TOTS AL PARLAMENT!

JA N'HI HA PROU!!!!!!!!

Les males pràctiques del PSOE semblen no tenir fi. Aquests darrers dies, n'hem hagut de suportar alguns exemples. Per començar, l'exèrcit espanyol (recordem que la Ministra del ram és la Chacón) va instal·lar tendes de campanya a l'espai natural d'Alfes, on està totalment prohibit acampar. Una demostració barroera i fatxenda de quina és la seva concepció de Catalunya: per a ells som una colònia. La Sindicatura de Comptes ha constatat desenes d'irregularitats en la gestió dels mitjans Diputació de BCN. Els sociates controlen tal institució des del seu inici, i han provat des d'ella exercir el control sectari que tant els hi agrada. Pel que fa a la llengua catalana, dues males notícies: primer, que a les Illes Balears no es veurà TV3, sinó la cadena internacional. És a dir, es tracta a les Illes Balears com a un territori estranger. Segon, que el govern espanyol segregarà valencià i català al Senat, i els tractarà com a llengües diferents. Tot això, després que una nova sentència judicial reafirmi la unitat de la llengua. Pel que fa a Euskadi, l'extrem control i manipulació de la televisió pública basca ja s'exterioritza. Una nova mostra de poca cultura democràtica. Igual que la que exhibeix la Fundación Denaes, que es querellarà contra Catalunya Acció i Esait, promotors de la xiulada durant la final de la Copa del Rey. En canvi, ningú s'ha escandalitzat davant un nou atac a un casal independentista, ara a a Vic. Se'n farà el mateix ressò que els fets de Terrassa? Es tractarà de criminals els seus autors? Segur que no.

Pel que fa a l'acció política al Congrés dels Diputats, la darrera sessió va demostrar que el PSOE és un partit sense ideologia ni principis. Tot i haver pactat amb Icv un augment dels impostos sobre els rendes més altes, se'n va desdir després (això és ser d'esquerres?) per a trobar el recolzament de CiU. Tot seguit, CiU i la pròpia Icv han salvat Salgado votant favorablement al sostre de despesa. Però és que no n'aprenen? Com poden donar suport a una persona que no es digna ni tan sols a complir amb la llei catalana? Un nou ridícul, una nova baixada de pantalons, una nova subordinació. Anem arreglats si aquests són els que han de defensar els nostres interessos! Justament per això, per a deixar a tota aquesta colla en evidència, hi ha convocada per aquest dissabte una manifestació que començarà a l'Arc de Triomf i acabarà davant del Parlament de Catalunya. El rebuig de tots els partits (inclosos els dits sobiranistes) a la ILP sobre l'auto-determinació ha estat la gota que ha fet vessar el got. L'única alternativa per als sobiranistes i per aquells que defensem una regeneració de la vida política del país: el Reagrupament.

NOVES ELECCIONS A PERPINYÀ

Ahir es va celebrar la primera volta de les eleccions municipals a Perpinyà, amb la victòria del fins ara alcalde Jean Paul Alduy. Aquestes eleccions es celebren després del frau que hi va haver a les del març del 2008. Sembla, doncs, que el candidat de la UMP no tindrà problemes per a vèncer a la segona volta i esdevenir de nou alcalde. Cal recordar que l'alcalde de Perpinyà és una de les institucions polítiques més importants de la Catalunya Nord, i d'aquí la importància d'aquests comicis. Darrere seu, ha quedat la candidata socialista, que compta amb l'inexplicable suport de la sucursal de CDC. El paper d'aquests últims és vertaderament galdós. El vot catalanista a la Catalunya Nord l'havia agrupat històricament Unitat Catalana, que s'ha presentat els darrers anys amb al candidatura d'Alduy. Gràcies a ells, s'han portat a terme tímids avenços pel que fa a la llengua i la cultura catalana: l'eslògan "Perpinyà, la catalana", la retolació dels carrers en català, la Capitalitat de la Cultura Catalana... Hi ha qui diu que això és molt poca cosa. D'altres, que és el màxim al que es pot aspirar, tenint en compte la precària situació del català al nord del nostre país. Ara bé, el que sembla incomprensible és dir justament això, que s'ha fet massa poc, i presentar-se junt amb els socialistes. I és just el que ha fet CDC. Per començar, al capdavant de la llista hi ha una persona que no sap ni parlar català. Segon, a la candidatura hi concorren persones d'un jacobinisme i anti-catalanistes extrem. Tercer, el 2008, el número 2 de la llista hi havia un personatge fosc que havia filtrat amb la ultra-dreta. Però el desastre no acaba amb CDC. ERC també ha estès les seves branques cap al Nord, i el paper que està jugant no sembla gaire afortunat. Es va presentar el 2008 amb els socialistes, també. Ara, el 2009, ni s'ha pogut presentar. Van assegurar que, o hi havia una sèrie de canvis a la llista socialista, o ells deixarien de donar-hi suport. En una decisió coherent i honrada, van decidir abandonar la companyia socialista. Ara bé, degut a una sèrie de dificultats (han parlat fins i tot d'amenaces als llocs de treball de gent que volia anar amb ells) no han pogut presentar cap llista, i es quedaran fora del Consistori. Una vertadera pena, doncs, ja que es perdrà una veu catalana.

Des d'una òptica catalanista, pot sorprendre, des de fora, com ni tan sols on la situació del catalanisme és tan fràgil CiU i ERC són capaços de posar-se d'acord. No només això, sinó que a més fragmenten un vot que ja és prou mins. A la Catalunya Nord sembla que hi ha tímids desitjos de canvi. Fins i tot, l'alcalde Alduy ha portat el seu fill a l'Escola Arrels, que duu a terme la immersió en català. La ràdio que porta el mateix nom va retransmetre l'únic debat en català. La Bressola lluita per a fer-se un lloc. Segur que una major connexió amb el Sud facilitaria les coses. Per exemple, es podria incentivar l'ús del català assegurant que així podrien estudiar a una de les nostres Universitats. O que tindrien majors oportunitats per a accedir a millors llocs de treball. Hi ha molta feina per a fer, però no sembla que aquesta sigui l'estratègia més adequada.

MÉS MOTIUS PER A L'ESTAT PROPI

-Fomento discrimina les empreses catalanes: l'ex-ministra Maleni va otorgar a les constructores catalanes menys llicències de les que els hi correspondria per quota de mercat. En canvi, les andalueses (d'on és ella) van ser les més beneficiades.

-Un català paga a l'Estat un 22% més que la mitjana estatal: ens trobem, per exemple, que Extremadura es troba sobrefinançada en un 25%. Això provoca que la Generalitat disposi de menys recursos per a oferir els serveis que necessitem.

-El català no serà requisit a Justícia: en una decisió que vulnera la llei, resulta que els ciutadans són els que s'han d'acomodar a la llengua que parlin els jutges. És a dir, els mateixos que reben el salari dels nostres diners, ens poden imposar una llengua. Gran vocació de servei públic...

-Al País Valencià el PP (sense l'oposició del PSOE) continua la seva política en contra de la llengua catalana. Per començar, l'Ajuntament de València va pretendre censurar la festa reivindicativa d'Escola Valenciana. La situació del català a l'escola és alarmant, com ho demostra el fet que només el 16% de l'alumnat de secundària, batxillerat i cicles formatius pot estudiar en català al País Valencià.

-Un dels impulsors de la ILP per a l'autodeterminació s'ha donat de baixa com a militant de CDC, després del rebuig d'aquest partit a tramitar la proposta. Un acte de coherència i, segurament, un associat més al Reagrupament.

BARÇA 10 - MADRID 0

Aquest és el resultat de sumar les Copes que han guanyat les diferents seccions del Barça i del Madrid. El resultat, clarament favorable per a nosaltres. En futbol, el famós triplet. L'equip d'handbol, la Supercopa i la Copa del Rei. L'hoquei patins ha estat la secció (com quasi cada any) que més títols s'ha emportat: OK Lliga, Copa Continental, Copa Intercontinental i Supercopa estatal. La darrera la va aconseguir ahir l'equip de bàsquet després de derrotar a casa el TAU en la final de la Lliga ACB. El Xavi Pascual va donar tot un bany a l'Ivanovic i l'equip es va demostrar molt superior en tot moment. Tot i tenir el factor pista en contra, el Barça va donar al volta a la final derrotant el TAU a Vitòria i ha sentenciat a casa, al Palau, davant de l'afició. Un nou èxit pel Club, doncs. Molta feina tindran a Madrid per a igualar-nos. Per això,, en la seva línia de programar grans actes el dia següent d'una victòria del Barça, el Florentino Pérez ha presentat l'Ettore Messina com a nou entrenador. Doncs no fa cap por. L'italià, fitxat a cop de talonari (per variar), està considerat com el millor d'Europa, però amb ell no n'hi haurà prou. Els caldrà fer un equip quasi nou, i això els valdrà temps i molts diners. A veure com se'n surten. En canvi, el Barça, el nucli essencial ja el té. La clau serà retenir l'Ilyasova, el Fran Vázquez i l'Andersen i fitxar un base estil Prigioni que doti a l'equip de prou calma i serenitat en el joc. Potser, també, caldria reforçar l'equip amb un aler per a cobrir la llarga absència del Lubos Barton. Ara, però, a gaudir de l'èxit i, com va dir el Juan Carlos Navarro (quin crac!) just acabar el partit: a guanyar l'Eurolliga l'any que ve.

REBUTGEN LA ILP SOBRE L'AUTODETERMINACIÓ

La Mesa del Parlament va decidir, PER UNANIMITAT, no acceptar la ILP sobre l'autodeterminació. És a dir, TOTS els partits polítics, inclosos els que diuen defensar aquest dret (Esquerra, CiU i Icv-euia) van rebutjar fins i tot que es tramités tal proposta. Això és la mostra definitiva que CAP dels partits que configuren l'actual mapa polític català ens portaran enlloc. Per això, més que mai, és imprescindible l'aposta del Reagrupament. Arreu del país, cada setmana, s'estan celebrant moltíssims actes i assemblees de reagrupats per a articular l'associació a tot el territori. Els objectius són dos, i molt clars: la proclamació unilateral de l'Estat propi i la regeneració de la vida democràtica. Aquest segon punt és tan importnat com el primer. Es proposa un sistema de llistes obertes, reduir circumscripcions per a apropar ciutadà i representant, limitació de mandats, transparència en l'ús dels fons públics... L'altíssima abstenció en les darreres europees demostra que una part molt important de la població n'està farta dels polítics. No tant de la política, sinó sobretot dels polítics. És per això que aquest punt és tan rellevant. A més, el Reagrupament són els únics que han llençat aquesta proposta. És per aquest motiu, també, que el Joan Carretero té atemorits a tots els partits. A tots. Des d'Esquerra fins el PP. Tal com estan les coses, doncs, l'única solució és donar tot el suport al Reagrupament i a treballar-hi en la mesura que sigui possible. Jo ja ho he fet.

És curiós comprovar com els mateixos que van anar a la manifestació dels Deumil a Brussel·les a reclamar l'exercici de l'autodeterminació ara hi voten en contra a Catalunya, que és on s'ha de decidir. Aquesta actitud demostra la covardia dels nostres polítics, que resulta que viuen molt bé a la poltrona. Tota manifestació on vagin i totes les declaracions que diguin no és res més que comèdia. Per això, és molt important el proper 27 de juny assistir a la manifestació que acabarà al Parlament de Catalunya. Perquè un Estat és més necessari que mai. La darrera mostra, que gràcies a un sistema de la Seguretat Social propi català es podria augmentar les pensions en 174,7 euros. A què esperem?

AMB LA NOVA TERMINAL NO N'HI HA PROU

La inauguració de la T-1 va ser un espectacle difícil de digerir. D'acord que és una gran infraestructura que comportarà un increment dels vols des de BCN. Però amb això no n'hi ha prou. Cal assegurar una gestió en la qual Catalunya disposi de més del 50% del vot i cal que aquest aeroport sigui un hub que permeti a qui vulgui accedir a qualsevol destinació internacional sense fer escala enlloc. Doncs cap de les dues coses van ser assegurades pel ZP, que va venir al Prat a fer el mateix de sempre: prometre per a incomplir. Per ara, Aena continua tenint el 100% de la gestió. Però aquesta no és l'única deficiència d'aquesta obra. Encara no hi arriba ni el tren ni el metro. Això serà pel 2012 (si no es retarda encara més). Per tant, tanta eufòria desmesurada sobtava. Fins i tot TV3 va dur a terme un gran desplegament portant tota la programació del dia a la T-1. I la presentació de la notícia per part dels informatius, més sectària impossible. "Escolteu que ha dit Zapatero". Aquesta va ser la frase de la presentadora abans que ens posessin el reguitzell de mentides i paraules buides de sempre. En canvi, per a presentar els que criticaven tot això exposat, se'ls va pretendre fer quedar com "els que mai estan contents i es queixen per tot". Doncs no va així. Reclamem el que ens mereixem i el que ens pertoca. És impresentable que aquesta Terminal s'hagi pagat amb els nostrs diners (amb els impostos que paguem a l'Estat) i en canvi no tinguem ni veu ni vot en la seva gestió. També allà, el ZP va prometre (ai!) un model de finançament "satisfactori" per a Catalunya. No va dir, és clar, cap xifra. Poc després, la ministra a Salgado, va marejar la perdiu i va assegurar que els 9.000 milins eren "estimatius" però alhora avisava que es podia aprovar el nou model sense el suport "de totes les comunitats". Continua el xantatge i els amenaces. El més penós, la reacció de President Montilla, que en seu parlamentària va advertir que no farà un front comú contra els "amics" del PSOE. Un cop més, entre el PSOE i Catalunya, ha escollit el PSOE.

Per cert, cal recordar que la construcció d'aquesta Terminal es va acordar el 1999, i no va ser precisament el PSOE qui va tirar endavant el projecte. Per tant, també resulta molt miserable voler amagar els que van iniciar aquest projecte. En la inauguració, tots eren socialistes: el President Montilla, el ZP (al mig, per a demostrar qui és el més important) i el José Blanco. És a dir, els sociates s'han col·locat una medalla que no els corresponia, amb el suport de tots els seus mitjans afins.

LA SEVA VERTADERA CARA

Cinc dies després de les eleccions europees, el govern del ZP anuncia una retallada de la despesa social (sí, això que va dir que mai portaria a terme un govern d'"esquerres") i un augment dels impostos sobre el tabac i la gasolina. Sota l'excusa d'equilibrar els pressupostos, que la crisi la continuïn pagant els que més en reben les seves conseqüències negatives. Curiosament, tals mesures no es van anunciar durant la campanya electoral, no fos cas que perdessin vots. Com sempre, els socialistes actuant amb total traïdoria. La rebaixa de la despesa social és del tot intolerable, i més quan s'han gastat 9.000 milions d'euros per a salvar una entitat financera dirigida per un dels seus o quan han dut a terme barbaritats com els 210 euros d'ajuda per al lloguer (que només va servir perquè els lloguers augmentessin això, 200 euros) o la "devolució" dels 400 euros de l'IRPF. Si la situació és tan crítica, és sobretot degut a la seva incompetència. Però no s'han quedat aquí. Després de les amenaces del ZP, s'han enrocat en la seva il·legal postura de no donar ni un cèntim més per al finançament. Què passarà a partir d'ara? Què fara el govern català? Mentrestant, la crisi continua afectant els catalans. Ara, ha estat La Vanguardia qui ha anunciat un ERO que afectarà a 90 treballadors. Amb la de subvencions que reben i no són capaços de tirar endavant sense acomiadar a gent? És intolerable que un rotatiu que rep centenars de milers d'euros de subvencions (pagats, també, per aquests 90 treballadors a qui fotran al carrer) vagi anunciant ERO's. "Estranyament", tal fet tampoc sortirà als principals mitjans de comunicació. Coses de l'"oasi".

94 MILIONS D'EUROS!

El Madrid ha rebentat, un cop més, el mercat futbolístic pagant la barbaritat de 94 milions d'euros per a un jugador. Aquest és el segon fitxatge del Florentino Pérez, que ja va fitxar el Kaká a canvi d'abonar 65 milions d'euros al Milan. Però això sembla que només és el principi. El mandatari blanc va anunciar que tenia fins a 300 milions d'euros per a fitxar. I aquí la gran pregunta és: d'on treu aquests diners? Évidentment, els haurà aconseguit a través d'algun crèdit d'alguna entitat financera. Un rotatiu anglès, fins i tot, ha anat més enllà i ha assegurat que ha estat La Caixa qui ha prestat 250 milions d'euros al Madrid. Ara falta saber si és veritat o no. Però, és clar, aquests diners s'han de tornar. I això només ho aconseguiran (o potser ni així) mitjançant dues vies: guanyant quasi tots els títols cada temporada (molt difícil) o a partir d'una nova operació urbanística (que resultaria una autèntica aberració en els actuals temps de crisi). Sembla mentida que amb la d'empreses que estan caient per falta de crèdit, es pesti tants i tants diners a un club amb un deute que, sumat tot el que es pretén gastar, arribarà a 750 milions d'euros.

El que està clar, però, és que l'espectacle fora dels terrenys de joc està assegurat. El portuguès ja s'ha "estrenat" en aquesta pràctica mostrant-se amb la Paris Hilton. A Madrid, més d'un el deu estar esperant amb el signe del dòlar als ulls. Es podrà controlar un vestuari on alhora hi ha gent com el Kaká (fervent religiós i de comportament immaculat), el Ronaldo (el màrqueting pur), el Raúl (el capità que no vol perdre el mandat de l'equip), el Guti o el Ramos (uns altres a qui els encanta la nit) i tants d'altres? Per molta estrelleta que fitxin, el que guanyen els títols són els equips. I això, el Madrid (a diferència del Barça), encara no ho té.

INCOMPETÈNCIA DESPRÉS DE LES ELECCIONS

L'anunci d'una possible tupinada per part d'Iniciativa Internacionalista ha deixat al descobert un seguit d'errors en el recompte de vots de les eleccions europees. Semblava ben estrany que a llocs on l'esquerra abertzale té una forta presència grups espanyolistes aconseguissin grans resultats mentre que els internacionalistes cap vot. Segons el partit, només a Euskadi els haurien pres uns 1.800 vots que els seus interventors havien comptat però que després no han constat a favor del partit a l'escrutini final. Finalment, després del recompte per part de les juntes provincials, la Junta Electoral ha comptat prop d'un miler de vots més per a II-SP (resultat que els col·loca com a tercera força a Euskadi per davant del PP), lluny dels com a mínim 1.800 que denunciaven. El més greu de tot ha estat, però, que s'ha prohibit la presència de representats d'II-SP al recompte de vots. A Barcelona, per exemple, els Mossos van expulsar el representant del partit, i a altres llocs de l'Estat han succeït fets similars, com vetar la seva participació en el recompte del vot nul. Una autèntica vergonya i un espectacle impropi d'un Estat que es vol fer dir democràtic.

Tot i que les eleccions ja han passat, els sociates no han aturat el llistat de desqualificacions i d'insults al rival. L'últim a rebre, el Ramon Tremosa, a qui han titllat de mosqueta morta. Perquè després el ZP digui que la campanya del seu partit ha estat "constructiva i explicativa". Ni la campanya, ni la pre-campanya ni la post-campanya. Res del que ha fet aquest partit ha estat constructiu. Però no només això. Ha tingut la barra d'acusar la negociació de finançament com un dels punts que més l'ha desgastat, i ha amenaçat que o hi ha acord el 15 de juliol o que tirarà pel dret com li doni la gana. A sobre fatxenda! Resulta que duu més d'un any incomplint una llei (motiu pel qual a qualsevol ciutadà se li imposa una sanció) i té la barra d'amenaçar-nos. Fastigós. Esperem que la tendència a la baixa dels socialistes s'accentuï en les properes eleccions catalanes fins a deixar-los sense cap opció per a governar.

EL PSOE VOL ENFONSAR CATALUNYA

El govern espanyol veta vols des de l'aeroport del Prat a 23 països. Això impedeix que Catalunya es pugui connectar de forma directa amb el Món, amb l'immens greuge econòmic que això comporta. Qui voldrà venir o invertir en un país on no s'hi pot viatjar directament?El més greu, que d'aquests 23 convenis que exclouen BCN, 20 inclouen Madrid, 13 d'ells com a única possibilitat. Un altre exemple: el Ministerio de Fomento ha pagat en carreteres 575 euros menys per càpita a Catalunya que a l'Estat. Més encara: en una decisió que demostra el seu total menyspreu cap a nosaltres, el ZP ha aturat la distribució de la teleassistència a la gent gran. L'Estat encara ha de pagar el milió d'euros (que és una misèria respecte el total d'inversions pressupostades) acordat. Per acabar-ho d'adobar, el tripartit està portant a terme una nefasta gestió dels recursos que ha desembocat en un dèficit de quasi 5.000 milions d'euros. És clar: el govern ha gastat de forma descontrolada (i no només en recursos necessaris com professorat, Mossos o serveis socials), i en no reclamar un finançament just, s'ha disparat el dèficit. Sembla, a més, que siguin conscients que a l'any que ve se'ls hi acaba el governar, i no els fa res deixar la Generalitat en una situació financera desastrosa per a culpar els que vinguin després. Aquest menyspreu cap a Catalunya el barregen amb una gravíssima falta de valors democràtics. És vergonyós que a l'examen de selectivitat d'aquest any un dels dos possibles textos a comentar fos el de la Minstra Aído.

La gent d'Arenys de Munt tindrà, el proper 13 de setembre, l'oportunitat de votar si volen un Estat català a la UE. Malauradament, tal referèndum no tindrà valor legal. Esperem que ben aviat se'n pugui fer un a tot Catalunya, sota legalitat catalana i amb transcendència legal. Dia rere dia, els socialistes ens carreguen de raons. Acabo recomamant aquesta crítica a l'absurda mesura de prohibir la circulació de tractors els festius i caps de setmana. N'hi ha que es pensen que dissabte i diumenge tothom pot descansar.

UNA ABSTENCIÓ DE RÈCORD

Socialistes i populars han esmerçat grans esforços per a bipolaritzar aquestes eleccions europees, que s'han acabat votant més en clau estatal que en catalana o europea. Per això, com era de preveure, els socialistes han guanyat a Catalunya, però han sofert un espectacular descens tant en nombre de vots com en percentatge. CiU recupera la segona posició i és l'únic partit polític que puja tant en nombre absolut de vots com en percentatge. A més, recupera el primer lloc a Girona i Lleida, degut al gran descens socialista. Gran feina la del Ramon Tremosa. Tals resultats han animat a la parròquia convergent, que ho consideren un primer pas per a accedir a la Generalitat. La seva equació és molt senzilla: si van guanyar les passades catalanes tot i tenir uns pobres resultats a Europa (pel nefast candidat que era l'Ignasi Guardans), ara que ells van cap amunt i els socialistes clarament cap avall la diferència pot ser encara superior als actuals 11 escons. Pel que fa els altres socis del tripartit, tots dos baixen però mantenen l'escó al Parlament. Especialment desconcertants han estat les declaracions del Joan Ridao, que ha assegurat que Esquerra inicia un cicle electoral a l'alça. De debò s'ho creu? Sort n'han tingut d'un excel·lent Oriol Junqueras, que ha aconseguit treure de l'abstenció a molts votants. Pel que fa a la resta dels Països Catalans, el PP ha repetit victòria tant al País Valencià com a les Illes Balears. La imputació del President valencià, doncs, no ha afectat negativament al seu partit. Aquests resultats són una autèntica gerra d'aigua freda per al Pspv-PSOE. Si ni així són capaços de vèncer, sembla que al País Valencià hi haurà PP per a molt de temps. Aquesta és la conseqüència de no presentar cap alternativa vàlida i fer-li al joc als populars en la majoria de temes (com en l'Estatut). A la Catalunya Nord, la vencedora ha estat la UMP. Ara bé, el fet a destacar és que el partit Europa Ecològica, liderat pel sindicalista José Bové, ha obtingut el segon lloc per davant dels socialistes.

A nivell europeu, el grup conservador ha eixamplat les distàncies respecte el socialista (que ha sofert una forta caiguda arreu), i el resultat ha estat un Parlament força més atomitzat que l'anterior. Lamentar el creixement de l'extrema-dreta i dels grups euro-escèptics, que han aprofitat l'alta abstenció i el context de crisi econòmica per a escalar posicions. A nivell estatal, el PP ha sortit vencedor d'aquestes eleccions. Això, als catalans, ni fred ni calor. Tant nefast és per a Catalunya una victòria popular que una socialista: sempre hi sortim perdent. Els que no han obtingut escó però han acabat satisfets han estat els d'Iniciativa Internacionalista, que han arrossegat quasi el 16% dels votants d'Euskadi i l'11,5% de Navarra. Amb tot, el ZP encara no ha badat boca. Aquesta ha estat, encara que no ho reconegui, una derrota dolorosa.

Un altre fet destacable ha estat l'altíssima abstenció a tot Europa i en particular a Catalunya. Potser el fet de no tenir representació pròpia ha estat el causant que aquí hagi anat menys gent a votar que a altres territoris europeus que duen més temps formant part de les diferents institucions europees. D'això, però, se'n parlarà en un proper post.

FELICITATS USAP!

L'USAP de Perpinyà ha aconseguit, 54 anys després, proclamar-se campiona de la Lliga francesa . L'estadi parisenc va viure una immensa explosió de catalanitat. Els aproximadament 20.000 seguidors de l'equip català que van desplaçar-se l’Stade de France van omplir el camp de senyeres catalanes que onejaven amb força cada cop que l'equip català aconseguia alguna jugada. L'equip va començar nerviós, i el rival va acabar la primera part per davant en el marcador. El panorama va canviar totalment a la segona part, quan els catalans van remuntar el partit fins el 22-13 final. La joia va esclat, també, a molts pobles i ciutats de la Catalunya Nord, on s'havia habilitat televisions gegants per a poder seguir el partit. En un territori on el jacobinisme francès ha arrasat amb la llengua i la cultura catalana, l'USAP és una mangífica eina per a reforçar la catalanitat del territori, junt amb els Dragons Catalans i l'excel·lent tasca pedagògica i educativa que porta a terme La Bressola. Destacar, sobretot, la gran obra d'aquests últims. És l'única xarxa d'escoles que practica el model d'immersió lingüística, motiu pel qual ha rebut tota mena de desconsideracions dels diferents governs francesos. Fregant algun cop la desaparició per la manca d'ajuts econòmics de l'Estat francès, l'aportació de la Generalitat catalana, de molts Ajuntament de tots els Països Catalans i de particulars, han permès que aquestes escoles puguin tirar endavant.

Ahir, però, no tot van ser bones notícies des d'un punt de vista esportiu. El Sabadell es va quedar sense opcions d'ascendir a Segona Divisió després d'empatar a 1 contra el Real Unión. El culpable, un escandalós arbitratge que no va donar per vàlid un gol del davanter Joel, que es va empassar un penal a favor dels sabadellencs però que, en canvi, va xiular a l'àrea catalana un penal que no era i que va acabar en gol. En fi, només ens queda felicitar l'equip per l'esforç i esperar que l'any que ve no els toqui un àrbitre tan nefast.

DEMÀ, A VOTAR!

Avui és dia de reflexió. Demà toca anar a les urnes per a decidir quins seran els futurs parlamentaris europeus. Es preveu una abstenció rècord, però els catalans no ens hem de deixar arrossegar per aquesta tendència. En el nostre cas, votar és doblement important. I ho és perquè el fet de no anar-hi només beneficia el PP i sobretot el PSOE, que pot continuar amb la seva política de total aniquilació social, econòmica i cultural de Catalunya. A més, en aquestes eleccions, tenim la sort que els candidats de CiU i Esquerra són dues persones compromeses amb el país que segur faran gran feina. És cert que el no tenir Estat ens deixa amb poquíssima capacitat d'influència (per no dir sense), però només que aconsegueixin que famós corredor mediterrani ja hauran fet alguna cosa. Som molts i molts els que estem terriblement descontents i desenganyats pel nefast comportament d'aquests dos partits els darrers anys. Però no seria just que dues persones com el Ramon Tremosa i l'Oriol Junqueras ho paguessin. A més, han estat els únics que han dut a terme una campanya constructiva, i cal valorar-los l'esforç. A les properes eleccions catalanes, sortosament, segur que els sobiranistes tindrem altres opcions on triar i serà llavors quan podrem votar plenament satisfets i convençuts. Per tant, animo a anar a votar, ni que sigui tapant-se el nas i tancant els ulls a l'hora de posar la papereta, per algun dels dos candidats. Aquest requadre que es pot veure al diari El Punt d'avui, resumeix molt bé les posicions dels candidats catalans.
Els sociates, seguint la línia de la campanya més miserable mai vista en tota la història d'Europa, continuen atiant el vot de la por. El gran ascens percentual de l'ultra-dreta els ha estat l'excusa perfecta per a seguir en la lína de demanar el vot útil contra la dreta(com si ells fossin diferents als qui tant critiquen). Especialment repugnant és un article del PSOE-riódico. El Ramon Tremosa va afirmar que era positiu el creixement de partits que no formessin part dels grups popular o socialista, ja que això trenca el bipartidisme que ha governat de sempre la UE. Ara bé, aquest butlletí sectari dóna la volta a aquestes paraules i deixa entendre que el candidat està satisfet pel creixement de l'ultra-dreta holandesa. Com sempre, els sociates utitlitzant la mentida i la por per a guanyar vots. Però no s'han quedat aquí. L'Ajuntament de BCN ha usat diners públics per a fer campanya a favor del PSOE, sota el pretext de "celebrar" el fals l'acord que Estat i Ajuntament han arribat per a finançar l'estació de La Sagrera. "Casualment" tal acte es va fer ahir, l'últim dia de campanya. Repugnant. A més, cal recordar que d'acord, res, ja que un terç del finançament depèn de l'especulació immobiliària. Doncs això, demà, a votar!

PP I PSOE CONTRA EL CATALÀ

El fet que l'actualitat política s'hagi centrat els darrers dies en les eleccions europees ha provocat que accions relacionades amb la llengua catalana quedessin en un segon pla. Comencem per la pèrdua de la senyal de TV3 a les Illes Balears. En una decisió totalment incomprensible, Televisió de Catalunya ha substituït les emissions digitals de TV3 per les del canal TV3CAT, el canal internacional de TVC. És a dir, es tracta a les Illes com a un terrotori estranger. Aquest atemptat contra la unitat de la llengua, a més, es produeix després de l'acord de reciprocitat signat entre governs català i balear. Però bé, ja sabem que per als sociates els acords no tenen cap valor. Però els de la "crosta" no s'han conformat amb això. Ràdio 4 continua la seva agonia, ara convertida en una pobra radiofórmula d'estiu. Al final, se la carregaran. Ara bé, el PP ha volgut col·laborar en aquesta tasca i, com cada any, ha impedit a 100.000 escolars l'escolarització en català al País Valencià. Si els fos possible (esperem que mai), pactarien a Catalunya i farien el mateix. Que ningú ho dubti.

En l'àmbit comunicatiu, els sociates han creat la XN, una agència de notícies que pretén competir amb l'exitosa ACN. És, per tant, un patètic intent d'aturar la força que l'ACN ha pres els darrers anys. A més, resulta una immensa despesa que acabarà en fracàs, igual que tots els portals comunicatius que han creat (la COM, La Malla...), que tenen el rècord d'audiències negatives.

Però no tot són males notícies. Catalunya s'ha estrenat a la Biennal de Venècia amb pavelló propi, fet molt important per a ésser reconegut. A més, l'USAP de Perpinyà ha arribat a la final de la Lliga de Rugbi. París viurà una explosió de catalanitat. Esperem, aquest cop, que si TVC es digna a retransmetre el partit no torni a tallar l'himne com va fer el darrer cop. Per acabar, recomanar votar els Manel en els Premis de la Música Independent Ufi.

EL ZP MENYSPREA LA GENERALITAT

El ZP ha visitat de nou Catalunya. I, un cop més, ha mostrat el menyspreu que sent cap a la institució de la Generalitat. Ha vingut per a reunir-se amb els alcaldes de l'àrea de BCN, quasi tots del seu partit. És més, els que no eren del PSOE no han assistit a aquesta patètica trobada com a queixa. Amb el President del país, cap reunió. I, total, per a dir les mateixes mentides de sempre: que ha complert amb Catalunya, que el finançament està a prop (ja fa un any que diu el mateix!!)... El més penós, però, les declaracions de la Maria Badia, que ha assegurat que calia ser "curt de vista" (a sobre prenent-nos per tontets) per dir que la visita del ZP tenia caire electoralista. Ja han perdut, de fa temps, tota la vergonya. Per a demostrar l'extrema submissió dels alcaldes, que cap d'ells ha posat sobre la taula temes tan importants com el finançament del país i local o la justícia de proximitat. Ahir, també, hi va haver un nou debat televisiu de diferents candidats a les eleccions europees. En ell, es va poder copsar la gran diferència existent entre el Ramon Tremosa i l'Oriol Junqueras i tota la resta.

Aquests darrers dies, a més, la campanya electoral s'ha escalfat amb la revelació que l'avi del Conseller Nadal tenia negocis amb nazis (com a resposta a la llençada contra un altre familiar del Vidal-Quadras) o la denúncia dels internautes a la nova ministra de Cultura per, suposadament, derivar ajudes a familiars i interessos privats. A això, cal sumar-hi un nou capítol del cas Vilaró. Resulta que els Mossos contradiuen la versió de l'Ajuntament de BCN, i asseguren que el cap de la Guàrdia Urbana no va ser ferit per cap pilota de goma, tal com havia afirmat aquest. Tot això, penso, són motius més que consistents (sumats a un historial quasi interminable) per a saber, com a mínim, a qui no votar a les eleccions d'aquest diumenge.

EL REAGRUPAMENT ES PRESENTA

Unes 500 persones vam anar ahir a les Cotxeres de Sants per a assistir a la presentació a la ciutat del Reagrupament. El moment més esperat del vespre era la intervenció del promotor de l'associació, el Joan Carretero. Clar, contundent i utilitzant sovint una fina ironia, va anar desgranant l'ideari d'aquest moviment, que va resumir en dos objectius: el primer, aconseguir una majoria parlamentària a Catalunya per a proclamar unilateralment la independència. Segon, portar a terme una regeneració democràtica i acabar amb aquest sistema tancat de partits tan allunyat de la ciutadania. Entre d'altres, va rebre el suport de l'Heribert Barrera i altres grups independentistes que també van intervenir a l'inici. Va ser força convincent. Entre d'altres, cal destacar una reflexió: si els catalans volem tenir competències en tot allò que ens afecta, com un finançament just, seleccions esportives, una llengua reconeguda a Europa o presència al Consell d'Europa, l'única forma d'aconseguir-ho és mitjançant un Estat. Va explicar, molt encertadament, que no podem pretendre que se'ns faci un tratge a mida. Si volem (i necessitem) tots els punts abans comentats, només hi ha una forma d'assolir-ho: esdevinint un Estat dins d'Europa. Si continuem com fins ara, no aconseguirem quasi res i tot plegat desencadenarà dcansament i frustració. Al famós comentari: "Quant més Europa, menys Espanya", ell el va canviar per un "Quant més Europa, igual Espanya", perquè l'Europa que s'està construint és la dels Estats, i si no n'ets un no tens veu ni vot. Per tant, és vitar ser-ne. També va alertar d'una probable "apagada informativa". I només cal mirar els diaris d'avui i les pobres cròniques de l'acte d'ahir. Parlant de les eleccions, molt recomanable aquest article d'opinió i les crítiques sindicals al President Montilla, a qui acusen de seguir les tesis empresarials més conservadores per a sortir de la crisi. Perquè després vagin dient que són molt "d'esquerres".