S'HO CARREGARAN TOT

Ja hem conegut alguns dels punts del pacte PP-PSOE a Euskadi. Destaquen, com no, els canvis que es produiran en l'àmbit de la televisió pública i de l'ensenyament. Pel que fa a EITB, han acordat exercir sobre ella un ferri control, carregant-se així la seva independència. Així doncs, per exemple, retiraran el mapa d'Euskal Herria de l'espai d'El Temps. A més, com ja han aconseguit al País Valencià amb Canal 9 i intenten aquí amb TV3, provaran de centralitzar el focus d'informació a Madrid i evitaran que la notícia es redacti prenent com a centre a Euskadi. Per continuar, en l'àmbit educatiu han decidit aturar les reformes de l'executiu en matèria lingüística i portaran a terme el mateix que Ciudadanos i PP reclamen a Catalunya: el que ells en diuen "llibertat lingüística", però que a la pràctica no és més que fer tots els esforços possibles per a arraconar aquí el català i allà l'euskera. A més, l'euskera deixarà de ser imprescindible per a treballar a l'Administració Pública d'Euskadi. És a dir, un castellanoparlant podrà ser etès en castellà però un que tingui com a llengua pròpia l'euskera, no. Però és que no s'acaba aquí! Per arrodonir-ho, PSOE i PP votaran com a Presidenta del Parlament basc a l'Arantza Quiroga, representant de l'ala més rància de l'Opus Dei. Entre d'altres "perles", s'ha oposat a l'ús del condó en les relacions sexuals.

Un cop més, s'ha demostrat que això de les dretes i les esquerres a ells no els importa gens. Sobretot pel PSOE, presentar-se com els "progres" enfront els "conservadors" populars els serveix com a comèdia per a recollir vots. El sentiment de dur centralisme espanyol els uneix més que cap altra cosa. Ha quedat demostrat que no hi ha més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. I aquí, el President Montilla, aplaudint el pacte. Qui ens diu que si poguessin, aquí a Catalunya, no farien el mateix? Ahir, per exemple, els dos van votar en contra d'una proposició que demanava poder fer els exàmens del MIR en català. Si se'n moren de ganes!

PRIMERA INTERVENCIÓ

La Caja de Castilla la Mancha, sota el control del PSOE, ha hagut de ser intervinguda pel Banc d'Espanya. El seu ja ex-president, el Juan Pedro Hernández Moltó, havia estat diputat del PSOE i va ser col·locat al capdavant de l'entitat financera per obra i gràcia del José Bono. No n'hi ha prou amb la dimissió al complet del Consell d'Administració. Cal saber tota la veritat, com s'ha arribat a la situació actual i castigar els que han provocat, amb la seva ineptitud, que diner públic hagi de salvar aquesta caixa (concretament, 9.000 milions d'euros en forma d'avals). Curiosament, aquest senyor, va ser qui el 1994 va interrogar amb gran vehemència al Mariano Rubio arran dels problemes apareguts al Banesto. Doncs bé, que ara s'apliqui a ell mateix el que llavors va exigir. Però no sembla que sigui la intenció del seu partit. A dia d'avui, el govern del ZP encara no ha informat a la Comissió Europea dels detalls del rescat. Gran mostra de "transparència".

Tot això, a més, ocorre en el context d'una votació al Parlament Europeu que ha deixat en evidència al PP i el PSOE. En el text, es denuncia que el salvatge urbanisme espanyol dels últims anys ha generat una forma endèmica de corrupció. Fins i tot, s'amenaça de congelar els fons europeus a l'Estat espanyol com a conseqüència de tots aquests excessos urbanístics. També, es demana que s'aturin tots aquells projectes que no respectin la normativa comunitària. Seriós avís que faran bé de tenir en compte.

"RAONABLEMENT INCÒMDE", DIUEN

La qüestió del finançament no avança pel bon camí. L'extrema submissió dels 25 diputats catalans del PSOE al Congrés, que van votar gratuïtament els Pressupostos Generals de l'Estat, ens està portant a una negociació llarga, cansada i feixuga. En qualsevol lloc democràtic fa temps que s'hauria resolt. Es compliria la llei i ja està. Però al PSOE això de la democràcia no ho acaben d'entendre. Només així es poden fer les declaracions del Pedro Solbes, que ha dit que la xifra del finançament serà "raonablement incòmode per a tothom". Ve a dir que invertiran la misèria que tenien previst amb un petit afegitó. Aquí la qüestió no és si la xifra els resulta més o menys "còmode". Aquí el que cal és que es compleixi la llei. I si els resulta "incòmode" complir la llei, si els resulta "incòmode" invertir a Catalunya el que pertoca, doncs que es fotin. Perquè això és la democràcia. No en van tenir prou en ribotar l'Estatut, sinó que a més pretenen acabar de retallar el que es va salvar. Un sistema de finançament just ens és clau per a sortir de la crisi. Catalunya, avui, es troba en el tercer lloc per la cua en el creixement del PIB, molt en part degut a l'asfíxia fiscal a què ens sotmeten. En això, en el tracte vers els catalans, el PP i el PSOE no es diferencien en res. Tots dos tenen la mateixa concepció centralista de l'Estat, l'únic que varien són les formes. L'exemple el trobem a Euskadi, on no han tingut cap problema en pactar a la primera que han sumat prou. Després, que el PSOE no ens vingui amb tonteries que "Si tu no vas ells tornen" o que si el PP és la dreta malèfica. No seran tan dolents per a ells, si hi pacten...

Per acabar, lamentar la següent notícia: en un curs subvencionat per la Generalitat s'hi va discriminar el català. Esperem que el Govern prengui les mesures necessàries perquè això no torni a passar.

AIXÍ NOMÉS ES DESACREDITEN

La vaga és un dret, no un deure. El mateix dret tenen els alumnes de fer vaga com els que volen anar a classe de poder-la fer. Per tant, les darreres tancades que estan protagonitzant alguns estudiants no són, des del meu punt de vista, acceptables. I menys encara que, mitjançant l'us de la força, s'impedeixi als alumnes que han pagat la matrícula exercir el seu dret de rebre unes classes. A més, la imatge que donen no és precisament molt bona. Les imatges d'aquest vídeo on es veu un estudiant fent de professor en una "classe alternativa" fumant un porro no fa més que restar-los tota credibilitat. Al final, la gent tindrà la sensació que són una colla de joves amb voluntat de generar escàndol. Avui han dit que es manifestaran pels carrers de Barcelona de forma pacífica. Encertadament, l'Ajuntament els ha negat la possibilitat de manifestar-se pels carrers del centre de la ciutat, ja que els carrerons d'aquella zona han estat l'escenari d'innombrables accidents en ocasions anteriors. Amb tot, els estudiants han anunciat que comptaran amb un dispositiu de seguretat propi per a evitar que grups anti-sistema els rebentin la manifestació. Bona iniciativa per part seva. Alhora, els Mossos han iniciat un desplegament per a evitar possibles aldarulls (una operació que ja no estarà dirigida per l'actual director dels Mossos, que serà destituït per a salvar el càrrec al Joan Saura).

Per cert, en relació al post anterior en què criticava una nova campanya sectària de l'Ajuntament de BCN, el CAC ha instat a les ràdios i les televisions a no emetre-la més ja que no respecta la legalitat. La constatació definitiva de l'escandalós ús partidista de la publicitat per part dels socialistes. Aixó sí, el diner públic ja s'ha malbaratat. I no dimitirà el responsable de publicitat de l'Ajuntament?

CAMPANYES I REALITAT

Fins i tot els diaris més propers als socialistes vaticinen una victòria encara més àmplia de CiU a les properes catalanes, que impossibilitaria la reedició del tripartit. Estan molt nerviosos, i la mostra la tenim en les declaracions del mateix dia en què es va publicar l'enquesta. En el baròmetre, es deia que fins a un 70% de catalans reclamaven unitat entre els socialistes i CiU en el tema del finançament. Doncs bé, els declaracions del Montilla van ser les següents: que CiU estava tenint una actitud destructiva que impossibilitava cap entesa. Es pot ser més mentider? En tot moment el principal partit de l'oposició s'ha mantingut al costat del govern, oferint el seu suport. A més, ha participat i col·laborat en els grans pactes de país de la legislatura i ha presentat propostes destructives per a afrontar la crisi. En canvi, no cal tenir molta memòria recordar l'estil d'oposició socialista en els govern del President Pujol: posant-se a l'altra banda a l'hora de negociar, anant darrera la pancarta sense proposar res, utilitzant la demagògia i la mentida en tot moment. Només cal recordar la seva oposició a la creació de TV3 i Catalunya Ràdio o la barbaritat de la LOAPA. S'estigui o no d'acord amb la línia ideològica de l'Artur Mas i el seu equip, com a mínim se'ls ha de reconèixer una actitud constructiva i responsable.

El que fan molt bé els socialistes, això sí, és malgastar diners i diners en campanyes publicitàries inútils que no són altre cosa que propaganda electoral encoberta a favor seu. L'últim exemple és l'aberrant Fent Barcelona. Parlant de l'Ajuntament de BCN, cal comentar un fet que impacta. Els veïns del Born, davant l'onada d'inseguretat de la zona, van decidir instal·lar càmeres de seguretat de mentida. El resultat ha estat positiu, ja que hi ha hagut una reducció molt considerable en l'incivisme i delinqüència al barri. Ara, l'Ajuntament els pretén multar per suposadament incomplir l'ordenança de civisme. Què poca-vergonyes! Em quedo amb les declaracions d'un veí: "Des de fa temps, trobem orins, xeringues amb restes de sang, bicicletes robades o traficants de cocaïna a qualsevol hora del dia. A més, els veïns dels primers pisos els entraven a robar sovint per la finestra." Sortirà aquest testimoni en la campanya publicitària?

ALGUNA COSA PASSA AL COS DELS MOSSOS

En ocasions anteriors, se'ls havia acusat de deixadesa per no haver actuat davant determintats fets, com els diversos talls de carrers de la ciutat de BCN que grups de descontents organitzaven quan volien i sense premís. Se'ls havia titllat de tous i de no fer res per a aturar el desordre públic. Darrerament, també, membres del Cos han mostrat el seu desacrod amb la gestió del Joan Saura, que ha portat a la policia del nostre país al descrèdit més absolut, quan fins ara era un cos molt ben valorat per la societat (també hi han contribuit la descoberta de casos d'agressions a les comissaries). L'actuació del Conseller ha estat espantosa, no ha seguit una línia concreta i sembla que no ha acabat d'entendre ni saber com portar el nou càrrec. Ara bé, el que va passar l'altre dia va ser indignant i vergonyós. Vénen calfreds només de veure les imatges. Membres dels Mossos repartint garrotades a tothom, fent llargues curses amb l'únic objectiu de clavar un cop de porra a un jove i colpejant a periodistes clarament identificats. La pena, que van rebre els estudiants que s'ho creien i que els anti-sistema infiltrats que s'apunten a tots els saraus (sí, també n'hi havia d'aquests, i van ser sobretot els que van provocar tots els aldarulls) van sortir com si res i segur que molt contents de tot l'escàndol organitzat. Inadmissible. Tot el sarau va començar arran del desallotjament dels estudiants tancats al rectorat de la UB (hi duien quatre mesos) per ordre de Rector (que també s'ho hauria de fer mirar). Les imatges mostren clarament com els Mossos reparteixen sense sentit contra universitaris i, sobretot a la nit, contra periodistes que cobrien la notícia. La pròpia Comissió Europea ha criticat els fets ocorreguts. En un país normal, el màxim responsable d'això dimitiria, tal com li han demanat moltes veus.

L'altra notícia dels darrers dies ha estat la detenció de l'anomenat "Robin Hood dels bancs" i de la seva entrada a la presó. No comparteixo el que ha fet (cal recordar que els diners dels bancs són els dels nostres estalvis i, si es fes una retirada general, els que han aconseguit estalviar alguna cosa durant tants anys es quedarien sense res), però cal reconèixer que és molt intel·ligent. Potser, si fos ell qui negociés el finançament, el govern espanyol no ens prendria el pèl ni ens faltaria el respecte amb xifres ridícules com les que va treure a la llum el Joan Saura per sorpresa en plena roda de premsa. Dels 3.800 milions que ens tocaria per llei, només estan disposats a invertor-ne 1.200. El ZP està perdent el poquíssim crèdit que li quedava.

AMB NOSALTRES SÍ TENEN UN DEUTE

Tal com mana el seu Estatut, Andalusia ha tancat en el termini previst l'acord sobre el que anomenen "deute històric" (curiós nom, tenint en compte que és una Comunitat que ha rebut molts més diners dels que ha aportat via impostos). La pregunta aquí és: i Catalunya? També hi ha un Estatut que obligava a un acord just (no l'aberració que proposaven el ZP i companyia) per abans del 9 d'agost de l'any passat. Doncs avui, a 18 de març, encara res. I no sembla que s'hagi de resoldre molt a curt termini. Què significa això; que hi ha uns ciutadans de primera i uns altres de regional? Que el benestar d'un català és menys important que el de qualsevol altre part de l'Estat? S'ha demostrat que el "Si guanya ZP, guanya Catalunya" és una gran mentida. Però el Psc-PSOE mira a una altra banda, i han engegat una campanya per a explicar què ha fet el tripartit. Curiosament, el seu nom és "Fets, President Montilla". És a dir, està centrada només en la figura del President del seu partit, com si Icv-euia i Esquerra no exisitissin. No entenc com aquests dos partits no aixequen la veu davant una discriminació d'aquesta mena.

Però les campanyes no poden amagar la realitat. La Cambra de Comerç ja ha advertit que en pocs anys ens podem trobar davant d'un col·lapse en matèria d'infraestructures. Carreguen i titlles de molt insuficient el pla de Rodalies presentat fa poc pel govern del ZP , a més de criticar el retard en l'execució de les obres (moltes d'elles paralitzades). En un moment de crisi, l'execució ràpida de les infraestructures és clau per a sortir endavant i tot el que fa l'Estat arriba tard i es fa a pas de tortuga. Una mostra d'això la tenim en l'execució de l'estació de La Sagrera, que finalment s'haurà de pagar mitjançant fons de l'Estatut previstos en la disposició addicional tercera.

Per acabar, parlaré una mica de la conferència que va pronunciar l'Artur Mas al Palau de Congressos. Independentment que s'estigui o no d'acord amb el contingut (bé, és molt difícil estar-ho en tot, sempre hi haurà discrepàncies, de les quals en parlaré en un altre post), va esboçar unes línies concretes a seguir, i no es va quedar en el llenguatge buit, vague i retòric del ZP (molt dur el pronòstic que el Nobel Krugman va fer just al seu costat). Com a mínim, se l'ha jugat i no s'ha quedat quiet a l'oposició sense aportar propostes o només criticant el govern de torn (com fa el PP a nivell estatal, la màxima preocupació dels quals és sortir com sigui de les trames de corrupció que els esquitxen). A més, va marcar un contingut social (important en un moment en el qual el 30% d'aturats no reben cap subsidi) que, per exemple, dirigents socialistes com l'Iceta han obviat fins al punt, recordem, de ser criticats pels sindicats.

MÉS PROPAGANDA I FALSEDAT

La publicitat que l'Ajuntament de BCN fa de l'alcalde amb els diners de tots està arribant a uns extrems més que vergonyosos. En les revistes que ens arriben (la d'informació de la ciutat i la del Districte) la seva foto surt un cop rere un altre, i el redactat de les notícies són d'un biaix d'escàndol. A més, aquest mes, se'ns ha adjuntat un sobre amb unes llavors a dins. A la caràtula, és clar, una fotografia de l'Imma Mayol. Quant costa tot això? Amb la de problemes que hi ha a la ciutat i malbaraten els nostres diners en publicitar-se? En aquestes publicacions, per exemple, no se'ns diu que viure a BCN és més car que fer-ho a Madrid o Londres, però en canvi s'hi fa publicitat encoberta de botiguers del Psc-PSOE. Tot un escàndol.

Com cada setmana, el Psc-PSOE no s'ha estat de dur a terme accions que perjudiquen als catalans. Al Congrés, ha votat en contra d'una proposta que ells mateixos havien proposat al Parlament de Catalunya (tot un exemple de coherència), i han provocat que Catalunya perdi un 30% dels fons que tenia per a integrar la immigració. En el tema del finançament, a més, ens han donat llargues un cop més: com a mínim, fins al maig, res de res. És que fins i tot els seus comencen a donar-los l'esquena. La pròpia UGT ha criticat unes patètiques declaracions del Miquel Iceta en què assegurava que durant els últims anys hi havia hagut unes pujades salarials excessives. Molt d'esquerres, sí senyor. Que comenci baixant-se la retribució ell, si creu que han augmentat tant. La setmana es va arrodonir amb l'escridassada que l'ex-Minstro Narcís Serra va rebre per part dels accionistes de Gas Natural per la seva entrada al Consell d'Administració. No m'estranya que no vulguin tenir la persona que ha portat a la Caixa Catalunya en una situació de morositat com cap altra.

Per acabar, comentar un article de l'Iu Forn en què ens mostra les respostes (si se'n pot dir així) del Joan Saura davant unes preguntes de l'oposició. No en contesta ni una! Un desastre.

UN DIA HISTÒRIC

El passat dissabte, pels carrers de Brussel·les, va tenir lloc una manifestació en què milers de catalans van reclamar el dret a l'autodeterminació. Aquest és un fet històric, ja que per primer cop s'organitzava un acte d'aquest tipus a la capital europea. Els resultats, d'allò més positius, ja que es va aconseguir el que es pretenia: internacionalitzar i donar a conèixer tal reivindicació. Nombrosos mitjans europeus van fer-se ressò de la notícia, entre ells els dos principals diaris francòfons de Bèlgica. Dels partits catalans, CDC i ERC van enviar-hi representants. No he escrit abans sobre aquest tema per a poder adjuntar les diferents reaccions dels partits polítics. Com era d'esperar, els partits centralistes han provat de menystenir la reivindicació. Així, Ciutadans, el PP i el Psc-PSOE coincideixen en el seu anàlisi. Els dos primers han ridiculitzat la marxa, mentre que els segons, fins i tot, han associat dret a l'autodeterminació i radicalitat, quan és un Dret Humà reconegut per l'ONU. Que s'ho facin mirar. Els d'Unió, almenys, van mostrar el su respecte per l'acte i els participants, tot i recordar que la independència no entra dins del seu programa. Una forma ben diferent de reaccionar que la dels altres tres partits.

En un altre àmbit, destacar la bona acollida del programa PROFIT (Programa per a la Restauració Orientat a la Formació Integral dels Treballadors), que pretén aconseguir que aquelles persones que desconeixen el català coneguin els mots bàsics per a treballar en la restauració. Els que l'han dut a terme comenten, satisfets, que si s'adrecen en català al client aquest els deixa més propina. L'esforç bé mereix una recompensa. Malauradament, no tot són bones notícies. Les emissions de TVC perillen a la Catalunya Nord, un cop més. També, lamentar l'actitud de l'Ajuntament de BCN que, després de promocionar un llibre en castellà, s'ha negat a traduir-lo al català "per estalviar". Té cullons que un Ajuntament tan malbaratador com aquest (el bloc de l'Hereu com a màxim exponent) consideri "cara" tal traducció. Aquests són els fets de què ens parlaven durant la campanya electoral.

LA BCN PRONOSTICADA

Fa un temps vaig llegir un document que em va posar els pèls de punta. És tracta d'un suplement de la Vanguardia franquista del 1966, que feia un pronòstic de com creien que seria la BCN del futur. La conclusió: que en matèria d'infraestructures, estem fins i tot pitjor del que els franquistes creien. Pel 2000, asseguraven que el metro arribaria a l'aeroport del Prat, que hi hauria hagut una millora substancial de la xarxa de Rodalies o fins i tot que els aeroprts de BCN, Girona i Reus es farien petits i que caldria construir un nou aeroport internacional. La realitat, que el metro encara tardarà anys en arribar a l'aeroport, que tenim la xarxa de Rodalies més deficient de l'Europa Occidental i que de nou aeroport, res de res. I no sembla que hagi de ncaviar gaire: el 82% del Pla de Rodalies eren compromisos tancats el 2006, i tampoc compensen ni de lluny la desinversió de les últimes dècades (dels 10.000 milions promesos a la campanya, no s'invertiran ni la meitat, només 4.000) i ni tan sols s'inverteix el total del que es pressuposta, que ja és una misèria. L'últim ensurt l'han tingut a Girona, on avui s'ha declarat un incendi a les obres del TGV.

Parlant d'un text del passat, el José Bono ha qualificat de "tontos" els que diem Estat enlloc d'Espanya. Tot solet queda retratat.

PER FI TINDREM CINEMA EN CATALÀ?

La futura Llei del Cinema de Catalunya, impulsada des de la Conselleria de Cultura (encapçalada pel Joan Manuel Tresserres, d'Esquerra), entre d'altres punts, destaca que preveu que el 50% de les projeccions es facin en català, ja sigui en versió original, doblada o subtitulada. Actualment, només el 3% de les projeccions són en català, pel que aquesta llei resoldria una situació que és totalment injusta. Un govern anterior de CiU ja va aprovar el 1998 un Decret semblant, però el va acabar retirant el 2000 degut a la pressió de les majors de Hollywood. Esperem que, aquest cop, el nostre govern sigui més contundent i no cedeixi a aquestes pressions. Ara, també, hi ha un element que facilita les coses: el Psc-PSOE, que llavors estava a l'oposició, s'hi va oposar i fins i tot algun dels seus membres va provar de ridiculitzar aquesta mesura. Avui, en canvi, és evident que CiU sí recolzarà el govern i no posarà pals a les rodes al desenvolupament efectiu d'aquesta llei. També els guionistes s'han mostrat favorables a l'establiment d'aquests percentatges, mentre que només PP i Ciutadans (com era d'esperar) i els exhibidors s'hi han manifestat en contra. No estaria bé que aquesta proposta fos una nova "marcada de paquet". S'ha deixat anar la idea sense tenir cap acord i. com es diu, no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Generar altes expectatives i després no complir-les porta al desànim més gran i absolut. Tant de bo es compleixin els objectius, ja que seria un gran guany per a la llengua catalana i per al país.

A més d'aquest punt tant comentat, la Llei preveu altres mesures molt positives, com la creació d'un fons per a fomentar l'exhibició en català, la incorporació del principi de coresponsabilitat en les polítiques de foment de la cinematografia o altres mesures per a facilitar la projecció de pel·lícules en Versió Original, una pràctica molt estesa a Europa però que aquí a Catalunya és molt minsa. Amb tot, un titular que mostra la línia d'El Periódico: "La llei del cine aviva la polèmica del català". És a dir, que el 97% de les pel·lícules es mostrin en castellà no comporta cap "polèmica", però que el 50% ho facin en català resulta que sí. Ara només ens queda esperar que aquesta llei esdevingui realitat i que per fi poguem gaudir d'un cinema projectat en català.

INTENSA NIT ELECTORAL

Les eleccions d'aquest cap de setmana a Euskadi i Galiza poden portar importants canvis en totes dues nacions. En el segon cas, el PP ha recuperat la majoria absoluta i ha deixat el PSOE i el BNG a l'oposició. Però els més comentats han estat els resultats al País Basc. El PNB ha aconseguit una victòria aclaparadora: ha superat el seu perseguidor en 6 escons, que són més de 80.000 vots (una diferència del 8%). A més, ha experimentat un ascens de 8 escons, per 6 del seu immediat rival. Una victòria, a priori, incontestable. A més, cal recordar que la desproporcionalitat del sistema electoral basc pondera positivament Àlaba, on PP i PSOE tenen més força. Avui, molts mitjans titllaven aquests resultats d'històrics perquè per primer cop les forces nacionalistes basques no sumen majoria. Si no sumen majoria és, evidentment, conseqüència de la il·legalització de les llistes de l'esquerra abertzale, no és que de sobte els bascos i basques hagin esdevingut més espanyolistes. Si s'haguessin pogut presentar, els "constitucionalistes"no haguessin arribat a la majoria ni de lluny, i ens trobaríem en un escenari en el qual l'Ibarretxe repetiria com a Lehendakari. És a dir, si finalment s'articulés un govern PSOE-PP-UPyD (o un govern del PSOE amb el suport implícit d'aquests) ens trobaríem en un escenari falsejat, donat que el govern representaria una suma de forces que no arribarien ni molt menys al sentir de la majoria de la població basca. El PP, contents tot i la batacada de dos diputats, ja han ofert el seu suport gratuït al Patxi López perquè pugui aconseguir formar govern. Només els faltaria l'escó d'UPyD, que prefereix abans el PSOE que el PNB. Si tinguessin el més mínim sentit de cultura democràtica, no formarien un govern que comptaria amb el rebuig frontal de molt més de la meitat de la societat basca. Ara, "curiosament" ja no surten tots aquells que acusaven a l'Ibarretxe de "governar per a una meitat", oi? Molts diuen que hi ha una majoria que ha votat canvi: és mentida. Ha tornat a guanyar el PNB i, sense les il·legalitzacions, la suma entre "constitucionalistes" i nacionalistes bascos haugés estat molt semblant a la de fa 4 anys (o fins i tot una mica superior per als segons).

Però bé, pels interessos catalans, que es conformés un govern nacionalista espanyol a Euskadi no seria tan negatiu. EL ZP perdria els vots del PNB que tants cops l'han salvat, a més dels del BNG, que ja no governa amb ells a Galiza. Això donaria més pes i veu a CiU, que podria pressionar amb més força per a exigir aquelles inversions que el país necessita. Només faltaria, en cas que es produís aquesta situació (estem parlant d'un escenari ara hipotètic) que sabessin aprofitar una oportunitat com aquesta. No hi ha mal que per bé no vingui, diuen.