No hauria ni d'haver nascut

Ha mort Manuel Fraga. Una persona que va formar part d'un govern feixista contrari a les llibertats democràtiques. Que va ordenar repressions, pallisses i persecucions. Responsable de l'execució i mort de moltes persones. Escoltant a determiants polítics, però, semblava que havia mort un demòcrata convençut. Penós. Fins i tot el mateix govern de la Generalitat s'ha expressat en aquest sentit. Aquest fet no fa altra cosa que demostrar que la transició espanyola no va ser altra cosa, realment, que un simple canvi de jaquetes. Sortosament, no tots els mitjans tenen la línia editorial de La Vanguardia, que fins i tot ha publicat un escrit del Mariano Rajoy de lloança al personatge en qüestió:
http://www.vilaweb.cat/editorial/3971578/fraga-covardia.html

Pel que fa a Catalunya, aquesta era la seva visió:
http://politica.e-noticies.cat/el-fraga-mes-anticatala-60700.html

Sí, un gran "demòcrata"...

Les llumetes de Nadal

Com cada any, a Barcelona s'han guarnit els carrers amb llums de Nadal. El veritable motiu, però, no és el de crear un "esperit nadalenc" sinó el d'aconseguir que la gent consumeixi més. Aquest any, en plena crisi i època de retallades, el govern de la ciutat ha tingut la genial idea de gastar més que l'any anterior en la decoració de torn. Però, a veure, de debò es pensen que som tan rucs? D'una banda, se'ns diu que cal fer esforços i estrènyer el cinturó. De l'altra, se'ns pretén incitar al consum. No és contradictori? S'incrementa l'atur, es baixen els sous, s'augmenta el preu dels serveis bàsics però resulta que hem de gastar més. Com? Que gastin ells, que cobren autèntiques barbaritats per fotre ben poc! Especialment sagnant és el cas de la Diputació. Vergonyós. Per no parlar del fet de permetre col·locar una pista de gel en ple espai públic. Aberrant del tot.
Si de veritat volen que consumim més, que es deixin de retallades i no deixin volar ni un cèntim de Catalunya. Si volen que consumim més, que es deixin d'orgues i que comencin a governar amb valentia. Si es pensen que veient quatre llumetes la gent començarà a consumir compulsivament ho tenen clar.

Un any més?!

CiU ha encarregat a la Fundació CatDem l'elaboració de les línies claus del que anomenen "pacte fiscal". Primera pregunta: què significa això, que no el tenen ni redactat? Tots aquests darrers anys que han sortit amb el pacte fiscal per aquí i per allà, llavors, no sabien ni a què es referien? Com pot ser que ni tan sols hagin escrit una lletra del que és la seva proposta estrella? Què negociarà el Duran a Madrid? Però això no és tot. Resulta que el termini previst per acabar-lo d'elaborar és... d'un any! Sí, un any! Us imagineu que en una empresa privada es tardés tantíssim temps en elaborar un simple document? Què passaria amb l'encarregat en qüestió?
Fa uns dies, aquí mateix, em preguntava si això del pacte fiscal era una intenció real d'avançar en l'autogovern o fum per amagar altres coses. Per desgràcia, si aquest ha de ser el ritme a portar, sembla ben bé això darrer. No ens podem permetre esperar. A sobre, el govern espanyol es nega a pagar els més de 700 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut. PSOE i PP sempre han fet el mateix: molt parlar de la Constitució i no els fa res incomplir-la quan els hi dóna la gana. En una democràcia normal no passaria. Però ja sabem a què juguen aquests dos partits. I és per això que cal ser contundents i consistents en la defensa del país. Quan van sentir això de l'any, de ben segur, es van fer un tip de riure.

La situació econòmica de la Generalitat és asfixiant i cal posar-hi remei ja, no d'aquí un any ni de dos. Més que res, perquè d'això en depèn el futur i benestar de motles famílies de Catalunya. S'hi posen d'una vegada?

Molt a perdre, poc a guanyar

Aquest cap de setmana es disputa un dels clàssics més complicats dels darrers anys. L’equip es troba a tres punts del Madrid, però amb un partit més. Anys enrere, en una situació similar, tota l’afició estaria pensant el pitjor. L’experiència de les últimes temporades, però, ha canviat l’estat d’ànim i en l’entorn barcelonista es respira un ambient de total confiança. Això, però, no ens ha de fer perdre el nord. En el proper clàssic el Barça hi té molt a perdre i molt poc a guanyar.
El Madrid duu una ratxa espectacular de partits sense perdre a la Lliga. No només això: està guanyant els partits amb relativa comoditat. A més, en cas de sofrir (com contra el València), casualment, l’àrbitre xiula alguna acció al seu favor. La gran superioritat que ha mostrat el Barça els darrers anys ha generat molt de dolor a la parròquia madridista. Només cal veure com van celebrar la Copa del Rei de l’any passat: semblava que havien guanyat una Champions! És per això que aquest any ho tindrem especialment difícil. L’equip no es pot permetre cap errada més. En cas de derrota, podríem acabar previsiblement a nou punts del Madrid. Si empatem, es mantindrà una distància que ja és important. Per tant, l’únic que ens val és la victòria. Els blancs es poden permetre el luxe d’ensopegar, però el Barça no. És per això que he comentat que hi tenim molt a perdre i poc a guanyar. Pels culers guanyar és una obligació. A Madrid ja marxarien satisfets amb un empat.
Aquest cap de setmana, més que mai, l’equip necessitarà el suport de tots els aficionats. Confiança sí, relaxament, no. Ens hi juguem molt!

Ara, el pacte fiscal

El pacte fiscal serà la gran aposta de CiU i el govern català aquesta legislatura. De l'èxit o no d'aquesta fita en dependrà, també, la seva credibilitat i força davant els electors. Per això, el portaveu del Govern ha anunciat que, en cas que el govern espanyol no s'avingui a negociar-lo, convocarà una Consulta a Catalunya perquè nosaltres mostrem el nostre suport a aquesta iniciativa. Per ara, tots els partits menys PP i C's, que s'hi han pronunciat en contra, i els socialistes, que no han dit res en concret (estan ocupats amb els seus congressos) han mostrat el suport a aquest referèndum. Aquests últims tenen un problema, perquè el seu electorat es troba força dividit al respecte i hauran, més tard o més d'hora, de decidir-se per alguna opció.
És important que als ciutadans se'ns consulti sobre aspectes que ens afecta. I aquest és un de cabdal, perquè és el que decideix on van a parar els impostos resultants del nostre esforç diari. Des d'alguns sectors, però, és fan una pregunta: i si, tot i rebre un suport majoritari a Catalunya, finalment, el PP tampoc accepta aquest model? Quin és el pla B? Uns creuen que no n'hi ha i que tot plegat és una cortina de fum per a emmascarar les retallades. Altres, un pas per a convèncer a gent no del tot segura de la idoneïtat d'un Estat propi. Sigui el que sigui, crec que hi hem de donar suport.

Agradi o no, CiU ha rebut un aval important de la ciutadania catalana durant les darreres tres eleccions. I és qui es troba al capdavant de govern del país. I si engeguen una iniciativa que, vulguis o no, provoca un xoc de legitimitats amb l'estat espanyol, hem d'estar al seu costat. Ja després veurem quina és la seva reacció davant d'una probable negativa. Però almenys el camí fins a arribar-hi crec que l'hem de fer plegats. De pas, tot el procés obligarà a tots els partits a posicionar-se. I això pot ser molt interessant de cara a nosaltres, perquè tinguem clar quins són els objectius de cadascun i què votem en realitat. Es pot obrir un nou cicle polític a Catalunya molt interessant.

Primer incompliment

Només dos dies després de les eleccions, el govern català ha anunciat una nova onada de retallades. Aquest cop, els afectats tornen a ser els funcionaris (reducció de part de les dues pagues extres i, fins i tot, de determinats drets adquirits com els dies de lliure disposició), el transport públic (encariment del 10% del bitllet) o la pròpia sanitat, en la qual el President Mas ha anunciat la creació d'un "tiquet moderador". Tot plegat, amb l'objectiu d'estalviar uns 1.000 milions d'euros.
Després de la seva victòria a les eleccions del passat diumenge, el govern conformat per CiU se sent fort i legitimitat per a continuar practicant aquestes polítiques que entenen com a imprescindibles per a reduir el deute. Lògic vistos els resultats. El govern va dir que no podia presentar els Pressupostos abans de les eleccions perquè els faltava saber els ingressos que provenien de l'Estat. Tal com ho ha fet notar un comentari al bloc, és així. Però si que han avançat alguns punts que es tocaran, en cas d'arribar a acords amb altres partits.
El PP sí ha canviat radicalment el seu discurs: per començar, ja han dit que de pacte fiscal, res. És que algú creia realment que amb ells es podria parlar d'aquest tema? Però no només això. Per si això no fos prou, han anunciat que tampoc avançaran els diners del fons de competitivitat. Primera mentida dels del PP només una setmana després d'entrar al govern. Recordem que, abans de les eleccions, van votar a favor que aquests diners s'avancessin el més aviat possible. De debò algun ingenu se'ls va creure?

En fi, això és el que hi ha perquè és el que s'ha votat. Ens esperen temps molt i molt durs!

Victòria històrica de CiU

Els resultats d'ahir, des de l'òptica de Catalunya, van ser millors dels esperats. La veu catalana ha passat de 14 a 22 diputats. A destacar l'espectacular enfonsament del Psc-PSOE que, malgrat recollir part del "vot útil" contra el PP, ha marcat els pitjors resultats de la seva història. L'ascens del PP, per sort, finalment no ha estat tan elevat com s'esperava i dels 13 diputats que li donaven les enquestes s'han quedat amb 11.
A CiU poden estar més que contents. En contra de tots els pronòstics, per primer cop, han guanyat unes eleccions generals. Surten, doncs, reforçats. Malgrat les retallades, els catalans els han renovat la confiança i han superat el milió de vots. Un molt bon aval pel President Mas. A Esquerra han aconseguit parar el cop. Fa pocs mesos, les enquestes els deixaven sense representació a Madrid, però han remuntat fins a mantenir els 3 diputats. Hi ha hagut, doncs, "efecte Junqueras" i sembla que el partit ha sortit del fons del pou i comença a veure llum. Malgrat la campanya sectària i absurda en contra seva de SI i la crida de les CUP a l'abstenció, han mantingut una representació que, donat d'on venien, ja és molt. Llàstima del que ha passat a Girona. Si s'arriba a presentar el Quim Torra, de ben segur, no caldria estar patint dues setmanes més per a saber si el diputat se'l queden ells o el Psc-PSOE. A Iniciativa, de la mà del Joan Coscubiela, han obtingut un resultat notable. Cal reconèixer que han fet una bona campanya, posant més èmfasi en el roig que en el verd, amb un missatge des d'un punt de vista nacional català molt més valent que en d'altres ocasions.

Ara ens trobarem amb un PP amb majoria absoluta a Madrid que no donarà treva. Serà imprescindible, doncs, que d'una vegada per totes els partits catalans es posin d'acord per anar plegats a defensar els interessos del país. Avui tenen més força que fa 4 anys. Esperem que ho sàpiguen aprofitar.

Rubalcaba = Rajoy

Un cop més i com en cada contesa electoral, els socialistes, sense arguments, treuen l'espantall del PP. Fins ara els ha funcionat prou bé. Aquest cop, però, la seva gestió ha estat tan nefasta que no podran convèncer a tants. Però sí a alguns. He sentit a gent dir que, per a evitar la majoria absoluta del PP, estan pensant en fer "vot útil" cap al PSOE. El vot a aquest partit, però, és del tot inútil. Primer de tot, perquè el PP aconseguirà majoria absoluta fins i tot si no obtingués cap vot a Catalunya. Per tant, partint d'això, el que hem de fer els catalans és votar en clau catalana i votar aquell partit que millor ens representi i defensi el nostre benestar. Segon, és inútil perquè, a l'hora de la veritat, tan lesiu és per a Catalunya el PSOE com el PP. Tots dos s'han oposat històricament a tots els avenços que hem intentat com a país: es van oposar a la immersió lingüística, a la TV3 en català, a la creació i desplegament dels Mossos d'Esquadra, a l'Estatutet (recordem que van ser 12 membres del TC escollits a dit pel PSOE i el PP els que van castrar el text), al Corredor Mediterrani... i són culpables per igual del nostre dèficit fiscal.
L'existència del PSOE i el PP a Catalunya és una anomalia. Són dos partits que van en contra del benestar de la gent a qui diuen representar. I això no passa enlloc més del planeta. Els polítics poden ser millors o pitjors, de dretes o d'esquerres, però mai atempten d'una forma tan clara i descarada contra la seva gent. A qualsevol altre país del Món ningú els votaria. Però aquí sí. Per tant, avui, sí hem de fer un vot útil. Però un vot útil per a Catalunya. I això significa que la nostra papereta, de cap manera, ha de ser en favor de qualsevol d'aquests dos partits.

Rosell a Al Jazeera

He pogut veure i escoltar l’entrevista que el President Rosell ha concedit a la cadena Al Jazeera Sport News. Era una excel•lent ocasió per a donar a conèixer el Barça i explicar els valors que sempre s’han associat al nostre Club. El públic potencial que s’esperava no era gens menyspreable: 40 milions de persones. Com es pot comprovar, un aparador fantàstic. En general, el to de l’entrevista va ser dins del que s’anomena “políticament correcte” i va dir més o menys el que s’esperava. Ara bé, hi va haver alguns punts de l’entrevista que em van sobtar i d’altres que no em van acabar d'agradar d’agradar.
El primer que em va causar sorpresa va ser la llengua. Creia que s’expressaria en anglès, però ho va fer tota l’estona en castellà. Per què? Segur que té un nivell d’anglès prou bo com per a poder parlar-lo amb prou comoditat. Quina imatge es transmet, llavors? Que és incapaç de dialogar en una llengua coneguda internacionalment? Que tot un President del Barça no té prou coneixements per a parlar-lo? Recordo l’anterior President que, sempre que era entrevistat per una cadena estrangera (a no ser que fos llatinoamericana, és clar), utilitzava l’anglès. No sé les raons que hauran portat a aquest canvi.
Tampoc va ser de rebut que digués que hi ha gent del propi Barça que, per no congeniar amb totes les seves decisions (raons “polítiques”, va dir), desitgi que l’equip perdi. Què vol dir, que els que no estan del tot d’acord amb la Junta ja no són culers? O ho són menys? Tot aficionat desitja, per sobre de tot, que l’equip guanyi, independentment de qui hi hagi de President. Afirmar el contrari em sembla absurd i fins i tot irresponsable. Altres ja ho han fet en el passat. Sempre es torna a caure en el mateix!
Per acabar, també ha parlat sobre el Pep Guardiola. Ha mostrat l’alta predisposició del Club perquè renovi i ha dit que té les portes obertes per a renovar en les condicions contractuals que ell desitgi. S’inicia la pressió sobre el de Santpedor. No ens estranyi que en les properes setmanes els diaris esportius s’omplin de pàgines sobre aquest tema. Ja comencem amb el serial de cada any! En fi, que el més important és que el nom del Barça ha gaudit d’uns quants minuts d’alta publicitat en una de les cadenes més vistes del Món. A vosaltres, quina imatge us va causar?