UN LLOC ON APARCAR LA CANALLA

"Me cagun la puta, quines ganes que tornis al col·legi!". Aquesta és la frase que es va poder sentir ahir al carrer d'una mare que sortia força emprenyada de dins d'un cotxe. El pare també mostrava, mitjançant gestos, el seu cansament. Al vehicle, un nen semblava demanar alguna cosa que se li havia negat un cop rere un altre. Doncs sí, s'acosta el principi de curs i molts pares i mares es mostraran contents de "treure's de sobre" el seu fill o filla per uns moments. Aquesta frase em va suggerir la concepció que alguna gent té de l'escola: un racó on aparcar els fills una estona amb l'esperança que surtin educats. Però aquí val la pena fer-se una pregunta: si a una unitat familiar (sigui de les persones que sigui) ja li costa educar un, dos o tres fills, de debò és possible creure que un sol educador podrà educar a una classe de trenta? Aquest és un debat complicat. Quina ha de ser la tasca de l'escola? Quins són els seus límits? Fins a on se'ls pot exigir? Al meu entendre, el màxim que es pot exigir als professors (que no és poc) és que expliquin les matèries que imparteixen de la millor manera possible, que ensenyin uns processos a la canalla mitjançant els quals puguin aprendre i, a l'hora de tutoria, endegar debats que els ensenyin a reflexionar i a formar una opinió madura i sincera, a més de facilitar-los una atenció més personalitzada i directa . No es pot pretendre que els nens tornin de l'escola rentats, nets i planxats, perquè és impossible per a una sola persona dur a terme tantes tasques alhora per a tantes persones. Això és tasca principal de la família. Però aquí ens trobem davant varis problemes. El principal, la dificultat de compaginar vida laboral i familiar. Malauradament, entre molts encara hi ha la concepció prehistòrica que quantes més hores es treballi, més productiu es serà o millor es realitzarà una tasca. A altres països (sobretot els nòrdics) sí s'ha posat fil a l'agulla per a conciliar els dos "móns". Quan més es facilita la conciliació, més motivat es troba el treballador, major vinculació sent cap a l'empresa i millors són els resultats. Un altre problema es troba en la mateixa escola. Al pobre estat d'alguns barracons, es suma una falta de mitjans i personal que dificulten la tasca dels professors que, a més, alguns cops han de suportar impertinències dels seus alumnes sense poder defensar-se. Aquest punt es pretén canviar amb la nova LEC, però caldrà veure la seva aplicació pràctica. En fi, que encara ens queda un important camí per a recòrrer en el qual tots els agents (pares, mares, professors i alumnes) hauran de posar-se les piles per a treure Catalunya de la cua d'Europa en matèria educativa.