La qüestió del finançament no avança pel bon camí. L'extrema submissió dels 25 diputats catalans del PSOE al Congrés, que van votar gratuïtament els Pressupostos Generals de l'Estat, ens està portant a una negociació llarga, cansada i feixuga. En qualsevol lloc democràtic fa temps que s'hauria resolt. Es compliria la llei i ja està. Però al PSOE això de la democràcia no ho acaben d'entendre. Només així es poden fer les declaracions del Pedro Solbes, que ha dit que la xifra del finançament serà "raonablement incòmode per a tothom". Ve a dir que invertiran la misèria que tenien previst amb un petit afegitó. Aquí la qüestió no és si la xifra els resulta més o menys "còmode". Aquí el que cal és que es compleixi la llei. I si els resulta "incòmode" complir la llei, si els resulta "incòmode" invertir a Catalunya el que pertoca, doncs que es fotin. Perquè això és la democràcia. No en van tenir prou en ribotar l'Estatut, sinó que a més pretenen acabar de retallar el que es va salvar. Un sistema de finançament just ens és clau per a sortir de la crisi. Catalunya, avui, es troba en el tercer lloc per la cua en el creixement del PIB, molt en part degut a l'asfíxia fiscal a què ens sotmeten. En això, en el tracte vers els catalans, el PP i el PSOE no es diferencien en res. Tots dos tenen la mateixa concepció centralista de l'Estat, l'únic que varien són les formes. L'exemple el trobem a Euskadi, on no han tingut cap problema en pactar a la primera que han sumat prou. Després, que el PSOE no ens vingui amb tonteries que "Si tu no vas ells tornen" o que si el PP és la dreta malèfica. No seran tan dolents per a ells, si hi pacten...
Per acabar, lamentar la següent notícia: en un curs subvencionat per la Generalitat s'hi va discriminar el català. Esperem que el Govern prengui les mesures necessàries perquè això no torni a passar.
0 comentaris:
Publica un comentari