QUIN DESGAVEVLL!

Iniciativa vota en contra de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). La pròpia Iniciativa i Esquerra voten diferent que el Psc-PSOE en el tema dels transgènics. Llavors un es pensa: què hi fan al govern? Després es pregunten el motiu de l'alta abstenció. Però l'espectacle no acaba aquí. Els mateixos que van dir que no governarien mai amb aquells que impulsessin el Quart Cinturó, a més d'empassar-se aquest, ara es menjaran un cinquè. La cirereta a tot plegat, les revelacions de l'ex-minstro Jordi Sevilla, en què critica el President Maragall per plantar cara al PSOE i felicita el Montilla per la seva actitud de passar de Catalunya i servir fidelment les ordres de ZP i companyia. Així s'entén doncs, com dos dies després d'aprovar-se l'Estatut al Parlament (el famós 30 de setembre) ja presentés ben de pressa recursos contra el text. Què penós! Amb tot, destacar l'actitud de CiU. Tot i que divergeixo de la seva actitud poc valenta en el tema nacional (aquest joc de marejar la perdiu ja cansa, i més ara), estan sent molt llestos. Si haguessin volgut, haurien pogut reventar el tripartit fa temps. Per exemple, en les dues votacions abans esmentades. Si no arriba a ser pel seu vot favorable, no hauria tirat endavant la LEC ni el PSc-PSOE hauria tingut majoria per a oposar-se als transgènics. S'estan llaurant una imatge de responsabilitat i de partit "assenyat" molt allunyada, per exemple, de la constant cridòria absurda del Psc-PSOE o Iniciativa quan estaven a l'oposició. Llavors mai cap d'ells va estar al costat del govern català per a res. És més, els primers negociaven contra ell a l'altre costat. Estan esperant pacientment les eleccions per a obtenir uns resultats que preveuen molt bons. Les urnes diran.

Ens trobem en un context on PP i PSOE cada dia es troben més a prop en tot el que es refereix a tirar cap a un Estat cada cop més centralista (a l'estil LOAPA). A la televisió pública basca, ja s'han carregat el mapa d'Euskal Herria. A Catalunya, mantenen converses constants i si poguesisn pactarien sense dubtar-ho. La via estatutària fa temps que ha mort i demanar concerts econòmics i altres encaixos (federalisme) és inútil perquè ni PP ni PSOE ho acceptaran. Els sociates allarguen els seus tentacles a Caixa de Girona. Una sola estació de Rodalies de Madrid val la meitat que la "genial" T-1 del nostre aeroport. Sense el llast de dèficit fiscal, seríem el quart Estat d'Europa pel que fa a PIB per càpita. L'única solució: l'Estat propi.

JOAN LAPORTA, PASSIÓ ABSOLUTA

Aquest és el títol del llibre de l'Anton Maria Espadaler i que narra tota la història del que és, sens dubte, el Millor President de tota la història del Barça. Va agafar un Club trencat, amb una presència internacional molt pobre, amb una economia pel terra, derrotat, desanimat, feia anys que no guanyàvem res, els darrers anys del Núñez i els del Joan Gaspart havien estat horrorosos... Però ell i el seu equip, en un tres i no res, han donat la volta a la situació. En un temps rècord, ha aconseguit situar el Barça com a Club referència a tot el Món, hem guanyat més títols dels que podíem haver imaginat (l'històric triplet d'aquest any serà recordat per a sempre), s'han tirat endavant nombroses iniciatives solidàries (l'UNICEF a la samarreta) per arreu, s'ha recuperat el Club econòmicament, el Barça ha estat present a través del seu President als principals fòrums de decisió del món del futbol, s'ha recuperat la catalanitat ( i el catalanisme) del Club i la seva vinculació amb Catalunya, s'ha expulsat els violents del Camp Nou... Impressionant. La pena, un entorn nuñista caspós que no ha fet més que posar pals a les rodes. De mostres, unes quantes: l'espantós intent d'assassinat (al llibre s'explica detalladament el complot pereptrat contra el President i la persecució als túnels de Vallvidera), les amenaces de mort contra la seva persona i els seus fills, els insults, l'absurd intent d'inhabilitació, rebaixar una any la duració del mandat, la Moció de Censura, el sobredimensionar autèntiques cullonades (com la baixada de pantalons a l'aeroport després que el fessin passar 5 vegades!! pel detector de metalls)... Res pot entel·lar el més mínim la seva gestió. En aquest llibre, es relata amb tota mena de detalls tot el que ha succeït al club blaugrana els darrers anys. És, doncs, una lectura que cap culé es pot deixar perdre.

TOTS AL PARLAMENT!

JA N'HI HA PROU!!!!!!!!

Les males pràctiques del PSOE semblen no tenir fi. Aquests darrers dies, n'hem hagut de suportar alguns exemples. Per començar, l'exèrcit espanyol (recordem que la Ministra del ram és la Chacón) va instal·lar tendes de campanya a l'espai natural d'Alfes, on està totalment prohibit acampar. Una demostració barroera i fatxenda de quina és la seva concepció de Catalunya: per a ells som una colònia. La Sindicatura de Comptes ha constatat desenes d'irregularitats en la gestió dels mitjans Diputació de BCN. Els sociates controlen tal institució des del seu inici, i han provat des d'ella exercir el control sectari que tant els hi agrada. Pel que fa a la llengua catalana, dues males notícies: primer, que a les Illes Balears no es veurà TV3, sinó la cadena internacional. És a dir, es tracta a les Illes Balears com a un territori estranger. Segon, que el govern espanyol segregarà valencià i català al Senat, i els tractarà com a llengües diferents. Tot això, després que una nova sentència judicial reafirmi la unitat de la llengua. Pel que fa a Euskadi, l'extrem control i manipulació de la televisió pública basca ja s'exterioritza. Una nova mostra de poca cultura democràtica. Igual que la que exhibeix la Fundación Denaes, que es querellarà contra Catalunya Acció i Esait, promotors de la xiulada durant la final de la Copa del Rey. En canvi, ningú s'ha escandalitzat davant un nou atac a un casal independentista, ara a a Vic. Se'n farà el mateix ressò que els fets de Terrassa? Es tractarà de criminals els seus autors? Segur que no.

Pel que fa a l'acció política al Congrés dels Diputats, la darrera sessió va demostrar que el PSOE és un partit sense ideologia ni principis. Tot i haver pactat amb Icv un augment dels impostos sobre els rendes més altes, se'n va desdir després (això és ser d'esquerres?) per a trobar el recolzament de CiU. Tot seguit, CiU i la pròpia Icv han salvat Salgado votant favorablement al sostre de despesa. Però és que no n'aprenen? Com poden donar suport a una persona que no es digna ni tan sols a complir amb la llei catalana? Un nou ridícul, una nova baixada de pantalons, una nova subordinació. Anem arreglats si aquests són els que han de defensar els nostres interessos! Justament per això, per a deixar a tota aquesta colla en evidència, hi ha convocada per aquest dissabte una manifestació que començarà a l'Arc de Triomf i acabarà davant del Parlament de Catalunya. El rebuig de tots els partits (inclosos els dits sobiranistes) a la ILP sobre l'auto-determinació ha estat la gota que ha fet vessar el got. L'única alternativa per als sobiranistes i per aquells que defensem una regeneració de la vida política del país: el Reagrupament.

NOVES ELECCIONS A PERPINYÀ

Ahir es va celebrar la primera volta de les eleccions municipals a Perpinyà, amb la victòria del fins ara alcalde Jean Paul Alduy. Aquestes eleccions es celebren després del frau que hi va haver a les del març del 2008. Sembla, doncs, que el candidat de la UMP no tindrà problemes per a vèncer a la segona volta i esdevenir de nou alcalde. Cal recordar que l'alcalde de Perpinyà és una de les institucions polítiques més importants de la Catalunya Nord, i d'aquí la importància d'aquests comicis. Darrere seu, ha quedat la candidata socialista, que compta amb l'inexplicable suport de la sucursal de CDC. El paper d'aquests últims és vertaderament galdós. El vot catalanista a la Catalunya Nord l'havia agrupat històricament Unitat Catalana, que s'ha presentat els darrers anys amb al candidatura d'Alduy. Gràcies a ells, s'han portat a terme tímids avenços pel que fa a la llengua i la cultura catalana: l'eslògan "Perpinyà, la catalana", la retolació dels carrers en català, la Capitalitat de la Cultura Catalana... Hi ha qui diu que això és molt poca cosa. D'altres, que és el màxim al que es pot aspirar, tenint en compte la precària situació del català al nord del nostre país. Ara bé, el que sembla incomprensible és dir justament això, que s'ha fet massa poc, i presentar-se junt amb els socialistes. I és just el que ha fet CDC. Per començar, al capdavant de la llista hi ha una persona que no sap ni parlar català. Segon, a la candidatura hi concorren persones d'un jacobinisme i anti-catalanistes extrem. Tercer, el 2008, el número 2 de la llista hi havia un personatge fosc que havia filtrat amb la ultra-dreta. Però el desastre no acaba amb CDC. ERC també ha estès les seves branques cap al Nord, i el paper que està jugant no sembla gaire afortunat. Es va presentar el 2008 amb els socialistes, també. Ara, el 2009, ni s'ha pogut presentar. Van assegurar que, o hi havia una sèrie de canvis a la llista socialista, o ells deixarien de donar-hi suport. En una decisió coherent i honrada, van decidir abandonar la companyia socialista. Ara bé, degut a una sèrie de dificultats (han parlat fins i tot d'amenaces als llocs de treball de gent que volia anar amb ells) no han pogut presentar cap llista, i es quedaran fora del Consistori. Una vertadera pena, doncs, ja que es perdrà una veu catalana.

Des d'una òptica catalanista, pot sorprendre, des de fora, com ni tan sols on la situació del catalanisme és tan fràgil CiU i ERC són capaços de posar-se d'acord. No només això, sinó que a més fragmenten un vot que ja és prou mins. A la Catalunya Nord sembla que hi ha tímids desitjos de canvi. Fins i tot, l'alcalde Alduy ha portat el seu fill a l'Escola Arrels, que duu a terme la immersió en català. La ràdio que porta el mateix nom va retransmetre l'únic debat en català. La Bressola lluita per a fer-se un lloc. Segur que una major connexió amb el Sud facilitaria les coses. Per exemple, es podria incentivar l'ús del català assegurant que així podrien estudiar a una de les nostres Universitats. O que tindrien majors oportunitats per a accedir a millors llocs de treball. Hi ha molta feina per a fer, però no sembla que aquesta sigui l'estratègia més adequada.

MÉS MOTIUS PER A L'ESTAT PROPI

-Fomento discrimina les empreses catalanes: l'ex-ministra Maleni va otorgar a les constructores catalanes menys llicències de les que els hi correspondria per quota de mercat. En canvi, les andalueses (d'on és ella) van ser les més beneficiades.

-Un català paga a l'Estat un 22% més que la mitjana estatal: ens trobem, per exemple, que Extremadura es troba sobrefinançada en un 25%. Això provoca que la Generalitat disposi de menys recursos per a oferir els serveis que necessitem.

-El català no serà requisit a Justícia: en una decisió que vulnera la llei, resulta que els ciutadans són els que s'han d'acomodar a la llengua que parlin els jutges. És a dir, els mateixos que reben el salari dels nostres diners, ens poden imposar una llengua. Gran vocació de servei públic...

-Al País Valencià el PP (sense l'oposició del PSOE) continua la seva política en contra de la llengua catalana. Per començar, l'Ajuntament de València va pretendre censurar la festa reivindicativa d'Escola Valenciana. La situació del català a l'escola és alarmant, com ho demostra el fet que només el 16% de l'alumnat de secundària, batxillerat i cicles formatius pot estudiar en català al País Valencià.

-Un dels impulsors de la ILP per a l'autodeterminació s'ha donat de baixa com a militant de CDC, després del rebuig d'aquest partit a tramitar la proposta. Un acte de coherència i, segurament, un associat més al Reagrupament.

BARÇA 10 - MADRID 0

Aquest és el resultat de sumar les Copes que han guanyat les diferents seccions del Barça i del Madrid. El resultat, clarament favorable per a nosaltres. En futbol, el famós triplet. L'equip d'handbol, la Supercopa i la Copa del Rei. L'hoquei patins ha estat la secció (com quasi cada any) que més títols s'ha emportat: OK Lliga, Copa Continental, Copa Intercontinental i Supercopa estatal. La darrera la va aconseguir ahir l'equip de bàsquet després de derrotar a casa el TAU en la final de la Lliga ACB. El Xavi Pascual va donar tot un bany a l'Ivanovic i l'equip es va demostrar molt superior en tot moment. Tot i tenir el factor pista en contra, el Barça va donar al volta a la final derrotant el TAU a Vitòria i ha sentenciat a casa, al Palau, davant de l'afició. Un nou èxit pel Club, doncs. Molta feina tindran a Madrid per a igualar-nos. Per això,, en la seva línia de programar grans actes el dia següent d'una victòria del Barça, el Florentino Pérez ha presentat l'Ettore Messina com a nou entrenador. Doncs no fa cap por. L'italià, fitxat a cop de talonari (per variar), està considerat com el millor d'Europa, però amb ell no n'hi haurà prou. Els caldrà fer un equip quasi nou, i això els valdrà temps i molts diners. A veure com se'n surten. En canvi, el Barça, el nucli essencial ja el té. La clau serà retenir l'Ilyasova, el Fran Vázquez i l'Andersen i fitxar un base estil Prigioni que doti a l'equip de prou calma i serenitat en el joc. Potser, també, caldria reforçar l'equip amb un aler per a cobrir la llarga absència del Lubos Barton. Ara, però, a gaudir de l'èxit i, com va dir el Juan Carlos Navarro (quin crac!) just acabar el partit: a guanyar l'Eurolliga l'any que ve.

REBUTGEN LA ILP SOBRE L'AUTODETERMINACIÓ

La Mesa del Parlament va decidir, PER UNANIMITAT, no acceptar la ILP sobre l'autodeterminació. És a dir, TOTS els partits polítics, inclosos els que diuen defensar aquest dret (Esquerra, CiU i Icv-euia) van rebutjar fins i tot que es tramités tal proposta. Això és la mostra definitiva que CAP dels partits que configuren l'actual mapa polític català ens portaran enlloc. Per això, més que mai, és imprescindible l'aposta del Reagrupament. Arreu del país, cada setmana, s'estan celebrant moltíssims actes i assemblees de reagrupats per a articular l'associació a tot el territori. Els objectius són dos, i molt clars: la proclamació unilateral de l'Estat propi i la regeneració de la vida democràtica. Aquest segon punt és tan importnat com el primer. Es proposa un sistema de llistes obertes, reduir circumscripcions per a apropar ciutadà i representant, limitació de mandats, transparència en l'ús dels fons públics... L'altíssima abstenció en les darreres europees demostra que una part molt important de la població n'està farta dels polítics. No tant de la política, sinó sobretot dels polítics. És per això que aquest punt és tan rellevant. A més, el Reagrupament són els únics que han llençat aquesta proposta. És per aquest motiu, també, que el Joan Carretero té atemorits a tots els partits. A tots. Des d'Esquerra fins el PP. Tal com estan les coses, doncs, l'única solució és donar tot el suport al Reagrupament i a treballar-hi en la mesura que sigui possible. Jo ja ho he fet.

És curiós comprovar com els mateixos que van anar a la manifestació dels Deumil a Brussel·les a reclamar l'exercici de l'autodeterminació ara hi voten en contra a Catalunya, que és on s'ha de decidir. Aquesta actitud demostra la covardia dels nostres polítics, que resulta que viuen molt bé a la poltrona. Tota manifestació on vagin i totes les declaracions que diguin no és res més que comèdia. Per això, és molt important el proper 27 de juny assistir a la manifestació que acabarà al Parlament de Catalunya. Perquè un Estat és més necessari que mai. La darrera mostra, que gràcies a un sistema de la Seguretat Social propi català es podria augmentar les pensions en 174,7 euros. A què esperem?