EL JOSÉ ZARAGOZA, UN MENTIDER!?

Els darrers dies, els socialistes han esmerçat grans esforços en desvincular del seu entorn el Luís García Sáez, el cervell de la presumpta trama de corrupció amb epicentre a Santa Coloma. El propi secretari d'organització, el José Zaragoza, va assegurar que el "Luigi" (així se'l coneix) ja no tenia cap vinculació amb el seu partit perquè va ser expulsat el 1992 per, "si no recordava malament" (ai, aquest cap!) per un cas urbanístic. La realitat, però, l'ha deixat en evidència. Resulta que diferents ajuntaments socialistes, després de la seva expulsió, van firmar contractes milionaris amb aquest personatge. És a dir, expulsen a un militant per presumpta corrupció i tot seguit li adjudiquen a la seva empresa diverses concessions públiques? Com es pot confiar en un personatge així? Si ells sabien el seu historial! Just un any després de ser expulsat, Agrotecsa, l'empresa de l'esmentat Luigi, va obtenir de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana (presidida llavors pel Pasqual Maragall), el manteniment durant tres anys dels parcs metropolitans, per l'import de quasi 600 milions de pessetes. I no va ser l'única concessió. Altres ajuntaments que van mantenir relacions amb l'ex-diputat socialista van ser els de Lleida, Mataró, Olesa de Montserrat, Barcelona, Canovelles, Montornès, Girona, Badalona, Sant Feliu de Llobregat, El Prat, Esparraguera, Vilanova i la Geltrú (en aquest cas, quan governaven CiU i Icv) i L'Hospitalet de Llobregat. Esment especial mereix aquest últim. Fa res, el Celestino Corbacho va dir que "no recordava" si durant el seu mandat havien contractat els serveis d'Agrotecsa. Un altre amb "poca memòria". El més escandalós és, però, que després de la fallida de l'empresa el 1999 (que va deixar desenes de projectes a mig fer i moltes persones a l'atur) encara hi ha hagut ajuntaments socialistes que han mantingut negocis amb ell, entre ells, el de Santa Coloma de Gramenet. Així que cap relació? Doncs es veu una vinculació prou estreta, la veritat. En dirà res d'això, el Manel Fuentes? Reconsiderarà el seus ridículs elogis al José Zaragoza?
A tots aquests alcaldes se'ls hauria de caure la cara de vergonya i demanar-los la seva inhabilitació política per incompetents o per, sabent-ho, adjudicar obres a un personatge amb un historial tan obscur. Per ara, se sap que els detinguts podrien haver sumat un frau de quasi 45 milions. En veure la gravetat que està prenent l'assumpte, els socialistes suspendran dels seus càrrecs als regidors detinguts i CiU suspendrà temporalment de militància al Macià Alavedra i el Lluís Prenafeta. Pel que fa a l'espectacle de veure emmanillats als detinguts, es nota que al jutge Garzón (que ha decretat presó incondicional pels cinc militants polítics) li encanta això de sortir als mitjans. De debò calia? Si no haguessin estat detinguts a Catalunya, hauria passat el mateix?

I NO EN PARLEN?

La sessió d'ahir al Parlament de Catalunya va ser decebedora. Tots plegats van passar de puntetes dels casos de corrupció, i per prou feines en van fer esment. El President Montilla va assegurar que comprenia el nostre desànim i irritació (n'està segur?!), però que havíem de confiar en les institucions. Això ho deia, justament, el mateix dia que s'ha conegut que la Sindicatura de Comptes ja va avisar el 2007 de diverses irregularitats a l'Ajuntament de Santa Coloma. Cap dels partits amb representació parlamentària, però, va demanar debatre-ho al Parlament. També s'ha sabut que el tripartit va silenciar el 2004 un informe que advertia d'irregularitats en la gestió del Palau. Per acabar-ho d'adobar, el President es va negar a respondre les preguntes dels periodistes al faristol del Parlament. Així pretén que ens guanyem la seva confiança? Amagant-se i al·ludint resposabilitats? Que no sap que és el President del país? Que no sap que davant casos com aquest ha de donar la cara? Qui, com a mínim, sí es va dignar a respondre als periodistes va ser l'Artur Mas. Va dir que el seu partit farà el que calgui perquè es recuperi la confiança en la política catalana. Doncs podrien començar en fer efectives les advertències que el President Pujol i l'Agustí Colomines han deixat anar els darrers dies. Només traient-ho tot i fent net es pot començar de nou. D'aquest cas, també hem conegut que el cervell de la trama va ser auditor de la cambra catalana entre el 1988 i el 1992 (caldria preguntar-se qui el va col·locar allà) i que l'empresa d'un dels detinguts executa les obres de l'edifici dels afectats per l'explosió al barri del Fondo. Avui, tots els detinguts, dormiran a la presó.
Però aquesta sensació que tot el que ens envolta funciona malament no només es limita en l'àmbit estrictament de la política. En una batuda a sis establiments xinesos de perruqeria i massatges, s'ha descobert que en una d'elles s'hi oferien il·legalment serveis sexuals i que en d'altres es lesionaven drets dels treballadors. El passat cap de setmana, sis persones van ser detingudes a Girona en una operació contra el narcotràfic. Al final, aquell que treballa i paga religiosament els seus impostos i deutes pensarà que se li està prenent el pèl. I no li faltarà raó.

L'OASI CATALÀ EXPLOTA

Tot pels aires. La detenció de l'Alcalde de Santa Coloma de Gramenet, del seu regidor d'Urbanisme, del Director Gerent de l'Alcaldia, d'un ex-diputat del Psc-PSOE, de dos ex-consellers de la Generalitat i de dos empresaris (habituals en diverses obres que han tingut lloc a BCN i la seva àrea metropolitana, ull amb això) ha sacsejat la vida política del país. Avui, a més, s'ha detingut una novena persona que podria estar relacionada amb el batejat cas Pretòria. Tot plegat prové d'una investigació iniciada el 2002 sobre la filial del llavors BBV, que operava al paradís fiscal de l'illa de Jersey. Quan aquesta va tancar, molts clients van recórrer a bufets d'advocats per a poder continuar evadint impostos. Del despatx d'un d'aquests advocats, després d'un escorcoll, es van descobrir uns documents relacionats amb una operació urbanística que va tenir lloc a Santa Coloma. A partir d'aquí, estirant el fil, s'ha descobert tot. En concret, hi ha tres projectes urbanístics sota sospita, dos a Santa Coloma i un tercer a Sant Andreu de Llavaneres (que es va firmar el 2006, quan governaven Psc-PSOE i PP junts). Una de les operacions investigades a Santa Coloma, per cert, va tenir lloc quan la Manuela de Madre era alcaldessa. Els dos partits implicats en la trama, CiU i el Psc-PSOE, han reaccionat igual: han demanat que es respecti la presumpció d'innocència i han assegurat que prendran les mesures convenients en cas que la justícia demostri la culpabilitat dels acusats. Els convergents han insistit, però, que ens trobem davant de dues situacions diferents. El Macià Alavedra i el Lluís Prenafeta (de l'anomenat sector negocis convergent) fa 12 i 19 anys que no exerceixen cap càrrec públic. Ara bé, tots dos han acumulat nombrosos càrrecs importants en empreses privades un cop abandonada la vida política. Tot plegat, com a mínim, fa pudor. Dubto que sigui l'únic "malpensat". En el cas del segon, a més, va estar involucrat en l'anomenat cas Prenafeta, que va acabar amb un arxivament de les diligències per part del jutge Lluís Pascual Estivill (més tard condemnat per prevaricació en altres casos). En els socialistes, els acusats són persones que avui ocupen càrrecs polítics. En concret, l'alcalde Muñoz va encarregar-se durant 20 anys del control financer del PSOE. També els investigaran els comptes? A més, cal recordar que l'alcalde viu a Turó Park (una de les zones més cares de BCN). Com s'entén que un alcalde d'una ciutat com Santa Coloma no hi visqui? Tant horrorosa troba la seva pròpia tasca? És, també, el fill de l'últim alcalde franquista. Però el tema "hereditari" sembla que no s'acabarà amb ell. El més que possible substitut del Muñoz serà l'Antoni Fogué, marit de l'anterior alcaldessa. Tot queda a casa.
Amb tot, s'està entrant en una dinàmica de gran desafecció. Al final, a un li pot quedar la sensació que tots són iguals. Per arreu, es llegeixen missatges de persones que reclamen les mateixes investigacions als seus Ajuntaments, segurs que quelcom hi passa. Cada dia la gent es troba més lluny de la política, i això és perillós pel correcte funcionament del sistema democràtic. Independentment que es declari culpables a tots els que ara són presumptes (el Garzón ha regalat algunes cagades importants, com les detencions pels Jocs Olímpics de Barcelona, arran de les quals l'Estat espanyol va ser condemnat per tortures), l'ombra de la sospita està estesa.

BOMBES D'INUTIL·ITAT MASSIVA

L'alcalde Hereu està desesperat. Tant, que deixa anar parides com la següent: "S'estan llençant bombes de desil·lusió massiva contra Barcelona". No, alcalde, no. Senzillament, està sortint als mitjans allò que succeeix en el dia a dia de la ciutat. Si ell és tan ínútil que no ho sap veure o no troba solucions, que s'ho faci mirar. Les darreres dades d'atur a Catalunya i Barcelona són per posar-se a tremolar: 607.200 a tot el país i més de 96.000 a la capital. Això significa un augment del 77% en un any. Els qui ho passen pitjor són, però, aquelles 162.400 famílies on tots els seus membres es troben a l'atur. Això no és cap campanya contra la ciutat ni contra ell, és la realitat. Per si no n'hi havia prou, un dels motors econòmics de tot país i ciutat, l'aeroport, tampoc no acaba de despegar. Per molta T1 que tinguem, aquesta no arriba ni a la categoria de joguina en comparació a la darrera terminal construida a Barajas. I, si des d'aquí no en surten vols que ens connectin directament amb les principals destinacions europees i mundials, de ben poc servirà. De fet, és això el que pretén el govern espanyol: convertir el nostre aeroport en un simple apèndix del de Madrid. Aquest dissabte, Iberia escenificarà el seu adéu d'El Prat. Però no només tenen la intenció de marginar totalment Barcelona com a origen de vols interncontinentals, sinó que pretenen acabar-la s'ensorrar creant una low cost que operi des d'aquí. La seva funció seria la d'alimentar els vols internacionals de Barajas. D'aquí la importància d'aconseguir la majoria absoluta en la gestió d'El Prat. I així es demostra la total inutilitat dels 25 diputats catalans del PSOE, que van regalar al ZP els Pressupostos tot i els greuges esmentats. El Conseller Castells deia que els catalans ens havíem de fer valer a Madrid. Però si són els del seu partit els que duen dècades baixant-se els pantalons un cop rere un altre! Si són ells els campions de la renúncia! Nous fets que demostren que l'única sortida per a sobreviure és l'Estat propi. N'hi ha uns que, tot i assegurar que aquest és un element central de la seva política, no ho posaran com a condició a l'hora de pactar. Sèrà qüestió de fer confiança a qui sí ho faci.

TORNEM-HI AMB ELS MOSSOS!

A Reus, de nou, els Mossos han estat notícia. Unió de Pagesos va convocar una mobilització davant de la delegació de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb la finalitat de protestar pels preus dels productes del camp. Els aldarulls van començar quan un grup de pagesos va voler entrar al pati de l'edifici utilitzant el remolcador del tractor. Els Mossos, que fins llavors observaven sense fer res com es tiraven avellanes a la façana de l'edifici, van voler impedir la seva entrada i van iniciar la càrrega. Com malauradament sembla tradició, de forma inexplicable, un cop més, un agent va carregar contra un càmera de TV3 que rodava l'acció. A més, sembla que un antiavalot li va demanar el que havia gravat. Especialment impactant ha estat la imatge d'un pagès (no precisament jove) prenent la porra a un mosso i amenaçant-lo amb ella. Un nou cas que perjudica la imatge dels Mossos d'Esquadra. I, tot i que ha passat més d'un dia, el seu màxim responsable, el Joan Saura, encara no ha badat boca. Que potser li fa mandra deixar la seva caseta del Port de la Selva on hi deu passar els caps de setmana? La tasca d'aquest funest personatge està essent tan pèssima que sembla mentida que encara no hagi dimitit. Tanta incompetència, irresponsabilitat i passivitat (no surt mai a donar la cara, si és que ho fa, fins que han passat molts i molts dies) haurien suposat a qualsevol democràcia del Món la seva destitució. O la seva pròpia dimssió per vergonya, però sembla que aquest personatge, d'això, no en té pas.

A més, els darrers dies hem viscut a Catalunya una sèrie de successos molt preocupants. A l'Eixample de Barcelona, uns skins van apallissar a un jove senzillament per vestir d'una forma progre. A Barcelona i a L'Hospitalet, persones armades han provocat quatre ferits greus. I, a Les Preses, uns lladres van assaltar una casa, van lligar els seus propietaris i hi van robar tot el que van poder. Hem tingut greus problemes en temes de seguretat a Catalunya els darrers dies però el nostre govern no diu ni fa res. I, a sobre, els que ens haurien de protegir surten als mitjans repartint cops de porra als pagesos. Tot plegat no aporta, precisament, gaire confiança ni tranquil·litat.

ENS COSTA MÉS D'1 MILIÓ D'EUROS

El Departament de Presidència gastarà més d'1 milió d'euros per a promocionar l'avui President Montilla just l'any que toquen eleccions. És a dir, a costa dels contribuents, es pagarà una part important de la seva campanya i pre-campanya electoral. I això no és robar, també? Com és que no surt als titulars de tots els diaris i telenotícies? Ens tornaran els diners tal com ells reclamen als altres? Ara bé, tenint en compte la més que nefasta obra de govern i les contínues renúncies d'aquest davant el PSOE (en contra del benestar dels catalans) ni gastant-se tot el que ha robat el Fèlix Millet.

PER FI CINEMA EN CATALÀ?!

La nova llei del cinema corregirà una situació injusta que arrosseguem des de l'època franquista. Entre d'altres punts, mitjançant els quals es vol donar un nou impuls al sector (ajudes, foment de les versions originals...), es pretén que en quatre anys la meitat de les projeccions als cinemes de Catalunya siguin en llengua catalana. Actualment, només el 3% de les pel·lícules es poden escoltar en català, i es limiten molt al públic infantil (com, si en créixer, els catalans oblidéssim l'idioma). Si tot va bé, tindrem per Nadal un molt bon regal: la seva entrada en vigor. Ha estat del punt lingüístic del que més s'ha parlat. El titular favorit dels monolingües auto-anomenats partidaris d'un fals "bil·lingüsime" ha estat si és bo "imposar" el català mitjançant sancions econòmiques. Els mateixos, diuen que és crear problemes "on no n'hi ha". Respecte el primer punt, tota llei ha de tenir al darrera una sanció en cas d'incomplir-se o esdevé paper mullat. Igual que hi ha sancions per saltar-se el límit de velocitat, robar o el que sigui, n'hi ha d'haver per això. Per tant, és un argument absurd. Pel que fa al segon, resulta que per a ells no és un problema que quasi TOTES les pel·lícules es puguin veure NOMÉS en castellà. Però per als que desitgem que el català perduri, sí que ho és. I el que pretén aquesta llei és, justament, solucionar aquest problema.

Des d'un punt de vista audiovisual, el català sobreviu sobretot gràcies als canals de la CCRTV. En aquest sentit, hem de lamentar nous atacs del PSOE i el PP contra TV3. El Xavier Sardà ha copiat el seu company socialista Joan Ferran i ha criticat la segons ell "crosta catalaneta" de TV3. La paradoxa és que aquest personatge va calcar de TV3 un programa, l'Afers Exteriors. La diferència, que està a anys llum del Miquel Calçada. Mentre el programa del Mikimoto és líder sobrat d'audiència, el del Sardà era una molt mala còpia, horrible, un rotund fracàs. Lamentar, també, l'imminent tancament del repetidor que permet veure TV3 a l'àrea de València. I això ho ha propiciat l'avui President de la Generalitat. Convé recordar-ho.

EL CIRC MILLET

La decisió del jutge de deixar en llibertat sense fiança el Fèlix Millet i el Jordi Montull ha desencadenat un seguit d'acusacions i contra-acusacions que estan convertint aquest cas en un dels més mediàtics dels últims temps. Avui hem sabut, per exemple, que fons del Palau van servir per a pagar les bodes de les filles del primer. L'advocat defensor assegura que és una decisió adequada donat que no hi ha risc de fuga. La Fiscalia, que segons algunes veus no ha estat gens hàbil, segurament per a recompondre la seva malmesa imatge, en una poc usual roda de premsa replica que aquest risc sí existeix. Enmig del sarau, el jutge, també molt criticat per la seva decisió, diu que ell només s'encarrega d'aplicar la llei i encoratja els que el critiquen a demanar explicacions als polítics perquè canviïn la legislació. Alhora, la Generalitat ha iniciat els tràmits per a retirar la Creu de Sant Jordi al personatge en qüestió. Si es donessin tanta pressa en això com en totes les altres coses que ens afecten, aquest seria un país molt millor.

Un altre terreny on s'està jugant aquest cas és el polític. Aquí, els dos rivals són CiU i el Psc-PSOE. Els socialistes van començar apuntant amb el tema de la Trias Fargas, i a partir d'aquí tots dos s'han anat llençant retrets. El darrer escàndol publicat per un pamflet socialista és que els convergents van rebre diner negre de Millet. Tal acusació ha estat negada rotundament per l'Artur Mas, que assegura que tot el que van rebre està registrat a Hisenda. Com a resposta, CiU ha recordat que Caixa de Catalunya va perdonar 7 milions d'euros als socialistes. A més, a Barcelona, s'ha conegut que l'Ajuntament ha inflat un 60% la nòmina d'alts càrrecs i que ha anat creant comissions inútils formades per gent de la seva corda. En fi, que de merda en tenen tots fins dalt. La mostra més clara, aquest llistat amb algunes de les persones que han format part dels òrgans directius de l'Orfeó Català-Palau de la Música. Són part d'aquests 400 que, com diu el Joan Carretero, ho maneguen tot. Donat que no els ha escollit democràticament ningú, fóra bo que els apartéssim dels òrgans de decisió. Per higiene democràtica.

ENDAVANT AMB LES CONSULTES!

La unitat serà la clau per a tirar endavant les consultes sobiranistes. Vist des de fora, costa d'entendre totes les baralles que sentim pels mitjans. L'Alfons López Tena, mitjançant un article al diari Avui, culpa a "petites plataformes tòxiques" de la mala maror al voltant de les dificultats per a aconseguir un consens per a realitzar les consultes. En aquest mateix espai, assegura que el Reagrupament no tenia res a veure amb aquest tema. Hagués estat interessant, però, que abans d'escupir tot allò (que el Reagrupament "dinamitava" les consultes) ho hagués parlat, contrastat i reflexionat. El mateix dia, va ser respost en el mateix diari per un dels que es va sentir el·ludit, el Santiago Espot. Li va respondre que quina confiança es pot tenir amb partits com CiU i Esquerra per a tirar endavant el procés, quan van rebutjar la ILP per a l'autodeterminació fa uns mesos. Hi ha qui, fins i tot, parla de talps. No pot ser que malbaratem una oportunitat com aquesta. En pocs mesos, hi pot haver centenars de municipis catalans on es realitzin consultes d'aquesta mena. Els últims dies, ciutats grans com Sant Cugat, Manresa o Manlleu s'han afegit al grup de municipis que faran la pregunta, i pròximament serà Girona. El món sobiranista, desencantat en part els darrers anys per la política erràtica dels dos prinicpals partits catalanistes, ha recobrat la il·lusió. Per això, és l'hora que tothom, independentment de l'afiliació política, treballi conjuntament. El govern espanyol s'empesca una rere l'altra per a evitar-les. I pel sol fet de veure regidors socialistes votant-hi a favor (els últims, els de Sant Feliu de Codines) ja val la pena.

Per acabar, dos articles interessants: el primer, sobre el setge al qual és sotmès el Joan Laporta. El segon, tracta de l'actitud fatxenda i anti-democràtica dels socialistes cap a Catalunya.

UN PANTÀ D'AIGÜES QUIETES, PERÒ BRUTES

La frase del títol és obra del Joan Carretero, en una entrevista a TV3. El cas Fèlix Millet ha fet aflorar algunes de les misèries de la política catalana. Els socialistes han utlitzat les donacions que la Fundació Ramon Trias Fargas rebia de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per a atacar a CDC. Aquests han respost recordant les donacions de l'Obra Social de la Caixa de Catalunya (en mans socialistes) a la Fundació Rafael Campalans (també propera als socialistes). En cap dels dos casos es posa en dubte la legalitat dels fets (la llei, encara que sembli increible, permet aquests tripijocs), sinó la moralitat de l'assumpte. Tot plegat sembla una baralla entre socialistes i convergents a l'estil "i tu, més!", que l'únic que fa és perjudicar-los a tots dos. En particular, perjudica a CDC, ja que en no ser els que han encetat la disputa (els socialistes són uns experts del joc brut) dóna la sensació que busquin la misèria dels altres per a tapar la seva pròpia. A més, el cas del Fèlix Millet és molt més mediàtic, i d'aquí el seu nerviosisme. Mostra d'això són les darreres declaracions de l'Agustí Colomines, el director de la Trias Fargas, que ha amenaçat en descobrir el pastís i "convertir Catalunya en Itàlia". Ha citat com a exemple que la majoria d'activitats del Cidob, entitat presidida per Narcís Serra, estan finançades per Caixa de Catalunya, el president de la qual és el mateix Serra. Qüestiona, a més, el paper dels socialistes presents al Consell d'Adminstració del Palau, i es pregunta per què a ells ningú els demana responsabilitats. Doncs perfecte: que ho digui tot! Aquesta seria l'única manera de fer net i encetar una nova etapa de transparència. Però una transparència de veritat, no com la que ens ha volgut vendre el govern espanyol publicant el patrimoni dels ministros. A més, han jugat amb les xifres. En el cas dels seus habitatges, han donat a conèixer el valor catastral, que acostuma a ser un 50% del de mercat. A més, els casats en règim de ganancials no declaren el 100% del seu patrimoni, només la meitat. Per exemple, no em crec que el Manuel Chaves tingui un patrimoni de 68.964 euros. Que es pensen que som idiotes?

UN NOU REGAL

Sense novetats. Els 25 diputats del PSOE escollits a Catalunya han entregat a canvi de res el seu vot al ZP perquè aprovi uns Pressupostos que, com cada any, són injustos amb Catalunya. Aquests vots, sumats als dels diputats del PNB i CC, permetran al govern del PSOE respirar tranquils. I això succeeix al mateix temps que es coneix que el Minsterio de Fomento només invertirà a Catalunya el 32% del que havia pressupostat per a aquest 2009. Igual que sempre, com cada any. És a dir, no només el que es pressuposta és insuficient, sinó que ni tan sols es dignen a complir tal misèria. Però no es conformen amb això. A sobre, tenen la indignitat de mentir. L'Alfredo Pérez Rublacaba ha afirmat, sense posar-se vermell, que les inversions a Catalunya són superiors fins i tot al que marca l'Estatut. Fa por sentir-lo. S'ha de ser un ésser molt maquiavèlic per a ser capaç de mentir un cop rere un altre sense sentir ni el més mínim pessigolleig a l'estómac. Seguint en la mateixa línia d'incompliments, s'ha sabut que la "posició determinant" que el govern espanyol tenia reservada a les institucions catalanes en la gestió de l'aeroport d'El Prat es redueix a un ridícul 27%. Com era d'asperar, Aena es quedaria el 51%, és a dir, el poder total. Conseqüència: que el nostre aeroport seria un simple apèndix del de Barajas, ja que Aena no competiria amb si mateixa (també disposaria de més del 50% de l'aeroport madrileny). Bé, és que aquesta és la visió que els polítics espanyols tenen de Catalunya: un simple apèndix a qui cal empobrir. Els més cínics de tots són, però, els diputats catalans del PSOE. Tot i ser una merda de pressupostos per a aquells a qui diuen representar, hi votaran a favor i a sobre demanen als grups catalans presents al Congreso que retirin les seves esmenes a la totalitat. Amb una actitud tan indigne, un servidor no podria ni dormir. Enlloc de defensar els seus votants, sabent-ho, els perjudiquen. En fi, es veu doncs que l'única manera de poder decidir sobre allò que és nostre és mitjançant un Estat propi. A Escòcia ja han començat a caminar cap a aquest objectiu. A veure si seguim el seu exemple.

LI TENEN GANES, MOLTES GANES

Des que el President Laporta va assistir a la manifestació independentista de la Diada que els atacs contra la seva persona encara es repeteixen més que abans. A un any de les eleccions, molts ja afilen les seves armes per a desacreditar i dir bestieses sobre el que ha estat, sense cap mena de dubte, el Millor President de la història del Barça. Hi ha qui, però, es passa de la ratlla, com l'Antoni Puigverd, que l'ha titllat de "Caudillo". A més, també li ha regalat altres "perles", com "superb" o "aprenent de bruixot". Aquest tertulià que SEMPRE, a cada aparició pública, repeteix que defensar els seves idees a una població com Girona li ha costat moltes crítiques (sembla que pretengui que l'aplaudim), dóna més credibilitat al president d'Extremadura (que, per exemple, nega una realitat incontestable com és el dèficit fiscal) que al propi Laporta. No cal dir res més, com diria aquell. El curiós del cas és que aquest opinador troba molt malament que el Laporta es posi en política però en canvi troba perfecte que el president extremeny parli de futbol. La realitat, que el que li pica és l'ideari del President. Un altre que s'ha expressat en la mateixa direcció és el Jaume Roures. El mateix que gràcies a un escandalós favor polític ha pogut crear un potentíssim grup comunicatiu ara va donant lliçons de no intromissió política. Al Laporta li passa una cosa semblant que al Joan Carretero. Des de cercles socialistes i d'Esquerra, insisteixen amb la fastigosa comparació amb l'Umberto Bossi. La realitat, però, s'acaba imposant. Que persones com el Moisès Broggi o el Toni Strubell s'hagin afiliat deixa en ridícul els que escupen aquest cúmul de mentides.
La campanya electoral serà de les que marquen època. L'Alfons Godall sembla l'escollit per a la candidatura de continuïtat. El Sandro Rosell ja ha donat a conèixer el seu equip (no precisament catalanista, per cert). Un altre candidat serà l'Agusti Benedito (web). El Ferran Soriano diu que hi participarà d'alguna manera. Serà, segurament, una de les eleccions més renyides de la història del Club.

BENVINGUT, DR. BROGGI

El cirurgià Moisès Broggi s'ha associat al Reagrupament. És una de les moltes altes que s'han rebut des del dia del Congrés Constituent, però és evident que aquesta mereix un esment a part. Que una persona del seu compromís, de la seva valentia, de la seva generositat, hagi cregut que el Reagrupament és la millor via per a arribar a assolir un Estat propi i un autèntic sistema democràtic és una mostra més que aquest és un projecte seriós, coherent i que pren força cada dia que passa. Un projecte, per cert, que espanta els partits apoltronats al Parlament del país. Només cal llegir alguns articles de, per exemple, dirigents del Psc-PSOE. El secretari del President Montilla diu que el Reagrupament només diu "chorradas" per a poder sortir constantment als diaris. D'això, segons el Conseller Saura, en diu el President Montilla quan parla. Evidentment, per a ells parlar de regeneració democràtica, transparència i defensa del benestar dels catalans és una bestiesa. Els mateixos que han tingut dirigents empresonats per corrupció, que van crear un grup terrorista amb diners públics i, segons algunes veus, que estaven disposats a recolzar un cop d'Estat poca credibilitat tenen. Un altre que s'ha lluit ha estat el Joan Ferran, que ha comparat el Joan Carretero amb l'Umberto Bossi. I això ho diu un que ataca quan pot els mitjans públics i parla d'arrencar "crostes"!

Del Reagrupament se n'ha parlat força a la xarxa. I una mostra que interessa és que la majoria de notícies on apareix el nom de "Reagrupament" o de "Joan Carretero" són de les més llegides. Senyal que hi ha il·lusió i esperança que tiri endavant. Ara toca no decebre aquestes expectatives i ser constants i generosos en el treball.

CAL QUE TREBALLEM PLEGATS

L'Alfons López Tena s'ha despenjat amb unes declaracions on acusa el Reagrupament de dinamitar la Coordinadora Nacional de Consultes. Tal afirmació ha estat rebatuda pel propi Enric Canela, que assegura que això no és veritat (comentaris 91, 102 i 104). Es va invitar a una persona de la Junta del Reagrupament a assistir a la darrera reunió, però va romandre en silenci, seguint la línia de respecte que s'ha marcat en tot el procés. Les batusses anaven, es veu, per una altra banda. Un cop més, baralles polítiques poden acabar amb una molt bona iniciativa com aquesta. Esperem que es solucionin les diferències, no es llencin falses acusacions amb finalitats electorals (quina decepció això del López Tena!) i es puguin portar a terme moltes més consultes a diversos pobles i ciutats (se'n farà una de comarcal a Osona) de tot el país. Ja prou dificultats hi posa l'Estat com per a sobre barallar-nos entre nosaltres. Esn trobem en un moment clau de la història del país. Mai en els darrers anys el desencís havia estat tan gran i ens trobem amb actituds impensables farà res, com el suport del President Maragall a la insubmissió fiscal. Vivim en un Estat on el el que ha de defensar els drets de la gent sembla que va conspirar amb un militar. I, com sempre, no passa res. És l'hora d'avançar cap a una vertadera democràcia. I per a tal objectiu és vital que treballem tots pelgats, deixant-nos de partidismes ni personalismes que ens fragmenten i no ajuden en res.

PÈRDUA DE REFERENTS CATALANS

El President de la Caixa de Catalunya, el socialista Narcís Serra, vol aprofitar el procés de fusió per a canviar-li el nom. Creu que la denominació "Catalunya" els fa perdre clients a la resta de l'Estat. Tal intenció ha sorprès a tothom, i els propis sindicats ja s'han mostrat contraris a aquest canvi. En cap país del Món els que hi viuen senten vergonya de mostrar-se arreu com a tals. A Catalunya, però, sembla que hi ha gent que sí. Pensar que amb un canvi de nom podran vèncer algunes malfiances a segons quins llocs és massa simple, ja que igualment se sabrà que la procedència de la caixa és de Catalunya. A més, li pot restar clients al seu territori de referència. No sembla, doncs, una decisió encertada ni des d'un punt de vist de país ni tan sols comercial. En aquest aspecte, hem vist un logotip mai vist fins ara aquí a Catalunya: "Generalidad de Cataluña", en el patrocini d'un Fullet del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Pel que fa al Telenotícies de TV3, un estudi ens mostra que s'hi expliquen més notícies de l'àmbit espanyol que del català. Tenint en compte que massa coses que ens afecten aquí es decideixen a Madrid, és normal que es parli del que passa per allà, però tampoc fins a aquest punt. Pel que fa a la presència de la resta dels Països Catalans (la resta del teòric públic objectiu), ben poc sabem del que hi ocorre. Com a molt, els escàndols de corrupció al País Valencià i les victòries del Rafael Nadal. Seguint en aquesta línia, lamentar que Normalització Lingüística ha eliminat els cursets per a obtenir el nivell D de català. En un moment que cal promocionar el català sembla contraproduent que es retirin cursos. Per acabar aquest llistat, Tiurana, un petit poble de la Noguera, ha estat ben a punt de tenir una alcaldessa del PP de Palencia. En renunciar l'alcalde, li tocava el torn a la segona llista més votada. I aquesta era del PP, amb 4 vots. Aquesta llista, però, era una de les llistes fantasma que el PP presenta a Catalunya per a inflar les estadístiques i mostrar una representativitat territorial més alta de la vertadera. Una mostra que molta preocupació pel benestar de la gent del poble, no tenen. Finalment, amb bon criteri, la dona ha renunciat al càrrec. En l'àmbit on la llengua mostra una millor salut és Internet. El català és la vuitena més utilitzada, per sobre d'altres llengües amb força més parlants. Una molt bona notícia.

BARCELONA, POSA'T GUARRA

En el darrer Polònia, un gag reflectia la difícil situació que es viu sobretot al centre de la ciutat. En 50 segons de geni van destapar les vergonyes de la ciutat i van deixar en ridícul tota la propaganda municipal que ens toca pagar ente tots. Un dels millors gags de la història del programa. Pel que fa a l'apartat de despeses, com a mínim, l'Ajuntament per fi s'ha dignat a tancar el bloc de l'alcalde que costava 800 euros diaris als barcelonins. Tot això succeeix en el context que els propis Mossos d'Esquadra han reconegut que el nombre de robatoris és extremadament alt a Barcelona. És a dir, que totes aquestes informacions no són històries per a fer mal a la ciutat, sinó tot el contrari: realitats que es posen al descobert per a trobar una solució el més aviat possible. El problema, però, que els que duen tres dècades al capdavant de l'Ajuntament ja fa molt que se'ls hi han acabat les idees. Una mostra més de la seva total inoperància és el permís concedit als Legionarios de Cristo (una odre ultra-religiosa) perquè construeixin una escola en ple Parc Natural de Collserola. Cal recordar que el 2001 l'Ajuntament va denegar tal projecte, però ara l'ha acceptat sense cap canvi. A més, tal ordre està sota investigació, ja que el seu fundador ha estat acusat d'abusar sexualment de menors. A aquesta gent donen permisos els d"esquerres" i "progressistes"!

INDEPENDÈNCIA I DEMOCRÀCIA

Uns 1.200 associats vam omplir ahir el Palau de Congressos de Catalunya per a col·laborar en la constitució de l'associació Reagrupament. Els dos objectius, ben clars: un Estat propi i la regeneració de la vida democràtica del país. Després d'una sèrie de presentacions, es van debatre les esmenes als Estatuts, el Reglament i la Ponència política. Anteriorment, havíem tingut la sort d'escoltar les paraules del Salvador Cardús, que ens va animar a treballar, a no defallir i a practicar un independentisme obert, integrador i que miri endavant. Per la tarda, tots els associats vam escollir els 18 membres que conformarien la Junta Directiva de l'associació. Un cop aquesta es va constituir, van escollir el Joan Carretero com a President. Amb el seu discurs, es va donar per tancada la primera Assemblea General. Cal destacar la il·lusió, l'energia i els ganes de treballar de tothom. Abans de l'assemblea, ja érem més de 2.200 associats, i es preveu almenys doblar aquesta xifra abans d'arribar a final d'any. Tal com van les coses, és més que probable. Som persones de diferents procedències: gent d'Esquerra, Convergència, altres de diversos grups independentistes, d'altres que no havien militat mai a cap partit... De la direcció escollida, és cert, 14 dels 18 havien passat algun cop per ERC. D'altra banda, també és lògic, ja que la gent ha premiat els que han aconseguit portar tot plegat fins aquí. La realitat, però, és que només el 38% dels associats provenen d'Esquerra, i la majoria són persones que mai havien militat enlloc. No és, doncs, un simple trencament d'Esquerra (com volen pretendre fer creure alguns).

Va ser, també, una demostració que el moviment té molta força, que pot aconseguir un espai important al Parlament i dinamitar així el mapa polític de Catalunya. Això ha espantat els que fa anys remenen les cireres. Des del Psc-PSOE, es diu que el Reagrupament és conseqüència de la falta de lideratge de l'Artur Mas. Des de CiU, es ven com una simple escissió d'Esquerra. La realitat, que Reagrupament ha nascut fruit de la incompetència i la falta de valentia de tots plegats. Ara ens toca, doncs, treballar i treballar.

SER PRESIDENT DEL BARÇA, MÉS IMPORTANT

"Ser President del Barça és 1.000 cops més important que ser President de la Generalitat", va afirmar el Joan Carretero, entrevistat pel Josep Cuní. Aquesta frase ha despertat les crítiques de tots els grups amb respresentacíó parlamentària, que veuen aquestes paraules com una "falta de respecte a les institucions". La Dolors Camats va anar més enllà i ho va titllar de "provocació". També els editorials de tots els diaris i els titulars de les notícies que parlaven d'aquest tema ho consideren un "menyspreu". La realitat, que s'ha tret, a propòsit i amb l'ànim de confondre i enganyar, la frase de context. El que volia dir era molt senzill: que la Generalitat no té ni recursos ni poder polític per a decidir ni tirar endavant cap iniciativa. Avui, Catalunya és una simple comunitat autònoma de règim comú que es resigna a executar les ordres que arriben del govern espanyol, com si fos una gestoria. No podem recaptar els nostres impostos, no tenim ni veu ni vot a l'hora de decidir la nostra política fiscal, ni en les principals infraestructures, ni en l'àmbit judicial, no tenim representació en cap institució europea ni internacional (el Consell de les Regions és només de caire consultiu)... res, no existim. Ni tan sols podem decidir l'amplitud d'aquesta descentralització administrativa. L'Estatut aprovat per un 88% dels diputats del Parlament de Catalunya ha estat escandalosament retallat i ho pot tornar a ser per 12 funcionaris escollits a dit pel PSOE i el PP. Però això no és tot. El govern espanyol pot saltar-se les disposicions de l'Estatut sense que això tingui cap conseqüència. És a dir, més que una llei, és paper mullat. Aquest era el vertader significat d'aquestes paraules. És trist, però és així. Molts li van dir: "Doncs presentat't per President del Barça". Més demagògia barata. Si justament ha esmerçat tants esforços en tirar endavant el Reagrupament és perquè això canviï. L'objectiu és que Catalunya sigui un Estat amb representació arreu, amb capacitat per a decidir sobre tots aquells temes que ens afecten, amb veu i vot a nivell internacional... Els que el critiquen ho saben però han utlitzat aquest tall per a provar de desacreditar-lo. Vergonyós. Per desgràcia, sembla que aquest joc brut continuarà fins a les eleccions. Farem bé de no fer-ne cas i continuar amb la línia de treball que tants bons resultats ens ha donat fins ara.

MÉS DRAPS BRUTS!

Catalunya viu immersa en dos grans escàndols: els informes inútils i el cas Millet. Tots dos temes aporten noves notícies cada dia que passa. Respecte els informes, n'hi ha un que tenia com a finalitat saber la ideologia dels periodistes i què opinaven sobre el tripartit i el President Montilla. Amb quina finalitat? I, igualment, que no ho sabien? Perquè, en definitiva, era un recull d'articles que es publiquen a la premsa diària. 27.000 euros tirats a les escombraries. Davant de tot això, a l'ex-cap de comunicació del President Montilla només se li acut dir que Internet és un "marasmo de basura". És clar, com que en aquest mitjà no poden controlar el que s'hi diu ni practicar cap coacció, els fa por. Una altra Administració que ha gastat molt en informes és l'Ajuntament de Barcelona. Aquests, però, a diferència de la Generalitat, s'han negat a informar-ne del seu contingut.

Pel que fa al cas Millet, destaquen els 72.000 euros que el Fèlix Millet va donar a l'Àngel Colom. L'avui militant convergent assegura que creia que els diners provenien de la butxaca del Fèlix Millet. D'altra banda, s'ha negat a donar els noms d'aquells que li van donar referències sobre el Lladre del Palau. Seria interessant que ho fes, ja que això aportaria un punt de veracitat a la seva versió i serviria per a poder saber qui més ha rebut diners d'aquest fals mecenes. Penjar el telèfon mentre és entrevistat per un programa de ràdio no és la millor manera d'explicar-se. Però no només ell es va beneficiar d'aquesta "generositat". La Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, i la Fundació Olof Palme, presidida per l'exdiputada socialista Balletbò, també van rebre diners de Millet. Els primers han assegurat que els diners eren legals, ja que van passar per la inspecció d'Hisenda. La segona, en llegir la notícia, s'ha limitat a insultar el mitjà que l'ha publicat. Pena de polítics.

DEMÀ, CONGRÉS CONSTITUENT

Demà dissabte es constituirà l'associació Reagrupament. Serà una assemblea diferent a les dels altres partits, per diversos motius. Primer, perquè els mitjans de comunicació no tindran cap mena de restricció. Normalment, tenen reservat un espai per a ells i més enllà no poden circular. Quan comença el debat, es tanquen les portes i no poden captar què passa i què es diu. El Reagrupament, seguint amb la línia de transparència que volen impulsar, donarà total llibertat als professionals de la comunicació perquè gravin allò que trobin més interessant. Segon, per l'assemblearisme (com Esquerra). S'han presentat 72 aspirants per a ocupar 18 posicions a la Junta. La transparència és tal, que fins i tot s'ha publicat a la pàgina web el currículum dels diferents aspirants. Destaca que quasi la meitat no havia militat mai a cap formació política, i dels que ho han fet provenen de formacions diverses (tot i que d'aquests la majoria provenen d'Esquerra i en menor mesura de CDC). Fins i tot un corrent intern sencer de CDC s'ha passat al Reagrupament, i el que n'era el seu impulsor s'ha presentat com a candidat. També s'ha convidat a diverses persones del món sobiranista, entre elles el Joan Laporta. Sembla difícil que hi acabi assistint. És difícil que es decanti tan clarament per una formació essent encara President del Barça. Tan de bo, un cop abandonada aquesta responsabilitat, faci el pas. Ha demostrat una gran força i enteresa davant els atacs de tota mena de mitjans (no només els de la caverna mediàtica). Posa els pèls de punta les amenaces que rep, assegura, setmanalment. Tot plegat està en mans dels Mossos d'Esquadra, que esperem que trobin els culpables.

En fi, que en plena efervescència sobiranista pel referèndum d'Arenys i les mocions que es voten a diversos municipis (sorprèn el cas de Sant Sadurní d'Anoia, on els regidors socialistes hi han votat a favor i els de CiU en contra) es constitueix el Reagrupament, amb l'objectiu d'agrupar tot l'independentísme del país i, evidentment, fer-lo créixer

A PAGAR MÉS!

L'anunciat augment impositiu ha tingut la virtud de posar d'acord a tothom: sindicats, empresaris, autònoms i consumidors s'han mostrat en contra d'una mesura injusta que ho penalitza tot: consum i estalvi. L'augment de l'IVA provocarà que tot ens surti encara més car, fins i tot allò que ens és bàsic per a viure. És una mesura terriblement regressiva que afectarà els que avui ho estan passant pitjor. És a dir, els que tenen menys pagaran proporcionalment molt més dels que més tenen. A més, el conseqüent descens del consum afectarà al petit i mitjà comerç que prou magres les està passant últimament. Pel que fa a les tributacions sobre l'estalvi, és mentida que sobretot la pagaran els rics. Ho pagarem tots. Des del que té uns euros al seu compte corrent, passant pel que té uns pocs estalvis en un dipòsit. Els que estan carregats de calers, ja se les faran per deslocalitzar les seves inversions. Finalment, a més, es pot donar la paradoxa que també provoqui un augment de la despesa pública. Mitjançant l'augment de l'IVA, per exemple, com va explicar la consellera Geli, tot el material i infraestructura necessària per al manteniment d'un centre hospitalari també serà més car. Un cost que també han d'assumir les arques públiques. Però és que, a sobre, tot el Pressupost gira al voltant d'unes previsions econòmiques que és impossible que es compleixin. Només cal recordar que el PSOE negava fa quatre dies la crisi i que vaticinava que aquest 2009 el creixement del PIB seria d'un 1% quan finalment serà del -3,8%. En canvi, retallaran la despesa en R+D, l'àmbit en què tots els països europeus estan invertint més perquè saben que s'hi juguen la seva competitivitat en el futur.

La mostra més clara que aquesta reforma és un autèntic desastre, que és regressiva i que perjudica a aquells que ara ho estan pasant pitjor és que fins i tot mitjans propers els socialistes, com El País, ho critiquen. Només l'editorial d'El-PSOEriódico (ni tan sols els seus articulistes)afirma que són uns pressupostos "raonables", tot i que fins i tot en posen en dubte alguns punts. Una mostra, doncs, de fins a quin punt aquest pamflet n'és de subjectiu. Un altre punt que demostra la desgràcia d'aquests pressupostos és el nerviosisme de la federació catalana del PSOE, que ja han tret la por al PP a passejar. "Qui no voti els pressupostos, és que està amb el PP", diuen. Bé, però resulta que qui els voti està en contra dels treballadors, dels consumidors i de tots els especialistes del món econòmic que ho critiquen. Esperem, per tant, que com a mínim Esquerra i CiU no tornin a fer el ridícul i rebutgin donar el seu suport al PSOE. El Joan Ridao ja a mig insinuat que ho podria fer a canvi d'un acord en la gestió de l'aeroport d'El Prat. Sempre igual?!