UNA CIUTAT QUE NO SAP ON VA

Han acabat les Festes de la Mercè, qualificades des de l'Ajuntament com les "festes del civisme". Malauradament, com cada any, hem hagut de lamentar accidents. Ara bé, aquest 2009 ha succeït un fet molt més greu: una mort. Durant la primera nit de festa, uns joves van ferir molt greument un empleat d'un hotel del Fòrum. Tal informació va ser amagada per l'alcalde Hereu, i ens vam haver d'assabentar d'aquest succés a través de l'oposició. Un exemple més de manipulació informativa i censura per part dels socialistes. Malauradament, ahir vam haver de lamentar la seva mort. Un altre punt que ens hauria de fer reflexionar és el fet que els treballadors d'aquest hotel feia més d'un any que venien demanant a la direcció vigilància nocturna, tal com la tenen els hotels del costat. És trist que no ens adonem de la gravetat d'una situació fins que passa una gran desgràcia com aquesta. Aquella mateixa nit, hi va haver un ferit per arma blanca i dues agressions sexuals. L'Ajuntament tampoc va parlar de tot això, i també ens en vam haver d'assabentar a través d'un comunicat de CiU. No s'entén. Com tampoc s'entén que l'Ajuntament no es posés en contacte amb la família de la víctima, tal com va denunciar el germà a RAC1. Finalment, i després d'aquestes declaracions, l'alcalde va avançar que l'Ajuntament es personaria en la causa.

Els últims dies no paren d'aparèixer per arreu imatges que mostren una Barcelona degradada, trista i pobra, molt lluny de la BCN cosmpolita i moderna que pretén vendre'ns l'Ajuntament a través de la publicitat que paguem entre tots i que ja sona a insult: "Barcelona, la millor botiga del Món". Això és l'únic que els interessa. Mostrar un aparador aparentment bonic encara que el que hi ha dins estigui cada dia més podrit. Però ja no cola. La imatge de BCN a nivell internacional també s'ha malmès com mai, i es defineix la ciutat com una simple destinació de sol i platja on tothom pot fer el que li doni la gana a l'espai públic. L'últim exemple, el d'un web que defineix la ciutat com la "capital dels lladres". El Daily Mail parla de "lladres, atracadors i venendors de drogues" a les Rambles. És que només cal passejar-hi per adonar-se'n! Que no ho veuen des de l'Ajuntament? On viuen aquesta gent?

UN GRANDÍSSIM LLADRE

Quants més dies passen, més se'n sap de tot el que va arribar a robar el Fèlix Millet. I quantes més coses es descobreixen, més creix la indignació de tots nosaltres i més en ridícul queden aquells que no han vist (o no han volgut veure) com es robaven els nostres diners. I és que aquests mateixos que no han vist la llum fins fa quatre dies han omplert de condecoracions i de càrrecs a aquest immens lladre. Fins a 60 càrrecs i distincions acumulava el personatge, concedits per una colla de pilotes que creien que associar el seu nom al de Fèlix Millet era garantia de prestigi social. Doncs ara han quedat tots en evidència. I tots, són tots, perquè hi ha gent de tota ideologia. L'exemple més clar, que TOTS els partits van demanar concedir la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona a aquest home a qui ara tothom menysprea. Perquè una cosa està clara: no robava precisament per necessitat. Acumula fins a 40 propietats a Barcelona, el Vallès i Menorca, que sumen una xifra de tants zeros que no hi cabrien en tot l'apunt. I és que aquest home treia fins a 2 milions d'euros en diner negre l'any. I el molt barrut assegurava que només s'havia apropiat il·legalment de 3,3 milions d'euros. Com es pot tenir tanta cara? Però sembla que de robatoris semblants en sentirem uns quants més fins que acabi aquesta investigació. El darrer, per exemple, que el pressupost per a renovar el Palau de la Música es va inflar un 100%. I tot això sense que ningú en digués ni ase ni bèstia.

ESTAT PROPI I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA

El proper dia 3 d'octubre el Reagrupament celebra el seu Congrés Constituent. En unes declaracions, el Joan Carretero ha assegurat que baixar de 10 diputats seria un fracàs. Esperem, fins i tot, que es superin aquestes expectatives. Com ja és ben sabut, es posarà especial rellevància en dos punts: la independència del país i la regeneració política. Fins i tot des del Casal Argentí de BCN s'anima als nouvinguts a apostar per la independència. Aquests dos eixos i la rellevància que està prenent l'associació espanta a molts, sobretot els que tenen especial por als dos punts programàtics. Espanta especialment, per tant, al Psc-PSOE. Sobre el punt de l'Estat propi, però, els està sortint gent del seu propi partit que els discuteix al seva posició. Així, diversos regidors socialistes estan donant suport a consultes per l'autodeterminació a poblacions com Montblanc o Viloví. D'altres, però, continuen al costat de La Falange i un ha arribat a titllar de feixista la consulta d'Arenys de Munt. Però les bestieses de càrrecs del PSOE no han acabat aquí. Un senador socialista ha comparat els castellers amb els toros. Una barreja d'ignorància, estupidesa i d'odi cap a la cultura catalana l'han portat a escupir tal aberració.

Sobre la regeneració de la vida democràtica, aquesta setmana hem assistit a uns quants episodis ben lamentables. Primer, el reconeixement per part del propi govern que han malbaratat recursos públics en informes inútils. Segon, que en un d'aquests informes fins i tot hi van llistar les opinions dels periodistes per a saber quins eren de la seva corda i quins no. Lamentablement i ignorant tota regla democràtica, no faran públic el contingut d'aquest persecució. Tercer, un nou intent de pressionar TV3. Des de Presidència no va agradar el tractament que es va donar al referèndum d'Arenys. Si hagués estat pel President Montilla, ni se n'hagués parlat.

SETGE CONTRA EL LAPORTA

No se'n cansen. Des que el Laporta va arribar a la presidència del Barça els insults, les amenaces i les mentides han estat constants. N'hi ha hagut alguns, fins i tot, que han pretès atemptar contra la seva vida. El fet que mostri públicament el seu independentisme ha fet molt de mal als que viuen molt bé en l'actual sistema. Temen el seu salt a la política i la de gent que podria arrossegar al darrere. Tremolen només de pensar que una candidatura encapçalada per ell o amb el seu suport explícit pugui tenir èxit i canviar l'ordre de tot pelgat. Aquesta setmana, primer, ens hem hagut d'empassar les declaracions del president de Cantabria. En un fals paternalisme, assegurava que el Laporta feia molt de mal el grup mostrant la seva ideologia política, i que no es podia barrejar política amb esport. Ho arrodonia dient que no tots els catalans érem com el Laporta, com si ell fos vés a saber què. Ningú es va esverar, per exemple, quan van nomenar el Madrid "Ambaixador Oficial de la Marca Espanya". No és fer política això? O quan el ZP va mobilitzar tots els recursos de l'Estat i va amenaçar a països llatinoamericans per a evitar l'oficialitat de la selecció catalana de patinatge?. O no és política que els esportistes que guanyen una medalla amb la selecció espanyola siguin rebuts pels polítics? El que els fot és que sigui independentista. Si enlloc de la senyera anés amb la bandera espanyola cap d'aquests diria res. Com també fa pudor la notícia apareguda al PSOE-riódico (que, per cert, tot i ser rebatuda a hores d'ara continua sent la portada de l'edició digital, en deu tenir el rècord), on s'acusa a la directiva d'espiar. Des del Barça s'ha explicat que va ser una auditoria de seguretat a petició d'un dels vice-presidents. La raó, la por que fossin espiats (cal recordar l'episodi dels micròfons a la Sala de Juntes). A més, tota la documentació va ser lliurada als afectats el mes d'abril. Com és que apareix tot això 5 mesos després? Quin problema hi ha si els que van rebre l'auditoria no han mostrat cap problema?

La realitat és que gràcies al Laporta i el seu equip, avui el Barça és el Club més universal i important del Planeta. Que guanyaríem tants títols, que arribaríem a tants llocs i que gaudiríem d'una imatge tan reconeguda al Món no ho podíem ni somniar ara farà 6 anys. I és una realitat. El Laporta no ha fet cap mal el Barça. A qui ha fet mal és a tota aquesta gentussa que no accepten cap opinió diferent a la seva ni que els catalans puguem anar endavant. Tan de bo aguanti, faci el salt a la política i tingui èxit. Molts s'hauran d'empassar les seves paraules.

PERÒ ÉS QUE AQUÍ MAI PASSA RES!?

Enmig de tot el sarau del cas Millet, resulta que surt a la llum un informe del 2002 en què ja s'avisava d'irregularitats en els comptes de la Fundació del Palau de la Música. En aquest afer sembla que tots en tenen part de culpa. D'una banda, el José Zaragoza ha aprofitat aquest informe per a atacar CiU, donat que eren ells els que governaven llavors. El que obvia aquest personatge, però, és que els que porten governant (si es pot dir així) el país els darrers 6 anys són ells. Com ja se les veuen a venir, el tripartit ja ha demanat que no es polititzi tot aquest afer. És a dir, no en parlem gaire o es farà massa evident que tots l'hem errat. La realitat és que CAP dels partits de l'actual arc parlamentari va prendre en consideració tal informe. Per tant, tots en tenen part de culpa.

Però les males notícies fruit de la inoperància i ineptitud dels nostrs governants no acaben aquí. El dia després que els socialistes fossin escridassts per diferents treballadors acomiadats o amenaçats de ser-ho, Nissan va presentar un nou ERO que afectarà a quasi 2.000 treballadors. Per a preocupar-se dels treballadors, els socialistes no esmercen temps. Ara bé, per a contractar a la Telma Ortiz a càrrec dels nostres impostos, sí. Com es pot ser tan barroer i inventar-se un nou càrrec per a endollar a preu d'or a una persona? Quines proves ha passat? És un escàndol. Per no parlar de l'adjudicació irregular d'unes obres del TGV al Prat. A dia d'avui, després que es descobrís el pastís, les obres continuen aturades. "Herència" de la Maleni. Per si no n'hi havia prou, un diputat del Psc-PSOE demana que es carreguin el Polònia arran de la paròdia del President Montilla després del discurs oficial d'aquest el dia abans de la Diada. Vergonyós. No en va tenir prou amb els disculpes, volen eliminar tota veu crítica contra ells. Això té un nom i no és precisament el de demòcrata. I, enmig de tot aquest sarau, una associació propera al PP parla de treure els tancs contra Catalunya... En fi, que aquí tothom la pot dir ben grossa i no passa res. Si no fos real, faria riure. Això és un circ!

DE LLADRES, ESTAFADORS I AMIGUISMES

Arran de les investigacions sobre les irregularitats econòmiques a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, el seu ja ex-president, Fèlix Millet, va reconèixer haver-se apropiat de 3,3 milions. Tot plegat, ha ocorregut sense que ningú fins ara se n'adonés. Sembla mentida que una persona que porta 30 anys al capdavant d'aquesta institució hagi pogut salvar tots els controls i auditories. Molta habilitat seva o poca visió dels que l'inspeccionaven. Però això només ha començat. La darrera que s'ha conegut, que el Palau pagava 6.000 euros al mes pel cotxe de Millet. Però aquí no queda la cosa. No només va contractar familiars per a la gestió del Palau (endollisme) sinó que també va desviar fons del Palau (públics i privats) a empreses on familiars seus tenien càrrecs de resposabilitat. Tot un lladre que va incorporar-se el 2003 a la FAES catalana, l'institut "d'estudis" de la branca més dura del PP. En aquest vídeo, hi ha les imatges de la immensa casa que va poder comprar gràcies al robatori. Assegura que se n'ha "penedit". I una merda (perdó per l'expressió)! Un articulista ho descriu perfectament: ser un estafador o un lladre no és una qüestió d'equivocar-se o d'un error comptable. I menys aquest home que ja tenia una de diners que li sortien per les orelles. Se'n penedeix ara que l'han enxampat, no abans.

Un altre cas que coparà moltes portades és l'inici del macrojudici per una trama de corrupció a Hisenda on hi ha implicats, entre d'altres, el José Luís Núñez (nefast ex-President del Barça) i el Javier de la Rosa (un "empresari modèlic", segons el President Pujol). El seu presumpte delicte, haver subornat a delegats d'Hisenda (que també seuran, evidentment, al banc dels acusats) per a poder pagar menys impostos. Si es demostra que són culpables, esperem que rebin un càstig contundent. Hi ha, però, casos d'amiguisme polític escandalós que, sense ser delicte, també tenen nefastes conseqüències per a nosaltres. El més clar, l'adjudicació de pressa i corrents de la TDT per pagament a Mediapro. Com també ho van ser en el seu moment tots els favors que Prisa va rebre del Felipe González. Al seu capdavant, dos empresaris oportunistes l'únc mèrit dels quals és tenir amics a l'Administració. Així doncs, no és d'estranyar que l'Estat espanyol es trobi a la cua de tots els rànquings de competitivitat. El més penós, que CiU i ERC han votat a favor de tot això, regalant una votació més al PSOE a canvi de res, esdevenint còmplices de tot aquest circ. Per no parlar del deficitari Hotel Miramar, que hem acabat pagant els barcelonins. Cal acabar amb tot aquest amiguisme, perquè afebleix al propi sistema democràtic.

MÉS CONSULTES!!

L'èxit de la consulta d'Arenys de Munt i tots els ridículs impediments que va orquestrar l'Estat espanyol per a impedir-la (advocat de l'estat falangista, menysteniment, acceptació d'una concentració feixista, les crides a condemnar l'acció...) han animat a molts més municipis a tirar-ne endavant. Sembla, finalment, que la data per a celebrar-ne unes desenes llargues de sumultànies serà el 13 de desembre. S'ha desestimat el 6 de desembre perquè, tot i el seu valor simbòlic, en ser pont, segurament alguna gent hauria marxat i la participació se n'hagués pogut ressentir. El més impressionant de tot això està essent que regidors de tots els partits estan donant suport a aquests referèndums, contradint en alguns casos les indicacions dels aparells centrals dels partits. Una mostra, doncs, que no es poden fer prediccions de quin seria el resultat d'un referèndum per la independència sumant simplement els vots que reben uns partits o uns altres. Així, per exemple, els regidors socialistes de Santa Coloma de Farners van votar en el seu ple a favor de consultes com les d'Arenys. A Berga, ha estat el propi alcalde convergent el que s'ha felicitat que el ple doni suport a les consultes. Per altra banda, els regidors d'Icv-euia a Vilanova i la Geltrú han impedit amb la seva abstenció que el ple municipal es mostrés favorable a aquestes iniciatives. Els regidors de CiU d'El Prat de Llobregat es van abstenir en el ple i els d'Iniciativa hi van votar en contra. Aquest és un tema tan personal que s'escapa del poder dels aparells, i això és molt positiu, ja que hi incorpora un punt d'incertesa i de qualitat democràtica molt interessant.

Un altre aspecte molt interessant ha estat el ressò internacional de la consulta. Moltíssims mitjans d'arreu del Món van captar una imatge que aclareix el panorama (una imatge val més que mil paraules, diuen): els demòcrates en una banda recolzant la celebració del referèndum i uns poques desenes de falangistes a l'altra oposant-s'hi. On no ha sentat gens bé la iniciativa d'Arenys ha estat a la "caverna mediàtica" espanyola, que torna a proposar boicots contra Catalunya i concretament contra els arenyencs. Com sempre, fent el ridícul i sembrant odi a cada paraula. Esperem, que es celebrin moltes més consultes com les d'Arenys, que siguin un èxit de participació i, és clar, que el sí en surti vencedor.

EL CARRETERO I EL LAPORTA, JUNTS?!

En una entrevista, el Joan Carretero va convidar al Joan Laporta a entrar al Reagrupament. Preguntat sobre la qüestió, aquest va assegurar que participa amb la forma de pensar del Joan Carretero i que troba molt bona la idea d'unir esforços en favor d'un objectiu comú. Aquesta notícia ha estat una autèntica bomba, que ha acabat de cop amb el silenci informatiu que envoltava el Reagrupament. És evident que una figura com la del Laporta, com bé va dir el Carretero, multiplica. Pel fet de ser conegut, pot presentar el seu missatge a un públic molt més ampli i donar a conèixer la situació que viu el país a una sèrie de persones a qui seria difícil arribar o que tampoc estan gaire interessades en aquest tema. És, doncs, una gran notícia que mostri aquesta molt bona sintonia amb el Reagrupament. Fins i tot, ha estat invitat al Congrés Constitucional de l'associació el proper 3 d'octubre. Si s'hi presentés, donaria moltes ales al Reagrupament i incrementaria exponencialment l'interès per a aquest acte. Però no és l'únic. Cada dia hi ha més gent convençuda que el que ens cal és un Estat propi, fins i tot antics socialistes. El mateix alcalde d'Arenys de Munt ha afirmat que votaria a una candidatura independentista encapçalada pel Joan Laporta. Aquestà força que està prenent el Reagrupament, però, no agrada al stablishment actual. Per exemple, un antic cap del departament de comunicació del Psc-PSOE ha arribat a comparar el Joan Carretero amb l'Umberto Bossi, en un article ple de mentides i barbaritats. Aquest peronatge presenta actualment un programa a Catalunya Ràdio. El director d'El Debat també es llueix amb un altre article que només té per objectiu escampar falsedats sobre el Carretero i el Laporta. En fi, que a mesura que el Reagrupament es vagi enfortint més seran les animalades que sortiran a la premsa sobre els seus impulsors. És qüestió, però, de seguir treballant en la mateixa línia i provar d'obviar tots aquests comentaris sense sentit.

HA GUANYAT LA DEMOCRÀCIA

Més del 96% dels arenyencs que van anar a votar van dir "SÍ" a la independència de Catalunya. Una gran jornada amb un gran resultat i una molt bona participació, d'un 41%, tenint en compte les amenaces rebudes per la gent del poble, el fet que no fos vinculant, que només hi hagués un sol lloc on poder anar a votar i que no es sapigués fins el mateix dia on fer-ho. El més important de la consulta va ser la normalitat amb què es va dur a terme. Només hi va haver mala maror uns petits instants, quan unes poques desenes de falangistes es van concentrar a la plaça Catalunya del poble, on van entonar crits anti-democràtics i van provar de provocar els milers d'independentistes que tenien al seu voltant. En aquest sentit, és curiós comprovar el titular de notícia de la Vanguardia: "Independentistas y vecinos de Arenys de Munt increpan y cercan la marcha falangista". És a dir, venia a dir que "pobrets falangistes, ells, increpats i encerclats per la gent del poble". Alhora, mostraven la foto del cop de pedra que va rebre un vidre de l'autocar. És a dir, donaven total legitimitat a la marxa feixista (ni que ho hagués escrit el Galinsoga). Curiosament, el mateix dia es publicava un article on s'estimava que en una consulta el "sí" podia arribar al 40%. El que, en canvi, no va publicar aquest rotatiu és que durant tota la setmana veïns i comerciants del poble havien estat amenaçats de mort, i que fins i tot alguns promotors de la consulta havien hagut de demanar vigilància privada.

Un altre punt rellevant de la consulta és que ha animat a molts altres municipis a portar-ne a terme. Fins i tot, s'ha pensat en el dia 6 de desembre com a data per a celebrar-ne alhora unes quantes. I és que tot el joc brut de l'Estat i d'alguns mitjans de comunicació ha despertat l'independentisme. Encara avui, la De la Vega continua donant un "valor zero" a la consulta. El PSOE va animar als demòcrates a condemanar la consulta ("estranya" concepció de democràcia, la seva). Però resulta que hi ha molts que no pensen així. La mostra, la gran quantitat de mitjans estrangers que es van desplaçar fins el poble, i el ressò que ha tingut aquest referèndum a la premsa internacional. Amb tot, el President Montilla encara no ha sortit en defensa de la gent d'Arenys. El PSc-PSOE s'ha quedat sol al costat del PP i La Falange. Un altre fet per a recordar.

UN "GRAN DEMÒCRATA"

Després del missatge institucional de la Diada del President Montilla, el Sergi Mas, caracteritzant el President, anunciava que s'iniciava la Nit 10. En un principi, no hi hauria d'haver cap problema. Però als socialistes, aquesta coincidència temporal, no els hi va agradar. Així, han obligat a TV3 a demanar diculpes públicament pel fet de no haver deixat prou espai entre el missatge institucional i la paròdia. Aquesta és una nova mostra de la concepció que tenen els socialistes de la televisió pública. Des que van arribar al poder, que han dut a terme una neteja de tots aquells periodistes que no els eren fidels. Han llençat duríssims atacs, com per exemple el d'arrencar la "crosta nacionalista" de tot arreu. El resultat és prou conegut per a tots: una espectacular pèrdua d'audiència de tots els canals de ràdio i televisió de la Corporació Catalana. Dubto que a cap periodista ni a cap persona li hagués agradat estar a la pell de la Núria Solé, l'encarregada de demanar les disculpes. El control dels mitjans ha estat sempre una pràctica molt utilitzada pels socialistes. El més gros, però, es pot trobar en un article de l'Arturo San Agustín, on deixa anar la següent perla: "no es pot dir del President Montilla que no sigui demòcrata. Si el que va passar a TV3, hagués succeït en temps no gaire llunyans, avui ens assabentaríem que a Mònica Terribas l'haurien destituït fulminalment". Buff! És a dir, que hem d'agrair-li al President que no hagi fotut al carrer a la directora de la televisió pública senzillament per haver emès una paròdia seva. Aquest to de "perdonavides" és lamentable. Posats a dir, que el President trobi perfecte que el feixisme es manifesti, fet inacceptable enlloc d'Europa, és de demòcrata? Per cert, enmig de tot això, a Fraga lluiten per evitar que es deixi de veure TV3. I el President sense fer res. Ja es va carregar TV3 al País Valencià. Algú creu que mourà un sol dit?

RADICALS?

Com cada any, el tractament que alguns mitjans de comunicació dispensen a la Diada és força penós. El PSOE-riódico, per exemple, escriu avui que el president del Barça s'havia ajuntat amb l'independentisme "radical" per assistir a la manifestació de la tarda. Ja cansa que s'associï el mot "radical" amb independentisme. Al contrari, el que és vertadermant radical és pretendre continuar en la situació actual. Vivim en un estat on es permeten manifestacions feixistes i es prohibeixen consultes democràtiques. On falsos tribunals poden retallar allò que ha votat el poble. On no existeix una real separació de poders. On el govern espanyol pot incomplir la llei sense cap problema. On molts mitjans destil·len un tuf partidista que espanta. Resulta que, per exemple, per aquest diari no és "radical" que la Consellera de Justícia reclami "respecte" per una manifestació feixista. A la resta d'Europa no es poden creure que el feixisme pugui desfilar pels carrers. O que el President del país menystingui una consulta i, a sobre, digui que serveix per a donar ales a la "dreta de la canverna" Els únics que donen ales a la dreta dura són ells, permetent que es manifestin com si res. Una mostra en són les amenaces que molta gent d'Arenys de Munt ha rebut. Unes amenaces, però, que no han estat prou motiu per anul·lar la concentració falangista ni prou transcendents per al PSOE-riódico o la Vanguardia per a ser explicades en el seu diari. Vivim en un Estat on, per exemple, una catalana d'origen sud-americà va ser vexada, amenaçada i, a sobre, denunciada per un policia pel sol fet d'expressar-se en català. El seu testimoni durant la manifestació ens va deixar a tots astorats.

Una altra imatge que surt sempre els 12 de setembre és la d'una bandera espanyola cremant. La raó: l'intent d'associar l'independentisme amb un moviment pot treballat i minoritari. La realitat, però, és tossuda i desmostra que l'independentisme és viu i compartit per gent de tota mena. Especialment emotiva va ser l'ofrena floral d'un grup de nous catalans al monument de Casanova. Aquest any, a més, s'ha unit la desinformació al voltant de Reagrupament, tot i la seva important presència durant la Diada. Només alguns diaris digitals han explicat com es va desenvolupar l'homenatge a Moragues. En fi, que els que tant lamenten "radicalitats" són, a l'hora de la veritat, els més radicals de tots.

UNA DIADA MOLT REIVINDICATIVA

La Diada va tenir diferents punts de celebració i commemoració. Un d'ells va ser l'acte institucional, en el qual Icv-euia va sumar un nou ridícul al seu llarg historial. Resulta que formen part de govern que prepara l'acte, però no els convenç l'actuació de la cantant israeliana Noa i asseguren que duran a terme algun tipus de protesta. Durant l'acte, unes desenes d'activistes boicotegen l'actuació de la cantant, sense que la seguretat de l'acte (sota el comandament de la Conselleria d'Interior) faci res per a evitar que aquests arribin quasi a primera fila (quan, per exemple, els periodistes han de passar controls i mostrar la seva documentació). En acabar, però, la Dolors Camats diu que han parlat amb la israeliana i que tenen pensat fins i tot a convidar-la a algun acte del seu partit (?!). Cal remarcar que, en acabar l'actuació de la cantant, els organitzadors de la protesta van marxar. Ben poc els devia interessar la celebració de la Diada. Com sempre, davant el monument a Casanova va tenir lloc l'ofrena floral de diferents partits i entitats. A més de els escridassades de caràctes independentista, aquest any s'hi han sumat les de molts treballadors que s'han quedat sense feina. Al Fossar de les Moreres, com els darrers anys, la delegació d'Esquerra va ser escridassada i expulsada per l'esquerra independentista present allà. L'únic canvi respecte els últims anys va ser l'acte que va organitzar el Reagrupament, en homenatge a l'oblidat i menystingut General Moragues. Tot i ser el primer 11 de setembre de l'associació, la presència va ser molt alta arreu, i l'acte en qüestió va aplegar unes 1.000 persones. A més, es va instal·lar una parada a la Fira d'Entitats, es va realitzar l'ofrena floral (tot van ser aplaudiments, per cert) i es va participar de forma activa a la manifestació independentista de la tarda. Allà, la major part del protagonisme se la va endur el Joan Laporta. Veure el President d'una entitat tan important com el Barça encapaçalant una marxa d'aquest tipus té un significat molt important. És la mostra que l'independentisme ha estat capaç d'arribar a tot tipus de gent i que s'ha perdut la por o la vergonya a mostrar-se independentista en públic. Evidentment, els organitzadors de la Consulta a Arenys de Munt van gaudit també d'un paper destacat i el seu alcalde, en acabar la manifestació, va animar a tots els municipis catalans a endegar consultes com les del seu poble.

UNA VINYETA GENIAL

(Extreta del diari El Punt del 10/09/2009)

PSOE=FALANGE

La "justícia" espanyola ha decidit que la consulta per a l'autodeterminació no pot tenir el suport del ple i, alhora, autoritza la manifestació feixista de La Falange el mateix dia a Arenys. Increible. S'ha donat l'escenari més anti-democràtic possible. Resulta que les amenaces a establiments i als propis arenyencs no són prou motiu per a prohibir tal concentració. S'han passat per on han volgut, també, l'argument que els municipis han tirat endavant altres consultes (com la del 0,7%) que sobrepassen les seves competències sense que hi hagi hagut cap problema. Cal recordar, a més, que aquesta ha estat una iniciativa impulsada des d'una entitat privada. Aquesta és, doncs, una sentència política. Un altre fet escandalós és que l'Estat (a la pràctica el govern espanyol del PSOE) hagi triat com a advocat a un reconegut falangista. És a dir, el govern espanyol del PSOE i les instàncies "judicials" espanyoles han donat ales a tota la colla feixista que veurà "legitimada" la seva anti-democràtica protesta. Un escàndol que no succeeix en CAP estat democràtic del Món. Almenys, amb tot aquest assumpte, el PSOE s'ha tret la careta i ha demostrat el seu profund sentiment anti-català i la poca cultura democràtica que arrosseguen. El delegat de govern espanyol a Catalunya, el Joan Rangel, s'ha felicitat per l'actuació de l'administració general de l'estat, que ha definit de "correctíssima". És a dir, els mateixos que feien el paripè amb el puny alçat en un míting a León (retransmès en directe pel 3/24, com si fos un gran esdeveniment) troben "correctíssim" que els feixistes es puguin manifestar i que es prohibeixi una consulta democràtica. Tot comèdia. Uns altres que s'han lluït són C's, que han titllat de "nazis" els independentistes. L'alegria amb què utilitzen aquest mot fa venir esgarrifances. Potser haurien d'anar per Arenys el dia 13 i comprovar qui són els que s'omplen la boca de consignes anti-democràtiques.

Tot aquest escàndol ha provocat una reacció en cadena d'altres municipis que estudïen tirar endavant una consulta semblant. Esquerra ha animat als seus regidors a proposar a tots els municipis on tenen representació l'impuls de consultes semblants. L'alcaldessa de Ripoll, però, ja ha avançat que "de cap manera" ho farà. Des de CiU, s'ha donat llibertat als seus regidors. L'alcalde de Vic ja ho ha rebutjat. Quan s'atreviran a fer el pas? Tots els esforçs que s'estan esmerçant a Arenys poden quedar en ben poc si altres municipis s'arronsen.

PROSTITUCIÓ I VENDRE MELONS

En una entrevista a Els Matins, l'alcalde Hereu va demanar que, com a mínim, es prohibís la prostitució al carrer. Donat que encara no ha estat possible posar d'acord els que prefereixen abolir la prostitució i considerar-la un delicte (cas de Suècia) i els que, contràriament, volen legalitzar-la i adequar-la a uns determinats espais (cas d'Holanda), almenys trobar aquest punt en comú. El que ha obviat l'alcalde és que el seu partit va votar en contra d'una proposta que reclamava justament això. Fa pocs mesos, al Parlament de Catalunya va entrar una proposta on es reclamava que es prohibís la prostitució a les carreteres. El diputat socialista encarregat de defensar el VOT CONTRARI dels socialistes ho va argumentar d'una forma ben patètica i va equiparar el vendre melons amb l'exercici de la prostitució. En qualsevol altre país democràtic del Món, tals declaracions haurien suposat la immediata inhabilitació política del diputat en qüestió i de tots els seus companys que, còmodament asseguts a la butaca, van riure la gracieta de torn. Una altra cosa que oblida l'acalde és que tant a Catalunya com a Madrid governen els del seu partit. Tot i això, tant el Demagog més gran del Planeta com el govern català li han dit que espavili amb les eines que té i que ni un ni l'altre mouran un dit. Tot ben penós, la veritat. Un altre que la va dir grossa va ser el Joan Herrera. El diputat verd va proposar unes "àrees de tolerància" on es pogués practicar la prostitució, d'acord amb els veïns i els que ofereixen aquest "servei". Què vol dir això, que el govern s'ha d'asseure a la taula amb els mafiosos que exploten les dones? Creia que el que calia era perseguir-los. De debò es pensa que hi haurà algú que voldrà que al costat de casa seva es practiqui una activitat com aquesta? No sap que al voltant d'això hi ha problemes de delinqüència, baralles, desordres, brutícia i d'altres? Si tan adequada troba aquesta ocurrència, que proposi el costat de casa seva com a "zona de tolerància". Sempre demanant als altres el que mai faria.

La proposta més recent per a regular aquest tema és un esborrany elaborat quan la Montserrat Tura es trobava davant la Conselleria d'Interior. En arribar el Joan Saura, però, degut a les desavinences dins del govern, va quedar desada en un calaix i no s'ha tocat des de llavors. Però el problema es va fent cada dia més gros. La situació és tal que el President de l'Associació de Veïns del Raval ha avisat que presentaran una candidatura a les properes municipals si no es prenen mesures urgents ja. Tot i que els darrers dies ha sortit a la premsa, la problemàtica ja fa molt de temps que existeix. Malauradament, aquest no és l'únic problema del barri. Unes fotografies mostren avui gent punxant-se en ple dia pels carrers de Barcelona. El que és curiós, també, és que els mateixos rotatius que tanta tinta han gastat en aquest afer no tinguin cap problema per a acceptar anuncis de gent oferint serveis sexuals. Menys l'Avui i el Público, la resta tenen un racó més o menys gran (molt petit en el cas d'El Punt, immens en els altres com La Vanguardia, per exemple) que els permet gaudir d'uns ingressos. També està a les nostres mans escollir quin diari consumim i puntuar positivament uns determinats comportaments i compromisos.

MÉS SOBRE LA CONSULTA D'ARENYS

El Conseller Castells ens ha sorprès amb unes noves manifestacions que el desmarquen de l'actitud del seu partit. Ha assegurat, amb raó, que prohibir la consulta d'Arenys de Munt no farà desaparèixer la realitat. El conjunt de despropòsits del govern espanyol només han aconseguit que molts més municipis s'hagin animat a realitzar una consulta d'aquestes característiques. El col·lectiu Decidim.cat, que aglutina 170 alcaldes i 1.200 càrrecs electes, ha encoratjat a convocar consultes per l'autodeterminació com la d'Arenys. A més, molts Ajuntaments han expressat, a través d'una votació al Ple, el seu suport a la convocatòria. I només és el principi. Mentre tot això succeeix, el Psc-PSOE continua amb la seva actitud anti-democràtica i obstructiva, alientant-se amb la Falange, el PP i els que prediquen boicots contra Catalunya. Per cert, amb aquests últims han pactat a Platja d'Aro per a formar govern. Els primers, han advertit que no pensen desconvocar la manifestació a Arenys el dia 13, tot i que des d'Interior se'ls hi ha prohibit. Esperem que els Mossos actuïn amb contundència i dissolguin aquesta concentració il·legal. O és que el Saura només s'atreveix contra els estudiants? Pel que fa a la Diada, el govern ha preparat un trist acte on es celebra la "capitalitat de la Mediterrània". El cartell no incorpora ni la senyera. Per la tarda, la clàssica manifestació independentista comptarà amb la presència en primera línia del President del Barça. Una bona manera d'animar a la participació.

A Escòcia, però, van per feina. El President Salmond ha posat entre l'espasa i la paret els seus adversaris polítics amb la seva proposta de referèndum. Mitjançant una obra de govern perfecta, ha demostrat que els escocesos aconseguiran més benestar governant-se ells. Fins i tot, ha estudiat l'ingrés d'Escòcia a la UE com a Estat de ple dret. Aquest fet seria un precedent molt important i donaria ales als independentismes d'altres nacions, ja que el vell argument unionista que acusa l'independentisme de voler-se aïllar cauria. Capgiraria la truita: esdevenir un Estat independent significaria obrir-se més que mai. Que n'aprenguin els partits d'aquí!

LA BCN CUTRE I DEGRADADA

No calia llegir els diferents articles i reportatges que han aparegut els últims dies a varis diaris per a adonar-se que la qualitat de vida a BCN ha baixat de forma molt preocupant. S'ha instaurat a la ciutat una sensació de desídia, del tot s'hi val, que ha acabat generant al ciutadà un sentiment d'esgotament, de rendició. Sembla que suportar tot això sigui el "peatge" que s'hagi de pagar per a viure, treballar o passejar per a determinades zones de BCN. Les imatges de persones practicant la prostitució en ple carrer són indefinibles. Com ho són el soroll i la brutícia a suportar per a la gent que viu a Ciutat Vella o altres zones, a més dels atracaments a barcelonins i turistes. El clima d'inseguretat mai havia estat tan gran. Davant de tot això, l'incompetent Ajuntament ha restat impassible. Però no només això. Ha fomentat tot aquest ambient. S'ha presentat BCN com una destinació de turisme barat, de borratxera, sol i platja on, com que som tan progres i cosmopolites (mai dos termes s'havien emprat d'una forma tan equivocada), aguantem totes les barabritats que perpetrin. Tenen via lliure per a cridar, emborratxar-se, molestar, pixar-se pels carrers i destruir tot el mobiliari urbà que els plagui. Tenim una ordenança de civisme que s'incompleix amb total impunitat cada dia. De què va servir aprovar-la? Tenim una Guàrdia Urbana que només es dedica a posar multes i a guiar els turistes despistats en un mapa. On són ells i els Mossos per a aturar els llauners (que, per cert, sempre venen cervesa de la mateixa marca...)? On són per a amonestar els que embruten, es pixen o es barallen? Que no saben que succeeix tot això? No m'ho crec. És senzillament desídia. Desídia dels que donen les ordres i no volen solventar un problema que cada dia s'anirà fent més gran. Amb les potencialitats que té BCN, voler-la sobreexplotar amb un model que causa tants i tants costos i que degrada tant la ciutat i la vida de la seva gent és llastimós, i demostra la incapacitat i inutilitat dels que governen. En una entrevista del suplement d'El Punt de diumenge passat, el Toni Clapés la clava: "BCN és una ciutat molt maca per fer d'aparador, però no per viure-hi. Tothom fa el que li dóna la gana. Obren un bar al costat de casa teva sense llicència, truqes 5 o 6 vegades a la Guàrdia Urbana, i com si res. Han creat una ciutat per a turistes". Això sí! L'Ajuntament ha contractat la cunyada del Príncipe Felipe ("gran" coneixedora de la ciutat, segur). Es pot governar pitjor?

EL PSOE I EL PP, AMB LA FALANGE

El referèndum que, si tot va bé, es celebrarà el dia 13 a Arenys de Munt està col·locant a cadascú al seu lloc. La darrera burrada del govern espanyol ha estat l'intent de prohibir la consulta. Evidentment, els jutjats han donat la raó a l'Estat i han sentenciat que l'Ajuntament no pot donar suport a aquesta consulta ja que s'extra-limita en les seves competències. La reacció de l'alcalde, ràpida, encertada i contundent: es canvia el lloc on col·locar els urnes i es solventa el problema. Cal recordar que la consulta la duu a terme una entitat, no pas l'Ajuntament, que va oferir els seus espais i recolzament per al referèndum. Caldrà veure els esdeveniments que ens esperen els següents dies, però tot sembla indicar que el govern socialista farà tot el que estigui a les seves mans i més per a evitar aquest acte democràtic que, malauradament, no serà vinculant. Com a mínim, el Departament d'Interior ha accedit a canviar el dia de la manifestació dels falangistes, davant l'evident risc que suposava. Sembla mentida que aquest canvi arribi tant i tant tard. Si no arriba a ser per totes les queixes, informes i reclamacions, la situació que s'hagués pogut viure a la població del Maresme hagués estat molt complicada. També serà horrible suportar els falangistes una setmana més tard, però com a mínim el risc és menor i els arenyencs podran dipositar el seu vot sense tantes coaccions.

Tot aquest sarau demostra, un cop més, la poca cultura democràtica dels partits nacionalistes espanyols. No deixen ni tan sols dur a terme una consulta que no serà vinculant! El problema que tenen és que els hi fa por el resultat. Si no, per què prohibir-la? A més, moltes altres localitats s'han interessat pel desenvolupament de la consulta, que es podria repetir a altres pobles i ciutats del país. Patètic ha estat el Miquel Iceta dient que s'ha de respectar "les regles del joc". Si el seu partit se les ha saltat durant dècades incomplint la llei catalana! Ara, van de bracet amb el PP i C's en contra de la consulta. Curiós el cas d'aquests dos últims: volen prohibir el concert d'un cantautor però no tenen cap problema amb la manifestació falangista. A l'altra banda, Esquerra i CDC donen suport al referèndum però en canvi al Parlament català van votar en contra de la tramitació de la ILP autodeterminista. Potser perquè aquesta última era vinculant. Per sort, no tots són tan covards. A Escòcia, l'Alex Salmond i el SNP ja s'estan preparant per a celebrar un referèndum vinculant, de veritat, al seu país. Així es fan les coses.