Iniciativa vota en contra de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). La pròpia Iniciativa i Esquerra voten diferent que el Psc-PSOE en el tema dels transgènics. Llavors un es pensa: què hi fan al govern? Després es pregunten el motiu de l'alta abstenció. Però l'espectacle no acaba aquí. Els mateixos que van dir que no governarien mai amb aquells que impulsessin el Quart Cinturó, a més d'empassar-se aquest, ara es menjaran un cinquè. La cirereta a tot plegat, les revelacions de l'ex-minstro Jordi Sevilla, en què critica el President Maragall per plantar cara al PSOE i felicita el Montilla per la seva actitud de passar de Catalunya i servir fidelment les ordres de ZP i companyia. Així s'entén doncs, com dos dies després d'aprovar-se l'Estatut al Parlament (el famós 30 de setembre) ja presentés ben de pressa recursos contra el text. Què penós! Amb tot, destacar l'actitud de CiU. Tot i que divergeixo de la seva actitud poc valenta en el tema nacional (aquest joc de marejar la perdiu ja cansa, i més ara), estan sent molt llestos. Si haguessin volgut, haurien pogut reventar el tripartit fa temps. Per exemple, en les dues votacions abans esmentades. Si no arriba a ser pel seu vot favorable, no hauria tirat endavant la LEC ni el PSc-PSOE hauria tingut majoria per a oposar-se als transgènics. S'estan llaurant una imatge de responsabilitat i de partit "assenyat" molt allunyada, per exemple, de la constant cridòria absurda del Psc-PSOE o Iniciativa quan estaven a l'oposició. Llavors mai cap d'ells va estar al costat del govern català per a res. És més, els primers negociaven contra ell a l'altre costat. Estan esperant pacientment les eleccions per a obtenir uns resultats que preveuen molt bons. Les urnes diran.
Ens trobem en un context on PP i PSOE cada dia es troben més a prop en tot el que es refereix a tirar cap a un Estat cada cop més centralista (a l'estil LOAPA). A la televisió pública basca, ja s'han carregat el mapa d'Euskal Herria. A Catalunya, mantenen converses constants i si poguesisn pactarien sense dubtar-ho. La via estatutària fa temps que ha mort i demanar concerts econòmics i altres encaixos (federalisme) és inútil perquè ni PP ni PSOE ho acceptaran. Els sociates allarguen els seus tentacles a Caixa de Girona. Una sola estació de Rodalies de Madrid val la meitat que la "genial" T-1 del nostre aeroport. Sense el llast de dèficit fiscal, seríem el quart Estat d'Europa pel que fa a PIB per càpita. L'única solució: l'Estat propi.





