L'ORIOL JUNQUERAS, UN BON CANDIDAT, TAMBÉ

Fa poc vaig escriure un post en què em felicitava de l'elecció del Ramon Tremosa com a cap de llista de CiU a les properes eleccions europees. Doncs ara és moment de començar-ne un altre per a expressar la meva alegria per l'elecció d'Esquerra: l'Oriol Junqueras. És, com el Ramon Tremosa, una persona que no fa una vida estricta de partit (és regidor d'Esquerra a Sant Vicenç dels Horts però no milita al partit) i també destaca per un perfil econòmic, tot i que ell es centra més en l'apartat històric. És, com el Ramon Tremosa, un destacat sobiranista, i tots dos han coincidit força cops en diferents actes i iniciatives en aquest àmbit. Amb aquests dos candidats, doncs, cap catalanista es pot quedar a casa. No hi ha excusa. Les eleccions europees, tot i semblar-nos molt llunyanes, són importants, ja que allà s'hi decideix el destí d'importants inversions, i cal estar atents a aconseguir-les. Però és que hi ha més. A ells dos cal afegir un altre candidat obertament sobiranista, el Raül Romeva (d'Icv-euia). Així doncs, tot catalanista podrà escollir entre el candidat que més s'ajusti al seu perfil i que cregui que millor defensarà Catalunya. El problema per l'Oriol Junqueras i el Raül Romva és que patiran les conseqüències (en forma de menys vots) del nefast paper dels seus respectius partits al capdavant de govern de la Generalitat. Almenys, que aquests vots més catalanistes siguin recollits pel Ramon Tremosa i no es quedin a casa.

En l'altre extrem, hi ha el representant del Psc-PSOE, el més que amortitzat i caduc políticament parlant Raimon Obiols. Els sociates no ho veuen clar, i han començat a agitar, com sempre, el vot de la por: ara asseguren que votar a qualsevol dels tres candidats abans exposats no és útil, ja que no formen part de cap gran grup europeu. Evidentment, tal argument és fals. El que més preval a Europa és la feina de cada diputat, no tant el grup al qual pertany. Cada parlamentari defensa sobretot els interessos de la gent del país que l'ha votat. És per això que tampoc és tan rellevant que pertanyi a un grup més o menys ampli. Els sociates i la cantarella de sempre: voteu-me perquè els altres són encara pitjors (PP) o perquè som més grans i votar els altres més petits (Esquerra i Icv-euia i en l'àmbit estatal i europeu també els serveix per a CiU) no servirà de res. La realitat: que els pitjors són ells. Per tant, el que hem de fer els catalans és votar a aquell representant que millor defensi les nostres necessitats. Els sociates no ho han fet mai. Per tant, no els votaré pas.

NO TÉ VERGONYA

Ha perdut tota credibilitat. El paper que va fer el ZP al programa en què es sotmetia a unes preguntes dels ciutadans va ser tan penós i lamentable que va deixar curts tots els qualificatius negatius que se li hagin pogut llençar. "Potser em vaig equivocar però no vaig enganyar", va respondre quan li van preguntar sobre la crisi econòmica. Aquest home ens per imbècils i estúpids. O sigui, resulta que tots els països europeus estaven advertits de feia molts i molts mesos que ens trobaríem davant d'una situació de crisi econòmica i ell no ho sabia. És un immens pocavergonya. Com pot tenir la gran indecència de sortir per televisió i dir aquesta immensa mentida? Quan li van preguntar sobre la seva promesa de la plena ocupació, ha dit que ell no ho va prometre, sinó que això era un objectiu, no una promesa. Té cullons. Com amb l'Estatut: molta promesa i al final no només ha ribotat descaradament l'Estatut sortit del Parlament de Catalunya, sinó que a més es nega a complir fins i tot aquest Estatut que ha retallat. Aquest últim comportament, a més, és il·legal, ja que atempta contra una llei. Tot el programa va seguir la mateixa tònica: la gent preguntava i el Gran Mentider es dedicava a deixar anar retòrica barata per a evitar respondre cap pregunta. Una gran pèrdua de temps seguir-lo. A Catalunya, el share va ser el més baix de tot l'Estat: un 17% enfront el més del 30% estatal (on s'ha inclòs aquest 17% català). Els factors: la molt bona programació del dia (Crackòvia i Ventdelplà, sobretot el primer) o que els catalans i catalanes ja s'han afartat de tantes mentides i incompliments? O una barreja dels dos? La resposta la tindrem a les següents eleccions. Espero que el motiu fos el segon.

Una altra pregunta que va ser destacada pels mitjans va ser la venda d'armament a Israel. Molt predicar la injustícia de l'atac a la Franja de Gaza, molt anar membres del seu partit a manifestacions i resulta que les vendes d'armes a Israel van augmentar el 2008 de forma important. Doncs això és el PSOE. Mentida i més mentida.

INCAPAÇOS DE RESOLDRE ELS PROBLEMES

Fa poc el Gran Mentider va assegurar que la recuperació de la crisi començaria després del primer terç d'aquest any ("casualment", abans de les eleccions europees). Però la realitat és ben diferent. Les previsions auguren una taxa d'atur de més del 19% pel 2010 a tot l'Estat. Una barbaritat. Els ERO's i acomiadaments es succeeixen: els últims, el de Derbi a Martorelles (que deixarà 235 persones al carrer) i el de Roca a Gavà (que afectarà a més de 1000 treballadors). Fins i tot una empresa històrica com Discos Castelló ha presentat concurs de creditors (en aquest cas com a conseqüència de la pirateria i les descàrregues que tant estan afectant al seu sector). Rere cada acomiadament hi ha famílies i persones que pateixen, sobretot aquells que no podran gaudir de cap prestació que els asseguri uns ingressos mínims. A aquesta crisi tan greu se li uneix un altre factor clau que no es dóna a altres països: l'extrema incapacitat, inutilitat i inoperància dels governs sociates. A Europa feia temps que sabien que això passaria, i van començar a implementar les mesures necessàreis per a sortir-se'n. Així, s'explica perquè les taxes d'atur als nostres veïns de l'Europa Occidental són de la meitat que aquí.

Però és que els sociates són tan incapaços que no només no fan res, sinó que, a sobre, amb les seves accions (o inaccions, segons com es miri) agreugen la situació. A Barcelona, per exemple, hem vist com el Bread & Butter, que aportava 100 milions d'euros en tres dies a la ciutat, marxava per sempre de la ciutat per establir-se defininitivament a Berlín. Però no es queden aquí. Resulta que l'Ajuntament ha contractat detectius per a assegurar-se que els treballadors de les grues retiren prou cotxes. I tot, per poder posar més multes. Fins i tot, han col·locat "cotxes trampa". Molt dir de la trama d'espionatge de Madrid però aquí no es queden curts. Hi ha qui compara Barcelona amb un parc d'atraccions. No van gens equivocats, per desgràcia.

Això sí! De mentir i faltar no se'n cansen. Aquesta setmana han dit que CiU devalua el Parlament europeu per a presentar el Tremosa i pensar aquestes eleccions en clau catalana. Doncs en quina clau s'han de fer? No som els catalans qui els votem? Normal, ells mai han plantejat res a favor de Catalunya. L'altra, ja és per partir-se: han assegurat que CiU no defensa Catalunya, sinó les sevs sigles. Farsants! Són ells els que només defensen les sigles del PSOE. Així doncs, s'han negat a acceptar que al Parlament Europeu els diputats es puguin expressar en català. El que sí fan, i perfectament, és endollar a amiguets a institucions. L'últim exemple, al CAC.

RÈCORD CATALÀ

El català entrarà al llibre dels rècord Guiness després que el Lluís Colet, un nord-català, hagi aconseguit acabar el discurs més llarg del món. Concretament, 124 hores seguides parlant. Els textos que ha llegit han girat al voltant de textos i poesies sobre la història universal, la cultura catalana, els refranys catalans, la llengua catalana, els Dragons catalans de rugbi, la USAP, el Barça, les seleccions catalanes i el pas del TGV per Perpinyà. La situació del català a la Catalunya Nord és terriblement difícil, i si mesures com aquesta ajuden a fer-lo més present, benvingut sigui. Després de segles a l'oblit, els últims anys hi ha hagut diferents iniciatives que han provat de revifar-lo. L'iniciativa més exitosa ha estat la xarxa d'Escoles de La Bressola, els únics centres al nord del país que han adoptat el model d'ensenyament d'immersió lingüística en català. A base de molt d'esforç i de treball, amb un Estat francès posant totes les traves que ha pogut i més, superant fins i tot el perill de la desaparició, han anat augmentant a poc a poc la seva influència. La bona notícia és que, per primer cop, per fi, rebrà finançament en un règim de concert. L'únic centre d'educació secundària de què disposen, a El Soler, amb 185 alumnes, rebrà aquests (molt petits això sí) ajuts. D'aquest fet, el més destacable és que l'Estat francès reconeix, per primer cop en més de 300 anys, la immersió lingüística en català. Moltes felicitats, doncs, per a totes aquestes persones que proven de mantenir viva la flama de la llengua en unes condicions tan i tan complicades.

LA COMÈDIA D'INICIATIVA PER TAPAR LES VERGONYES

Ara es fan les víctimes. Després d'haver embolicat la troca amb actituds irresponsables una rere l'altra, anuncien una "persecució mediàtica". Té gràcia. Ells que van tan de "progressites" resulta que criden tota la premsa per a llegir un llastimós comunicat i tot seguit no accepten preguntes. Que tenen res a amagar? La veritat, que saben que han fotut la pota fins el fons. La seva gestió està essent patètica en tots els àmbits, i ara busquen de fer-se les víctimes per a sortir molt als mitjans i de pas provar d'esgarrapar vots.

Això sí! Tot aquest espectacle està relegant a un segon pla un tema tan important com el finançament. El Montilla ja ha dit que el model del Solbes encaixa amb el que diu l'Estatut. Un preludi que l'acceptarà. Però com pot saber si encaixa o no si no ha presentat cap xifra ni ha concretat res? Si finalment el govern espanyol només dotarà de 7.000 milions d'euros més el finançament de les "comunitats de règim comú", que en diuen, ens trobarem davant d'un text il·legal i inacceptable. Si són incapaços de complir una llei, és hora de deixar-se de tonteries i reclamar el concert econòmic. Si ells no es dignen a complir el pactat, el que no podem fer els catalans és mirar com ens van robant propseritat i benestar sense fer res.

Com els sociates saben que això els pot costar car electoralment, continuen fent l'únic de què són capaços: insultar i provar de burlar-se dels altres. El Joan Ferran ha tornat amb les pressions als mitjans públics catalans denunciant que encara hi ha aquella "crosta nacionalista" de què parlava. La gran crosta és ell, i en un país democràtic normal ja l'haurien fet dimitir de tota responsabilitat política. L'altre gran estilet, el José Zaragaoza, ja ha comparat el Ramon Tremosa amb la Sarah Palin i l'Artur Mas (que va donar el seu suport públic a l'Obama) amb el John McCain. Deplorable intent d'intentar menystenir un candidat amb un currículum impecalbe i que segur aconseguirà uns grans resultats. El candidat sociata, el Raimon Obiols, un perdedor que volen retirar a Europa perquè continui amb la seva pràctica de tota la vida: escalfar cadira i no fer res.

Però els incompliments del govern espanyol no es limiten al finançament. Tampoc ha complert amb els compromisos que havia adquirit pel que fa la presència del català a Europa. I, davant tots els incompliments, què fa el nostre govern? Res. Provar de distreure l'atenció amb maniobres abusrdes, amb cadascun dels partits que el conformen fent la guerra per la seva banda per a buscar el benefici electoral propi. De pena.

EL RAMON TREMOSA, UN MOLT BON CANDIDAT

L'Artur Mas ha sorprès tothom presentant el Ramon Tremosa com a candidat de CiU a les eleccions europees. Aquesta aposta per una persona de clar pensament sobiranista segueix la línia que ha decidit traçar amb la Casa Gran. Aquest Doctor en Economia és una persona d'un discurs impecable que, mitjançant arguments perfectament traçats, ha explicat el llast que suposa pel país i el nostre benestar el dèficit fiscal, la pobra inversió de l'Estat a Catalunya o el fet de no poder tenir competències en infraestructures bàsiques com Rodalies o aeroports. Pot semblar contradictori el fet que en el seu moment, a l'hora de votar l'Estatut, es posicionés a favor del "No" per a considerar-lo insuficient. Fins i tot en el dia del seu nomenament va mantenir que el Mas s'havia equivocat pactant aquell finançament. Però, més que una contradicció, és la mostra del viratge que ha emprès CDC. Durant la presentació va dir que anava a Europa per a moure el "vot passota", per a generar il·lusió i per tenir veu en tots aquells assumptes en què Catalunya es veu implicada, com per exemple el desenvolupament de l'eix Mediterrani en matèria d'infraestructures. Han estat sobretot raons de tipus econòmic i de compromís amb el país (segurament viuria molt més tranquil desenvolupant la seva feina com fins ara) els que l'han animat a acceptar l'oferiment. Hi ha qui, des de la desconfiança (també, en certa manera, justificada) ha dit que CiU envia el Ramon Tremosa ben lluny per a fer veure que giren cap el sobiranisme però que, en canvi, a Catalunya i al Congrés dels Diputats no s'albirarà aquest sobiranisme. En aquest sentit, cal remarcar que la tasca a Europa no és tan banal com algú creu. Per exemple, en el dia que per fi un govern català es decideixi a convocar un referèndum, ha de ser allà on s'ha d'acceptar tal demanda. A més, en l'àmbit de la integració europea, les decisions han pres un caràcter global i moltes inversions es decidiran allà. Per tant, cal ser-hi i lluitar per elles.

En un costat oposat, lamentar la penosa reacció del penós Ignasi Guardans. En saber que no repetiria, com un nen petit que té una rabieta, ha atacat la Casa Gran comparant-la amb el Fòrum de les Cultures i ha criticat l'elecció del Ramon Tremosa. Però com pot tenir tanta barra? CiU va perdre 500.000 vots a les darreres eleccions, i la seva tasca a Europa ha estat pobra. De debò creu que ha fet mèrits per repetir? Evidentment, no.

El funcionament de Rodalies continua essent un desastre, les infraestructures es fan amb molt de retard (com la línia 9 de metro, que duu 3 anys de retard) o directament no es fan i Catalunya es veu terriblement afectada per la crisi més, fins i tot, que la resta de l'Estat, degut al desastre del dèficit fiscal. Així doncs, que gent com el Tremosa decideixi fer el salt a la polític per a defensar els nostres interessos és una gran notícia.

EL GOVERN ES MANIFESTA EN CONTRA DEL QUE PRACTICA

La manifestació d'aquest cap de setmana per a demanar el final dels enfrontaments a Gaza ha estat una mostra més de la incoherència i del desastre que és aquest govern. No ho dic en el sentit que el que defensessin no fos una causa justa (tot i que cal que anem en compte: cal recordar que qui mana són membres de Hamàs, que van aconseguir el poder arran d'un cop d'Estat, expulsant l'ANP. És a dir, reivindicant la justícia de la fi dels atacs que provoquen la mort de centenars d'innocents no recolzem a uns personatges anti-democràtics que, també, no es van estar de llençar atacs contra Israel, trencant així l'alto al foc), ho dic per les seves actuacions. Primer de tot, no entenc per què van anar amb les banderetes del partit. En aquell lloc, sobraven. Treure profit electoralista d'un fet com aquest em sembla molt miserable. Lamentar també les seves intervencions per TV3. Com que es trobaven enmig d'una manifestació que demanava en el manifest que es trenqués tota relació comercial amb Israel, van haver de fer veure que ells mai n'havien tingut (es pensen que som idiotes). El Joan Ferran va dir que el que hi havia hagut eren "contactes protocolaris" i que les relacions que hi havia eren "entre empreses privades". Després, el Joan Saura va dir directament que de relacions no n'hi havia (doncs què hi va anar a fer el Carod, a Israel; passejar-se?). I el Joan Ridao va dir que les úniques relacions comercials es van establir el 1988, quan ells, va remarcar, no governaven. Peró el sarau de després ja estat per partir-se: els d'Icv-Euia han criticat el Carod per la seva vistia a Israel que va fer en nom d'un govern del qual ells formen part (?!). Tal extrem ha estat recordat per membres d'Esquerra, que encara es deuen fer creus de com pot ser que els seus companys de govern utilitzin per atacar-los una decisió que ells mateixos van prendre. Per acabar-ho d'adobar, el "crostista" Joan Ferran va publicar un penós article al seu bloc on es preguntava on era CiU . Com sempre, els acusava de tots els mals del Planeta. Doncs la gent de CDC, enlloc de fer la paperina amb la pancarteta va decidir, qui va voler, va acudir a títol individual. Hi va anar gent com l'Àngel Colom, que ara es prepara per una intensa roda de contactes i visites amb diferents entitats d'immigrants a Catalunya. Així es treballa pel país.

Un fet que ha passat molt desparecebut és la presència d'un encaputxat amb una pistola. Els membres de l'organització van aconseguir que deixés d'exhibir-la, però tal actitud no va rebre cap sanció. La resposta del Saura: que formava part d'una "performance". I si en una manifestació per la Diada algú traiés una pistola de joguina, diria el mateix? Seria titllat de terrorista cap amunt i, de passada, tots els participants a aquella manifestació també serien titllats, injustament, de tals. El PSOE-riódico, és clar, no ha fet cap esment a aquest fet, i la Vanguardia només n'ha dedicat una petita foto. Res més. Evidentment, seria injust i macabre dir que tots els participants a la manifestació eren això, però fa ràbia veure el biaix comparatiu segons qui ho fa.

Per cert, aquest mateix cap de setmana, es va produir una brutal agressió contra jugadors d'un equip de futbol format per immigrants. Tot i demanar la presència del Mossos, aquests no van aparèixer. Malauradament, per aturar els atacs a Gaza poc hi podem fer. Evitar aquestes agressions era possible. Saura, com pots ser tan demagog?

PEL PSOE-RIÓDICO, ELS ATURATS NO EXISTEIXEN

Avui tots els diaris destacaven en portada que a Catalunya el nombre d'aturats ha augmentat un 59,24%. Això són 423.232 persones que, buscant treball, no en troben. Tots els diaris...? No! N'hi ha un que ha decidit sortir-se del guió general i obviar tals dades. El PSOE-riódico, com no podia ser d'altra manera, ha decidit relegar tal informació en una posició secundària, no fos cas que tots els seus lectors s'adonessin de les mentides que va etzibar el ZP durant la campanya electoral. Entre elles, destacaven la de reduir la taxa d'atur fins al 7% (no s'ho creia ni ell) i arribar a la "plena ocupació real". A sobre, deia que no eren pas unes prediccions "optimistes" sinó "realistes". Doncs bé, la realitat és que es destrueixen llocs de treball sense parar, com els 140 d'ACC Spain a Cervera.

Però, és clar! Què ha de parlar d'acomiadament un diari que pertany a un grup que fotrà al carrer a 533 persones? Els treballadors es manifestaran contra l'ERO ja que consideren injustos els acomiadaments. Per a provar de justificar-se, aquest pamflet (és pel PSOE el que El Mundo és per l'ala dura del PP) ha col·locat al seu web un petit espai a la dreta de la pantalla amb dos articles. Si algú es creu el que hi diu el primer, és que és molt innocent. Arriba a dir que "L'empresa i els representants sindicals coincideixen en la necessitat que les mesures adoptades en cap cas afectin la qualitat dels productes periodístics del grup". I l'acomiadament de persones no preocupa als representants sindicals? Per acabar diu: "Zeta seguirà sent en el futur un grup periodístic emprenedor i defensor de les llibertats ciutadanes, com sempre ha estat". Doncs el dret a treballar no és que el respectin gaire. Tot i això, a l'article de baix, la redacció assegura que amb els acomiadament el diari perdrà qualitat. Si els propis de dins diuen que el diari serà dolent, doncs no serem els de fora qui els contradiguem.

L'AFANY DE CONTROLAR-HO TOT

El President del Consell Audiovisual de Catalunya, el Josep Maria Carbonell, ha anunciat que demanarà que aquest organisme tingui competències per a regular el contingut del que apareix a Internet. Malauradament, avui en dia tots els mitjans de comunicació estan sota la influència, d'una forma més o menys directa, dels grups polítics. L'actual sistema de subvencions és terriblement pervers. Els que governen regalen diners (en teoria les ajudes són el resultat d'uns paràmetres establerts) als diferents mitjans. Si has estat bon minyó i no has criticat gaire, les probabilitats de rebre més ajuts són més altes. En canvi, els crítics corren el risc de quedar-se només les engrunes del pastís, amb l'evident desigualtat a l'hora de competir. L'únic espai on això no es produeix és Internet. D'una forma gratuïta (bé, pagant la quota de connexió cada mes o anant a una biblioteca on en tinguin) qualsevol persona pot expressar la seva opinió d'una forma lliure sense cap censura ni coacció. Evidentment que hi ha uns determinats continguts (cas de la porongrafia infantil) que cal censurar, però veient l'historial d'aquest personatge sembla que les seves intencions van més enllà.

El Josep Maria Carbonell és un històric del Psc-PSOE. Com que es va quedar sense escó al Congreso, el partit (són la millor agència de col·locació que hi ha) va decidir endollar-lo allà. Seguint l'esperit del seu company Joan Ferran, que consisteix en la idea de deixar expressar-se només a aquells que pensen com ells, aquest home el que vol és extra-limitar-se en el control. Fins i tot, va tenir la indecència d'assegurar que avui TV3 era més independent que mai. Qualsevol persona amb un mínim esperit crític sap que no és així. L'eliminació dels programes líders (ara al Canal 33 Loops i Silenci!) i l'expulsió de tota veu crítica (amb la conseqüent davallada d'audiència) ho demostren. Per exemplificar-ho, tenim les absurdes crítiques que el CAC va proferir contra el Polònia. Una altra acció per emmarcar va ser l'aprovació de les polititzades candidatures pel CCMA tot i reconèixer que "vulneraven" l'esperit de la llei. I per què les aproves? Doncs perquè el CAC no són més que uns funcionaris escollits a dit pels partits polítics que actuen a les seves ordres. Només podem esperar que tals intencions no esdevinguin realitat.

SEMPRE HI HA QUI NO SAP COMPORTAR-SE

Tots els mitjans de comunicació destaquen que aquest Cap d'Any no hi ha hagut cap incident destacable i que la celebració ha transcorregut amb tranquil·litat. És molt positiu que, sortosament, no s'hagi hagut de lamentar cap víctima ni que cap persona hagi sofert danys greus. Tot això ha estat el resultat d'un extraordinari dispositiu que s'ha organitzat especialment per a l'ocasió, amb controls de drogo-alcoholèmia a moltes carreteres, amb els serveis d'emergències mobilitzats i un dispositiu de vigilància a la plaça Catalunya. Tot i això, hi va haver qui no va poder evitar fer l'imbècil. Només als voltants de la Plaça de Catalunya a BCN, es van recollir 7.300 quilos de vidre i 4.100 d'altres deixalles. Tot i això, l'extraordinària tasca dels treballadors va peremtre deixar la plaça neta com una patena de bon matí. Una tasca, la d'aquests treballadors, poc valorada i que mereix tot el reconeixement. Gràcies al seu treball en un dia que tothom està de festa, es van poder evitar possibles accidents, solucionar les poques incidències que hi va haver i poder tenir uná plaça presentable pel matí.

Òbviament, tot aquest desplegament va suposar un gran cost. I una persona que no hagi llençat cap vidre ni embrutat el carrer es pot preguntar: per què he de pagar jo l'incivisme d'un altre? No hi ha una ordenança de civisme que imposa sancions per conductes com aquesta? Doncs durant aquella nit vam presenciar un incompliment rere un altre de tal ordenança. D'acord que era una nit especial, i que en alguns punts com el beure a la via pública o fins i tot el soroll es podia ser flexible i fer la vista grossa. Però el llançament de vidres i el soroll desmesurat no es poden deixar passar i mereixen una sanció. Perquè per això estan les multes: perquè qui es comporti incívicament pagui i la resta de la població que entén què significa la convivència, no. Finalment, s'acaba traslladant la sensació que es pot fer el que es vulgui i que no passa res, perquè ja vindrà el pobre treballador de la neteja a netejar tota la merda que s'ha llençat. Tant costava guardar les deixalles en una bossa i després tirar-la? Tant costava aturar l'instint d'estavellar vidres contra el terra? Igual que qui contamina paga, qui embruta també ha de pagar. Oi que qui anava amb alguna copa de més al volant va perdre punts i va tenir la sefva sanció? Doncs els que van deixar els carrers de BCN fets una llàstima, també. El greu, però, és que escenes com aquesta succeeixen sovint molts divendres i dissabtes per la nit a places i carrers de la nostra ciutat. I qui ho acaba pagant són aquelles famílies que, després de suportar una setmana de treball, només volen descansar i viure tranquils al pis que tants esforços els està costant pagar.