Monegal, dimissió!

Fa uns anys vaig veure algun dia el Telemonegal. Al principi resultava graciós. Les seves llargues aturades mirant fixament a la pantalla li donaven tal carisma que dissimulaven els moments que es quedava en blanc. Al final, però, tanta aturada cansava. A més, durant les entrevistes, més que preguntar el que intenta és llençar alguna mena d'introducció per tot seguit tenir ell l'oportunitat de dir-hi la seva. Una opinió, per cert, que és del tot inamovible. Ja li poden donar 1.000 arguments contraris al que ell diu que continuarà creient el mateix. En aquest sentit recorda al Josep Cuní, l'altre intocable del món comunicacional català. El post d'avui ve arran d'una que em van comentar que va dir el passat dimarts i que ha escrit al seu blog. Criticava que al programa "Banda Ampla" els aficionats del nostre gran rival anessin vestits amb xandall i amb samarretes del seu equipot amb una bandera d'Espanya, i que a l'hora d'expressar-se cridessin de mala manera i que ho fessin en castellà. A l'altre costat, els aficionats blaugrana van tenir un comportament impecable. És "crosta nacionalista?", es va preguntar el savi. Bé, seria "Crosta futbolística", va acabar. Primer punt: hi ha algun aficionat del Madrid a Catalunya que sàpiga expressar-se en català? Un 1% i gràcies. Segon: negar la identificació Barça-Catalunya i Madrid-Espanya és senzillament enganyar. Si el propi Real Madrid va recollir el guardó d'"Embajador de España"! Tercer, al programa es va reproduir, excepcions a banda, el retrat d'una afició i una altra. Una pixada totalment fora de test, la seva crítica. Com l'article on ironitza sobre l'estada del Miquel Calçada a l'Uruguai. De pas, aprofita per a provar de ridiculitzar el Reagrupament, que suma punts. Crec que ha perdut totalment el nord. Per cert, tant que parla de crostes i resulta que la "crosta socialista" fa molt de temps que està incrustrada a BTV. I així van les audiències, que fan pena.

PECADORS!

Si has fet l'amor amb preservatiu. Si has gaudit d'ell sense tenir una finalitat reproductiva (pervertit, et dirà!). Si ets homosexual. Si estàs a favor de l'avortament (dins d'uns límits legals i en unes condicions determinades, és clar). Si no tens fills. Si, sense tenir cap relació amb ningú, vols adoptar. Si ets homosexual i vols adoptar. Si no vas a les manifestacions "per la família" plenes de gent que vesteix roba cara i que fa quatre dies prohibia tot dret de manifestació i associació. Si no vas a missa com a mínim un cop per setmana. Si ets ateu. Si ets agnòstic. Si no t'has casat. Si t'has casat pel civil. Si t'has fet parella de fet. Si t'has separat. Si t'has divorciat. Si vols que es tregui el crist penjat de la creu dels centres públics i concertats. Si no vols que a aquests mateixos centres s'hi imparteixi l'assignatura de religió (potser troba a faltar aquells temps en què s'obligava cantar el Cara al sol a les escoles). Si no has marcat una "X" a la casella de l'eslgésia catòlica en la declaració de la renda. Si ets independentista. Si estàs a favor de la immersió lingüística a les escoles catalanes. Si ets una o més d'aquestes coses, segons aquest personatge, ets un pecador: Ara bé: si ets filla d'un cap d'estat escollit a dit per un dictador i/o tens molts diners i vols anul·lar un matrimoni per l'església, cap problema! Ells t'ho concediran i t'ho perdonaran tot sense necessitat de resar 50 pares nostres ni res. Enllaço del mestre Josep aquest excel·lent vídeo que demostra els nivells paranoics als quals arriben alguns. Per cert, sabeu algun motiu més que et converteixi en pecador? Ho sou?

QUIN INDRET ÉS? (II)

Finalment, ahir es va donar a conèixer d'on era la fotografia de la primera entrega del concurs Catalunya des del terra (era força fàcil, la immensa majoria va encertar). Animat per l'alta participació, avui es presenta el següent capítol. La localitat a descobrir és aquesta:

Potser no és tan senzill com l'altre, però diria que queda prou clar... Evidentment, tot i no haver participat en la primera edició, es pot opinar en aquesta i en les següents. Si, total, tampoc es guanya res material! Ara bé, què hi ha més gratificant que la pròpia satisfacció d'haver-ho endevinat?

Internet o TV?

Miro molt poc la televisió. Últimament només m'assec davant del televisor quan juga el Barça, per veure la cerca de catalans del Miquel Calçada arreu del Món i algun cop per riure amb el Polònia i el Crackòvia. Res més. Tota la resta fa bastanta pena. A TV3 tenim les mítiques sèries d'El Cor de la Ciutat i Ventdelplà, que ja cansen. A les altres cadenes, tothom parla molt bé de House o C.S.I., però tampoc m'hi enganxo perquè no sóc gens de sèries. No sé, mira, no m'agraden, se'm fan avorrides i pesades. Tota la resta és, directament, escòria: sèries per a adolescents interpretades per gent que fa anys que s'afeita, concursos on escullen tants freaks com els és possible per a tenir teca sobre què parlar a tota la resta de programes de la graella del canal, espais de safareig on expliquen la vida de molta gent i on surten les misèries de cadascú... Al mateix nivell es troben els Telenotícies, la parcialitat de la majoria dels quals fa vomitar. A més, la TV és un mitjà passiu. No hi ha interacció amb l'espectador. Ens quedem embobats davant la pantalla i ens limitem a veure i escoltar el que uns personatges ens diuen. Perquè la tonteria d'enviar SMS no és participació, per molt que ens ho vulguin vendre així. És una enganyifa amb ànim de lucre que s'han inventat les companyies telefòniques amb la gran ajuda de les cadenes, que també es queden un pessic. En canvi, Internet és totalment diferent. Els que l'usem podem penjar continguts que poden ser vistos per gent de tot el Món, és un espai de llibertat on ens podem expressar sense restriccions i no tenim, per ara, cap censura a sobre amenaçant-nos. És molt més interessant el que s'escriu als milers de blocs de la catosfera que el que s'emet per TV o s'escriu en un diari. Internet, també, és un catalitzador de moltes iniciatives que mai s'exposarien en els mitjans tradicionals. D'exemples, n'hi ha cabassos. Els que hi participem som un element actiu, i d'aquí el seu gran creixement. És la màxima expressió d'un mitjà democràtic. I justament això espanta als qui tenen por d'aquesta paraula. Un exemple són els socialistes, amb el mentider i demagog del ZP al capdavant. La possibilitat que un govern pugui tancar webs o blogs per a suposats continguts irregulars és un atemptat a la llibertat d'expressió i un insult a la democràcia. Però bé, què es pot esperar dels que col·loquen alcaldes a dit, dels que han tingut i tenen dirigents a la presó per corrupció, dels que cada elecció usen la mentida i el vot de la por per a provar de guanyar o que s'inventen falsos tribunals per a retallar el que ha escollit un poble?

P.D.: He hagut de treure la barra de vídeo de la dreta perquè tota l'estona sortien quatre vídeos que no tocaven. Algú sap per què passa això i com solucionar-ho? Moltes gràcies!

Lladres al carrer

El nivell de mafiositat de la federació catalana del PSOE no té límits. Indignant és la darrera d'aquesta colla de xoriços: resulta que militants socialistes de Santa Coloma, inclòs algun regidor de l'Ajuntament, van avalar part dels 200.000 euros de la fiança de l'ex-regidor d'Urbanisme del mateix partit. El primer tinent d'alcalde ha tingut la indecència de dir que és un "comportament correcte" i que és normal tenint en compte la seva "relació d'amistat". És a dir: unes persones que reben el seu sou dels nostres impostos utilitzen aquests mateixos diners per a pagar la fiança d'un regidor que ha robat dels nostres impostos (en aquest cas, de la gent de Santa Coloma). Això és un "comportament correcte?" Aquests eren els "aires nous" que havia de portar la nova alcaldessa no votada pels colomencs? Per favor! Ara bé, el cas Pretòria no està ni molt menys tancat i ens pot oferir unes quantes sorpreses, encara. Una de molt important, i que ha passat escandalosament inadevertida per la majoria dels mitjans, són unes declaracions de l'ex-alcalde on afirma que el Luigi (el cervell de la trama) ja treballava amb la Manuela de Madre i que alguns projectes urbanístics es van posar en marxa quan aquesta era alcaldessa. Ara bé, els socialistes ja s'han preocupat de protegir una de les seves "joies de la corona". Un altre que se l'ha jugada molt ha estat el Conseller Nadal, que ha assegurat que posaria la mà al foc per la gestió de l'ex-gerent de l'Incasòl en aquest organisme. Compte que no es cremi! Resulta que aquest personatge hauria afavorit a Gramepark amb informes favorables més que dubtosos (recordem que la situació actual d'aquesta empresa és de fallida tècnica) i facilitiva les relacions entre diferents imputats. Això no ha fet més que començar. Tot i que la segona onada d'imputats ha acabat sense cap mesura cautelar contra els inculpats, de ben segur que en els propers mesos anirem coneixent més de tota aquesta trama corrupte.

Sexe animal

Resulta que col·locar la paraula "SEXE" a qualsevol lloc té com a immediata conseqüència un increment brutal de les visites al web en qüestió. Avui en farem la prova. A més, per a acontentar el personal atret pel títol (seguint la línia artística de posts anteriors) i no ser acusat de publicitat enganyosa, una imatge que reflecteix perfectament el que s'anuncia:

Algú s'ha sentit estafat? Esperem que el ZP no tanqui el blog per continguts irregulars...

SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

A deu dies de les consultes per la independència a diversos municipis de Catalunya, una enquesta encarregada per la UOC dóna un aclaparador SÍ a favor de la constitució d'un nou Estat català. Les reaccions, les que eren d'esperar: l'Artur Mas, un cop més, ha relativitzat els resultats i ha tornat a repetir que en cas de celebrar-se guanyaria el no. Els socialistes no han badat boca, els eco-pijos han tornat a sortir amb la mentida del federalisme que no es creuen ni ells i Esquerra s'ha mostrat satisfeta pels resultats. Sí, és només una enquesta i s'ha escollit una mostra de 2.614 persones en relació als milions que tindrien l'oportunitat de votar. Però ja és un símptoma. Primer de tot, és la constatació definitiva que s'ha perdut la por a parlar de la independència. Pronunciar aquesta paraules no farà tants anys provocava ser considerat un insensat o un somniatruites. Ara, al cosa ha canviat. Segon, és l'evidència que, sense saber encara si és majoritari o no, és un sentiment creixent dins de la societat catalana. Mai en les darreres dècades hi havia hagut tanta gent partidària a un Estat propi. Fins i tot els que fa poc creien en vies "federals" o en "ampliacions de l'autonomia" han entès que tots aquests estadis intermedis són impossibles degut a la fèrria i barroera oposició tant del PP com del PSOE. I, tercer, són un catalitzador perfecte per a animar a la gent a votar el proper 13 de desembre. Pel que fa a les consultes, sembla que els de la Falange tornaran a orquestrar el seu circ particular i han demanat de manifestar-se a diverses poblacions on tindran lloc. Interior diu que està "estudiant" prohibir-les. Però què han d'estudiar? Si és evident que van amb l'ànim d'atemorir, provocar i coartar el lliure exercici del vot! Un altre punt a destacar de la consulta és que s'obre a tots els nouvinguts. Fins i tot, algunes associacions d'immigrants ja han anunciat que hi faran campanya a favor. Per acabar, la reconstatació de la mentida d'aquell Editorial: el ZP ha assegurat que és l'exemple de la voluntat els catalans de continuar aportant el mateix a l'Estat. Algun dubte?

QUIN INDRET ÉS?

Avui aquest espai estrena un concurs. El seu funcionament serà el següent: de tant en tant (quan no se m'ocurreixi sobre què escriure) es penjarà una fotografia d'un indret de Catalunya. Si s'ha fet el "Catalunya des de l'aire" i el "Catalunya des del mar", aquí s'estrena el "Catalunya des del terra" (no, el nom no sona tan bé). Durant uns dies, cadascú podrà deixar el seu comentari dient quin lloc creu que és. Al cap d'uns dies, es desvetllarà la resposta amb un comentari en el propi post. Avui, com que és el primer dia, es començarà amb un indret molt i molt senzill. És aquest:

Cada encert sumarà un punt. I de què serviran aquests punts? Bé, des d'un punt de vista pràctic o material, de ben poca cosa (bé, realment, no serviran per a res). Ara bé, sempre fa il·lusió pensar que s'ha guanyat alguna cosa, no?

L'engany de l'Editorial, al descobert

L'Editorial conjunt publicat per 12 rotatius editats a Catalunya va ser un dictat polític. Per si algú en tenia cap dubte, la federació catalana del PSOE ho ha deixat al descobert: només dos dies després de publicar-se han començat a repartir 20.000 adhesius amb el mateix títol. Què significa això? Doncs que en 48 hores han estat capaços de: dissenyar l'adhesiu, imprimir-lo, fer-ne les còpies, pensar per quines zones repartir-los, fer-los arribar a les diferents territorials i convèncer a uns quants voluntaris. Gran capacitat de mobilització, la seva. O és que disposaven d'informació privilegiada i ja ho tenien preparat d'abans? A més, l'Editorial coincideix amb l'inici de la pre-campanya dura dels socialistes. Casualitat? Molt difícil de creure. Tot aquest rebombori coincideix, també, amb l'inici de la campanya de les consultes per al independència. Un Auditori del Fòrum ple a vessar va donar el tret de sortida a l'organització de 161 conultes arreu del país. D'entre totes les comarques, destacar la d'Osona, on una extraordinària mobilització permetrà al 91% dels seus habitants pronunciar-se sobre la qüestió. El President Laporta, per cert, serà qui tancarà la campanya d'Osona Decideix, la platoforma nascuda per a impulsar les consultes. La seva actitud contrasta amb la de l'Artur Mas, que assegura que no és el moment per a proposar una consulta oficial perquè llavors guanyaria el "no" i això ens portaria a la "frustració". I no són justament declaracions com les seves les que porten a la frustració? Fins quan haurem d'esperar? Quan serà el moment? Quines són aquestes estadístiques que assegura que han fet? Per què no les ensenya? Amb aquestes declaracions es posa al nivell del "crosta" Ferran i d'aquells que s'oposen a un dret democràtic com és el de l'autodeterminació. La pregunta clau és: "Què ens aporta Espanya?" Molts són els estudis i treballs que demostren que res de res. El contrari: el fet de pertànyer a aquest estat ens empobreix. Si volem avançar, per tant, el conflicte és inevitable. Això el govern escocès ho ha entès perfectament. Tindrà la valentia de posar-ho en pràctica algun dia un govern català?

FINS I TOT AMB 10!

Com tots els culés sabíem, el Barça va guanyar. I ho va fer, a més, jugant una part important del partit amb 10 jugadors i amb un àrbitre que hauria d'haver expulsat el Lass mitja hora abans i que va permetre la duresa del rival. Tot i això, els madridistes estan contents. Sí, sí, contents i feliços! Els que omplien els diaris amb portades de l'estil "Vamos a ganar", els que altivament deien que veien el Barça pel retrovisor, l'imbècil que va augurar que marcaria 10 o 20 gols... tota aquesta púrria fatxenda, tot i jugar amb un més i perdre contra el gran rival, saltaven de felicitat. Els seus absurds arguments els podeu trobar aquí correctament resumits. Un rotatiu, fins i tot, titula avui que és una "derrota amb gust de victòria". En un primer moment, després d'escoltar tantes parides, es pot sentir ràbia. Ara bé, reflexionant una mica, es pot arribar a una fàcil conclusió: es veuen tant per sota nostre, es creuen tan poca cosa en comparació al Barça, que s'alegren simplement de no haver sortit golejats i humiliats. Aquestes portades i totes les declaracions posteriors al partit no són més que una mostra del sentiment d'inferioritat que arrossega la parròquia blanca.
Per cert, encara hi haurà algú que després d'aquest partit critiqui la renovació del Puyol? Si podria continuar jugant 20 anys més ! Ahir, juntament amb el Piqué i un gran Valdés (un jugador discutit sense cap raó), els millors. I sí, l'Ibra superarà a l'Eto'o. Dóna més joc i ens permet una major gamma de varietats ofensives. Com hi pot haver cap dubte si ho va escollir el Guardiola?!