Avui, per fi, ha arribat el gran dia: el Barça-Madrid. Aquest any, a diferència dels anteriors, l'ambient que es respira entre l'afició culé és d'optimisme. I és que arran del triplet de la temporada passada hi ha hagut un canvi en l'ànim i actitud dels barcelonistes. Sí, sempre hi haurà els típics que diran "Compte, que ens la fotran!" i que a vegades sembla que prefereixin que el Barça perdi només per a dir-nos: "Ja us ho deia, jo!". Aquest derrotisme, potser, es troba impregnat en aquells que han hagut de sofrir altres èpoques no tan bones com aquesta. Ara bé, hi ha una generació jove que hem gaudit d'un Barça més triomfador i que el temps de les derrotes ens queda més llunyà. L'optimisme es troba en un punt tan àlgid que ja ni patim per si jugaran o no el Messi i l'Ibra. Ens és igual: guanyarem igualment. Els mateixos pessimistes argumenten el que tots sabem: les històriques ajudes al Madrid. Primer, el Franco els hi va donar el que van voler i més (Di Stéfano inclòs; aquest home si tingués una mica de dignitat no hauria acceptat ser president d'honor d'aquell llardós club), tot seguit un pilotàs els va salvar de la ruïna econòmica i fa quatre dies diverses entitats financeres els hi han regalat un crèdit de més de 150 milions quan a qualsevol empresa o ésser humà li deneguen el que poden i més. Tot això, és clar, sumat als famosos i incomptables favors arbitrals. Arran de la mà de l'Henry contra Irlanda, hi va haver qui va demanar (el propi jugador i tot) de repetir el partit. Si s'hagués de fer el mateix amb tots els que han jugat els madridistes, s'haurien de disputar partits cada dia de la setmana durant els propers 50 anys. Sense anar més lluny, avui són líders perquè en el darrer partit van anul·lar un gol legal al seu rival. Sí, ara estareu pensant: "Quina merda d'equip, quin fàstig!". Efectivament, teniu raó. Si no fos per tots aquests favors avui haurien desaparegut o estarien confinats a alguna divisió territorial. A més, el partit d'avui coincideix amb el 110è aniversari de naixement del nostre estimat Club. Per acabar-vos de convèncer de les bondats del Millor Club del Món, us recomano que llegiu aquest magnífic apunt sobre la història del Barça. Aprofito aquest espai, també, per a recordar a dos companys blocaires: el Mike Litoris i el Josep, que tenen pensat veure el partit a algun local ple de madridistes. Per si de cas, ha estat un plaer llegir-los. I, si tornen a casa, recordin de rentar bé la roba i donar-se una bona dutxa.diumenge 29 de novembre de 2009
LA METAMORFOSI CULÉ
Avui, per fi, ha arribat el gran dia: el Barça-Madrid. Aquest any, a diferència dels anteriors, l'ambient que es respira entre l'afició culé és d'optimisme. I és que arran del triplet de la temporada passada hi ha hagut un canvi en l'ànim i actitud dels barcelonistes. Sí, sempre hi haurà els típics que diran "Compte, que ens la fotran!" i que a vegades sembla que prefereixin que el Barça perdi només per a dir-nos: "Ja us ho deia, jo!". Aquest derrotisme, potser, es troba impregnat en aquells que han hagut de sofrir altres èpoques no tan bones com aquesta. Ara bé, hi ha una generació jove que hem gaudit d'un Barça més triomfador i que el temps de les derrotes ens queda més llunyà. L'optimisme es troba en un punt tan àlgid que ja ni patim per si jugaran o no el Messi i l'Ibra. Ens és igual: guanyarem igualment. Els mateixos pessimistes argumenten el que tots sabem: les històriques ajudes al Madrid. Primer, el Franco els hi va donar el que van voler i més (Di Stéfano inclòs; aquest home si tingués una mica de dignitat no hauria acceptat ser president d'honor d'aquell llardós club), tot seguit un pilotàs els va salvar de la ruïna econòmica i fa quatre dies diverses entitats financeres els hi han regalat un crèdit de més de 150 milions quan a qualsevol empresa o ésser humà li deneguen el que poden i més. Tot això, és clar, sumat als famosos i incomptables favors arbitrals. Arran de la mà de l'Henry contra Irlanda, hi va haver qui va demanar (el propi jugador i tot) de repetir el partit. Si s'hagués de fer el mateix amb tots els que han jugat els madridistes, s'haurien de disputar partits cada dia de la setmana durant els propers 50 anys. Sense anar més lluny, avui són líders perquè en el darrer partit van anul·lar un gol legal al seu rival. Sí, ara estareu pensant: "Quina merda d'equip, quin fàstig!". Efectivament, teniu raó. Si no fos per tots aquests favors avui haurien desaparegut o estarien confinats a alguna divisió territorial. A més, el partit d'avui coincideix amb el 110è aniversari de naixement del nostre estimat Club. Per acabar-vos de convèncer de les bondats del Millor Club del Món, us recomano que llegiu aquest magnífic apunt sobre la història del Barça. Aprofito aquest espai, també, per a recordar a dos companys blocaires: el Mike Litoris i el Josep, que tenen pensat veure el partit a algun local ple de madridistes. Per si de cas, ha estat un plaer llegir-los. I, si tornen a casa, recordin de rentar bé la roba i donar-se una bona dutxa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Esport, politica,ineresos, catalunya, barça, espanyol, un coctel amb masses ingradients.
Jajajaja l'estimo sr. Albert!! Ja tinc la roba preparada, ben plegada damunt del llit com en les grans ocasions. Pensi que a les 6 ens presentem al local i ja portarem un bon pet a sobre, o sigui que tot anirà sobre rodes.
Salut a tots! Visca el Barça!!
Els qui ara se sumen al clima d'eufòria responent que guanyaran a la pregunta del què faran, seran els primers en rajar quan vagin mal dades. Ja va passar amb el darrer any del Rijkaard. Així és la memòria futbolística: curta de collons.
Des d'aquí em sumo als ànims als senyors Josep i Mike Litoris. Sobrevisquin o no, els penso recordar com UNS PUTOS HEROIS.
Salut i VISCA EL BARÇA!
Striper: justament que tingui tants ingredients el fa tant espectacular! Mike Litoris: és vostè un kamikaze. Aquesta gesta l'hem de transmetre tots els culés a les nostres futures generacions. I a més hi van una hora abans... compte que no puguin ni començar a veure el partit! Senyor Merdevalista: sí, l'afició culé és així. Ja estan esperant impacientment l'ensopegada per a començar a rajar!
Molt bo això que si s'haguessin de repetir tots els partits on s'ha arbitrat malament, el Madrid tindria feina.
Ha valgut la pena patir.
Adéu!
I vam véncer! I que es fotin, que ens vam apoderar nosaltresde la seva famoseta "èpica". Vergonya em donaria bellugar durant mitja hora fent el pena amb un home més. Un equipet amb grans individualitats que els donaran molts punts, però un equipet, en definitiva.
*Sànset*
Encara hi havia qui rajava ahir perquè no els havíem matxacat. La culerada és "asín".
Però al final el Madriz es va menjar la seva jeta amb patates. Totalment d'acord, senyor Sànset.
Salut!
Albert: patir? Qui ha patit?! Estàvem convençuts de la victòria! Sanset i utnoa: i encara estanm contents! I van perdre contra un eequip amb 10! Penós! Senyor Merdevalista: què vol fer-hi! N'hi ha que MAI estan satisfets...
Publica un comentari