UN LLOC ON APARCAR LA CANALLA

"Me cagun la puta, quines ganes que tornis al col·legi!". Aquesta és la frase que es va poder sentir ahir al carrer d'una mare que sortia força emprenyada de dins d'un cotxe. El pare també mostrava, mitjançant gestos, el seu cansament. Al vehicle, un nen semblava demanar alguna cosa que se li havia negat un cop rere un altre. Doncs sí, s'acosta el principi de curs i molts pares i mares es mostraran contents de "treure's de sobre" el seu fill o filla per uns moments. Aquesta frase em va suggerir la concepció que alguna gent té de l'escola: un racó on aparcar els fills una estona amb l'esperança que surtin educats. Però aquí val la pena fer-se una pregunta: si a una unitat familiar (sigui de les persones que sigui) ja li costa educar un, dos o tres fills, de debò és possible creure que un sol educador podrà educar a una classe de trenta? Aquest és un debat complicat. Quina ha de ser la tasca de l'escola? Quins són els seus límits? Fins a on se'ls pot exigir? Al meu entendre, el màxim que es pot exigir als professors (que no és poc) és que expliquin les matèries que imparteixen de la millor manera possible, que ensenyin uns processos a la canalla mitjançant els quals puguin aprendre i, a l'hora de tutoria, endegar debats que els ensenyin a reflexionar i a formar una opinió madura i sincera, a més de facilitar-los una atenció més personalitzada i directa . No es pot pretendre que els nens tornin de l'escola rentats, nets i planxats, perquè és impossible per a una sola persona dur a terme tantes tasques alhora per a tantes persones. Això és tasca principal de la família. Però aquí ens trobem davant varis problemes. El principal, la dificultat de compaginar vida laboral i familiar. Malauradament, entre molts encara hi ha la concepció prehistòrica que quantes més hores es treballi, més productiu es serà o millor es realitzarà una tasca. A altres països (sobretot els nòrdics) sí s'ha posat fil a l'agulla per a conciliar els dos "móns". Quan més es facilita la conciliació, més motivat es troba el treballador, major vinculació sent cap a l'empresa i millors són els resultats. Un altre problema es troba en la mateixa escola. Al pobre estat d'alguns barracons, es suma una falta de mitjans i personal que dificulten la tasca dels professors que, a més, alguns cops han de suportar impertinències dels seus alumnes sense poder defensar-se. Aquest punt es pretén canviar amb la nova LEC, però caldrà veure la seva aplicació pràctica. En fi, que encara ens queda un important camí per a recòrrer en el qual tots els agents (pares, mares, professors i alumnes) hauran de posar-se les piles per a treure Catalunya de la cua d'Europa en matèria educativa.

MÉS DEMAGÒGIA I MENTIDES

El ZP ha tornat de vacances igual de demagog com sempre i tan o més desorientat que quan va marxar. En el seu discurs, va centrar-se en dos temes: la sentència del TC sobre l'Estatut i l'anunciat augment d'impostos. Pel que fa el primer tema, va assegurar, en un to quasi dictatorial, que tothom tenia l'obligació de respectar-la. O sigui, que el que diguin 12 funcionaris del PSOE i el PP val més del que expressa un Parlament i un poble. Una concepció de la democràcia ben estranya. Si tan important és per a ell fer complir les lleis, podria començar en cenyir-se el que marca el propi Estatut. Només cal que retiri unes quantes lleis que ens envaeixen competències, que ens traspassin les que encara ens deuen i que compleixi fil per randa el que marca aquest text en matèria de finançament. Però no, com que és una simple llei catalana, ell se la passarà per alt i tan feliç. Ens veu com uns súbdits a qui pot maltractar tan com vulgui. Aquesta és la concepció que té de l'autogovern català: una "cessió" feta per l'Espanya centralista a qui es pot retirar tot dret i legalitat sempre que els plagui.

L'altre tema que va tractar va ser l'apujada dels impostos. Un cop més, s'ha demostrar la total incompetència del govern socialista per a fer front a la crisi econòmica. Fins ara, ha estat otorgant xecs a tort i a dret (una mesura molt i molt liberal, de dretes, per cert) sense cap mania ni estudi, només amb la finalitat de comprar els vots de la gent en campanya electoral. S'ha invertit una morterada en el pla E, que només servirà per a fer petites obres que no aporten cap solució estructural. Aìxò sí, s'ha omplert tots els pobles i ciutats de Catalunya amb gran plafons amb la E ben gran. A més, es va gastar milers de milions d'euros per a salvar la CCM controlada pel PSOE. Tot això, és clar, té un cost. I és un cost que haurem d'acabar pagant entre tots. Perquè no apujaran les rendes als rics, no. Aquests ben poc paguen. Ens l'apujaran a tots menys a aquests. Allò dels "brots verds" va ser un simple, fals i patètic eslògan publicitari per a les eleccions. Així guanyen els socialistes: mentint un cop rere l'altre a la gent. Aquesta notícia d'avui explica que els el nombre de treballadors afectats per ERO's s'ha multiplicat per disset a Catalunya el darrer any. Ens esperen temps molt difícils i la recuperació, per desgràcia, no sembla propera.

SUBMISSIÓ A LA MÀXIMA EXPRESSIÓ

El govern català ha avançat que quan el TC retalli de nou l'Estatut no farà res. Ho han adornat, però, assegurant que demanaran que les transferències que siguin laminades se'ns retornin mitjançant l'aplicació de l'article 150.2 de la Constitució. Quin govern tan inútil!! Com pot ser que un govern no es digni ni tan sols a defensar la seva pròpia llei? Saben perfectament que això del 150.2 no servirà per a res. I no servirà per a res perquè la transferència de la competència en qüestió dependria del govern espanyol de torn del PP o del PSOE. I és d'il·lusos creure que els mateixos que han col·locat a dit 12 funcionaris per engegar a fer punyetes una llei et retornaran allò que t'han robat per una altra banda. El més greu però, és que això ho saben perfectament. Saben que ni el PP ni el PSOE cediran una sola competència mitjançant aquesta via. En 20 anys, el PSOE no ho ha fet MAI. El PP, tan sols una (els Mossos) i perquè es van veure obligats si volien que l'Aznar fos nomenat president. Per tant, el problema és que el govern català quedarà submís i rendit als dictats del PSOE. No tenim un govern. Tenim uns simples i inútils executors de les ordres del govern espanyol. Si el nivell d'exigència del govern català amb l'espanyol mai havia estat gaire elevat, ara ha caigut a la mínima expressió. I el que sap més greu (del Psc-PSOE i Iniciativa ja s'esperava) és que tot això succeeix amb uns que diuen que són independentistes. Però el cúmul de desgràcies no acaba aquí. Resulta que ara la minstra Salgado reclama que les autonomies retornin diners a l'Estat. Aquest és el gran resultat del "nou" sistema de finançament? Una ruïna. Qui té un vertader deute amb Catalunya és l'estat central, que ens ha ofegat amb un dèficit fiscal insuportable.

Una altra mostra de la incompetència d'aquest govern és el nou ERO que Nissan ha llençat sobre els seus treballadors. De què va servir que el President Montilla anés fins allà? Va preparar res? Tenia algun pla? El més trist, que en tornar va afirmar que la fàbrica estava consolidada... Per no parlar de la darrera ensarronada del ZP. Tot i que el govern espanyol es nega a traspassar el control dels subsidis, ha obligat al SOC de la Generalitat a fer la primera tria d'aquells que poden cobrar el subsidi. Tots allò que pot comportar qualsevol polèmica, s'ho treu de sobre. Vol que escollim qui pot cobrar i qui no? Doncs molt senzill: que ens transfereixi les competències. Però no, això no ho faran. En fi, trist panorama.

SÓN IRRACIONALS I/O ES MOUEN PER L'ODI

Els eurodiputats espanyols s'oposaran al corredor mediterrani. Contra tota lògica econòmica i racional, apostaran per una opció extremadament més cara, més complicada de portar a terme, que reporta molts menys beneficis i radicalment anti-ecològica (pretén foradar els Pirineus). La raó: l'odi irracional cap als catalans. Un corredor mediterrani crearia per a Catalunya moltíssima riquesa i augmentaria espectacularment les nostres exportacions arreu d'Europa. Ens obriria com mai. Però els diputats del PSOE i el PP no ho volen. Ens volen pobres i miserables a tots, independentment de quina ideologia tinguem o de quina llengua emprem normalment. És una postura totalment incomprensible per un demòcrata: que et descriminin pel simple fet d'haver nascut o viure en un determinat lloc. Això té un nom que prefereixo no teclejar. El cas d'aquesta via és un escàndol. Fa dècades que s'ha demanat i els diferents governs espanyols del PSOE i el PP l'han vetat tot i les grans oportunitats que generaria. Això ens demostra, un cop més, que l'única via per a créixer és la d'un Estat propi. Cada dia més gent és partidària d'aquesta via, fins i tot aquells que fa 4 dies predicaven la via federal de l'encaix amb Espanya. Ja se n'han adonat que, degut a l'actitud centralista i discriminatòria tant del PSOE com del PP, això és impossible. Així, el President Maragall o persones com el Xavier Rubert de Ventós, el Ferran Mascarell o el Jaume Sobrequés (antics simpatitzants socialistes) han donat suport al referèndum que es celebrarà el dia 13 de setembre a Arenys de Munt. Incomprensiblement, el Joan Saura ha assegurat que la decisió del seu Departament d'autoritzar la manifestació de La Falange el mateix dia 13 és inamovible. Bé, veient l'actitud del regidor Amigó a Gràcia durant la inauguració de la plaça de les Dones del 36 (sortint corrents i a crits a arrencar una estelada), encara es pot trobar normal. Molt penjar la bandera republicana (espanyola, és clar) i permeten que feixistes rebentin un acte democràtic. Molta comèdia.

NOTÍCIES A DESTACAR

-Un nou estudi demostra que el nombre de funcionaris existent a les comunitats receptores dels diners dels catalans és sobradament excessiva. Per això hem de suportar l'escandalós dèficit fiscal?!

-La meitat dels boscos de Catalunya no reben cap tasca de manteniment.

-Com cada estiu, els comerciants alerten d'un increment dels carteristes a BCN. Com cada any, les mesures seran insuficients. Esl furts, però, conviuen a l'estiu amb les obres. El mateix dia que acabaven unes obres al centre de la ciutat, una fallida a la C2 i als regionals va provocar llargues estones d'espera. Es pot ser més incompetent?

-El govern ja ha arribat a un pacte per a tirar endavant el Quart Cinturó. Els mateixos que van assegurar que mai governarien amb qui comencés aquesta obra, ara ho firmaran.

-La nova promesa del ZP d'ajudar amb 420 euros als aturats ha estat, com les altres, una mentida, un fracàs. Algú se'l creu encara? Qui s'emporta el premi, però, és el president de la CEOE, que ha demanat una reducció dels salaris d'un 1%. Només que els diferents directius que s'emporten alts sous i bonus (a canvi, massa cops, de fer ben poc) es reduissin una mica el seu exhorbitat salari, es podrien mantenir molts llocs de treball sense necessitat de reduir res. Molta cara.

LA CONSULTA A ARENYS DE MUNT

El proper 13 de setembre, a la localitat d'Arenys de Munt, es celebrarà una consulta per a saber si la gent d'aquesta població està a favor o no de la independència de Catalunya. Malauradament, els resultats no seran vinculants, però és una molt bona eina per a començar a acostumar-nos i a trobar normals les consultes, i més les d'aquesta mena. La proposta de la CUP va ser votada favorablement per tots els regidors del municipi menys pels dos del Psc-PSOE. Aquesta consulta, tot i no ser vinculant, ha encès les alarmes d'aquells que no entenen què és la democràcia i dels que, directament, prefereixen un sistema dictatorial. Aquest és el cas de la Falange, que va demanar al Departament d'Interior de la Generalitat manifestar-se el mateix dia de la consulta a Arenys. Increiblement, tal petició ha estat acceptada, i només se'ls ha demanat que, enlloc de concentrar-se davant d'on es té previst posar els urnes, s'enretirin una mica. Vergonyós. És evident que la presència d'aquests falangistes anti-demòcrates intimidarà als votants, motiu pel qual els resultats poden sortir distorsionats. Tot i les queixes de l'alcalde, la Generalitat no ha cedit i s'ha justificat que en una democràcia tothom té dret a manifestar-se. Mentida. En una democràcia tenen dret a manifestar-se tots aquells que expressin un ideal democràtic. I és evident que aquests són feixistes. A ells, però, no se'ls aplica la famosa llei de partits. Paradoxalment, els de la Falange argumenten que tenen tot el dret a manifestar-se, un dret que en el seu moment van prohibir. Els mateixos que negarien tots els drets democràtics a tothom ara en demanen. A més, ja han repartit pamflets pel poble per a provar de cohibir una població majoritàriament sobiranista. Des de l'Ajuntament s'ha demanat als veïns tranquil·litat i intentar no deixar-se arrossegar per aquest acte tan provocatiu. Com a mínim, aquesta consulta, posarà les coses al seu lloc. D'una banda, hi haurà els partits de tradició clarament democràtica defensant el sí. De l'altra, Psc-PSOE, PP i Ciudadanos compartint el "no" amb la Falange, que els fa la feina bruta. Aclaridor del que ens trobarem quan es pugui dur a terme la consulta a tot el país, i la demostració que entre el PSOE i el PP no hi ha cap diferència.

LA MANIFESTACIÓ

La marxa contra la nova retallada que sofrirà un ja ribotat Estatut va prenent un clar color sobiranista. Per ara, els únics que no han decidit afegir-s'hi són el PP i el Psc-PSOE. Un cop més, com amb la LOAPA, els socialistes catalans es queden al costat del PSOE i donen l'esquena als catalans. Una mostra de la seva abosulta dependència és que ha estat la Leire Pajín, la secretària d'organització del PSOE, qui ha anunciat que el President Montilla repetirà com a candidat del PSOE a les eleccions catalanes del 2010. Tot i que la realitat els mostra SEMPRE al costat del PP, amb el suport de tots els seus mitjans afins, proven de treure l'espantall del PP per a fomentar el vot de la por al seu favor. La darrera, unes declaracions del José Zaragoza on assegurava que tenia constància de reunions "secretes" (doncs si ell les sabia tant secretes no ho serien...) entre "alts" dirigents de CiU i el PP. Ho va dir, és clar, sense aportar cap prova. El mateix que ells demanen al PP per els acusacions d'escoltes il·legals. Penosos els uns i els altres. Un nivell ben pobre el que exhibeixen els dos partits nacionalistes espanyols. Però és que no només l'Estatut està abandonat en un calaix del TC. Fins a 9 lleis catalanes encara estan pendents de resolució.

Altres incorporacions destacades a la manifestació són les del Joan Laporta i el Joan Carretero, que ja ha dit que el Reagrupament plantejarà la manifestació amb una consigna netament independentista. Fins i tot CCOO i UGT han avançat que hi participaran. Aquest és un pas molt important, ja que havien declinat assistir a les dues anteriors. És que de motius per anar-hi n'hi ha molts! L'últim exemple, aquest estudi que assegura que els objectius del finançament que marca l'Estatut s'incompliran. Per aquelles dates, a Arenys de Munt es celebrarà un referèndum per a l'autodeterminació. Alguna cosa s'està movent. Només falta coordinar-ho perquè acabi de sortir amb força.

A MANIFESTAR-NOS AMB COMPROMÍS

Òmnium Cultural, després que el President Maragall ho exposés en un article, ha recollit la idea de sortir al carrer en cas que el TC tombi l'Estatut. Per a tal acte, comptarà també amb els Presidents Barrera, Pujol i Rigol. Tot això sembla molt bonic però la qüestió és: què passarà el dia següent? Tot continuarà igual? Si aquesta manifestació ha de ser una nova escenificació dels partits polítics rere un pancarta tot plegat acabarà generant encara més cansament. Hi ha gent que fins i tot avui ja avança que no hi anirà. Aquesta manifestació tindrà un efecte important si paral·lelament hi ha una acció política valenta i contundent. Tots els paticipants a la manifestació haurien de prendre una sèrie de compromisos clars i se'ls hauria d'exigir que els fessin complir des del primer dia. La via autonòmica s'ha mostat totalment esgotada. Pel PSOE i el PP, l'Estatut és una simple llei espanyola que ells poden canviar i rebaixar tant com vulguin a través dels 12 funcionaris col·locats a dit al TC. I cal deixar-los clar que la deriva centralista que estan practicant els dos partits nacionalistes espanyols a nosaltres no ens convenç. Cal deixar-los clar que no se'ns pot trepitjar dia sí, dia també. Aquesta sentència col·locarà a cadascú al seu lloc. Probablement, la federació catalana del PSOE es posarà, com sempre, al costat del PSOE i en contra del benestar dels catalans. Aquí, serà important veure el paper dels seus socis de govern. També caldrà estar atents a l'actitud de CiU: caldrà que passin de les paraules als fets. Des del Reagrupament, evidentment, la resposta serà contundent. L'única via per sortir d'aquest atzucac és la independència. A Escòcia ho tenen clar. El SNP, el partit de govern, tirarà endavant el referèndum el 2010. Estan resisitint les crítiques dels mitjans i partits unionistes britànics, que estan emprant tots els seus recursos per a provar d'aturar la màxima expressió de la democràcia. I no se'n sortiran perquè l'Alex Salmond no és com els nostres representants polítics al Parlament. Serà el Joan Carretero el Salmond català? Molts desitgem que així sigui.

LAMINANT COMPETÈNCIES

El govern català no recorrerà el FROB, tot i ser anti-estatutari, davant del TC. Els membres del tripartit esperen que el govern espanyol s'avingui a modificar la llei. O són uns il·lusos o bé uns covards que els és indiferent que es lamini greument l'autogovern català. Sembla que totes dues coses. Però els greuges no acaben aquí. Resulta que aquest "nou" sistema de finançament és tan extraordinari que Catalunya haurà de retornar diners a l'Estat. D'això, és clar, no en parla el PSOE-riódico. El que sí destaquen és que el govern espanyol invertirà molts i molts diners en promocionar el castellà al Brasil. L'objectiu: que augmentin les hores en castellà dels alumnes brasilers. Ben igual que el que han pretès tirar endavant a Catalunya amb la tercera hora de castellà. La "petita" diferència: que no és competència del govern espanyol decidir les hores de classe que s'impareteixen en cada llengua en el nostre país. En la seva línia de pretendre esborrar tot rastre de catalanitat arreu, junt amb diferents ajuntaments del PP, estan esborrant dels carrers i places del País Valencià tal denominació. Com perquè després ens surtin amb la comèdia que són diferents. Ara bé, en el tema lingüístic, cal destacar l'esforç individual de molta gent i el col·lectiu de moltes associacions. El darrer exemple, el de dos joves catalans, que han dissenyat una aplicació per a catalanitzar l'Iphone. Jo no el tinc (no sóc un amant d'aquestes novetats tecnològiques), però per a qui l'utilitzi, serà l'única manera de poder gaudir de tal aparell en català.

L'AGOST A BCN

Ha començat el mes d'agost i milers de famílies marxen de BCN de vacances. Durant aquest mes (sobretot a partir de la segona setmana) sembla que visquem en una ciutat diferent. Com en tot, hi ha avantatges i inconvenients. El principal avantatge és que hi ha menys gent, fet que es tradueix en menys soroll o en una reducció de les aglomeracions al transport públic i a les carreteres. A més, pels que ens toca treballar, cal reconèixer que de feina no n'hi ha tanta. Ara bé, l'altra cara de la moneda són, sobretot, les obres. Aprofitant que molta gent surt de la ciutat, es duen a terme tota mena d'obres que tallen la ciutat en diverses parts. També és comprensible que moltes obres es desenvolupin durant aquesta època, perquè és quan menys gent de la ciutat se'n veurà afectada. Pel que fa al transport públic, les línies 2, 5 i 11 del metro i diverses línies de Rodalies sofriran afectacions. El pas dels combois, com el dels autobusos, també és menor. Aquest és un problema greu pels que ens movem sempre en transport públic, perquè hem d'estar més atents que de costum a no perdre el bus o el metro que ens ha de peremtre arribar a temps al lloc de treball. L'altre problema són segons quins turistes. Els darrers anys s'ha volgut promocionar BCN com un destí de "sol i platja" i, és clar, això té els seus costos. Es guanya un tipus determinat de turista però se'n perd un altre que podria estar molt més interessat per tot el que pot arribar a oferir a la ciutat. No només deixen menys diners a BCN, sinó que també ens obliguen a carregar amb molts costos (com el de la neteja o el soroll per les nits sobretot al centre). En general, però, menys a les zones més turístiques, la ciutat sembla més tranquil·la. I és d'agraïr.

EL PRESIDENT VA MENTIR

La Cambra de Comerç, en el seu moment, va assegurar que no donaria com a bo cap model que no reportés per a Catalunya 3.800 euros el primer any. Finalment, però, han acceptat una retallada de més de 1.500 milions d'euros en la xifra final. Qüestionat sobre aquest tema en una entrevista amb la Mònica Terribas, el president Montilla, va "animar" a la periodista a repassar els declaracions de la Cambra i va assegurar, sense cap vergonya, que "en absolut" la famosa xifra era per al primer any. Doncs el President va MENTIR. És penós que el President del teu país MENTEIXI tan descaradament en una entrevista a la televisió pública. És penós que tanta mentida no tingui cap conseqüència. S'ha demostrat, doncs, que això de la "societat civil" és una comèdia, tal com ja vaig escriure fa poc. Hi ha molts "culs llogats i favors pendents", com diu l'articulista. Una Catalunya independent tindria un nivell de riquesa com el del 4t Estat europeu (Holanda). És per això, doncs, que els dos partits centralistes tenen com a gran objectiu ofegar el país econòmicament. Via finançament o mitjançant el control de les nostres caixes d'estalvi. L'anunciada fusió entre les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu provocarà, per començar, una reducció de la seva obra social. Els detractors critiquen que amb la fusió es perdrà la vinculació amb el territori. Els defensros, ho consideren l'única solució per a evitar que alguna caixa catalana resti sota control d'una altra, via FROB. El temps dictarà l'encert o l'error de la fusió.

Aquesta catalanofòbia, però, no és nova, i abarca tant les "dretes" com les "esquerres" espanyoles. Des de fa segles, el centralisme castellà ha estat incapaç de reconèixer i acceptar Catalunya. Aquest recull d'articles del món de la litaratura en són la mostra. A què esperem?