ALMOINA

En un article a la seva pàgina web, el Salvador Sostres ha proposat als lectors que així ho desitgin de fer un ingrés al seu compte corrent (que ha publicat avui) per a "mantenir" el seu espai. Primer de tot, he de dir que no veig cap problema en el fet que una persona demani diners. Igual que ho fan associacions, fundacions o ONG's, bé ho pot fer una persona a nivell individual. Tampoc passa res perquè la gent doni diners a qui vulgui. Amb els diners que un s'ha guanyat honestament i com a resultat del seu treball, en pot fer el que vulgui (sempre que sigui legal, és clar). Ara bé, el cas de la persona en qüestió és, com a mínim, peculiar, perquè entra en contradicció amb el que sempre ha predicat. Per començar, critica la moral del "subvencionat" i parla del treball i l'esforç com a eines per a tirar endavant. Ara, però, plora perquè els seus patrocinadors, en plena crisi, l'han abandonat. Doncs que s'apliqui el que diu! Que es mogui i en busqui d'altres, que de contactes segur que en té! Bé diu que comparteix taula i amistat amb alguns dels "prohoms" (ja veiem on han acabat alguns) de la societat catalana. També ho justifica dient que "viu d'escriure". Doncs, com ell diria, si això no li dóna prou, que es dediqui a una altra cosa! Una de les seves aficions és, també, parlar dels restaurants luxosos on va (que si el Via Venetto, que si el Drolma...). Si va malament de diners, té on reduir despeses. Una altra afició seva és l'aferrissada defensa dels empresaris i la crítica al treballador i als seus drets. Igual que és cert que els treballadors rebem el sou dels empresaris, algú li hauria de fer entendre que si els empresaris poden tirar endavant el seu negoci és gràcies al treball dels treballadors. I també fóra bo recordar-li en quines condicions treballaven els nostres pares i avis fa quatre dies, perquè deixés de dir segons quines bestieses. Entre d'altres perles, critica aquells barris d'un nivell econòmic menor al seu. Un dels pocs punts de coincidència que tenim és en el fet que ell es declara independentista. Ara bé, poc bé fa a la causa quan diu que ell parla castellà amb les minyones. Si de debò desitja que el català pervisqui, el que hauria de fer és parlar-lo amb tothom. És més, sobretot l'hauria de parlar a aquesta minyona, perquè així l'aprengui. I, per cert, en quin idioma parlen molts pijos de la zona alta de Barcelona? Amb tot, també he de dir que s'agreeix la contundència i claredat dels seus arguments (tot i no estar d'acord en alguns), ja que és un fet poc habitual en el previsible món opinador català. Doncs ja ho sabeu: si us sobren 50 euros, el Salvador Sostres us els acceptarà agraït. Un servidor, però, se'ls guardarà per a altres coses.

COBRA MÉS DE 120.000 EUROS!!

En un article anterior, es preguntava quant devia cobrar l'Ana Hernández en concepte de dietes pels 15 càrrecs que ostenta. Doncs, just després que el govern defensés "l'ètica" de la persona en qüestió, hem tingut la resposta: 33.000 euros!! Sumats als 94.300 que cobra per ser diputada de la Diputació de Barcelona (un organisme inútil que en la nova ordenació territorial hauria de desaparèixer), sumen més de 120.000 euros! Tot i l'aberració d'aquestes xifres, el President ha corregut a defensar-la i ha criticat a aquells que no trobem normal que una persona s'endugui només en dietes més del que cobrem moltes de les persones d'aquest país. L'argument, tan trist com patètic: que molta gent voldria que la seva dona fos un "florero". No, President, no. El que no volem és que ni ella ni ningú malbarati els diners resultants del nostre treball i esforç. Algú li hauria de recordar que els diners del pressupost de la Generalitat no són caiguts del cel, sinó que provenen de les nostres butxaques. I per això no volem que unes poques persones se'ls poleixin vergonyosament. Com es pot gastar tant? En viatges? En dinars? Com deu haver justificat aquesta barbaritat de despesa? Això és una constatació més que aquest paquet de mesures del govern per a garantir un sistema més transparent acabarà en res. Que els ho preguntin als de Santa Coloma: el seu alcalde l'escolliran entre el José Montilla, el José Zaragoza i el Jordi Hereu. Als colomencs, ni paraula. Per no parlar del tema dels informes. Després d'haver vist com el tripartit tirava els diners en informes inútils, ara hem de sentir que l'Ajuntament de Barcelona fa el mateix. Això sí! Alguns agents de la Guàrdia Urbana es dediquen a multar els cotxes que duen el CAT a la matrícula. A sobre, amb fatxenderia i prepotència. Són aquells que, si els treus l'uniforme, no són ningú. L'única cosa mitjanament sensata que he sentit són les declaracions del Serra Ramoneda demanant a tots els Patrons del Palau de la Música que dimiteixin i que tornin a casa "compungits i amb el cap cot". Jo aniria més enllà i els inhabilitaria políticament per incompetents i passius davant d'un robatori com aquest. Per desgràcia, això no passarà.

COM APARCAR UNA BICI DEL BICING

Avui faré un petit parèntesi i no parlaré sobre els casos de presumpta i confessada corrupció que ocorren al nostre país. Ni dels múltiples càrrecs que copen alguns polítics i les dietes que perceben per a ells. Tampoc voldria "carregar" als lectors d'aquest espai escrivint del mateix tema massa sovint. I que consti que m'ha costat molt aguantar-me, i més després de llegir aquesta notícia. El seu desenvolupament vindrà molt i molt properament (és que és molt gros!). Avui parlaré del Bicing. Sí, aquest lloguer de bicicletes que des de fa un temps funciona a Barcelona. I per què se m'ocorre xerrar d'això ara? Doncs arran d'una imatge que vaig veure ahir passejant: la d'una bici aparcada al costat d'unes motos en un aparcament específic per a les primeres. No és estrany anar pel carrer i trobar-ne de tirades per qualsevol lloc. Per no parlar de les que són portades per persones que de ben segur no han pagat el servei. I ep! Amb això no vull dir que les hagin robat (tot i que s'han donat alguns casos, ens diuen que 173, vés a saber si en són més). La podien haver agafat després de trobar-se-la abandonada a algun lloc. I com es distingeix entre qui l'ha pagada i qui no? Doncs molt senzill: el temps d'ús de cada bicicleta és de mitja hora. A partir de llavors, toca pagar. Per tant, si hi ha algú amb una bicicleta feliçment assegut i sense presses, és que difícilment té l'obligació de deixar-la en aquest curt espai de temps. Tot i no ser el 100% segur (també hi pot haver qui no li faci res pagar més, però deuen ser casos molt aïllats), és força fiable. Però no només això. Les bicicletes en mal estat no són poques i hi ha hagut moltes queixes pel que fa a la gestió del servei. Persones que asseguren que els hi surt que han usat la bici més temps del real (amb el corresponent pagament) o problemes a l'hora de deixar la bici en el moment que passa la furgoneta del manteniment (a vegades consta a l'historial que no has tornat la bicicleta i et fan pagar 217,50 euros). Hi ha qui, fins i tot, diu que existeix un algoritme que, de forma aleatòria, cobra falses multes per mal ancoratge de les bicicletes a aquells que fan un ús més intensiu del servei. Personalment, tampoc en tinc una bona experiència. Vaig abonar-me al Bicing al principi, quan només costava 6 euros, encuriosit per la novetat i atret pel seu, en un primer moment, vaig cost. L'agafava de tant en tant, fins que en un determinat moment, fart d'un servei molt millorabe, em vaig donar de baixa. Un servidor va sofrir dues incidències: la primera, degut al mal estat de la bici. L'altra, que a l'hora d'aparcar-la no hi havia manera que encaixés i és posés la llumeta vermella. Vaig haver de trucar a un telèfon (amb el seu conseqüent cost) i esperar-me fins que vingués una furgoneta i s'emportés la maleïda bici. Encara rai que no em van carregar cap multa! Molts cops s'ha demanat a l'equip de govern millores i canvis en la gestió però, seguint la mateixa tònica que en tota la resta de temes, no han fet cas de ningú. Com tampoc han fet cas dels que demanen uns vertaders carrils bici. Perquè, més que carrils, el que hi ha per Barcelona són ratlles pintades a les voreres sense sentit. A la Diagonal, per exemple, n'hi ha una pintada just entre la parada de l'autobús i un quiosc. És sortir de l'autbús i menjar-te un ciclista. No hi ha hagut més accidents de miracle! Un dels problemes a solucionar a la ciutat és la convivència entre vianants, bicicletes, motos i cotxes. I aquests ratlles que han pintat al carrer, malauradament, no arreglen res.

UN FALS PERDÓ

Les paraules del President Montilla demanant "perdó" als ciutadans de Santa Coloma m'ha recordat a la primera "confessió" del Fèlix Millet. En un primer moment, quan ja es veia del tot acorralat, va assegurar que s'havia apropiat de 3,3 milions d'euros del Palau de la Música, que els tornaria tots i que es mostrava molt "penedit" de tot el que havia fet. Més tard, hem descobert que tot era mentida perquè, per començar, resulta que el saqueig del Palau pot arribar a més de 31 milions d'euros. És a dir, tot plegat va ser un patètic intent per a netejar la seva imatge perquè tots diguéssim "pobret, mira, ara se'n penedeix!" I no, ni penedit ni punyetes. Quan robava, quan s'apropiava dels nostres impostos indegudament, bé sabia el que es feia. Quan es pagava un tren de vida impressionant a costa de mentir, enganyar i robar, sabia el que es feia. El que és intolerable és que algú robi i, un cop comès el delicte, digui que se'n penedeix i tant content. Doncs exactament el mateix ha fet el President. Ha dit que ho sent, que no s'imaginaven res de tot això (creu que ens ho creurem?) i que ara farà firmar als regidors socialistes un "contracte de transparència" (vol dir això que fins ara no n'hi ha hagut, oi?!). Tots els adoladors del seu voltant han aplaudit la "contundència", diuen, del discurs. Només calia veure la portada del PSOE-riódico d'aquell dia. Però la realitat, aquests FETS que tant anunciaven i que no han complert, van per una altra banda. En els dos anteriors articles d'aquest bloc, ja heu pogut comprovar la "transparència" d'aquesta gent. Ens diran quant cobren en dietes cadascun d'ells per cada càrrec que ocupen? Molt em temo que no. I algú realment s'empassa que ningú, ningú del seu partit sabia a quina mena de personatge concedien contractes públics? Mireu com en parla d'ell una persona que el coneix i que ha patit els seus tripijocs. Algú es creu que tota la colla d'alcaldes socialistes que van tenir relació amb ell no sabien res de la seva expulsió del partit el 1992? Com es pot continuar regalant contractes públics a aquest personatge després del 1999, quan la seva empresa matriu es va declarar en suspensió de pagaments, deixant obres i projectes sense acabar? Tant rucs eren tots aquests alcaldes?
Més enllà de les paraules, tot continua igual. El tripartit es nega a entregar còpies del famosos informes. L'Ajuntament de Santa Coloma no ha rebut, encara, la dimisíó oficial del Bartomeu Muñoz. En Duran diu que no cal canviar la llei de finançament dels partits i que expressa tot el seu respecte per la dona dels 15 càrrecs. Això sí! Ara el govern investigarà els comptes del Palau de la Música des que se'n va fer càrrec el Fèlix Millet. Però això, no ho haurien d'haver fet cada any? No troben que és "una mica" massa tard?

L'ANA HERNÁNDEZ NO ÉS L'ÚNICA

Que es donessin a conèixer els 15 càrrecs de l'Ana Hernández ha picat molt a can socialista. Tant, que han utilitzat el seu pamflet per a donar-hi resposta. Avui, el PSOE-riódico publica els 41 càrrecs que el Felip Puig va tenir quan era Conseller del PTOP. A més, ho compara amb els "només" 15 de la regidora de Sant Just, com volent dir: "Mireu, aquests són més lladres que els altres!". Però obvien un petit detall: que la majoria de càrrecs deriven de l'esmentada Conselleria. Ho podeu comprovar amb aquest enllaç. Poseu el nom en qüestió (dels que encara existeixen) i a dalt us apareixerà "Depèn de: Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques". Això significa, per tant, que l'actual Conseller Nadal també ostenta una xifra similar de càrrecs. Però, vés quina cosa! El PSOE-riódico, dirigit per un germà del dit Conseller, això no ho ha esmentat. 41 o 15, és igual (tampoc és el mateix ser Conseller de la Generalitat que regidora d'una població de 15.000 habitants). Crec que no és normal que una persona concentri tants càrrecs. Com tampoc ho és també tot el conjunt d'institucions, comissions i altres parafernàlies d'on tothom va xuclant. Com a exemple, poso la següent acta d'una sessió plenària de la Diputació de Barcelona. Hi ha, atenció, pel que he comptat: 7 Òrgans de Gestió Pròpia, 30 Consorcis Participats, 7 Empreses Participades i 86 Organismes Aliens. Quasi res! Evidentment, dins de cada un d'ells, hi ha que si un President, que si vicepresident, que si vés a saber quants vocals, membres del Consell Plenari, membres del Consell d'Administració... Una autèntica animalada. I, com no podria ser d'una altra manera, podem trobar uns quants noms repetits a diverses bandes. He decidit escollir-ne un a l'atzar: el de l'Antoni Fogué, un dels que està sonant com a futur alcalde de Santa Coloma escollit a dit pels socialistes (i, recordem, marit de l'anterior alcaldessa). Doncs aquest senyor, el 2007 (si no me n'he deixat cap), tenia 20 càrrecs només a la Diputació!!! Podeu repetir el mateix exercici amb el nom que us faci més ràbia.
Els socialistes han fet avui un gran desplegament assegurant que estan "molt orgullosos" de la feina que han fet a nivell municipal. Aquí n'heu vist el resultat. El cert, que l'Ana Hernández, seguint la línia del seu marit, s'ha negat a respondre les preguntes dels periodistes. I la realitat és que ni ells ni cap dels partits amb representació al Parlament han complert el Pacte sobre la Transparència que es va firmar el 2001. Potser va sent hora que fem com els valencians, sortim en massa al carrer i clamem contra tot plegat. La resposta del PP valencià a aquesta concentració va ser que els que hi van anar "estaven en contra de València". No, senzillament eren persones que volien que es fes justícia. Persones que, per exemple, no entenen com un Millet qualsevol es pot emportar més de 31 milions d'euros del Palau de la Música.

LA DONA DELS 15 CÀRRECS

Ahir al vespre més d'un miler de persones es van manifestar a Santa Coloma de Gramenet per a a clamar contra la corrupció que ha viscut la seva ciutat. A part de mostrar el seu gran enuig amb tot el que ha succeït els darrers dies, demanaven, i amb raó, la dissolució de l'actual Ajuntament i que una gestora se'n faci càrrec fins a les properes eleccions. Ara bé, els socialistes no estan disposats a portar a terme aquest acte de coherència i dignitat democràtica (els suposaria perdre poder) sinó que escolliran, entre ells, un nou alcalde. De preguntar als ciutadans no en volen ni sentir a parlar. És que se n'ha organitzat una de grossa! El cervell de tota la trama va fer servir fins a 10 empreses per a repartir els guanys de les operacions urbanístiques. I ningú hi veia res d'estrany? Fins i tot se n'ha vist afectat l'Ajuntament d'Arenys de Mar, que s'ha vist obligat a aturar i canviar el seu pla urbanistic.

Molt preocupats estan a can socialista. Tant, que el propi José Montilla ha enviat un mail als seus afiliats demanant "confiança" en el projecte del seu partit. En aquesta frase, hi podem trobar dos errors. El primer, en la paraula "projecte". És que tenen (i han tingut mai) algun projecte? El segon rau en el terme "confiança". Com es pot confiar en algú que davant els problemes s'amaga? Com es pot confiar en qui encara no ha donat la cara per a res, més lluny de llegir un trist paper que li ha redactat un altre? Com es pot confiar en qui ni tan sols s'atreveix a respondre les preguntes dels periodistes? A més, parla de tirar endavant "noves iniciatives per a regenerar la política", però en canvi el seu partit ja ha anunciat que no està disposat a aprovar la llei electoral durant aquesta legislatura. Pel que fa a la "transparència dels seus càrrecs públics", ens explicarà els 15 càrrecs que ocupa la seva dona? És normal que una persona concentri tant de poder? La resposta del Psc-PSOE: que això no suposa "cap problema" perquè la persona en qüestió només cobra un sou. És clar, si la llei diu que els càrrecs públics NOMÉS PODEN COBRAR UN SOU! És que només faltaria! Ara bé, el que sí poden cobrar són sucoses DIETES PER LA SEVA ASSISTÈNCIA A COMISSIONS I PLENS. Alerta! És a dir, la situació de l'Ana Hernández no és il·legal; però és moral? Demanaran els socialistes que dimiteixi de la majoria de tots aquests càrrecs igual que demanen que la Trias Fargas torni els diners de la Fundació del Palau de la Música? El més gros, tal com ja han avançat dos lectors (gràcies, Senyor Merdevalista i Sergi), és que encara hi ha qui vol negar-ho. L'alcalde de Sabadell, en unes fastigoses, roïnes, miserables i patètiques declaracions més pròpies d'un cacic de l'Edat Mitjana, ha dit que tot això no era cert. A més, ha criticat la manifestació d'ahir a Santa Coloma, assegurant que fa "mal a la democràcia". Si els que fan mal a la democràcia són justament xoriços com els seus companys de partit! Per cert, al Telenotícies de TV3, d'això no n'han dit res...

EL MAFIÓS QUE ES PASSEJAVA COM SI RES

A mesura que passen els dies coneixem com la presumpta trama de corrupció va esquitxant a més persones i afectant a més projectes. Per començar, el Consell Comarcal del Barcelonès és qui està construint els edificis investigats per presumpta desviació de fons europeus. L'avui gerent de l'Incasòl era, en el moment de l'adjudicació, gerent d'aquest Consell. A Santa Coloma és, també, on s'ha donat un fet inadmissible. Un dels imputats en el cas, que va sortir en llibertat gràcies al pagament dels 25.000 euros de fiança, continua ocupant el mateix càrrec com si res hagués passat. Com s'entén? L'excusa de l'Ajuntament, és que té "l'obligació de treballar". Es pot ser més ridícul?! Aquesta és la contundència de la que ens parlava el mentider del José Zaragoza? Els problemes han arribat fins a Montcada i Reixac, on s'ha dictat un decret d'alcaldia per a revisar les actuacions dutes a terme mentre l'Antonio Jiménez, un dels implicats, era director de l'àrea de Política Territorial. Fins i tot el tècnic de planificació de l'Ajuntament de Valls ha hagut de dimitir, acusat d'haver cobrat una comissió de 244.000 euros d'una de les empreses del Luigi, el cervell de la trama, quan era cap de Planificació Territorial de la Generalitat. Avui, els advocats del Lluís Prenafeta i el Macià Alavedra han anunciat que presentaran factures per a justificar la legalitat de les comissions. Per cert, és curiós com els dos empresaris continuen en presó sota la justificació que hi ha risc de destrucció de proves i en canvi el càrrec de l'Ajuntament de Santa Coloma va cada dia a treballar tan tranquil. Però, es veu, encara hi pot haver més saraus. La Sindicatura de Comptes ha advertit que estan investigant més ajuntaments, però no han esmentat quins. Amb tot, encara estem esperant que el PP suspengui de militància a l'ex-alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, que va firmar totes les operacions especulatives ara sota investigació. Per un alcalde que tenien a Catalunya... Què trist! Sort que no en tenen més!

Els socialistes han dit que no s'ha de reaccionar en calent davant la situació actual. És clar, com els afecta a ells! Quina barra! Què cínics! I, que voleu que us digui, costa de creure que ningú sospités res. I més quan l'alcalde accidental de Santa Coloma confessa que el cervell de la trama anava sovint a l'Ajuntament i negociava al despatx de l'ara ex-alcalde. No s'imaginaven que hi havia alguna cosa estranya. No coneixien el més que fosc historial del personatge en qüestió? Però bé, com sempre fan els socialistes (a Barcelona ens van endollar el Clos primer i l'Hereu després, per exemple), col·locaran un nou alcalde sense consultar a la ciutadania mitjançant el seu vot i au, tan feliços! I pel que fa a aquest "gran alcalde" de qui els seus companys de partit "ni sospitaven" (magnífica la interpretació de la diputada al reportatge del 30 minuts; quina actriu ha perdut els escenaris!) que podia haver ocasionat tot això, en aquesta entrevista queda retratat. Tota una joia... Per cert, per acabar, un petit apunt del que valdrà la pena parlar-ne: l'Ana Hernández, l'esposa del President de la Generalitat, acumula 15 càrrecs públics. Això és molt normal?

JOHAN CRUYFF, SELECCIONADOR CATALÀ

La Federació Catalana de Futbol ha anunciat que el nou seleccionador que dirigirà el nostre partit anual serà el Johan Cruyff. A més, han assegurat, ho farà gratuïtament. Tenint en compte que la persona en qüestió demana fins a 60.000 euros l'hora per a xerrar de futbol, això té molt de mèrit. Això sí, s'ha acordat que la FCF col·labori amb les dues fundacions de l'holandès. La primera, la Fundació Cruyff, té com a objectiu la integració de nens discapacitats. La segona, el Johan Cruyff Institute, es dedica a formar esportistes, directius i entrenadors. Tal elecció ha generat opinions de tot tipus. Per començar, els que n'estan a favor, asseguren que l'arribada d'una persona del seu prestigi donarà un nou impuls a la selecció. Els que segur estan molt satisfets amb l'arribada de l'holandès són els jugadors catalans. Que t'entreni un dels millors jugadors i entrenadors de la història del futbol no és poca cosa. Estic convençut que en el proper partit hi haurà molt poques renúncies. A més, recorden, l'"holandès volador" ha rebutjat múltiples ofertes per a tornar a les banquetes els darrers tretze anys, i el fet que hagi acceptat la proposta catalana dóna entitat a la selecció. Pel contrari, els que hi estan en contra critiquen que, tot i dur més de 30 anys a Catalunya, per prou feines ha dit alguna paraula en català. No només això: preguntat sobre la qüestió, va afirmar que no parlava català perquè ell era "internacional". La Plataforma per la Llengua li ha demanat que faci un esforç per a parlar català. Quanta fe! Aquest argument l'intenten contrarrestar els seus partidaris recordant que el Cruyff ha arribat a vestir dos cops la samarreta de la selecció i que el seu arrelament al país és important perquè és on ha tirat endavant la seva família. Recordo, per cert, una entrevista al seu fill Jordi on, qüestionat sobre l'oficialitat de les seleccions, va respondre, sense dubtar, que sí.

Personalment, trobo aquest debat absurd. Els catalans, de vegades, fem coses per a intentar auto-convencèr-nos que ens trobem en un país normal. I NO! No som un país normal! Ara, hi haurà qui dirà: "Oh, mireu que n'és d'important la nostra selecció, que l'entrena el Cruyff!" Trista forma d'enganyar-nos! Una selecció és important quan juga Mundials, Europeus, és a dir, competicions internacionals. Jugar una costellada amistosa l'any o inventar-se un Torneig de les Nacions no porta enlloc. Com a molt, l'arribada de l'holandès servirà per a omplir més el Camp Nou quan jugem el nostre trist amistós anual i per a sortir una mica més els diaris els dies anteriors. I ja està. L'únic impuls real per a les seleccions és la seva oficialitat. I això només s'aconsegueix mitjançant un Estat propi. Així que, desenganyem-nos: per molt Cruyff, per desgràcia, tot continuarà igual.

LES TERRES DE L'EBRE, UN CLAM

Els darrers escàndols de confessada i presumpta corrupció que han afectat Catalunya els darrers dies han deixat al marge una problemàtica molt greu: la desindustrialització de les comarques de l'Ebre. Arran de l'anunciat tancament de la fàbrica de Lear a Roquetes, els ebrencs van dir prou i van sortir massivament al carrer a exigir a les administracions inversions a les seves comarques. En unes mobilitzacions similars a les que hi va haver contra l'aberració del PHN, la gent de l'Ebre pretén que es trobin solucions a un problema que ve de lluny. Només els darrers mesos, a les Terres de l'Ebre hi han tingut lloc diversos ERO's que han afectat a centenars de persones: el d'Acristallats Guardiola a Tortosa, el de la fàbrica de mobles d'Antaix als centres de la Sénia i Tortosa, el de Medesa a Amposta, els de les químiques Ercros i Inquide a Flix... El degoteig ha estat constant, però no ha estat gaire pres en consideració. D'aquí la indignació de l'alcalde de Tortosa, que acusa al President Montilla de no actuar igual davant el tancament de la Lear que com ho va fer contra els ERO's presentats per Nissan i Seat (cal recordar, fins i tot, que se'n va anar de visita al Japó, amb nefastos resultats, per cert). I és que el tancament de la Lear pot tenir a les comarques de l'Ebre els mateixos efectes que l'adéu de Nissan o Seat a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Ens trobem, per tant, davant d'un problema de gran envergadura, que pot tenir com a conseqüència que molta gent es vegi obligada a marxar de casa seva per a trobar feina. Això seria molt negatiu per a la nostra vertebració territorial, clau en la cohesió de qualsevol país. Però no només la indústria les està passant magres a l'Ebre. Fins i tot, les previsions de la campanya de la recollida de l'oliva són negatives, i es preveu una disminució dràstica en el nombre de tones que es podran aprofitar. Finalment, obligats davant el descontentament dels ebrenc, el govern sembla que inclourà totes les comqrques de l'Ebre en el Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal, on en un principi no hi figuraven. En tot afer, per cert, encara s'està esperant que el President Montilla digui alguna cosa. Igual que amb tots els casos de corrupció, el President no ha obert boca. Una vergonya.