LLIÇONS DE SOLIDARITAT, LES JUSTES

Avui m'agradaria enllaçar una sèrie d'articles que considero molt interessants. El primer, de l'Iu Forn, parla de la mal entesa "solidaritat", i duu l'encertat títol de "Lliçons de solidaritat, les justes". Una mostra de com s'han malgastat tots els recursos provinents del treball i esforç de les catalanes i catalans. El segon, el firma l'Alfons López Tena, i parla sobre la ridícula visita del Ministro d'Exteriors espanyol a Gibraltar. Cal recordar que els gibraltarenys, preguntants en referèndum, van decidir per quasi unanimitat (un 99%) continuar sota bandera britànica. En l'article, el notari es pregunta com és que, seguint el mateix fil argumental, cap govern espanyol ha demanat mai la sobirania del territori que conforma la Catalunya Nord. Doncs molt senzill: perquè per a ells és un territori català i no encaixa dins de la seva concepció etnicista i centralista. "Gibraltar i Catalunya", brillant. Per acabar, un parell de notícies: per començar, destacar que Catalunya ha aconseguit l'oficilitat d'un nou esport. Tenint un Estat propi aconseguiríem l'oficilitat de tots sense necessitat de res més. Mira que en seria de senzill! Per acabar, una notícia que afecta a les comarques afectades per la MAT: un informe defensa la viabilitat de soterrar-la de Santa Llogaia a Bescanó i tot el ramal de Riudarenes. Sembla mentida com per, en teoria, estalviar-se en un primer moment un grapat de milions, siguin capaços de posar en perill la salut i benestar de la gent (que, a més, paga mitjançant impostos aquestes obres). La salut no té preu, i el que en un primer moment surt menys car pot acabar representant un gran cost en el futur.

FOC A LA XARXA

L'incendi a Horta de Sant Joan s'ha endut la vida d'un cinquè bomber. Des d'aquí, tot el condol a la família i amics. Rere cada persona que ens deixa hi ha persones que pateixen, però hi ha gent que sembla que no ho sàpiga o, directament, els és indiferent. Només així es poden entendre alguns comentaris que alguns energúmens deixen sota les diferents notícies que relaten aquest fet. El Sebastià Alzamora els defineix perfectament en l'article "Covards en xarxa". Aquí, per exemple, en podem trobar algunes mostres: "tripartit culpable", "incompetencia del nacionalismo", d'altres que aprofiten per escopir el seu odi contra Catalunya, un que ho relaciona amb l'afer del 3% (?)... Els que més pena fan són els que acusen els Bombers d'incompetents. En una feina del seu risc, ells són els primers interessats en prendre les màximes precaucions, ja que s'hi jugen la vida. Per tant, menys bestieses. Segons el Cos d'Agents Rurals de Medi Ambient, la causa del foc va ser un llamp que va caure fa sis dies. Hi ha qui no s'ho creu. Com que no sóc un expert en aquest tema, no puc dir res. Com a mínim, aquest cop no hi ha hagut batusses en l'àmbit de la política com d'altres cops. El 1998, el Jordi Guillot, el portaveu d'Iniciativa, va arribar a acusar el govern de la Generalitat de "fomentar els flames". Unes declaracions que li haurien d'haver suposat la inhabilitació immediata. Esperem que aquest cop l'oposició tingui una actitud més contructiva i no aprofiti un fet tan greu com aquest per a treure'n rèdit polític. Per ara, no ha estat així i ha mostrat en tot moment el seu suport al cos de Bombers i a la seva lloable tasca. Només l'alcalde de la població va denunciar en un primer moment certa "relaxació" en els comandaments en creure's el foc controlat, però en tot moment va felicitar la tasca dels Bombers. Esperem que ningú creui la línia.

TOTS CONTRA EL REAGRUPAMENT

Dos anys i mig després d'haver-se arxivat, "misteriosament", s'ha reobert una querella per presumpta prevaricació contra el Joan Carretero. Evidentment, tal actuació correspon a un procés polític orquestrat per a debilitar el Reagrupament. I segur que no es quedaran aquí. El Joan Carretero ha estat capaç d'omplir totes les sales allà on ha presentat l'associació, i tal èxit els ha espantat. Això, però, no ha sortit als mitjans. Que l'ex-alcalde de Puigcerdà sigui capaç d'anar fins a tres cops per setmana o més per arreu del país convencent a la gent de la bondat del seu projecte (compaginant-ho amb al seva feina a Puigcerdà; ell, a diferència de la majoria, no viu de la política) no és notícia. Ja es preveia una apagada informativa. Ara bé, aquesta reobertura sí que ha sortit a tots els diaris. Però, segur, no es quedaran aquí. Només cal llegir aquest vomitiu article en què l'articulista (el cap de comunicació del Psc-PSOE a la localitat d'El Vendrell) col·loca en un mateix sac el Reagrupament i la PxC. O aquest article del fals periodista socialista Joan Tàpia. Faran tots els possibles per escopir totes les mentides possibles sobre aquest moviment.
La realitat, però, és tossuda. Només cal saber llegir per a donar-se que l'acord de finançament és il·legal i insuficient. També hem vist com RTVE farà desaparèxier els pocs minuts de català que s'hi poden veure. Durant l'agost, "per vacances" es deixarà d'emetre l'Informatiu. Duen anys provant de carregar-se el que per a ells és una nosa: que s'hi pugui emetre res en català. Un exemple de com el PSOE respecta la nostra llengua. Quanta raó té el Salvador Cardús en aquest article!

ELS QUE ES JUGUEN LA VIDA PER NOSALTRES

L'incendi al Parc Natural dels Ports, a Horta de Sant Joan, s'ha endut la vida de quatre bombers i n'hi ha dos de ferits greus. Les altes temperatures i el fort vent dificulten l'extinció i compliquen la tasca dels Bombers. Tot i que el foc semblava controlat, aquest va rebrotar amb força degut al fort vent. Malauradament, és només en aquests moments quan prenem consciència de la gran tasca de persones com els que conformen el cos de Bombers, que es jugen la vida a favor de tots nosaltres. Massa cops, també, es menysprea la tasca d'aquells que treballen a favor dels altres (professorat, infermeria, mestres...) i que es troben molts cops en situacions molt complexes. Tenen a les seves mans la vida de persones, i aquesta és una gran responsabilitat que a vegades s'oblida. A més, es troben molts cops que han de treballar amb uns mitjans insuficients. Nomes cal anar a qualsevol centre sanitari o escolar del país per a corroborar-ho. Per tant, des d'aquí, tots els ànims i reconeixements a aquests que mai surten als informatius o als titulars dels diaris i que ens presten una gran ajuda.

Uns altres que han de suportar una gran pressió són els conductors de qualsevol transport públic, en especial els que han de conduir un autobús. Avui, un accident a la Diagonal provocat per la invasió sobtada d'un taxi al carril bus ha tingut com a conseqüència 19 ferits.

QUI SÓN ELS DEL SÍ

Cada dia surten a la llum més dades que confirmen que l'acord de finançament és desastrós i que no afavorirà en res al benestar dels catalans. Així, per exemple, cada ciutadà basc rebrà més del doble de finançament en prestacions públiques que cada català a partir d'aquest "genial" acord. Una situació que també es donava fins avui i que aquest "nou" finançament no corregeix. Però aquí em vull centrar en el paper de la mal anomenada "societat civil". Tant la Patronal com la direcció dels dos sindicats majoritaris han qualificat com a bo el finançament, però cal anar més enllà per a saber quins interessos els mouen. Respecte CCOO i UGT, han rebut cada un quasi un milió d'euros de subvenció del govern català. Pel que fa al Juan Rosell, el president de Foment del treball, presenta un historial ben sinistre. Es va iniciar en el franquisme sociològic, va passar per Alianza Popular, va tenir bones relacions amb l'Aznar i ara li toca fer la pilota al PSOE. I tot justificat amb el que anomena "pragamatisme", que traduit el llenguatge normal significa aferrar-se a la cadira a qualsevol preu. Un altre que ha decidit donar la nota ha estat l'Ignasi Guardans, molt sol·licitat últimament pel PSOE-riódico. És aquell nefast eurodiputat europeu que, després de provocar els pitjors resultats de la història de CiU en unes eleccions i dur a terme una pobra tasca a Europa, va ser rellevat pel Ramon Tremosa com a cap de llista. Una gran rebequeria el va portar a insultar i faltar a aquells gràcies als quals durant 5 anys va gaudir d'un gran sou. I justament per això, per un gran sou, es va vendre al Ministerio de Cultura sota els ordres del PSOE. Gran autoritat per a parlar de res. Fins i tot, "casualment", s'ha reobert una querella arxivada fa més de 2 anys i mig contra el Joan Carretero. Volen acabar, usant totes les males arts (subvencions, poder judicial...) amb tots aquells que critiquin el model. Avui, també, s'ha acordat un traspàs de Rodalies sense diners, ni vies ni estacions ni regionals. Però ens ho vendran, és clar, com una gran fita.

Almenys, una bona notícia: l'Audiència ha dictaminat que xiular el rei entra dins de la llibertat d'expressió. Els únics que no ho sabien eren els que van presentar la querella.

BOMBARDEIG PUBLICITARI

El PSOE-riódico ha decidit abocar tots els seus recursos per a provar de vendre com a genial i estatutari aquest model de finançament que, només cal llegir la llei, no ho és. La darrera "ocurrència" ha estat publicar una enquesta en què asseguren que un 60% dels catalans aprova el resultat del finançament. Els resultats, evidentment, no es poden extrapolar al conjunt de la població, i més recordant altres enquestes realitzades en el passat. La més espectacular, la que assegurava que hi havia un "empat tècnic" entre CiU i el Psc-PSOE en les anteriors eleccions catalanes. Resultat: una diferència d'onze escons. Fins i tot, hi incorporen un vídeo del Josep Maria Ureta on no explica res. "Casualment", tal enquesta es va publicar el mateix dia que militants socialistes van repartir díptics explicant mentides sobre el finançament. Tot ben preparat i planificat. Enmig de tot aquest marasme, el més beneficiat, com sempre, el Gran Mentider: en ZP. Ha aconseguit quedar bé amb tothom, treure's un maldecap de sobre i provocar un nou enfrontament dins món del catalanisme. A més, ha comptat, com sempre, amb l'ajuda del PP i del seu entorn mediàtic, que com que han criticat aquest finançament pel fals motiu que beneficia els catalans, doncs queda com el "bo" de la pel·lícula. Aquestes crítiques del món més ranci i centralista també li han anat la mar de bé a Esquerra, que pot continuar amb la seva estratègia de treure pit i erigir-se com els "guanyadors" (de victòria en victòria fins a la derrota final, que diuen) de tot aquest circ tan lamentable.

Enmig de tot aquest cansat bombargeig publicitari, ha estat cabdal que personatges rellevants de la vida pública s'hagin mostrat contraris a l'acord. Així doncs, les declaracions del Joan Laporta o del prestigiós economista Xavier Sala i Martín han servit per a compensar tot aquest vomitar de mentides. L'últim en afegir-se a la crítica ha estat el President Pujol, tot i que hi ha hagut qui ho ha volgut interpretar com un intent de treure l'Artur Mas de la seva suposada "soledat". Evidentment, el Reagrupament també s'hi ha expressat radicalment en contra. Molt recomanable l'enllaç a la web, on s'explica amb tota mena de detalls el seguit d'incompliments. Finalment, però, el temps passarà i totes aquestes mentides quedaran al descobert. Serà qüestió de tenir bona memòria i passar comptes amb tots els que ens han mentit.

UN NIU DE SECTARISME

El Psc-PSOE ha fet de l'Ajuntament de BCN i la Diputació un lloc on portar a terme tot el sectarisme que el caracteritza fins a la màxima expressió. La darrera prohibició es pot titllar de fastigosa. TMB ha vetat una campanya de la Plataforma per la Llengua, que no podrà col·locar els seus anuncis informatius als busos i metros de la ciutat. La campanya, "el català suma", pretén conscienciar la població sobre el complicat estat del català en diferents àmbits, com per exemple el cinema. Però el seu total menyspreu al sistema democràtic arriba al punt de saltar-se les seves pròpies lleis. La darrera, col·locar publicitat a espais on està prohibit. I no es volen quedar aquí: pretenen canviar la llei per a poder endollar publicitat als monuments. Haurien de saber que més publicitat no significa més negoci. Per una persona que vingui a la ciutat interessada per la seva atractiva oferta cultural, no li agradarà gaire que el tractin com un simple objecte receptor de publicitat. Enlloc de trobar solucions, generen més problemes i incomoditats de les que hi ha. Perquè, en canvi, aquest Ajuntament de patètics incompetents no ha mogut ni un dit per a reclamar a Renfe que no margini a la ciutat en les seves ofertes d'estiu. Això sí que ens fa perdre turistes i ingressos! Com també és penós que siguin capaços només de recaptar menys d'un 20% de els sancions per incompliment de l'ordenança.

Això sí! En el que sí gasten els socialistes totes les energies del món és en provocar una fusió de caixes per a tenir el poder absolut de les nostres entitats. Els és igual que això pugui acabar sent ineficient. Els és igual que es puguin perdren llocs de treball i que hi acabi havent una centralització excessiva a BCN que margini a la resta del país. Mentre ells ho controlin tot, ben contents.

ARA DIUEN QUE 4.028. QUIN RIDÍCUL!

L'acord de finançament encara dóna i donarà molts titulars de notícies. Avui, el Conseller Castells ha assegurat que Catalunya podria rebre fins a 4.028 milions d'euros addicionals el 2012. Fantàstic! Ja en són quasi 200 més del que ens van enredar l'últim cop. L'espectacle és tan penós que fa vergonya de veure. El President Laporta ha asssegurat que el país està prop de fer el ridícul. I té tota la raó. Un dels "grans arguments" que es dóna per a justificar aquest espantós acord és que la "societat civil" el troba positiu. Aquesta mateixa "societat civil" ha donat suport a tots els acords de finançament que hi ha hagut al llarg dels últims 30 anys. La cadira els pot. Són els 4 de sempre (els dirigents de la Patronal, la Cambra de Comerç i dels dos sindicats majoritaris) que tenen la gran finalitat de quedar sempre bé amb qui mana. Haguessin acceptat aquest i qualsevol altre acord, independentment que ens haguessin retornat 4.000, 1.000 o 10.000 milions. La realitat és que aquest acord incompleix més de la meitat dels articles de l'Estatut que parlen del finançament. Especialment brillants han estat les explicacions del Xavier Sala-i-Martín al respecte. D'una forma molt amena, relata els prinicpals punts de l'incompliment i es pregunta com pot ser que el propi govern de Catalunya es negui a fer respectar la llei catalana. La finalitat de tot aquest espectacle és una: enfortir el tripartit i endegar una gran campanya publicitària per a aconseguir tornar a sumar el 2010. Esperem que no sigui així.

TOT IGUAL

Grans felicitacions entre els membres del tripartit per haver aconseguit el que qualifiquen com a acord "històric". La realitat, que el nou model de finançament és pràcticament calcat a l'inacceptable presentat pel Pedro Solbes i que no solucionarà, ni molt menys, el gravíssim dèficit fiscal que patim. Esquerra ha sortit marcant paquet assegurant que han estat la clau que s'aconseguís una xifra superior a la que un principi pretenia (o deia que pretenia) el govern espanyol. Però res. Les xifres anunciades pel tripartit no han estat en cap moment confirmades per la ministra Salgado i el model no esdevé més "transparent" com ens pretenen fer creure. Al contrari: es complica encara més. Ara hi haurà quatre fons amb els quals el govern espanyol (que continua sent el principal ens recaptador) podrà jugar i fer el que vulgui. Des d'avui, això sí, començarà una gran operació de publicitat per a vendre's com a genial un acord que és horrorós (els socialistes, fins i tot, repartiran paperets pel carrer). Horrorós i il·legal perquè incompleix una llei: ni les xifres, ni el model ni el termini és el que marca l'Estatut. CiU s'hi ha mostrat radicalment en contra justament per aquest motiu. Ara bé, m'hagués agradat veure què hagués passat si els que esitguessin governant fossin ells. Experiències anteriors ens porten a malfiar dels que en el seu moment no van ser gaire hàbils (per a dir-ho finament) a l'hora de negociar. El PP també rebutja el model, però per un motiu ben diferent: perquè generarà endeutament. Si el paper dels diputats catalans del PSOE és patètic, el paper dels del PP no es queda curt. La cara de l'Enric Millo denotava tan poc convenciment que ell solet es delatava. Ciutadans, en canvi, ha donat suport al model i ha assegurat que és la fi del "victimisme nacionalista". Curiós: l'únic partit de l'arc parlamentari que rebutja el model per insuficient és CiU, el tripartit i Ciutadans el donen per bo i el PP cau en la incongurència d'haver de dir que "no" perquè si es decidia pel "sí" els esbroncarien de la seva seu central perquè els toca dir que les "autonomies" gasten massa. Què trist! Quins polítics tan incompetents! Realment, hem viscut uns últims dies ben dolents. Primer, ens foten les caixes via FROB, i ara aquest nefast resultat del finançament. L'unica via per a escapar de tot aquest desori és el Reagrupament.

EL RESULTAT DEL FINANÇAMENT

EL FINAL DE LES CURSES DE BRAUS?

Properament es debatrà al Parlament de Catalunya la ILP sobre les curses de braus. Esquerra i Icv ja han anunciat que votaran favorablement a la fi d'aquesta aberració que té com a única finalitat maltractar i fer sofrir a un animal. El PP segurament hi votarà a favor, i el Psc-PSOE i CiU donaran llibertat de vot als seus diputats. Serà, doncs, la primera votació al Parlament amb un final incert. Els defensors d'aquest bany de sang diuen que, com que és una tradició, doncs que s'ha de mantenir. També era una tradició que els lleons es carreguessin persones en un circ romà i, evidentment, ja no es practica. Hi ha qui, però, arriba a extrems delirants per a defensar les corrides, com la Manuela de Madre i el Psc-PSOE. Assegura que les curses de braus estan molt arrelades a Catalunya i posa com a exemple que el President Companys hi va assistir a una. Quina forma més bruta d'utilitzar el nom d'un President que va donar la vida pel seu país! Com es pot ser tan indecent i miserable!? El que haurien de fer és aprendre de la seva valentia i compromís, ells que tenen el rècord mundial de baixades de pantalons davant aquell que perjudica els interessos (PSOE) dels qui diuen representar (catalans). No hi ha al Món democràtic uns politics més hipòcrites, falsos i incompetents que els representants a Catalunya del PP i el PSOE. Un politic pot estar més o menys encertat, però com a mínim es creu que busca el benestar de qui el vota. Aquests, en canvi, essent sabedors del mal que provoquen, fan la gara-gara i s'agenollen davant aquells que malmeten el benestar dels catalans. Per tant, menys tonteries i més treballar per a nosaltres.

TINDREM UN MAL FINANÇAMENT

El model acordat entre el Conseller Castells i la ministra Salgado ha estat considerat com a iinsficient per a la direcció d'Esquerra. I tenen raó. Però també és insuficient la seva "línia vermella" de no acceptar un acord per sota dels 3.800 milions d'euros pel darrer any d'aplicació. Sembla, doncs, que aquest penós serial està arribant a la seva fi. I és clar, també, que el model resultant perpetuarà l'escandalós dèficit fiscal. Aquest excel·lent article de l'Elisenda Paluzie explica perfectament com no hi ha cap canvi pel que fa al model. Ara, ens haurem de preparar per a una gran escenificació per part del socialistes i tots els seus mitjans afins per a vendre'ns com a fantàstic un molt mal acord. L'engany del finançament ja fa massa temps que dura. En aquest vídeo, se'ns mostra el seguit de dates incomplertes. Un espectacle que hauria d'avergonyir a qualsevol demòcrata (una mostra, doncs, que els socialistes encara no han entès el significat del mot "democràcia").

Mentre tot això passa, PP i PSOE continuen arribant a acords, lluny de la comèdia que hem d'aguantar a cada campanya electoral. En el Parlament Europeu, els socialistes tornaran a votar el candidat popular a la Presidència del Parlament, enlloc de fer-ho pel d'Esquerra Unitària. Sort que ells eren la clau per a frenar "la dreta". A nivell estatal, els 25 diputatats catalans del PSOE han demostrat un cop més la seva inutilitat i han votat favorablement la nova LOAPA financera, el FROB, CONJUNTAMENT AMB EL PP. El "curiós"del cas és que el dia anterior el Conseller Castells havia denunciat que aquesta llei envaïa competències. Això va portar el diputat Tardà a preguntar sobre la salut mental de tals diputats. No, no tenen cap problema d'aquest tipus. Senzillament, com en els darrers 30 anys, s'han negat defensar el benestar de la gent de Catalunya.

NOTÍCIES CURTES

-El FROB que està impulsant el govern ZP envaeix competències. Per això, és urgent que la Generalitat presenti un recurs per aturar el que és una nova agressió a l'autogovern català. L'evidència és tan gran que ni tan sols se n'amaguen: el governador de Banc d'Espanya ja ha dit que gràcies al FROB ells tindran tot el poder. El ZP continua el seu projecte d'aconseguir un Estat el més centralista possible. Allò de "l'Estat plurinacional" ja és història i s'ha demostrat que només va ser un barat eslògan electoral.

-La crisi econòmica ha provocat que moltes obres en construcció s'hagin hagut de paralitzar per falta de finançament. Però el mal ja està fet, i segons denuncia un informe de Greenpeace tal pressió urbanística està afectant a vuit espai naturals de la costa catalana.

-Els treballadors de La Vanguardia han protestat contra l'ERO que afecta a 90 treballadors. Un cop més, tal reivindicació no ha sortit reflexada en quasi cap mitjà de comunicació del país. Per què serà? Aquest mateix diari, que tant es va alegrar del canvi de govern a Euskadi, ara es veu obligat a publicar que hi ha una claríssima majoria de bascos que rebutgen el pacte PP-PSOE que ha portat el Patxi López a ser Lehendakari. Una mostra, doncs, que la majoria d'accions que estan perpetrant no són ben rebudes per a la ciutadania.

-Els socialistes han aconseguit, després de perpetrar una neteja que mostra el seu esperit sectari i excloent (des d'un punt de vista empresarial és totalment il·lògic fotre al carrer els líders d'audiència de cada franja horària) un dels seus grans objectius: que la Cadena Ser superés a Catalunya Ràdio com a l'emissora més escoltada a Catalunya. Sortosament, no tenien previst l'espectacular ascens de RAC 1, que continua liderant el rànquing.

-Per acabar, aquest article del Miquel Giménez que es declara simpatitzant de Reagrupament. L'article, genial. Per qui encara en tingui dubtes, llegir-lo serà l'empenta definitiva per a animar-se a fer el pas.

DE MULTES I SOROLL

L'Ajuntament de BCN multarà el grup de música U2 per excés de soroll i per haver estat assajant sense permís fins a la mitjanit. En canvi, no fan res per a evitar i acabar amb altres sorolls que hem de suportar els habitants de la ciutat cada dia. Aquest és el motiu, doncs, pel que sembla que aquesta multa és només una simple maniobra propagandística per a aparentar que estan preocupats per a reduir la contaminació acústica que afecta la ciutat. Ara, per exemple, s'ha posat molt de moda al transport públic escoltar la música a tot volum. Això provoca que la resta de viatgers haguem d'aguantar la música del nostre company de viatge, independentment que ens agradi o no. Evidentment, tal persona no té pas la intenció de compartir amb nosaltres els seus gustos musicals, sinó el de fardar o mostrar una hipotètica aparença que hem d'associar amb la música que escolta. Ningú des de l'Ajuntament fa res. Per no parlar de les molèsties que causen les motos trucades. O els conductors de cotxes que posen la música a tot drap. O les festes que han de patir tants i tants veïns que viuen al costat de segons quines places que per les nits es converteixen en un autèntic cau de soroll. O els sorolls de molts bars musicals. O els problemes que hi ha en algunes escales de veïns on algun dels propietaris i llogaters amarguen l'existència a la resta. En cap d'aquests casos l'Ajuntament de BCN es preocupa pel nostre benestar. L'únic que se'ls ha ocorregut ha estat muntar absurdes campanyes que de ben poc han servit. Això sí! Han volgut "marcar paquet" multant a un dels grups de música més famosos del Món per així poder sortir en portada a molts diaris. Doncs felicitats, ja han consumat un nou ridícul a la seva llarga llista. Per cert, pels que no acabeu de conèixer els membres d'U2, aquest article els descobreix. Una mostra que les aparences, molts cops, enganyen.

QUIN DESGAVEVLL!

Iniciativa vota en contra de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). La pròpia Iniciativa i Esquerra voten diferent que el Psc-PSOE en el tema dels transgènics. Llavors un es pensa: què hi fan al govern? Després es pregunten el motiu de l'alta abstenció. Però l'espectacle no acaba aquí. Els mateixos que van dir que no governarien mai amb aquells que impulsessin el Quart Cinturó, a més d'empassar-se aquest, ara es menjaran un cinquè. La cirereta a tot plegat, les revelacions de l'ex-minstro Jordi Sevilla, en què critica el President Maragall per plantar cara al PSOE i felicita el Montilla per la seva actitud de passar de Catalunya i servir fidelment les ordres de ZP i companyia. Així s'entén doncs, com dos dies després d'aprovar-se l'Estatut al Parlament (el famós 30 de setembre) ja presentés ben de pressa recursos contra el text. Què penós! Amb tot, destacar l'actitud de CiU. Tot i que divergeixo de la seva actitud poc valenta en el tema nacional (aquest joc de marejar la perdiu ja cansa, i més ara), estan sent molt llestos. Si haguessin volgut, haurien pogut reventar el tripartit fa temps. Per exemple, en les dues votacions abans esmentades. Si no arriba a ser pel seu vot favorable, no hauria tirat endavant la LEC ni el PSc-PSOE hauria tingut majoria per a oposar-se als transgènics. S'estan llaurant una imatge de responsabilitat i de partit "assenyat" molt allunyada, per exemple, de la constant cridòria absurda del Psc-PSOE o Iniciativa quan estaven a l'oposició. Llavors mai cap d'ells va estar al costat del govern català per a res. És més, els primers negociaven contra ell a l'altre costat. Estan esperant pacientment les eleccions per a obtenir uns resultats que preveuen molt bons. Les urnes diran.

Ens trobem en un context on PP i PSOE cada dia es troben més a prop en tot el que es refereix a tirar cap a un Estat cada cop més centralista (a l'estil LOAPA). A la televisió pública basca, ja s'han carregat el mapa d'Euskal Herria. A Catalunya, mantenen converses constants i si poguesisn pactarien sense dubtar-ho. La via estatutària fa temps que ha mort i demanar concerts econòmics i altres encaixos (federalisme) és inútil perquè ni PP ni PSOE ho acceptaran. Els sociates allarguen els seus tentacles a Caixa de Girona. Una sola estació de Rodalies de Madrid val la meitat que la "genial" T-1 del nostre aeroport. Sense el llast de dèficit fiscal, seríem el quart Estat d'Europa pel que fa a PIB per càpita. L'única solució: l'Estat propi.

JOAN LAPORTA, PASSIÓ ABSOLUTA

Aquest és el títol del llibre de l'Anton Maria Espadaler i que narra tota la història del que és, sens dubte, el Millor President de tota la història del Barça. Va agafar un Club trencat, amb una presència internacional molt pobre, amb una economia pel terra, derrotat, desanimat, feia anys que no guanyàvem res, els darrers anys del Núñez i els del Joan Gaspart havien estat horrorosos... Però ell i el seu equip, en un tres i no res, han donat la volta a la situació. En un temps rècord, ha aconseguit situar el Barça com a Club referència a tot el Món, hem guanyat més títols dels que podíem haver imaginat (l'històric triplet d'aquest any serà recordat per a sempre), s'han tirat endavant nombroses iniciatives solidàries (l'UNICEF a la samarreta) per arreu, s'ha recuperat el Club econòmicament, el Barça ha estat present a través del seu President als principals fòrums de decisió del món del futbol, s'ha recuperat la catalanitat ( i el catalanisme) del Club i la seva vinculació amb Catalunya, s'ha expulsat els violents del Camp Nou... Impressionant. La pena, un entorn nuñista caspós que no ha fet més que posar pals a les rodes. De mostres, unes quantes: l'espantós intent d'assassinat (al llibre s'explica detalladament el complot pereptrat contra el President i la persecució als túnels de Vallvidera), les amenaces de mort contra la seva persona i els seus fills, els insults, l'absurd intent d'inhabilitació, rebaixar una any la duració del mandat, la Moció de Censura, el sobredimensionar autèntiques cullonades (com la baixada de pantalons a l'aeroport després que el fessin passar 5 vegades!! pel detector de metalls)... Res pot entel·lar el més mínim la seva gestió. En aquest llibre, es relata amb tota mena de detalls tot el que ha succeït al club blaugrana els darrers anys. És, doncs, una lectura que cap culé es pot deixar perdre.