NO PODEN PARAR DE MENTIR

El darrer cartell electoral del PSOE segueix la mateixa línia destructiva que els anteriors. Ara se'ls ha ocorregut posar un enllaç de la Viquipèdia (això sí, la versió en castellà, segurament no deuen saber que n'existeix una en català) que porta al perfil de l'Alejo Vidal-Quadras. A falta d'una setmana per a les eleccions, encara no han proposat CAP idea. Però és que, a més, li estan fent una campanya gratuïta al PP. Fins i tot, el propi Vidal-Quadras ha agraït al PSOE que prestin tanta atenció en ell. Ara bé, molta campanya contra ell però resulta que el PSOE no tindrà cap problema en votar aquest personatge com a vice-president de l'Eurocambra. Com tampoc tenen cap problema en votar conjuntament el 70% de les lleis. A tot això, cal sumar-hi els intensos contactes que estan mantenint a Catalunya per a arribar a acords i pactes quan l'aritmètica ho faci possible (esperem que mai). Si, en el fons, el que pretenen els sociates no és destruir el PP. El publiciten expressament per a provar de bipolaritzar la campanya i així reduir la importància dels partits no nacionalistes espanyols. Per si no quedava prou clara tota la mentida que envolta la campanya electoral socialista, el ZP va reunir-se cordialment amb el Silvio Berlusconi, un dels "dolents" que surten a la tanca publicitària que el José Zaragoza i companyia s'han empescat per a fomentar aquest vot de la por. Per l'altre costat, hi ha el Ramon Tremosa i l'Oriol Junqueras, que continuen proposant idees i deixant clar que defensaran, per sobre de tot, els interessos dels catalans. Per molt que pretenguin mentir el PP i el PSOE, a l'hora de votar, a Europa primen molt més els interessos territorials que els d'adscripció política. És a dir, diputats del mateix país però diferent color polític voten plegats aquells assumptes que tenen a veure amb el seu país. El PP i el PSOE MAI han votat res ni han presentat cap proposta referent a Catalunya. D'aquí la immensa inutilitat de votar-los.

En un altre àmbit, lamentar la detenció del coordinador de l'Obra Cultural Balear. Tot i que es va acordar que la Guàrdia Civil no formés part del cos de seguretat de l'Acampallengua, aquests es van presentar igualment a la festa i van detenir-ne el seu impulsor. També a les Illes, C's i UpyD es van afegir a una manifestació en contra de la normalització del català promulguda per gent propera a la dreta més rància. Perquè després vagin de "progres" i d'esquerres.

COPA, LLIGA I CHAMPIONS!

CAMPIOOONS! El Barça ha complert els millors pronòstics i ha acabat la temporada aconseguint els tres títols, una fita de la qual només uns pocs privilegiats poden presumir a tot Europa . Tot i que al principi va començar dominant el Manchester, arrel del primer gol, el Barça va prendre el control del partit i ja no se'l va deixar prendre. El gol de cap del Messi (gràcies a una gran asssitència d'un magnífic Xavi) va servir per a catapultar-lo per a ser coronat com a millor jugador del Món i sentenciar, així, el duel que mantenia amb un brut, fatxenda i provocador Cristiano Ronaldo. Del partit, destacar un parell de detalls. Primer, els patètics comentaris dels "periodistes" d'Antena 3. A part de no tenir ni idea de futbol, s'entestaven tossudament a presentar el Barça com a un equip "espanyol" (ara sí, quan guanyem). Ni un sol cop va dir "l'equip català". Les celebracions posteriors, però, van desmentir tal definició. El Barça és un club català i universal, amb les arrels a Catalunya i milions de seguidors arreu del Planeta. Segon, la presència de tant polític i els patètics intent del ZP i del Rajoy de voler espanyolitzar la Copa d'Europa.

La rua que va recórrer ahir els carrers de Barcelona va ser tot un èxit. Un milió de persones vam seguir l'autocar de l'equip fins a l'arribada al Camp Nou, on es va culminar una tarda-nit màgica. No hi cabia ni una agulla, i els seients estaven tots plens de seguidors desitjosos de veure els jugadors de ben a prop. Aquests, van estar perfectes en el seu paper d'animar el públic. Destacar, com sempre, el Gerard Piqué, l'instigador de la majoria de bromes i cants. A més, va sorprendre veure el Messi i fins i tot l'Iniesta en un estat de joia i alegria (sobretot el primer) com no ens hauríem imaginat mai que mostrarien en públic. En fi, que a celebrar-ho i, com van dir tots els jugadors i cos tècnic ahir, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!

CONTINUEN EL JOC BRUT I LES MENTIDES

En aquestes eleccions europees el PP i el PSOE s'estan rebaixant a uns nivells mai vistos. Cap dels dos presenta propostes, només es dediquen a menystenir el rival. Tant la Maria Badia com el Vidal-Quadras han qualificat d'ínútil votar una opció diferent a la seva, al·legant que ells pertanyen a grups més gran. El que és realment inútil és votar-los a ells, que no dedicaran ni un segon a defensar els interessos de Catalunya, tal com ja va dir el propi President Montilla. Per exemple, és bo recordar que PP i PSOE han coincidit el en 68% de votacions al Parlament Europeu. O que, tal com es publicava fa poc, estan mantenint constants contactes per a fer la pinça, aïllar els partits catalanistes, i pactar quan sumin (com a Euskadi). Cal, també, remarcar que tant el PP com el PSOE mai han fet res per a defensar el corredor mediterrani, bàsic per a connectar-nos amb Europa i assegurar la competitivitat de Catalunya en el futur. Com, tampoc, han fet absolutament res per a l'oficialitat del català a Europa (ni ho faran, i menys el que està orgullós d'un besavi que va prohibir parlar l'euskera a casa). És imprescindible tenir en compte que votar el PSOE és votar a la Maleni Álvarez, la minstra de Fomento culpable del caos de Rodalies més gran viscut mai a Catalunya i a cap altre país europeu. Els socialistes, això sí, amaguen la seva imatge perquè saben que els perjudicaria. La qüestió, com sempre, és mentir. En aquest sentit, molt bona la iniciativa dels usuaris de Girona de penjar-se al coll un mocador amb una tortuga. Aquesta setmana, també, s'ha anunciat el que molts ja sabíem: que Fomento mantidrà la majoria a l'aeroport del Prat. Avui, també, es publica que el govern espanyol ha reduit la inversió d'obra pública a Catalunya al 11,3%, lluny del 18,5% que tocaria per llei. Més promeses (i van...) incomplertes i més incompliments de la llei.

Per molta comèdia que facin, a l'hora d'anar contra Catalunya es posen d'acord. En aquestes eleccions, cal anar a votar. L'argument de "castigar" els partits catalanistes amb l'abstenció tindrà com a resultat enfortir el PSOE. Si tu no hi vas, ells pacten. A més, tenim el problema de la circumscripció única a nivell de l'Estat, que provoca que Catalunya estigui menys representada que Estats de 3 milions d'habitants. Una concepció ultra-centralista de l'Estat que ni la jacobina França practica. Un motiu més per a votar un partit d'estricta obediència catalana.

UN ÀRBITRE IMPRESENTABLE

Ahir el Camp Nou va viure una gran festa. L'equip va oferir a l'afició les dues copes guanyades fins avui i va prometre tot l'esforç per a portar la Champions. Els jugadors van complir amb el seu paper d'animar el públic, amb un Gerard Piqué que va exercir de mestre de cerimònies. També va ser qui va animar al públic a cantar el "Boti, boti, boti, madridista qui no voti". Des de Madrid, les crítiques no s'han fet esperar. La pell molt fina tenen, aquella gent. És un càntic que es dóna en totes les celebracions de qualsevol equip i no és, ni molt menys ofensiu. Ara bé, hi va haver un personatge que va voler arruïnar la nit. Va ser, és clar, l'àrbitre del partit, el madrileny (ara podríem fer com el Schuster i dir allò que "No cal dir res més"...) Rubinos Pérez, que va expulsar de forma totalment injusta al debutant Marc Minuesa. És un jove de 17 anys a qui tots auguren un gran futur, i que durant els trenta minuts que va estar al camp va demostrar molt bones maneres. Prové del juvenil, i aquest any ha sofert una lesió que segurament ha estat la causant que no pogués pujar al Barça Atlètic. L'entrada no es mereixia més que una targeta groga, però l'àrbitre, amb el típic posat fatxenda de tants altres de la Lliga BBVA, va treure una de vermella. Tota la banqueta del Barça es va alçar, indignada. El propi Xavi li demanava que pensés una mica. El Guardiola es va enfurismar i també va ser expulsat. En fi, un espectacle lamentable el que va oferir aquest patètic àrbitre que va ser definit, encertadament, com a "tonto" per part del Pere Escobar. I tot plegat, sota l'atenta mirada de l'Ángel María Villar, que encara semblava que feia broma de l'acció a la llotja. El públic del Camp Nou es va encendre com mai, i va oferir una llarga mocadorada a l'àrbitre i al propi President de la FEF. Però no només era una mocadorada contra ells dos, era pel seguit d'injustes actuacions arbitrals que hem hagut de suportar durant tot l'any, que han permès el joc dur dels rivals. En fi, el més important és que ja tenim dos títols al sac i esperem que en caigui un tercer el proper dimecres.

MÉS DE 500.000 VISITES!

Són les visites que ha rebut el Myspace del grup revelació del moment, els Manel. El seu esclat ha estat espectacaular. Han actuat arreu del país, han estat convidats a festivals com el Primavera Sound i fa pocs dies van anar a tocar a Londres al The Great Escape Festival. Tota la crítica musical s'ha rendit al seu talent, i se'ls ha destacat en nombrosos reportatges. Fins i tot, van tenir un parell de minuts al Telenotícies de TV3, sempre atent a qualsevol personatge que vingui de fora (encara que no arrossegui un públic excessiu) i poc preocupat a promoure la música del país. Malauradament, és molt i molt complicat poder veure pel primer canal de la televisió pública catalana cap grup que canti en català. I, tot això, amb un sol disc a la venda i sense quasi cap promoció anterior. El fenomen Internet i el boca-orella han estat les claus que els han catapultat cap a l'èxit. Allà on toquen les entrades s'esgoten ràpidament (l'últim exemple el concert a la sala Apolo de Barcelona) i la connexió amb el públic és molt bona, tal com es mostra en aquest vídeo.

La música en català, avui en dia, gaudeix d'una varietat, riquesa i qualitat com mai en la seva història. A més, molts d'ells, han sortit a l'estranger i han tocat a països d'arreu d'Europa i el Món. El ventall de grups que canten en català és immens, i els estils que s'abarquen, d'allò més diversos: indie, rap, hip-hop, ska, el clàssic pop-rock, música alternativa, dance... Però sobretot el que destaca són grups com els propi Manel, capaços de barrejar diferents estils. En aquest àmbit és on es mouen la majoria dels nous grups, fet que porta a pensar que el futur de la música en català és molt viu. Llàstima, però, de la poca promoció que se'n fa. Ningú parla de subvencions (que no n'han tingut mai, tal com diu un fals mite, i tampoc els hi cal), però sí donar a conèixer més al música que es toca aquí, igual que es fa en tots els països del Planeta. En aquest aspecte, el segell "Catalan Music" és una bona inciativa, que es podria veure recolzada amb més espai als mitjans. Així doncs, els Manel, Antònia Font, Pirat's Sound Sistema, Obrint Pas, Gossa Sorda, Gossos, Mishima, At Versaris i tants d'altres ens permeten escoltar música en català de gran qualitat en l'estil que més ens agrada.

NO EXISTEIXEN

Un cop més, s'ha demostrat que els 25 diputats del PSOE escollits a Catalunya no serveixen per a res. La seva missió és votar fidelment al Congrés allò que se'ls dicta, encara que entrin en contradiccions i votin de forma contrària del que havien votat al Parlament català. Una vegada més, s'ha exemplificat que el President Montilla mentia descaradament quan va assegurar que ells s'estimaven més Catalunya que el ZP. Ja es veia a venir. I no només pel seu llarg historial de 30 anys de submissió, sinó perquè ja havien anunciat que deslligarien l'agenda catalana del debat. Totes aquelles propostes que afectaven a temes catalans, com el finançament, el compliment de l'Estatut, l'imprescindible corredor meditarrani que sembla mentida que encara no s'hagi ni començat a planificar (i que sembla que el Sarkozy no veu amb mals ulls) Rodalies o l'aeroport, van quedar arraconats en un calaix. En tots els temes referents a Catalunya, van tenir el suport del PP. Perquè després vagin muntant cartellets i vídeos fent-los quedar com "els dolents". Però no en van tenir prou amb menystenir-nos: van voler riure's de nosaltres. La Fernández de la Vega va assegurar que 3 anys era un "termini raonable" d'espera per a conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. I no només això: va dir que aquest Tribunal tenia altres lleis molt més importants a resoldre abans que l'Estatut. Què pot ser més important que una llei votada en referèndum? Quines són aquestes altres lleis? Com es pot tenir tanta cara i arribar a aquests extrems d'indecència? Un cop més, el ZP va passar de Catalunya i de la seva gent. Però això no ha estat, ni serà mai, cap inconvenient perquè els seus diputats a Catalunya li deixin de donar suport. Sobre aquest debat, recomano l'excel·lent article del Salvador Cardús, que defineix perfectament la situació actual.

INCOMPETÈNCIA TOTAL I MENYSPREU

Si provessin de fer-ho pitjor, no ho aconseguirien. Ara que falta tan poc per a les eleccions europees, és bo recordar les últimes accions del PSOE i la seva filial catalana. Un informe ha posat al descobert que les avaries als FGC s'han disparat des del 2004, competint frec a frec amb els escandalosos números dels Rodalies. Pel que fa a la construcció de la Sagrera, el govern espanyol ha marcat un altre gol al català. Una part important de projecte anirà a càrrec de les inversions de l'Estatut i una altra de les plusvàlues immobiliàries, quan havia de ser Adif qui n'havia d'assumir el 100% del cost. És a dir, han combinat dues aberracions: l'espoli al català i l'especulació immobiliària, dues de les seves principals aficions. I, parlant d'obres, resulta que fa 1 mes que la tuneladora que construeix la L9 està aturada, però el govern hi treu importància. És clar, com que ho paguem nosaltres, els importa un rave. Continuant en el tema de les infraestructures, el govern ha aprovat un pla territorial metropolità sense definir el traçat del Quart Cinturó. Com que no es posen d'acord, aproven un document buit de contingut i mentrestant el país queda paralitzat. O es fa i ràpid, o es desestima i es destinen els diners a altres inversions. Han escollit la pitjor opció.

Centrant-nos en la ciutat de BCN, el govern municipal ha donat una nova mostra del menyspreu que sent cap a la democràcia. Només així s'entén com pretenen, un cop més, desobeïr una votació del ple i tirar endavant la figura dels tècnics del barri, que no són més que uns comissaris polítics que l'Hereu i companyia volen imposar als barris. Però les barrabassades del bipartit municipal no acaben aquí. L'oposició va criticar que la muntanya russa del Tibidabo (que també van tirar endavant quan la majoria del Ple hi estava en contra) no té llicència. El més espectacular, però, va ser la resposta de l'Imma Mayol: va assegurar que no calia tal llicència. Fantàstic!

La Maria Badia, ahir, va demanar el vot dels "catalanistes d'esquerres". Doncs la seva pràctica política no és ni catalanista ni d'esquerres. Tot el contrari. Per tant, qui es defineix sota aquests dos conceptes, si no vol veure decebudes els seves expectatives, no els hauria de votar.

LA CAMPANYA DE LA POR

Les dues setmanes de campanya per a les eleccions europees ja han començat. En un altre post, ja parlaré de l'opinió que em mereixen els diferents candidats. Ara, però, em voldria centrar en la campanya del PSOE. Des de fa uns dies, hi ha penjats arreu uns cartells amb diferents cares on posa "Ells també volen canviar el món". Hi surten l'Aznar i el Chirac, que ja estan retirats o el Bush, que ni tan sols és europeu. En un altre, una foto d'esquena de l'impresentable de l'Alejo Vidal-Quadras. I l'espot publicitari, ratlla la total indecència (tot i que el perfil del Mayor Oreja és força similar al del capellà, per què no dir-ho). Com que no tenen cap programa ni idees, com sempre, practiquen el "voteu-me a mi o guanyaran els altres que són pitjors". El que no diuen, però, és que amb aquests altres ells hi han pactat. Com és que no surt el Basagoiti en el cartell? O el Sarkozy? Que no són "de dretes"? Que no estan en actiu? No, és clar, a ells no se'ls pot tocar. Al primer, perquè hi han pactat. I al segon, perquè va regalar una cadireta al ZP al G-20, després que aquest s'arrossegués i plorés desconsoladament per a ella. El més patètic, que un cop assegut no va aportar cap idea. Res. Només volia una foto. Ja està bé! Aquesta és la forma de fer política que allunya els polítics dels ciutadans. És impresentable carregar-se així l'esperit democràtic amb pràctiques com aquestes, apel·lant a la por per a aconseguir vots. En l'extrem contrari, per exemple, es podria posar les campanyes de CiU i Esquerra. Amables, tranquil·les, exposant unes idees i amb un missatge, sense anar contra ningú i en positiu. El que ja és increible són les declaracions de la Maria Badia, del PSOE: "No poden governar els mateixos que ens han portat a la crisi". Si manen ells!!! Quanta incoherència! Ara bé, en això que diu, que no poden continuar governant, plenament d'acord. Si encara ens faran creure que ells no en tenen cap responsabilitat i no han estat governant enlloc, quan ocupen totes les cadires!
En fi, que es presenta una campanya electoral que es preveu força bruta, sobretot per part del PSOE, que davant les males perspectives de les enquestes usaran tots els seus recursos, per molt obscurs que siguin, per a emportar-se els vots. I si cal, com sempre, mentiran i fomentaran aquest vot de la por tan poc recomanable en una democràcia.

LA SAMARRETA DEL BARÇA A L'ESCOLA

A Catalunya, en l'àmbit educatiu, calen reformes estructurals. Ens trobem a la cua d'Europa en quasi tots els aspectes i és evident que això ha de canviar. L'educació és un eix central en el desenvolupament econòmic, social i cultural d'un país, ja que s'encarrega de formar i dotar de recursos a aquelles persones que en el futur hauran de treballar per a generar riquesa. Però els últims dies el debat al voltant del món de l'escola no ha girat entorn a aquests conceptes. La gran preocupació ara és la següent: que els nens i nenes no vesteixin amb samarretes del Barça. Resulta que en alguns centres s'ha prohibit o "recomanat" tal mesura. Les raons, que provoquen "distraccions" en el grup i que hi ha alumnes que es poden sentir "discriminats" si no són seguidors de l'equip blaugrana. És curiós: durant tot l'any, els alumnes han pogut portar llapis, bolígrafs o motxilles del Barça i ara resulta que no. Però bé, si ens posem així tampoc s'hauria de permetre que els nens i nenes vestissin de cap marca. O que portessin mòbil. O que anessin pentinats de segons quina forma, ja posats. Seguint el mateix argument, no es pot sentir un nen "discriminat" per a no diposar de l'últim model de mòbil? O per no dur una roba de marca? Una altra solució que s'ha donat és que es posin una bata. Molt bé, però es pensen que no s'ensenyaran a l'hora del pati o als descansos què hi duen sota la bata? La veritat, hi ha gent que sembla que visqui a un altre Planeta. L'altre opció és directament que tots portin uniforme. Aquesta seria l'única manera d'evitar aquestes "distraccions". O tot o res, però unes coses sí i altres no em sembla ridícul. Alguns pares també han dit que no s'han de portar aquestes samarretes per a deixar clar que l'escola no és un lloc de lleure, sinó de treball. Així, també prohibim que es portin motxilles, estoigs o bolígrafs de qualsevol dibuix animat. I prohibim també les festes de Carnestoltes, Nadal i la Castanyada (ara bé, al meu parer, es perd massa temps organitzant festes, això sí).

Pretendre que l'escola sigui una mena de món a part on deixar els nens és un error. Després, quan surtin al carrer, veuran i entendran que cada persona és diferent. A més, pretendre que un sol tutor s'encarregui d'educar a 30 alumnes quan a una família ja li costa d'educar a un, dos o tres és una temeritat. I si dos s'han de discutir pel futbol, ho faran igual duguin la samarreta o no. Aquelles persones que porten els seus fills i filles a una escola privada accepten les normes que allà s'hi dicten, i en aquest sentit no hi ha res a dir. Saben que els nens i nenes van en uniforme i tots iguals i ho troben bé o els hi sembla un "peatge" mínim a pagar a canvi del que ells consideren (que no ha de ser necessàriament així) una millor qualitat en l'ensenyament. Ara bé, mesures així en els centres públics no crec que portin enlloc, a no ser que pretenguem que tots vagin en uniforme. Això, però, ja seria un altre debat.

UN DEBAT INÚTIL

Ahir va tenir lloc el debat que tancava "La Setmana de TV3", un espectacle organitzat per la televisió pública catalana després que el stalinista Joan Ferran critiqués que es mostrava una imatge massa "pessimista" de la situació actual. "Casualment", la programació especial ha tingut lloc tres setmanes abans de les eleccions europees. Tot un exemple de manipulació i ús partidista dels mitjans de comunicació que paguem entre tots. Reunits, hi havia representats persones (la Mònica Terribas en va dir "personalitats", però ahir van demostrar que no són, ni molt menys, més importants que cap de nosaltres) del món sindical, empresarial i financer del país. La conclusió: que no en tenen ni idea de res. D'entre les bestieses i mentides que van dir, en destacaré unes quantes. El Joan Rosell, com sempre (hi hagi o no crisi) va demanar que es flexibilitzés el mercat laboral. Encara més? Actualment, hi ha un ventall immens de contractes (d'obra i servei, temporals, "pràctiques remunerades"...) que permeten contractar a tota mena de treballadors, sobretot joves, a un preu ridícul i amb un cost d'acomiadament pràcticament nul. És clar, com que ell té assegurat una "feina" i un sou ben alts, no hi veu cap problema. Potser, si es trobés a l'altra banda, no diria el mateix. El Josep Maria Álvarez el va respondre, però va fer un diagnòstic de la crisi ben lamentable: va assegurar que era una "crisi de consum" i que tots plegats ens hem deixat arrossegar per la "por". Molt bé! Resulta que aquesta no és una crisi resultat d'un model econòmic i productiu caducat, basat en créixer mitjançant l'abaratiment del cost i no per la creació de valor afegit i innovació. Resulta que no és una crisi, en part, conseqüència de l'especulació immobiliària que polítics i empresaris han permès i incentivat amb l'únic afany d'enriquir-se en quatre dies i sense pensar en les conseqüències negatives a llarg termini. I, sobre el tema de la "por", què pretén? Que la gent comenci a consumir en un moment en el qual pot ser que tanquin l'empresa on treballa i es quedi sense un sou fix cada mes? Els tercers representats, el sector bancari, van assegurar que no estaven restringint el crèdit i que el diner corria com abans. Això és MENTIDA. D'una forma desproporcionada, s'estan retallant línies de descompte o crèdit a les empreses i s'estan posant mil traves a la contractació d'hipoteques (fins i tot a les de protecció oficial) i a la concessió de crèdits al consum. I, pel que fa als autònoms, millor ni parlar-ne. Pel que fa al Salvador Alemany, per a ajudar a superar la crisi hagués pogut fer una cosa molt senzilla: rebaixar els peatges.

En fi, que el debat d'ahir no va aportar res de nou. Com a molt, només van analitzar el que passa (que ja ho sabem tots), però van ser incapaços de trobar solucions, que és el que s'espera d'ells (que una part de responsabilitat en tot això també en tenen). A més, ningú va destacar l'escandalós dèficit fiscal que sofreix Catalunya i la manca d'infraestructures crònica (que ens impedeix connectar-nos efectivament amb la resta d'Europa) resultat de la pobríssima inversió de l'Estat. Aquest punt explica perquè a Catalunya la taxa d'atur és de les més altes de l'Europa Occidental i és un punt clau per a entendre la crisi a casa nostra. En fi, que estem arreglats si d'ells en depèn que tirem endavant.

EL CATALÀ, MENTIDES I ELECCIONS

Quan s'acosten eleccions, no hi ha res que agradi més als nacionalistes espanyols que atacar la llengua catalana. El PP és sempre qui utilitza unes formes més directes i contundents. El darrer exemple, el seu visceral rebuig a la Llei d'Educació de Catalunya pel fet de blindar la immersió lingüística. Aquest cop, no s'han conformat només en amenaçar a enviar la norma al Tribunal Constitucional (igual que el PSOE), sinó que han emès un anunci on es mostra a un noi i una noia emmanillats. Una total indecència. Però no n'han tingut prou. Al País Valencià, el PP ha decidit eliminar força hores de les poques que s'imparteixen en català per fer-les en anglès. L'enèsim atac del govern del Francisco Camps a la llengua. Un President, per cert, que d'ençà l'escàndol de corrupció no apareix gaire per seu parlamentària, per a evitar així respondre preguntes incòmodes. Una mostra del seu tarannà poc democràtic. La cirereta han estat els declaracions del seu candidat per Europa, el Jaime Mayor Oreja, que ha posat com a exemple el seu besavi perquè va prohibir parlar euskera a casa seva.

I igual que els dies abans de cada contesa electoral, els socialistes proven de fer-se els simpàtics amb els catalans. Fins i tot, l'immens mentider del ZP s'ha atrevit a dir que ha complert tots els compromisos amb Catalunya. Sense comentaris. A més, han tornat a marejar la perdiu amb el tema de els matrícules. El Joan Saura va proposar una mena de café para todos en aquesta matèria. Si des del PSOE i el PP fossin mínimament llestos, amb una mesura així es carregarien el significat reivindicatiu que actualment té el CAT (per cert, escandalós que es multi per a portar-lo!), ja que es trobaria en tots els vehicles. Però el seu centralisme atroç no els deixa veure més enllà, i el propi President Montilla ja ha dit que ni parlar-ne. I, pel que fa a Euskadi, el nou Lehendakari ja ha comès el primer gran error. S'ha vist obligat a tancar una web de "participació ciutadana" perquè des del PNB s'ha denunciat que estava registrada amb un domini de les Illes Caiman. Si aquests eren "les nous aires", doncs quin mal bufar aquest vent!

Per acabar, recomano aquest article on es relata una situació que, malauradament, s'està donant massa cops com a conseqüència de la crisi. I és que, per molt que des de TV3 ens ho pretenguin maquillar amb això de "La Setmana", la situació és crítica.

CAMPIONS EN LA GRAN XIULADA

Ha caigut la primera. El Barça es va proclamar campió de la Copa després de vèncer l'Athletic de Bilbao en un gran partit. Ara bé, el d'ahir va ser un partit especial, i no perquè fos una final. Ja es preveia que una part important de les aficions catalana i basca xiularia l'himne espanyol i l'entrada del Rei. Fins i tot, la policia va requisar cartells amb el Catalonia is not Spain (que no hi havia llibertat per a expressar totes les idees democràtiques?). I així va ser. Una immensa xiulada com no n'hi ha hagut mai en cap camp de futbol. Mestalla es va omplir d'estelades, senyeres i ikurriñes. Aquesta imatge de plena expressió democràtica no va agradar els que encara no han comprès el significat de la paraula democràcia. L'exemple més clar el trobem en la retransmissió per RTVE. En començar l'himne, van deixar d'emetre les imatges del camp per a evitar que s'escoltés la xiulada. En canvi, més tard, van posar les imatges del moment, corresponentment manipulades per a impedir que l'espectador percebés la realitat. Però, és clar, per molt que s'ho proposessin era massa evident. Només cal mirar els comentaris que molts mitjans de comunicació i molts lectors als diferents fòrums han dedicat a la xiulada. És a dir, des dels mitjans de Madrid poden dir les bestieses i mentides que vulguin cada dia però, des d'aquí, no podem reivindicar els nostres drets mitjançant una xiualda. El que millor exemplifica el tarannà democràtic de tal expressió són les declaracions de l'Iñaki Anasagasti: "quan se celebrava la Copa del Generalísimo, no podia xiular ningú". Aquest capítol ha il·lustrat que el que ens ensenyen per televisió pot estar allunyat de la realitat.
M'ha sorprès negativament la reacció del Joan Ridao. Va estar fora de lloc demanar que no es barregés esport i política. Però a quin Món viu? Hi ha una llei que imposa sancions d'anys sense exercir als esportistes que es neguin a competir amb la selecció espanyola. Hi ha una llei espanyola que prohibeix taxativament les seleccions catalanes. I el govern del ZP va amenaçar a les federacions llatinaomericanes de retirar els ajuts de l'Estat als seus corresponents països si votaven favorablement a la inclusió de la selecció catalana a la Federació Internacional de Patinatge. Què hem de fer, quedar-nos quiets sense fer res? Sorprenentment, des de CiU van ser més reivindicatius i van assegurar que la xiulada va ser una reacció al menyspreu de l'Estat cap a Catalunya (el Duran, però, ja es va encarregar de "matisar-ho"). Que s'han intercanviat els papers?

En fi, que ja hem guanyat la primera copa i esperem que en caiguin dues més. Per acabar, destacar tres fets relacionat amb el partit. Primer, la queixa del Barça a la FEF perquè tota la zona reservada a compromisos estava plena de seguidors de l'Athletic. Serien amiguets del Villar? Segona, la foto del Laporta amb l'estelada. Quina sort que superés la moció! Qui sap com estaríem ara! Tercer, lamentar la mort d'un afeccionat a Girona. És molt trist que un dia d'alegria tingui un trist final com aquest.

VINYETA GENIAL

FLAIX DE NOTÍCIES

-El Servei Català de Trànsit ha prohibit als tractors i a la maquinària agrícola circular per les carreteres catalanes els caps de setmana i festius. És a dir, prohibeix als pagesos treballar i portar a terme la seva activitat del dia a dia. Que potser els vol arruïnar? I tot, per les queixes dels que van a passar el cap de setmana, que no poden circular tan ràpid com voldrien. Aquesta normativa tan extremadament ridícula es suma a la sentència que obligava a tancar a certes explotacions ramaderes per la "mala olor". És a dir, des de l'Administració es fomenta el mobbing rural. Si ens posem així, també podem prohibir la circulació de cotxes a la ciutat, ja que provoquen molt de soroll i contaminen molt. O, fins i tot, la circulació en transport públic perquè, a hores puntes, resulta que anem molt apretats i això és dolent per la salut. Igual que la gent de ciutat no està acostumada a les olors del camp, si ells vénen a la ciutat, tampoc ho estaran al soroll o a l'aire tan contaminat, oi?

-El Joan Saura recol·loca l'ex-director general de la Policia que va destituir arran de les càrregues dels Mossos com a assessor en "projectes transversals". Tal càrrec es gratifica amb un complement de 41.000 euros anuals. Destitueix a una persona per incompetent i resulta que el torna a contractar? La veritat, que va utilitzar el Rafael Olmos com a cap de turc.

-Un organisme dependent de l'Ajuntament de BCN imparteix en castellà uns cursos anunciats en català. Malauradament, això no és notícia, ja que ocorre en tots els àmbits.

-L'area metropolitana de BCN recuperarà el seu govern. La pregunta és: de què servirà? Que no hi ha els Ajuntaments, els Consells Comarcals i la Diputació (per quan les veugeries?) que poden fer les funcions d'aquest ens? Un nou organisme inútil per a endollar a amiguets, és el que serà. Ja es va treure al seu moment per inútil. El més penós: que CiU i Esquerra s'han mostrat favorables a aquesta creació. Què millor en temps de crisi que crear òrgans que suposen un gran cost i no serveixen per a res?!

-El govern espanyol vol eliminar la publicitat de TVE. Què significa això? Que mitjançant impostos haurem de cobrir el que abans es recaptava mitjançant la publicitat. I per què? Doncs perquè els canals privats puguin repartir-se millor el pastís de publicitat i, així, mantenir-se. Amb la TDT, es van concedir llicències per massa canals, que ara haurem de mantenir entre tots via impostos. Això és ser d'esquerres?

VERGONYA DE VISITA

El Pepe Blanco, nou Ministro de Foment, va visitar Catalunya. Com si de la pel·lícula del "Bienvenido Mr.Marshall" es tractés, els membres del govern català el van engalanar amb tots els honors i li van llençar tantes floretes que haurien acabat amb totes els existències de Sant Jordi. I tot, perquè es va "comprometre" (ai quina paraula, dita per aquesta gent!) que la gestió de Rodalies passarà en mans de la Generalitat a partir del 2010. Això sí, va dir que de l'acord econòmic i de les condicions ja en parlaríem i que les vies, és clar, com que són d'ADIF i aquesta es troba sota mans estatals, doncs que continuen sent de propietat estatal. Ei! Però podem estar molt contents perquè podrem decidir les rutes i els horaris d'uns trens que potser no arribaran a l'hora al seu destí perquè la propietat de tota la infraestructura continuarà en mans del govern central que seguirà, com sempre, sense invertir-hi un cèntim. Fantàstic! No només ens diuen que ens "cediran" Rodalies dos anys més tard del promès, sinó que ho faran malament. El més penós, comprovar com la federació catalana del PSOE diu que "s'ha complert un somni". Vergonya aliena sent un de tenir un govern tan inútil en la defensa del benestar dels catalans, tan incapaç i submís al que diguin des del govern espanyol. Ens han pres tota dignitat. L'espectacle organitzat al voltant d'aquesta visita va ser tan indigne, tan penós, que els hauria de caure la cara de vergonya. Com que s'apropen eleccions europees, toca fer el pallasso altre cop fent veure que Catalunya els interessa. I prometen i prometen per no acabar complint. Només mentides.

MENTIDES ALS MITJANS A CANVI DE GRANS FAVORS

Molts mitjans de comunicació s'han felicitat els darrers dies perquè a Euskadi hi haurà, per primer cop, el que ells en diuen un govern "no nacionalista". La realitat: que el que hi haurà serà un Lehendakari nacionalista espanyol. I dels grossos. Per què no s'usa aquesta terminologia? Per què no es reconeix que el PP i el PSOE són dos partits nacionalistes centralistes espanyols? Perquè llavors quedaria al descobert que són exactament el mateix. Perquè així es descobriria que això de les "esquerres" i les "dretes" és per a ells una diferenciació totalment secundària que només utilitzen per a captar vots dels uns o dels altres. Bé, de pas, també, ho fan servir per a dividir el catalanisme, amb l'ajuda de l'actual direcció d'Esquerra. Un dels "eixos" del pacte nacionalista espanyol és el control absolut de la televisió i ràdio pública basca. Sòrpèn com, en plena democràcia, ningú s'escandalitzi davant el manifest i anunciat intent de controlar els mitjans de comunicació. No havien de ser independents? La raó per la qual els mitjans afins al PP i al PSOE recolzen tal aberració contra la democràcia és molt senzilla: les ganes de canviar un mapa del temps i per a aconseguir que en un telenotícies es parli més del que passa a qualsevol punt de l'Estat que a Euskal Herria. A Catalunya, però, els socialistes no es queden curts. Ara es presenta "La Setmana de TV3", un intent de portar l'eslògan de la "Catalunya optimista" dels sociates a la pràctica. Aquesta iniciativa es pren, "casulament", després que el stalinista Joan Ferran es queixés que TV3 transmitia una imatge "pessimista" de la situació actual. Escandalós. Però això no és tot: Catalunya Ràdio i TV3 celebraran la final de la Copa del Rei amb... el Periódico i el Sport, dos diaris del Grupo Zeta, socialista. És a dir, que aquests dos mitjans gaudiran d'hores de publicitat gratuïta a costa dels diners de tots.

Un altre punt fort de la setmana ha estat l'acord entre CiU, la federació catalana del PSOE i Esquerra per a aprovar la LEC, que blinda la immersió lingüística i impedeix l'aplicació de la 3a hora de castellà que pretenia imposar el govern del ZP. La resposta no s'ha fet esperar per part del PP i el PSOE: tots dos han avisat que faran el que puguin per tombar la llei, fins i tot enviar-la perquè els 12 funcionaris que han escollit del Tribunal Constitucional se la carreguin. Ara bé, el titular del PSOE-riódico és el següent: "El PP utilitza el pacte basc contra la immersió lingüística a Catalunya". Per començar, no diuen res de les crítiques calcades del govern espanyol a la llei. I resulta curiós com obvien que és el PSOE qui ha pactat amb el PP a Euskadi i que són tots dos qui es carregaran les normatives de normalització de l'euskera iniciades per l'anterior executiu. En fi, que de la realiat al que alguns ens expliquen hi ha un bon tros.

A LA FINAL!

Quin patir ahir! Però va valer la pena! El Barça jugarà la final de la Champions League el 27 de maig. Va ser un partit vibrant, de molts nervis. El gol del Chelsea va deixar tocat l'equip català, que per molt que tocava i buscava no hi havia manera que superés la defensa anglesa. I va ser al darrer minut, en el primer xut entre pals, que va arribar el gol. Un esplèndid remat de l'Iniesta va entrar per tota l'esquadra. I es va disparar l'eufòria. El Guardiola corrent i cridant com un boig i, darrera seu, tota la banqueta. La mateixa escena es va repetir a moltíssimes llars i bars del país. Milions de persones d'arreu del Món van oblidar, per uns moments, els seus problemes i preocupacions i van celebrar un gol que quasi ningú esperava que arribés. Canaletes, pocs minuts després, s'omplia de seguidors. Per mi, a més de l'Iniesta (el gran protagonista del partit), hi va haver dos jugadors més que van destacar sobre la resta: el Víctor Valdés i el Gerard Piqué. El primer, salvant el Barça en dues intervencions de gran mèrit. A veure qui s'atreveix a criticar-lo ara! El segon, senzillament, espectacular. Si continua a aquest ritme, pot esdevenir el millor central d'Europa. Ahir, semblava el mismíssim Beckenbauer. Ordenant en la defensa, iniciant l'atac amb centrades precises, incorporant-se a l'atac els últims minuts quan ningú podia més... un exemple de lluita i compromís amb els colors. Amb tot, lamentar la patètica actitud d'alguns jugadors del Chelsea. L'Essien va repartir per tot arreu sense que l'arbitre hi fes res. Hagués pogut rebre, tranquil·lament, tota una col·lecció de targetes. El Drogba, tirant-se descaradament a l'àrea, perdent temps, fent comèdia, protestant per tot i, al final del partit, encarant-se amb l'àrbitre. El va acompanyar en tal tasca el Ballack, que semblava posseït. No tenien raó. L'expulsió de l'Abidal va ser totalment injusta (ni tan sols va tocar a l'Anelka, un altre a qui també li agrada fer teatre) i el possible penal del Gerard Piqué es veu compensat, i de sobres, per les mans dins de l'àrea que no es van xiular al Ballack. En fi, que ahir va guanyar el millor, el que va voler jugar a futbol. I ara, a conquerir Roma! Visca el Barça! Visca Catalunya!

DINAMITAR EL MAPA POLÍTIC

Els darrers dies estem assistint al Parlament a una patètica batalla entre govern i oposició. CiU duu temps denunciant que el govern ha encarregat informes absurds a personal extern que s'han pagat a preu d'or. La resposta del govern: treure a la llum altres informes de quan CiU manava. Fantàstic. Ells solets s'estan descobrint: tant els uns com els altres han malbaratat diner públic en reclamar uns informes inútils a empreses que, coses de la vida, eren properes als seus respectius partits. A més, s'han donat a conèixer les despeses del govern en publicitat: només el Departament de Presidència, ha gastat 5 milions d'euros. És a dir, 5 milions per a publicitar el President Montilla. Vergonyós. La proposta del Carretero va més enllà de la proclamació unilateral de la independència. Parla de retornar la confiança dels ciutadans en la política, parla d'austeritat i transperència en els comptes públics, parla de dignificar, en general, la vida democràtica del país. D'això, és clar, no en parlen els que falsament l'acusen de ser de dretes. En aquest aspecte, val la pena destacar un parell de frases: "En un país que no té cap dels atributs d’un Estat no es pot fer ni política de dretes ni d’esquerres. El que vull és que siguem un país normal, que tinguem la capacitat de decidir quines polítiques volem fer". La segona: "fer gestions amb una perversa multinacional perquè fabriqui un cotxe que contamina molt, que és un totterreny, és de dretes o d’esquerres? Es tracta de ser eficients, que la gent es guanyi la vida i se’n surti". A més, per si a algú li quedava cap dubte, va deixar clar que no tenia cap intenció d'acabar a CiU. Com sempre, clar i contundent. En aquesta línia de pretendre separar entre dretes i esquerres, s'han donat les darreres declaracions de dirigents d'Esquerra i el Psc-PSOE. Han assegurat que CiU i PP tornarien a pactar si sumessin. No crec que des de CiU siguin tan rucs de repetir un error com aquest: seria el seu suïcidi polític. Ara bé, sí que els veig més predisposats a pactar amb el Psc-PSOE, que seria igual de desastrós. I tot, arran, d'unes declaracions de l'Alicia Sánchez Camacho dient que s'acostarien a CiU si aquesta abandonés el sobiranisme. Bé, és una oferta, que es pot rebutjar o no. Si t'ofereixen un Sugus a 10 euros, doncs no el compres. El que preocupa d'aquestes declaracions és que sembla que Esquerra busqui desesperadament alguna forma de justificar la seva aposta pel tripartit. Des que el Carretero ha marxat, semblen encara més obsessionats en mostrar la seva faceta suposadament d'esquerres quan, sense finançament ni competències, no es poden fer polítiques de cap mena.

EXHIBICIÓ AL BERNABÉU

El 2-6 d'ahir passarà a la història. El recital de joc que va oferir el Barça al Madrid tardaran molt de temps en oblidar-lo. Ni tan sols l'àrbitre, que no va assenyalar un clar penal sobre l'Iniesta, que es va interposar dos cops en la camí de la pilota quan aquesta anava a parar a un jugador del Barça i que va perdonar alguna targeta al Cannavaro, va poder evitar el ridícul de l'equip blanc. Ni "canguelo", ni "Juanitos" ni punyetes. El partit d'ahir va deixar sentenciada la Lliga. Així ho van entendre molts afeccionats, que van celebrar a Canaletes el triomf. El partit ens deixarà moltes imatges per a recordar. Em quedo amb dues: la primera, la del capità Puyol traient-se el braçalet de capità i petonejant amb passió la senyera per a celebrar el gol. Aquest gest, en un partit com aquest, seguit per molts milions de persones arreu del Món, pren una gran importància. Tant és així, que més d'un rotatiu estranger se n'ha fet ressò i ho ha destacat. La segona, l'extrema alegria de Gerard Piqué en celebrar el gol, mostrant a tot l'estadi la samarreta blaugrana. Per a recordar i gaudir dels gols, aquest enllaç.
La pena, la derrota del Barça de bàsquet contra el CSKA. Tot i que van començar dominant, als darrers minuts un genial Siskauskas va sentenciar el nostre equip. Tot i que és cert que segurament va faltar sang freda per a jugar els darrers minuts, l'actuació arbitral va ser determinant. Va permetre el joc dur dels russos i va penalitzar el Barça amb algunes decisions surrealistes, com els dos 5 segons que van xiular al Lakovic. En ma vida havia vist que es xiulés tal sanció. Però bé, ens hem d'alegrar pel futbol, que aquest dimecres, si guanya o empata a gols contra el Chelsea, passarà a la final de la Champions. Desitgem que així sigui.

DE LA MODERACIÓ A LA RENÚNCIA, UN PETIT PAS

L'associació Reagrupament ha obert el procés d'inscripció d'afiliats. Hi ha qui ho veu com el principi del naixement del nou partit polític transversal que el Joan Carretero proposava al seu article "Patriotisme i Dignitat". Realment, l'escenari resultant de les eleccions del 2010 és del tot imprevisible. Fins i tot les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) han deixat la porta oberta a participar-hi. Pel que fa a la proposta del Joan Carretero, se n'han desmarcat totalment. Curiosament, el seu argument ha estat el mateix que el de l'actual direcció d'Esquerra: que l'ex-alcalde de Puigcerdà proposa una candidatura de dretes. Quina mania en voler-lo situar allà! El Joan Puigcercós, fins i tot, ha llençat a CDC la mateixa "idea" que fa pocs dies havia proposat al Reagrupament: que ocupi l'espai independentista del centre-dreta. Aquestes declaracions vénen després de la intervenció de l'Artur Mas al més que conservador Círculo Ecuestre. Davant uns empresaris gens propers al sobiranisme, va defensar l'independentisme i va assegurar que entenia les seves raons (tot i recordar que CiU no es defineix com a independentista). Les justificacions van ser sobretot de caràcter econòmic i competencial, enllaçant-ho amb l'escandalós incompliment anti-democràtic de l'Estatut per part del govern espanyol. El sorprenent, que fins i tot va arrancar alguns apluadiments. Aquesta intervenció la va acabar d'amanir oferint la seva Casa Gran com a nou habitacle per al de Tremp. Ara bé, no sembla que aquest estigui molt predisposat a entrar-hi. Cal recordar que ha definit a CiU com els "campions de la renúncia". Amb tot, cal valorar molt positivament aquesta intervenció, ja que suposa un pas molt endavant en la forma històrica d'actuar de CDC. Esperem que no sigui només un intent d'apropar els més desafectes amb l'actuació d'Esquerra els darrers anys. La frase amb què ens hauríem de quedar és la següent: "De la moderació a la renúncia hi ha un petit pas". Doncs que tots plegats se la comencin a aplicar.